Suquet de rap

-A casa ens costa un poc menjar peix, però recorde que un parell d'anys per Nadal, ma mare va fer una espècie de "Sarsuela" que m'havia agradat molt. Li vaig cridar i em va dir que no era exactament "Sarsuela", sino una espècie de suquet de rap. La recepta és una barreja entre la que li va explicar mon tio Elies, que molts anys va portar el restaurant "El Timó" a la Platja de Gandia i la de ma tia Empar, modificada per ma mare i, com sempre, supose que també per mi.

INGREDIENTS:

-Rap (cuetes o filets, un parell de trossos per persona).

-Ceba (Jo en pose mitja per dos persones, però depén dels gustos)

-Alls (Un parell de dents per dos persones, però com la ceba, depén).

-Oli d'oliva.

-Sal.

-Conyac.

-Farina (Un poquet per passar el rap).

-Gambes (Ma mare les posa senceres, però jo les vaig posar pelades i també queda molt bé).

-Sépia o calamar (el que més ens agrade, o les dos coses)

-Cloïses (nosaltres sempre els hem dit "almejetes", però evidentment és incorrecte. Al posar-les, elles ja fan caldo i no fa falta que afegim caldo de peix, si no, en podem posar un poquet)

per la picaeta:

-All (una dent)

-Ametlles

-Julivert

ELABORACIÓ:

-Passem el rap per farina i el fregim en una paella amb oli i el reservem. Si l'oli ha quedat net, ja ens va bé, si no, el colem per evitar que la farina que ha quedat es creme. Piquem la ceba i l'all i els sofregim en el mateix oli amb la sal que creiem convenient. Quan ja estan daurats, afegim les gambes i les fem volta i volta. Quan ja estan, afegim un xorret de conyac i, quan bull, el cremem (hem d'anar amb compte i tindre l'estractor apagat perquè no ens puge el foc). Quan s'ha consumit l'alcohol, afegim la sèpia i/o el calamar i deixem que es facen bé. Després posem el peix dins i deixem que vaja agarrant gustet a foc lent. Afegim les cloïses (prèviament les haurem posat en remull amb aigua i sal i les haurem rentat) i tapem perquè s'obriguen. Mentre s'obrin, fem una picaeta amb el morter d'all, ametlla i julivert i l'afegim al final de tot. Deixem un poc tot a foc lent perquè es barrege bé i servim.

Estofat de vedella

-Sílvia i jo som uns grans aficcionats al programa "Top Chef". En un dels programes, la prova era fer una caldereta de carn. Als dos se'ns va fer la boca aigua i vam dir, hem de fer alguna cosa semblant. Com que caldereta no en tenim i requeriria molt de temps, vam decidir fer alguna cosa semblant però amb l'olla ràpida, instrument que m'encanta per cuinar. El que posaré ací ens dóna per 3 racions, més o menys.

INGREDIENTS:
-Vedella (a taquets, per guisar uns 400 grams)
-1 ceba
-All (2 o 3 dents)
-1 pebre verd.
-Altres verdures que ens agraden (carlota, all porro...)
-Tomaca (un parell de tomaques madures ratllades)
-Xampinyons (si volem)
-Farina (una culleradeta).
-Vi negre (1 quart de litre més o menys).
-Oli.
-Sal.
-Espècies (a mi m'agrada posar romaní, timonet i julivert).

ELABORACIÓ:

-Posem un bon xorro d'oli en la olla i la posem al foc. Tallem totes les verdures ben xicotetes i les anem sofregint a foc lent (jo les pique amb la picadora i així espessen la salsa sense trobar-nos més tropessons que la carn). En una paella amb oli, anem marcant els tacos de vedella, prèviament salats i passats per farina i els anem retirant en un plat i reservem la paella amb l'oli. Quan la verdura ja està ben sofregida, afegim la tomaca ratllada i un poc de sucre per matar l'acidesa. Després afegim la carn i ho barregem tot. Afegim el vi i un poc d'aigua ( o si tenim caldo de carn molt millor) fins que ho tapem tot i tapem la olla i la posem als dos. Jo ho tinc entre 15 i 20 minuts des de que fa els "pitos" (com que tinc encimera sense inducció, abans de 10 minuts ja apague el foc i ho deixe fins al minut 20 que vaja fent-se amb el calor latent). Mentre que es va fent tot, anem tallant les creïlles a taquets i les afegim a la olla una vegada l'hem obert. Podem tornar-la a tancar, però jo preferisc bullir-les a foc mig uns 20 minuts així part del caldo s'evapora i queda més espesset. Mentre es fan les creïlles, en la mateixa paella en que hem fet la carn, sofregit els xampinyons i, quan ja estan, els afegim també a l'olla amb tot l'oli. Quan apaguem el foc, ho deixem repossar un ratet, els estofats sempre estan millor si els deixem descansar un bon rato. A l'hora de menjar, es pot menjar amb cullera o amb forquilla i ganivet, com cadascú vullga. Això sí, sempre acompanyat d'un bon tros de pa.