Coca de pésols

-No sé si és típica del meu poble o de més llocs. Allà la fem amb pèsols i també amb pebre i tomaca. A mi, quan era menut, m'agradava més la de tomaca, però ja fa uns anys que preferisc la de pésols. La gran especialista en estes coques és ma tia Pepita, germana de ma mare, i a ella és a qui vaig recórrer perquè em diguera les mesures. Posaré les proporcions per fer mig quilo de farina, jo, per exemple, com que tinc un forn menudet, vaig gastar la meitat.

INGREDIENTS:
Per la massa:
-Farina (mig quilo)
-Llevat (un paquetet de la que venen fresca, jo la compre al mercadona, i està a la zona dels iogurs)
-Oli (mig got)
-Llet (un got, també es pot posar aigua, però amb la llet, la massa s'aguanta més blaneta)
-Sal (un pessic)
Pel sofregit:
-Pésols (la quantitat depén del gust, jo pose un potet per un quart de farina)
-Ceba (ídem, jo en pose una per un quart de farina)
-Tonyina (de pot, jo en pose una per un quart de farina).
-Ou dur (un o dos)

ELABORACIÓ:
-Per fer la massa, posem en un recipient gran, on poguem pastar després, la llet, un poc tèbia, i el llevat desfet, i ho tenim uns minutets perquè vaja desfent-se el llevat.
Passats estos minuts, afegim la farina i l'oli i ho movem tot amb una cullera de fusta, fins que va fent-se tot una massa, si veiem que falta oli o farina, ho anem afegint fins que queda una textura bona per pastar amb les mans. Ho pastem ben pastat durant uns minuts i després ho deixem fet una bola, tapat amb un drap nét, fins que la pasta es fa bona (s'infla)
Mentre que la massa es fa bona, en una paella, sofregim la ceba tallada a trossets menudets, després afegim els pésols, abans o després depenent de si són crus, congelats o de pot, i al final, la tonyina, per deixar preparat el sofregit.
Quan veiem que la pasta ha inflat, agarrem una llanda (ma mare li posa paper vegetal a sobre, i jo també ho faig, així no s'apega ni embruta) i posem la massa extesa per tota la superfície. Després li tirem el sofregit per damunt i esperem a que la massa torne a inflar. Consell de ma tia: Si la poses al forn a foc mínim (50º) uns minutets, es fa bona abans la massa. Una vegada s'ha fet bona, pugem el foc del forn al màxim i esperem uns 20 minutets, depenent del forn a que es faça. Posem el forn per dalt i per baix, i si veiem que es crema per damunt, li posem només per baix.
Respecte a l'ou, ma tia el posa per damunt a rodanxes abans de posar la coca al forn, i ma mare el ratlla per damunt quan trau la coca del forn, ja acabada, jo preferisc com ho fa ma mare i també ho faig així.

Bonítol al forn

-Este es un plat en el que, el peix dóna el gust, i les creïlles constitueixen el gruix del plat. Queden impregnades pel gust del bonítol, molt gustoses, igual que el suquet, amb el qual podem menjar bona cosa de pa.

INGREDIENTS:
-Bonítol o Caballa sec i salat.
-Creïlles
-Tomaca ratllada
-Alls tendres
-Pebre roig
-Julivert
-Pinyons
-Aigua
-Oli

ELABORACIÓ
-Treiem el peix de l'envàs, ma mare compra un que en l'etiqueta diu viso oreado, que em sembla que és caballa i no bonítol, però el procés és el mateix. El provem i, si està massa salat, el rentem i el posem amb aigua unes quantes hores perquè es desale. Després el tallem en filets.
En una cassola per anar a forn a la que li hem untat la base amb oli, posem les creïlles tallades en rodanxes (com per fer-les en panadera)i escampem el bonítol per damunt.
Ratllem una tomaca i la tirem per damunt del bonítol, juntament amb els alls tendres tallats en trocets ben menudets. Després tirem totes les espècies, pebre roig, julivert i pinyons. Opcionalment podem posar pebre negre, canyella o les espècies que ens agraden.
Un cop especiat, tirem per damunt mig got d'aigua i un d'oli, o el que estimem suficient perquè es coguen les creïlles.
Escalfem el forn a 180º i posem la cassola dins. Depenent del forn, entre 30 minuts i una hora el tindrem a punt. Quan el caldet comença a bullir, provem, i si s'ha quedat massa desalat, li afegim un poc de sal. Treiem i servim, bonítol, creïlles i suquet, per cadascú.

"Guisao"

-Després de pensar quin seria el nom correcte per aquesta recepta, he decidit escriure-la tal i com li diem al meu poble, encara que no siga normatiu, però és més fidel al plat.
És una espècie d'estofat, en el qual, jo ací, li posaré vedella, però que també es pot fer, per exemple, amb costelles de porc. La peculiaritat de la manera de la manera de fer-lo que ara explicaré, que és típica a la meua família i supose que també al meu poble, és posar-li penques i fesols. És un plat d'hivern, que es menja amb cullera.

INGREDIENTS:
-Vedella (tallada a taquets menudets).
-Fesols (blancs, la mongeta catalana).
-Penques (cardos per als que no entenguen).
-Creïlles.
-Ceba (mitja per persona aproximadament, tallada en "juliana")
-All
-Julivert
-Oli
-Sal
-Aigua

ELABORACIÓ:
-En un perol, posem a sofregir la carn primer que res, i al cap d'un poquet, la ceba i l'all talladet menudet.
Quan ja ho tenim tot sofregit, afegim una o dos fulles de llorer i aigua ben calenta, per bullir-ho tot i que es coga la carn (és millor no posar massa aigua, perquè el plat no ha de quedar caldós, sino més bé espés, és millor, posar-ne de menys, i si més endavant en falta, afegir-ne més.
Amb l'aigua bullint, anem afegint progressivament els fesols, les penques i la última cosa, les creïlles, per evitar que es desfacen, les posem quan veiem que la carn ja està cuita. Els fesols i les penques els posarem abans o més tard depenent de si els teníem ja cuits, crus o congelats. Jo els pose congelats i pose, només posar l'aigua, els fesols, i al cap d'una miqueta, les penques, lo últim les creïlles.
Com últim punt, per donar-li més gustet, quan afegim les creïlles, afegim també una picadeta d'all i julivert, picats al morter
Des de que posem les creïlles, en 25 minuts aproximadament, ja estaran fetes i sense desfer-se, i per tant, el plat preparat.

Conill "al ajillo"

-Abans que res, demanar disculpes pel castellanisme, però sincerament no sé com es pot dir això en valencià, i dic valencià sense cap ànim de polemitzar, perquè jo ací en Catalunya, quan parle amb algú, parle en valencià, i em contesta en català, però tots dos parlem la mateixa llengua; quina? cadascú que li pose nom.
-Política a banda, éste és un plat molt senzill de fer i que a mi m'agrada molt, sobre tot si tinc un bon tros de pa a mà per mullar el caldet.

INGREDIENTS:
-Conill
-Oli
-Sal
-Alls
-Conyac

ELABORACIÓ:
-Posem el conill a sofregir fins que es fa ben dauradet, després li afegim conyac i el cremem. Per acabar, afegim els alls sencers, posem foc mínim i ho tapem si no volem que se'ns quede molt sec, ho tenim un ratet fins que tot ha agarrat bon coloret i ja està.

Arròs caldós

-Es pot fer de moltes maneres, però el que explicaré ara, és amb carn i verdura, i és el que a mi m'han fet tota la vida. De menudet m'agradava ben poc, però poc a poc s'agarra el gust i ara me'l menge ben a gust, això sí, mai d'estiu, ni quan fa calor. L'elaboració és mlt semblant a la de la paella, però amb la diferència, que no consumim tot el caldo.

INGREDIENTS:
-Arròs (una tasseta, o menys, per persona)
-Pollastre
-Conill
-Fesols verds
-Fesols blancs
-Tomaca ratllada
-All
-Oli
-Sal
-Aigua

ELABORACIÓ:
-Posem un xorro d'oli en un perol i sofregim la carn, hi ha gent que només posa pollastre, i si a part del pollastre i el conill volem posar costelles o alguna altra cosa, també podem. Quan la tenim més o menys, afegim la verdura, els fesols i, si volem, també podem posar carxofetes, posem l'all talladet a trossets menudets i la tomaca ratllada, no molta. A mesura que anem sofregint, anem salant els ingredients.
Quan ja ho tenim tot sofregit, afegim aigua calenta per fer el caldo, la quantitat depén del gust de cadascú, però més o menys hem de posar la mateixa quantitat que menjarem després, recordem que per la paella posàvem el triple d'aigua que d'arròs, per tant, ací, com que ha de quedar caldo, serà més. Es tracta d'anar provant fins trobar la mesura adequada.
Ho deixem bullir un ratet tot fins que el galdo agarra gustet, tampoc hem d'abusar perquè després a l'afegir l'arròs ho haurem de bullir més i se'ns desfarà la carn.
Finalment, afegim l'arròs, amb menys d'una tasseta per persona tindrem prou, i si hem posat molta verdura i carn, menys encara. Aproximadament en 20 minuts, tindrem l'arròs a punt, de totes formes és qüestió d'anar provant-lo. Al mateix temps que hem afegit l'arròs, afegim també el colorant, per donar-li color groguet.

Crema de xampinyons

-Aquest és un plat molt sa i que dóna poca feina, l'única cosa és que es tarda un ratet en fer-se. Quan li vaig preguntar a ma mare com es feia, em va explicar que com aquesta es poden fer totes, canviant els xampinyons per porros, o espàrrecs, o carxofa o verdures en general, la veritat és que m'agrada anar experimentant, però ésta és la que més voltes faig.

INGREDIENTS:
-Xampinyons
-Ceba
-Creïlla
-Aigua
-Oli
-Sal

ELABORACIÓ:
-Netegem els xampinyons i els tallem a trossets, jo els compre laminats i així m'estalvie tallar-los, perquè com els anem a triturar, no importa que siguen un poc grans. Tallem també la ceba a trossets, i ho posem en un perol amb oli per sofregir-ho. Les proporcions de xampinyons i ceba depenen del gust de cadascú, jo normalment pose una safata de xampinyons laminats amb una ceba mitjana.
Quan ja ho tenim sofregit, afegim la creïlla, tallada a trossets, no ha de ser molt gran, ja que l'objectiu és espesar la crema, així ens estalviem posar crema de llet, cosa que fa molta gent.
A continuació afegim aigua i ho posem a bollir, va bé tapar el perol, perquè així bull més i més ràpid. Si ho fem en una olla a pressió, va molt més ràpida la cosa, jo com no en tinc, ho tinc més o 20 minutets o un poquet més bullint tot al perol, fins que les creïlles estan cuites. Aigua n'hem de posar suficient, si sobra no passa res, perquè després la colarem.
Quan ha passat el temps, apaguem el foc i colem el caldo i el reservem, posem els ingredients a la batedora i després afegim caldo poc a poc, jo en pose més o menys fins cobrir els ingredients. És millor quedar-se curt i després afegir-ne més que passar-se'n i que quede aigualida. Ho passem per la batedora fins que està ben desfeta i ja està. Jo ho faig amb la batedora de got, perquè la textura que queda m'agrada més.

Coca de ceba

Esta no és una de les típiques coques que es fan al meu poble, més endavant les aniré penjant, però me la va passar ma mare perquè era molt ràpida i fàcil de fer, i la veritat és que és cert, en mitja horeta la tens a punt i no està malament.

INGREDIENTS:
-Oli (1/2 got)
-Aigua (1/2 got)
-Farina (la suficient per pastar)
-Ceba (al gust)
-2 Ous
-Sal

ELABORACIÓ:
-Es posen al foc l'oli i l'aigua amb un poc de sal, quan bull, comencem a tirar farina i a moure-ho amb una cullera de fusta. Afegim farina fins que ho podem pastar bé, ho anem pastant un ratet i després ho estenem sobre una llanda per posar al forn, si ja el teníem calent, en 10 minutets tindrem la pasta a punt.
Per una altra banda, sofregim la ceba en una paella i quan ja està, la treiem del foc, li tirem dos ous batuts i ho mesclem tot. Després ho escampem sobre la massa ja feta i la tornem a posar al forn, fins que l'ou ha collat i l'aspecte de la coca ja és un poc daurat.

Daurada al forn

-Aquest és un plat molt senzill de fer i de fet un dels pocs peixos que menge a casa de manera un poc elaborada, és a dir, no a la planxa, es pot fer d'altres maneres, però a mi m'han ensenyat d'aquesta i m'agrada prou, la veritat.

INGREDIENTS:
-Daurada
-Ceba
-Tomaca
-All
-Vi blanc
-Oli i sal

ELABORACIÓ:
-Quan comprem la daurada, diem en la peixateria que ens la netegen per fer al forn, i ja ens la deixen preparada.
Untem amb oli una cassola per posar al forn, a continuació tallem la ceba, una no molt gran, o si no, mitja, de la manera que més ens agrade, jo la solc fer en rodanxes, em sembla que es diu en "juliana", també es posa un allet o dos picats i la tomaca tallada en 4 trossos, és millor una tomaca madura i no molt gran, si és més gran, la podem fer en trossos més menuts al gust. Jo personalment faig trossos grans perquè només la pose per donar-li gust, després la trac i així és més fàcil. Posem la daurada damunt de tot això i posem la cassola al forn, prèviament escalfat. Uns 45 minuts són suficients, a la meitat més o menys del temps, li donem la volta la daurada i tirem un xorret de vi blanc. De manera opcional, també es pot posar una creïlla tallada en rodanxes, però s'ha de posar un poquet abans al forn perquè tarda més en fer-se.

Pastís de formatge

Tot i que els dolços no són el que més m'agrada, aquest postre sí que m'agrada fer-lo, primer, perquè és molt senzill, i després, perquè ni és excesivament dolç ni excesivament pesat.

INGREDIENTS:
-Formatge tipo quark(1/2kg)
-4 ous
-Sucre (250g)
-250g de mantega
-1 paquet de gal·letes tipo maria treient-ne 4 ó 5

ELABORACIÓ:
-Treiem un ratet abans la mantega de la nevera per tindre-la a temperatura ambient. Triturem les gal·letes juntament amb la mantega formant una pasta. Posem paper vegetal sobre una llanda per posar al forn i escampem la pasta que hem fet sobre el paper vegetal.
Per una altra banda, batem els ous amb el formatge i el sucre amb una forquilla, i quan ho tenim ben mescladet, ho tirem per damunt de la pasta.
Ho posem al forn a temperatura alta i quan bufa la massa, baixem el foc, quan punxem amb un ganivet i el podem treure net, ja està.

Arròs al forn

-De tots els arrossos, éste és el que a mi particularment més m'agrada. La base són els cigrons i les costelles de porc i, per supost, l'arròs. Si bé és més típic quedar per anar de paella, jo preferisc anar d'arròs al forn, però té el problema que, com s'ha de fer al forn, no es tant fàcil fer-lo per molta gent. (Versió actualitzada amb vídeo: http://bonprofitatots.blogspot.com/2020/04/arros-confinat-iv-arros-al-forn.html)

INGREDIENTS:
-Arròs (una tasseta per persona)
-Caldo de carn (dos tassetes per cada tassa d'arròs)
-Costelles de porc
-Cansalada magrosa, o magre o altra carn de porc
-Cigrons
-Butifarra (morcilla)
-Alls (un cap sencer)
-Oli
-Sal
-Colorant (per donar-li el color groguet)

ELABORACIÓ:
-Els cigrons s'han de preparar, posant-los amb aigua el dia d'abans i coent-los abans de posar-los a l'arròs. Jo personalment, per estalviar feina, faig servir els de pot, ja cuits, rentant-los abans amb aigua, i l'efecte és prou bo.
Per al caldo, a mi m'agrada fer servir peu de porc, que després també es posa a l'arròs, bollint-lo un parell d'hores amb ceba, però val qualsevol caldo de carn.
En una paella, posem a sofregir la carn, les costelles i la cansalada, en trocets no molt grans, juntament amb el cap d'alls sencer. Si volem, abans d'acabar podem posar les costelles a bollir amb el caldo perquè s'acaben de fer bé. Quan la carn ja està daurada, li posem l'arròs en la paella per sofregir-lo una miqueta abans de posar-lo al forn.
En una cassola per al forn, posem el caldo, l'arròs i la carn, amb el cap d'alls i una butifarra crua que punxem prèviament. El posem dins del forn, prèviament escalfat, i quan el caldo es consumix, ja està bo per menjar. El colorant el podem posar quan sofregim l'arròs o quan posem tot en la cassola del forn.

Truita de creïlles

Un plat d'allò més típic i que tot el món d'una manera o altra, sap fer, però crec que ha d'estar ací, sobre tot, ara, que portava un mes a l'estranger i me n'he fet una per sopar només he pogut, perquè ja la trobava a faltar.

INGREDIENTS:
-Ous (la quantitat depén del tamany)
-Creïlles (Una mesura orientativa seria 1 quilo de creïles per cada 8 ous, però sempre és millor anar provant fins que cadascú troba les proporcions que més s'adapten al seu gust).
-Ceba(un poc per donar-li gust, ja que la base de la truita són les creïlles).
-Oli
-Sal

ELABORACIÓ:
-Es posa prou oli en una paella i es frigen en ell les creïlles, en trossos quan més menuts millor, juntament amb algun trocet de ceba. Batem els ous a part i es posa sal, quan la creïlla i la ceba s'han fregit, es posen amb l'ou anant amb compte d'escorrer l'oli. En la mateixa paella treient l'oli o en una altra posant una culleradeta de l'oli de fregir, ben calent, es tira tota la mescla i es va donant voltes fins que la truita està feta al gust desitjat.

Arròs al forn amb fesols i nap

Segons ma mare aquest és "el millor arròs de tots", a mi m'agrada però el preferisc sense fesols i nap i amb cigrons, l'altra varietat que ja explicaré. Que quede millor o pitjor depén de la qualitat del nap, i com en la majoria d'arrossos, del caldo, en aquest cas, només gastarem carn de porc.

INGREDIENTS:
-Arròs (una tasseta per persona)
-Caldo (dos tassetes per cada tassa d'arròs)
-All
-Carn de porc (peu, que va molt bé pel caldo, costelles, cansalada,...)
-Butifarra (el que en castellà es coneix com "morcilla", no la butifarra catalana)
-Fesols
-Nap
-Oli
-Sal

ELABORACIÓ:
-Per preparar els fesols, els hem de posar amb aigua el dia d'abans, després es posen a bullir amb aigua i se'ls trenca el bull un parell de vegades, és a dir, se'ls afegix aigua freda perquè pare de bullir, així es fa que no senten tant malament i que no es desfacen després quan es cuinen.
Per fer el caldo, posem a bollir el peu de porc, per exemple amb una mica de ceba que després retirarem. Quan ja està, colem el caldo, i ens assegurem que ens queda el doble de caldo que arròs posarem, retirem la ceba i posem a sofregir en una paella amb oli el peu de porc, amb un cap d'alls, el nap tallat a trossos, els fesols (prèviament preparats) i la carn que tinguem (cansalada i/o costelles), si volem també podem sofregir un poc ací la butifarra i després retirar-la fins que la posem a la cassola del forn, o si no, la posem directament damunt de tot quen ho posem en la cassola per al forn. Afegim una mica de pebre roig per donar-li gustet i després ho tirem tot al perol on tenim el caldo colat per bullir-ho un poquet tot junt. Sofregim l'arròs en la paella que havíem reservat i quan ho tenim tot preparat ho posem tot junt i un poc de colorant per donar-li el color groguet en una cassola per al forn, que ja hem escalfat prèviament, i ho deixem fer-se fins que es consumix el caldo.

Coques de dacsa

Plat típic de la comarca de la Safor, i més en concret dels pobles d'Oliva i Rótova. En aquest últim poble, que és el meu, són famoses les del bar nou, és molta la gent que ve allí només per menjar-les. El nom es déu a que per fer-les s'utilitza farina de dacsa, o com a mínim això és el que es feia en els seus orígens, quan era més difícil aconseguir farina de blat. Actualment es fa o bé mesclant totes dues farines o, com jo explicaré, només amb farina de blat. Les coques tenen forma redona i plana, i a dins es posa el "mullador", el que jo pose en aquesta recepta és el més típic, però ofereix moltes possibilitats depenent del gust de cadascú, després la coca es dobla per la meitat o s'enrotlla igual que es fa amb la pita.

INGREDIENTS:
-Farina
-Aigua (3 gots d'aigua per cada mig quilo de farina)
-Oli
-Sal
per al mullador:
-Tonyina (de pot)
-Ou dur
-Anxoves o sardines
-Tomaca fregida o ketchup

ELABORACIÓ
-En un perol, es posa l'aigua a escalfar i, quan bull, s'afegix la farina, un pessic de sal i un xorro d'oli. Es comença a moure i s'apaga el foc, després es continua movent fins que s'aconsegueix una massa compacta que es pot continuar amassant amb les mans amb compte de no cremar-se. Si queda massa farinosa, s'afegeix un poc més d'oli. Un cop la massa feta, es fan boles amb la mà i es posen dins d'una bossa de plàstic doblada per la meitat per tal de xafar-les amb un plat o qualsevol cosa que ens ho permeta per tal de donar-li la forma redona i plana. Així es van fent una per una i, un cop fetes, en una paella (funcionen molt bé les paelles prou velles, si s'escalfen bé primer) es tira un xorret d'oli i alguna goteta en la coca també, quan està ben calent, es posa la coca i es van cuinant així una darrere de l'altra.
Per al mullador, es posa la tonyina, es ratllen els ous durs i les anxoves es posen per sobre, un cop dins la coca, a mi m'agrada posar-li un xorret de ketchup, segons els llocs, es serveix el mullador amb tomaca fregida per damunt.

Fideuà

Aquest plat, pel que he llegit, és originari de la Safor, comarca on està el meu poble, Rótova, allà hi ha el costum de fer-lo amb fideus grossos, en canvi, en altres llocs, i també en Catalunya, es fa amb fideus més fins, això depén del gust de cadascú. Com a les altres receptes, posaré ací la manera en que ma mare m'ho ha explicat, encara que hi ha moltes variants:

INGREDIENTS:
-Fideus de fideuà (són els grossos, però depenent del gust, poden ser més fins)
-Caldo de peix
-Gambes
-Sípia i/o calamars
-Ceba
-All
-Tomaca ratllada
-Oli
per al caldo de peix:
-Cua de peix o filet de lluç o morralla (peixos menudets de roca)
-Ceba i altres verdures (carlota, tomaca, alls,...)
-Llorer

ELABORACIÓ
-Per fer el caldo, sofregim el caldo amb la ceba i la resta de verdura i les fulles de llorer, després afegim aigua i ho deixem bullir fins que està cuit.
En una paella, posem oli i sofregim les gambes amb el calamar i la sípia. Quan ja estan , s'aparten les gambes. Després afegim la ceba i l'all tallats ben menudets o millor ratllats. Quan ja està daurat, afegim la tomaca ratllada, després els fideus, aproximadament 100gr. per persona, una tasseta, i el caldo, ben calent, el doble de caldo que de fideus. Es deixar bullir a bon foc uns 10 minutets i després es baixa el foc perquè s'acabe de fer.

Pollastre al forn

-Menjar típic i amb moltes formes de cuinar-lo, però des de que era menudet, que era un dels meus sopars preferits quan el feia ma mare, i aquesta és la seua manera:

INGREDIENTS
-Pollastre
-Ceba
-All
-Tomaca
-Oli
-Llorer
-Vi blanc o conyac

ELABORACIÓ
-Es tallen la ceba, la tomaca i l'all de la manera que cadascú preferisca, salem i especiem el pollastre i, en una cassola de fang untada amb oli, posem tota la verdura i el pollastre, juntament amb les fulles de llorer, li posem un poc d'oli i la posem al forn, prèviament escalfat. A la mitja horeta, es tira un xorret de vi blanc o conyac i es deixa al forn per que s'acabe de fer. Quan veiem que ja està, ho treiem del forn. (Com a variant, es poden afegir des del principi creïlles tallades en rodanxes o xampinyons).

Arròs al forn amb tomaqueta

L'arròs al forn tradicional, que per cert és el que a mi més m'agrada, es fa amb carn i cigrons. Aquest que presente a continuació, només té en comú amb aquell que l'arròs es cou dins del forn. Aquest arròs no porta carn, és molt més ràpid de fer, i molt menys pesat a l'hora de digerir-lo:

INGREDIENTS
-Arròs (una tasseta per persona)
-Ceba (depén del que ens agrade, jo per 3 persones en pose una)
-All (depén del que ens agrade)
-Tomaques (ratllades o de pot, jo pose un pot per 3 persones)
-Tonyina (de pot, un parell per 3 persones, més o menys)
-Pinyons (al gust)
-Sal (al gust)
-Colorant (no és necessari perquè la tomaca ja dóna prou color, però si ens agrada que l'arròs quede groguet en podem tirar un poquet)

ELABORACIÓ
-Tallem l'all i la ceba ben menudets (o els ratllem) i els sofregim en un perol. A continuació, afegim les tomaques ratllades. Quan veiem que ja està fet, en treiem un poc i ho posem en una paella, per sofregir l'arròs allí. Afegim al perol un poc de julivert i 2 tasses d'aigua per cada tassa d'arròs que posarem a la paella (podem posar un poc menys d'aigua, perquè la tomaca ja en solta). Sofregim l'arròs en la paella, juntament amb els pinyons. Quan bull l'aigua del perol, tirem la tonyina. Finalment, ho posem tot junt en una cassola de fang i ho posem al forn (escalfat prèviament) fins que es consumixca el caldo.

Paella Valenciana

Un valencià no podia començar d'una altra manera un recull de receptes. En els anys que he estat vivint a Catalunya, he menjat molts arrossos als que se'ls coneix com a paella, també en València hi ha de diferents tipus, de carn, de peix, mixta, negreta, però la que presente a continuació, és la més tradicional, és a dir, la de conill i pollastre. Ahí va:

INGREDIENTS
-Oli (a ull)
-Conill i pollastre (un parell de trossos de carn per persona)
-Fesols (verds i blancs, el preparat de verdura para paella de la secció de congelat de mercadona no està malament, i la bossa dóna per 5 racions més o menys).
-Pebre
-All (poquet)
-Tomaca (de pot o ratllada)
-Arròs (una tasseta per persona)
-Aigua (tres tassetes per cadascuna d'arròs)
-Sal (al gust)
-Pebre roig
-Safrà (si no se'n té, colorant, és per donar-li el característic color groguet a l'arròs)

ELABORACIÓ
-En un caldero amb oli es posa a sofregir la carn prèviament salada. Mentrestant, podem fregir els trossos de pebre i carxofes, o alguna altra cosa que volguem, un cop fregides aquestes coses, es trauen. Quan la carn ja està ben daurada, s'afegixen els fesols i l'allet si en volem posar. Quan els fesols ja estan dauradets, afegim la tomaca i deixem que es faça tot junt. Tirar una miqueta de pebre roig per a que agarre gustet abans d'afegir l'aigua. Un cop veiem que ja està ben fet, afegim 3 tassetes d'aigua per cada tasseta d'arròs i mirem a quin nivell es queda per després afegir la que s'haja consumit. Deixar bullir un bon ratet per a que es faça el caldo i anar provant de sal, també hem d'afegir safrà o colorant al caldo. Quan veiem que ja està bo, afegim aigua fins el nivell inicial esperar a que torne a bullir i tirar el arròs ben repartit per la paella, deixar bullir fort 10 minuts i després baixar el foc perquè s'acabe de fer. És important que, un cop acabat, i amb el foc apagat, deixem reposar l'arròs uns 10 minutets mínim per a que agarre gustet.