Lassanya de verdures

 -La veritat és que aquest no és un plat que haja menjat a casa normalment, sí que en alguna ocasió, ma mare havia fet una versió personal de la moussaka, però no lassanya com a tal. La cosa, és que l'altre dia, després de passar uns dies a casa, ens va deixar la nevera plena de verdures i vaig decidir aprofitar-les, el plat va quedar molt bé i crec que l'afegiré a les meues receptes habituals. 

INGREDIENTS:

-Plaques de Lassanya (les suficients per fer 3 capes en el meu cas. N'he provat algunes però m'han agradat les del lidl per comoditat, són molt grans i acabes ràpid de fer les capes i no necessiten cap cocció ni preparació prèvia, es posen directament en cru).

-1 Ceba tendra

-1 pebre roig

-2 pebres verds italians

-1 albergínia (he provat a substituir-la per un carabassó, perquè a Aitana li agrada i encara m'agrada més el resultat, però depèn de gustos)

-Formatge per gratinar (el podem comprar ratllat o ratllar-lo, fer-ne servir un o mesclar-ne uns quants, depèn de gustos, la quantitat també depèn del gust).

-Oli d'oliva

-Sal

Per la beixamel (també es pot comprar feta però a mi personalment m'agrada fer-la:

-Ceba (amb mitja prou)

-Farina (un parell de cullerades)

-Llet (la suficient perquè quede la textura apropiada)

-Oli

-Sal

-Conyac (un xorret)

ELABORACIÓ:

-En una paella amb un xorro d'oli anem posant les verudres tallades a trocets, la ceba, els pebres i l'albergínia (o el carabassot) i les anem fent poc a poc. A mi m'agrada tapar-les perquè queden ben cuites. 

Mentre es fan les verdures, anem fent la beixamel: en una altra paell,a, posem un xorret d'oli i afegim la ceba tallada ben menudeta. Quan ja està fregida, afegim el xorret de conyam i l'encenem (flambejar), aquest pas no és necessari però a mi m'agrada com queda. Afegim la farina i la movem ràpid perquè es faça però no es creme. Després anem afegint la llet poquet a poquet i movent sense parar perquè vaja lligant la salsa. Tenim el foc baixet i anem poc a poc fins aconseguir l'espessura que necessitem. Mentre ho fem, anem rectificant de sal fins tenir el gust que ens agrade.

Quan ja tenim les dues coses preparades, en un recipient per posar al forn (a mi m'agrada quadrat o rectangular perquè és molt més fàcil de muntar la lassanya) untem la base amb un poquet de beixamel, fem una capa de plaques de lassanya, posem beixamel per damunt, després verdura i després una altra capa de plaques, tornem a posar beixamel i verdura i ho tapem amb una tercera cap de plaques. Per damunt d'aquesta, tapem amb la beixamel que ens queda i per damunt posem el formatge (la quantitat que volguem). Ho posem al forn, prèviament escalfat a 200 graus i ho tenim 35-40 minuts, però el temps dependrà del forn i de les plaques de lassanya que fem servir, s'ha de mirar l'envàs.

Canelons amb pollastre i bolets

 La veritat és que molts anys vaig pensar que els canelons només es feien d'una manera, la manera en què els feia ma mare i que estaven tan bons. Després, i més en Catalunya, on visc des de fa vint anys (o més... però millor no pensar-ho que el fa sentir a un major) he vist que es poden fer de moltes maneres. 

L'altre dia estant a casa tenia ganes de fer alguna cosa que no hagués fet mai i, com que a casa ens agrada molt la beixamel i també els bolets, per què no intentar-ho? estaven tant bons que segur que repetirem.

INGREDIENTS:

Per la beixamel:

-Oli d'oliva

-Ceba (mitja normal o una menudeta, jo últimament gaste la tendra, que queda molt bona)

-Farina (una cullerada sopera)

-Llet (aproximadament mig litre, però depèn de com de densa ens agrade la beixamel)

-Sal (al gust)

Pels canelons

-Làmines de canelons (jo compre els ràpids, que no s'han de bollir, són un pocs més cars però amb el preu actual de la llum ja no sé que pensar)

-Oli d'oliva

-Ceba tendra (una grossa o dos normaletes)

-Pit de pollastre 

-Bolets (jo gaste els deshidratats Trevijano, als que sempre faig propaganda, que són cars però sempre queden molt bons)

-All (un parell de grans)

-Formatge per gratinar (a casa solem posar havarti o mozzarella o edam o parmesà o qualsevol barreja d'aquests, però si no ens agrada el formatge, podem no posar-ne).

ELABORACIÓ:

-Mentre anem fent la resta, posem les làmines dels canelons en aigua tèbia en una safata gran, movent-los de tant en tant perquè no s'enganxen i els tenim uns vint minutets. Després els escorreguem i els posem estirats en un drap net.

En una paella posem un xorret d'oli i sofregim el pollastre, la ceba i els alls, tot tallat ben menudet i deixem que es cuine ben cuinat, a última hora afegim els bolets, que haurem tingut uns vint minutets en aigua tèbia perquè s'hidraten i després els haurem escorregut i ho tenim tot una miqueta més fins que quede ben dauradet tot(com a mínim a casa ens agrada així).

Mentre fem això, en una altra paella preparem la beixamel. Posem un xorret d'oli i sofregim la ceba tallada ben menudeta o picada. Quan ja està daurada, afegim la farina i la movem bé fins que també queda dauradeta, si no, fa gust. En aquell moment, anem afegint llet poc a poc i movent, quan compacta, afegim més llet i seguim movent fins que la salsa té la textura desitjada.

Anem farcint els canelons amb el sofregit de ceba, pollastre i bolets i enrotllant-los i tancant-los. En una safata per posar al forn untem la base de beixamel perquè no s'enganxen els canelons els anem col·locant intentant que no es toquen. Després tirem la salsa beixamel que queda per damunt i posem el formatge per gratinar. Posem la safata amb el forn prèviament escalfat a 220 graus (depèn del forn, perquè en el nostre a 180 graus ja va bé) i en uns vint minutets els tenim fets (perquè són dels ràpids, si comprem dels altres, hem de mirar quan de temps han d'estar al forn).

Fideuà negra amb rap i carxofes

-Al meu poble lo típic és fer la fideuà amb el fideu gros, aquell que té un foradet al mig, jo hui he decidit fer-la amb un fideu mitjà i, ja que el que tenia per fer brou era cap de rap, he decidit posar-li rap. Les carxofes, mentre siga temporada, els les pose a quasi tot el que faig, i la tinta per fer-la negra ha estat per provar, que no ho havia fet mai.

INGREDIENTS:

-Fideus (100 grams per persona)

-Brou de peix (El doble de quantitat que fideus)

-Rap (2 o 3 rodanxetes per persona)

-Gambes pelades

-Carxofes (1 o 2 per persona)

-Tomaca ratllada (un parell de cullerades)

-All (un parell de grans)

-Nyora

-Tinta de sípia (sobret o sobret i mig per cada ració, depenent de lo negra que volguem que quede)

-Oli d'oliva

-Sal

ELABORACIÓ:

-Si no el tenim fet, fem el brou de peix, jo en aquest cas l'he fet amb un tros de cap de rap, una ceba i una carlota, sal i un poc de julivert, deixar-ho bullir tot uns 15-20 minuts i anar treient l'espuma que fa i després deixar-lo reposar. Mentre bull, podem posar la nyora perquè es faça toveta i poder després traure-li la carn separant-la de la pell.

En una paella, posem oli i sofregim un poquet les rodanxes de rap. Mentre es fa, pelem les carxofes, els llevem el rabo i les fulles de fora i les tallem en vuitens o dotzens, depèn de la mida. Retirem el rap per llevar-li la pell i l'espineta del mig i tallar les rodanxes a trossets i sofregim les carxofes en el mateix oli, pelem i piquem els alls i els afegim. Després afegim les gambes i la tomaca i ho anem fent tot junt. Quan ja està, afegim la tomaca i la carn de la nyora i ho sofregim tot bé. Quan s'ha fet la tomaca, afegim els fideus i la tinta de sípia i ho barregem tot bé perquè agarre coloret. Afegim el brou bullint i ho tenim a foc viu. En menys de 10 minuts se'ns haurà consumit tot el brou, apaguem el foc i deixem que repose perquè s'assente el gust. A l'hora de menjar-la, a mi m'agrada posar-li all i oli, perquè m'agrada molt, no perquè faça falta perquè està molt gustosa. 

Canelons

Aquest és un plat que he menjat i vist fet de moltes maneres diferents, i més des de que visc en Catalunya, on és un plat molt típic. Però després de tot, els que més m'agraden són els de ma mare. Ha passat molt temps fins que m'he decidit a fer-los, encara no són tan bons com els seus, però tot arribarà.

INGREDIENTS:

Per la beixamel:

-Oli (un xorret)

-Ceba (un quart)

-Farina (una cullerada)

-Llet (menys de mig litre, depén de l'espessor que busquem)

-Sal (depén del gust)

-Conyac (un xorret)

Pels canelons:

-Làmines de pasta de canelons.

-Oli

-Ceba

-Tomaca ratllada o triturada

-Pollastre (ma mare sempre aprofita el que li sobra després d'haver fet pollastre al forn).

-Paté o altres carns (si no tenim prou pollastre, podem afegir paté, llom, o la carn que volguem).

ELABORACIÓ:

-En una paella amb oli, sofregim bé la ceba ratllada amb un poc de sal i, quan ja està, afegim la tomaca i ho sofregim tot bé (podem afegir un pessic de sucre per traure l'acidesa de la tomaca). Quan ja ho tenim, afegim el pollastre talladet a trossets ben menudets i l'altra carn, si és que en posem, ho barregem tot bé i anem fent pilotets pels canelons.

Per una altra banda, en una altra paella, anem fent la salsa beixamel. 

Respecte de les làmines, jo compre les ràpides, que les poses 20 minutets en aigua tèbia i ja estan a punt.

En una cassola pel forn, posem beixamel a la base, anem omplint cada làmina amb el sofregit i enrotllant-la i posant-les damunt d'aquesta base de beixamel. Quan ja els tenim tots, tirem més beixamel per damunt i formatge ratllat si ens agrada. Posem la cassola al forn prèviament escalfat a 220º i en uns 20 minuts o quan estiguen ben dauradets, ja tenim els canelons preparats.

Macarrons

Quan era menut, per mi menjar macarrons era menjar aquest plat tal qual l'explicaré, era com el feia ma mare, les seues germanes i ma uela, i no coneixíem una altra manera de fer-los. Més endavant he descobert la pasta italiana i totes les seves varietats, a banda de totes aquelles que un va improvisant. Recorde que el primer contacte el vaig tindre amb un llibre de Sofia Loren que tenia ma uela Pepica, on explicava tots els beneficis de la pasta i com una dieta a base de pasta i pizza podia ser totalment equilibrada. Evidentment agranen cap a casa aquests italians, però he de reconéixer que m'encanta.

INGREDIENTS:

-Macarrons (uns 100 grams per persona)

-Ceba (jo en pose una no molt gran per cada 2-3 racions)

-Alls (2 o 3 dents per cada ceba)

-Tomaca (ratllada o de pot, la quantitat depén de com ens agrade, jo en ratlle dos o tres per cada ceba).
-Tonyina (de pot, un pot cada 2 racions més o menys)

-Oli.

-Sal. 

-Sucre.

-Pa ratllat.

ELABORACIÓ:

-En un perol, posem a bullir aigua i, quan ja bull, posem els macarrons i un pessic de sal i els tenim bullint el temps que ens indique el paquet. Per una altra banda, en una paella amb un poc d'oli, posem la ceba i l'all tallats ben menudets i els sofregim bé i li posem sal. Quan ja està, afegim la tomaca i un poc de sucre per matar-li l'acidesa i un poc de sal per compensar. Al final, ja quan quasi ho anem a traure, afegim la tonyina i ho barregem tot bé. Quan ho tenim tot fet, en una cassola de fang, posem tot i ho barregem bé i li tirem un poc de pa ratllat per damunt. Posem la cassola al forn i ho gratinem un temps fins que el pa i la part de dalt dels macarrons queden sequets.

Espagueti carbonara (amb ou)

-Tota la vida havia pensat que els espagueti carbonara es feien amb nata, però a casa ma uelo, al poble, hi

havia un llibre de pasta (de Sofia Loren, per cert) en el qual hi havia moltes receptes. Un estiu que vaig passar sol allà, em va pegar per anar fent receptes d'aquest llibre, no havia cuinat en serio mai, i pot ser va ser la meua primera incursió al món de la cuina i, en aquell llibre, és on vaig descobrir que, per als italians, la pasta carbonara es fa amb ou, i no amb nata o crema de llet com solem fer per ací.

INGREDIENTS:

-Espagueti (entre 100 i 125 grams per persona, depenent de la gana)

-Ceba (talladeta ben fineta o picada. La quantitat depén de com ens agrade, jo per dues persones en pose mitja o una sencera, depenent del tamany).

-Bacon (jo compre el de tires del mercadona, que crec que és tarradellas).

-Xampinyons (laminats o tallats com volguem)

-Ous (Jo pose un ou per persona, però depén de cadascú).

-Oli.

-Sal

-Aigua.

-Formatge parmesà.

ELABORACIÓ:

-Posem a bullir aigua en un perol i, quan ja ho fa, afegim els espaguetis i la sal i ho movem amb una cullera de fusta perquè no s'enganxe. Ho deixem bullir els minus que ens digua l'envàs del espagueti. Al mateix temps, en una paella amb oli, posem a sofregir la ceba picada, després afegim el bacon i, al final, els xampinyons. Escorreguem la pasta una vegada ja està bullida i l'afegim a la paella amb el sogregit i ho barregem tot bé. En un plat fondo, batem els ous i els tirem per damunt dels espagueti i ho movem tot bé fins que l'ou va collant. Quan ja està, ja podem servir. Per una altra banda, haurem ratllat el formatge parmesà, que podem traure en un recipient perquè cadascú se'l vaja posant al plat, o podem afegir-lo a la paella i que vaja barrejant-se amb tot, com volguem.

Espagueti carbonara

-Estava temptat d'escriure espagueti amb nata, que és com a mi em van arribar per primera volta estos espagueti per part de ma mare, però amb els anys, coneixent la pasta italiana, es pot pensar que este seria el nom més addient, encara que la vertadera carbonara és amb ou i no amb nata. M'encanten.

INGREDIENTS:

-Espagueti

-Ceba

-Xampinyons

-Bacon (en tires)

-Nata (per cuinar, però la nata per montar també servix, millor comprar aquesta que servix per les dues coses)

-Parmesà ratllat (jo preferisc ratllar-lo jo, però si el comprem ratllat, menys feina).

-Oli

-Sal

ELABORACIÓ:

-Posem aigua a bullir i quan ja comença, afegim els espagueti i els tenim bullint el temps que diga el paquet. La sal l'afegim una vegada ja afegida la pasta. Per una altra banda, en una paella amb oli, sofregim la ceba tallada ben menudeta o picada i li posem sal, quan està dauradeta, afegim el bacon. Jo gaste un paquetet de bacon en tires per dues persones, però supose que per tres també arriba, posaríem més espagueti i ja està. Després afegim els xampinyons, en tires o talladets com més ens agrade i, quan està tot, afegim la nata perquè vaja espesant-se i ho barregem tot molt bé. Una vegada hem escorregut els espagueti, els juntem amb aquesta salsa i ho barregem tot bé. En este moment, podem afegir el parmesà ratllat i barrejar-ho tot bé, o també podem servir els plats i cadascú que es pose el formatge que vullga. 

Fideuà

Aquest plat, pel que he llegit, és originari de la Safor, comarca on està el meu poble, Rótova, allà hi ha el costum de fer-lo amb fideus grossos, en canvi, en altres llocs, i també en Catalunya, es fa amb fideus més fins, això depén del gust de cadascú. Com a les altres receptes, posaré ací la manera en que ma mare m'ho ha explicat, encara que hi ha moltes variants:

INGREDIENTS:
-Fideus de fideuà (són els grossos, però depenent del gust, poden ser més fins)
-Caldo de peix
-Gambes
-Sípia i/o calamars
-Ceba
-All
-Tomaca ratllada
-Oli
per al caldo de peix:
-Cua de peix o filet de lluç o morralla (peixos menudets de roca)
-Ceba i altres verdures (carlota, tomaca, alls,...)
-Llorer

ELABORACIÓ
-Per fer el caldo, sofregim el caldo amb la ceba i la resta de verdura i les fulles de llorer, després afegim aigua i ho deixem bullir fins que està cuit.
En una paella, posem oli i sofregim les gambes amb el calamar i la sípia. Quan ja estan , s'aparten les gambes. Després afegim la ceba i l'all tallats ben menudets o millor ratllats. Quan ja està daurat, afegim la tomaca ratllada, després els fideus, aproximadament 100gr. per persona, una tasseta, i el caldo, ben calent, el doble de caldo que de fideus. Es deixar bullir a bon foc uns 10 minutets i després es baixa el foc perquè s'acabe de fer.