Arròs meloset amb bledes i gambes

Ma mare sempre havia parlat d'aquest arròs molt bé, ella el feia amb gambes xicotetes però senceres, però jo he preferit fer-lo amb gambes pelades, que donen menys gust però també menys feina. El dubte que tenia era si fer-lo caldós o sec, ella em va dir que meloset (un poc caldoset) millor. Així ho vaig fer i va quedar molt bo.

INGREDIENTS:

-Arròs (100 grams per persona més o menys)

-Caldo de peix (sempre millor fer-lo que comprar-lo).

-Gambes (jo les compre congelades, pelaes i crues)

-Bledes (Una bossa de les de mercadona, que ja venen netes i tenen poc de tronc).

-All (1 dent)

-Pebre roig

-Colorant

-Oli

-Sal

ELABORACIÓ:

-Primer que res fem el caldo si no el tenim per casa. Bollint 20 minutets algun cap de peix, o espines o morralla amb verduretes serà suficient. A mi també m'agrada guardar el caldo de les clòtxines al vapor per mesclar-lo, ja que és fortet i dóna molt de gust.

En una paella amb oli, sofregim l'all tallat ben menudet i les gambetes. Afegim també les bledes fins que es redueixen i un poquet de pebre roig i sal. Quan ja està, afegim l'arròs i el sofregim també, així no es passa. Posem el caldo a bollir en un perol (la quantitat de caldo dependrà de com ens agrade de caldós. Sempre és millor no posar-ne massa i tindre'n bollint a part per si veiem que ens en queda massa poc, afegir-ne) i afegim tot el contingut de la paella i un poquet de colorant perquè quede groguet. En poc menys de 20 minuts, l'arròs ja estarà cuit. Tindre'l més o menys temps dependrà del punt que li agrade a cadascú. El traguem del foc i el deixem reposar un poquet perquè agarre gustet i servim.

All i oli (amb morter)

-Tot i ser físic crec que sóc totalment incapaç d'entendre el seu funcionament, per què unes voltes colla i unes altres es tria. La veritat és que amb el morter no l'he fet mai, supose que per por a que isca, deixe que el faça ma mare, que m'explica els diferents truquets per evitar que es trie o arreglar-lo quan s'ha triat. De moment em comforme amb la teoria, algun dia passaré a la pràctica.

INGREDIENTS:

-Ou (Només necessitarem el rovell d'un ou, a no ser que volguem fer-ne molta quantitat).

-All (si no em fem massa, amb una dent tindrem prou).

-Sal (un pessic)

-Oli (Jo el preferisc d'oliva).

ELABORACIÓ:

-En un morter, posem l'all i el piquem ben picat fins que queda desfet. Després separem el rovell de la clara de l'ou i reservem la clara, que ara no ens farà falta. Afegim el rovell al morter i ho barregem bé amb el picamà fins que fem una pasteta, posem també un poquet de sal. Després comencem a afegir oli poc a poc mentre que movem el morter sense parar i intentem que vaja collant la salsa.

 Si veiem que no colla i se'ns tria, és a dir, se'ns queda com líquid, hi ha diferents solucions, una d'elles és afegir un xorret de vinagre o de llima que, no sé com, ajuda a que colle. Una altra solució és traure-ho tot del morter, rentar-lo amb aigua i tornar a tirar la salsa dins, i després, començar a moure el picamà en el sentit contrari al que ho féiem fins ara.

Gambes "al ajillo"

-Continuem amb les tapetes "futboleres" que tant gaudim a casa.

Sempre recordaré un dinar familiar en el que el meu cosí Juan Andrés i jo vam fulminar el cambrer amb la mirada quan es va endur la cassoleta. Ja feia un ratet que ens havíem acabat les gambes, però estàvem gaudint com xiquets mullant pa sense parar, i encara quedava suquet. Aquest costum de mullar el suquet de les gambes, jo encara el mantinc. Boníssim!!!

INGREDIENTS:

-Gambes pelades. (Si les comprem crues millor. Podem comprar-les amb pell i pelar-les, però jo preferisc estalviar-me feina).

-Alls (2 o 3 dents, depenent de la quantitat de gambes).

-Oli (Un xorret a la paella per fregir)

-Pebre roig

-Sal (un poquet opcional per si la necessitem)

-Conyac (Un xorret)

ELABORACIÓ:

-En una paella, o en una cassoleta de fang directament, posem un xorret d'oli i posem els allets talladets menudets fins que es van daurant, a foc no molt alt perquè no es cremen. Després afegim les gambes i deixem que es coguen. Quan ja estan, tirem un xorret de conyac i, quan bull, l'encenem perquè es creme l'alcohol, si notem que ens ha quedat dolç, afegim un poc de sal. Quan ja està, apaguem el foc i tirem una miqueta de pebre roig. Per servir-ho, ho posem en un plat o en una cassola de fang, que queda més tradicional.

Bastonets de Bacó i formatge

Un dels costums que més ens agrada a casa a Sílvia i a mi és vore els partits del Barça amb una bona picaeta davant. Alguns dies fem coses més elaborades i d'altres papes i poc més. Com que a Silvia li agraden molt els dàtils amb bacó i a mi no m'acaben d'agradar,  vam fer aquest invent paregut que a mi personalment m'agrada molt, sobre tot acabat de fer.

INGREDIENTS:

-Bastonets de pà.

-Bacó a tallades fines.

-Formatge a talladetes fines, nosaltres normalment comprem Havarti.

-Oli.

ELABORACIÓ:

-Tallem el bacó i el formatge en tires igual d'amples que els bastonets de pa o un poc menys. En rotllem cada bastonet amb una tira de formatge i una de bacó de manera que el bacó quede per fora. Per subjectar-ho, podem gastar un "palillo". Quan ja tenim tots els rotllets fets, en una paella, calfem oli d'oliva i fregim cadascun dels rotllets fins que veiem el bacó dauradet. Interessa menjar-se'ls ràpid perquè si no el pa va fent-se blanet i no està tant bo.

Moussaka

-La moussaka és un plat grec la base del qual és l'albergínia. En la recepta de ma mare, la base també és l'albergínia, però, com sempre, ella fa les seues modificacions, com no posar creïlla o afegir xampinyons al sofregit amb la carn picada.

INGREDIENTS:

-Albergínies.

-Carn picada (del que més ens agrade).

-Ceba.

-All

-Xampinyons

-Tomaca ratllada

-Salsa beixamel.

-Formatge ratllat.

ELABORACIÓ:

-Pelem les albergínies i les tallem a talls ben finets i els passem per la paella perquè estiguen cuites. 

En una paella amb oli, fem un sofregit amb la ceba i l'all ben picats, després afegim la carn picada i, quan ja està tot, la tomaca ratllada. Li posem sal al sofregit i un poquet de sucre quan afegim la tomaca.

En una font per anar al forn, tirem salsa beixamel (ja preparada segons la recepta enllaçada als ingredients). Per damunt, fem una capa amb albergínia. Damunt d'aquesta, una capa amb el sofregit de carn picada. Anem fent capes alternades fins que ens acabem els ingredients i fent l'última capa d'albergínia. Tapem aquesta capa amb salsa beixamel i tirem per damunt el formatge ratllat. Posem el recipient al forn prèviament escalfat a 200ºC i, quan veiem que el formatge ja està fos i daurat, ja tenim el plat preparat.

Salsa beixamel

Des de sempre m'han encantat els canelons que fa ma mare. El que posa dins, cada volta és diferent, perquè

sempre gasta sobres. El que no canvia mai és la beixamel, que la fa molt bona. El toc del conyac diu que li va explicar ma tia Rosa. Ací explicaré les proporcions per posar una ceba sencera, la qual cosa dóna molta beixamel. Igualment, cadascú pot adaptar-se a les seues necessitats o al seu gust.

INGREDIENTS:

-1 ceba.

-Maizena (3 cullerades)

-Llet (Mig litre aproximadament)

-Conyac (un xorret)

-Oli (un xorret)

-Mantega (la mateixa quantitat que oli)

-Sal.

ELABORACIÓ:

-En una paella, desfem la mantega juntament amb l'oli i posem a fer-se la ceba tallada ben fineta o picada amb un poc de sal. Jo la pique amb la picadora, i ma mare també. La tenim a foc lent perquè vaja fent-se poc a poc i, quan ja està daurada, tirem el conyac i, quan vull, el cremem perquè es consumisca l'alcohol. A continuació, anem tirant les cullerades de maizena i les fem una miqueta. Després anem afegint poc a poc la llet (segons ma mare, fresca de la nevera, millor) i anem barrejant-ho tot amb les varilles perquè vaja collant i no es facen "grumos". Poc a poc anem afegint llet fins que obtenim l'espessura desitjada. Ho provem i afegim més sal també. Si queda massa líquida, afegim més maizena, i si queda massa espesa, afegim més llet.

És convenient que la consumim com abans millor una vegada feta, però també es pot guardar.

"Solomillo" al paté

-Este estiu, estant pel poble, una nit, va arribar ma mare a casa dient que li havien explicat una manera de fer

el "solomillo" prou fàcil i que quedava molt bo. Ella me la va explicar com la recordava, i jo el vaig fer com recordava que me l'havia explicat, per tant, no sé si aquesta recepta s'assemblarà molt a l'original, però, això sí que ho puc dir. Està molt bo.

INGREDIENTS:

-"Solomillo" de porc (jo compre els de mercadona que venen de dos en dos i envasats al buit). 

-Paté "La piara" (no sé si està bé fer propaganda però la recepta era amb aquest. A més, a mi, des de menudet, sempre m'ha agradat molt).

-Xampinyons.

-Oli.

-Sal.

ELABORACIÓ:

-En una paella amb oli, passem un poc el "solomillo" perquè es faça un poquet, és el que diuen marcar-lo. El traguem i l'anem tallant a rodanxetes mentre que, en la mateixa paella, posem a fer els xampinyons tallats laminats, o com a mínim així és com m'agraden a mi i els salem. Quan ja més o menys estan, afegim un o dos pots de paté i fem que es desfaça bé i ho barregem amb l'oli. Quan ja està desfetet, afegim el "solomillo" que hem tallat a rodanxes i haurem salat bé. Deixem que s'acabe de fer tot junt i el "solomillo" agarre gustet i ja està. Ho servim amb bona cosa de pa per poder mullar. Em sona que la recepta original també portava nata, però en casa ja en mengem prou i ací ens l'hem estalviat.

Rabo de bou estofat

-Ja feia temps que tenia ganes de cuinar rabo, no sabia molt bé de què ni com fer-ho, però em feia gràcia.

Algunes voltes havia preguntat al mercat però no en tenien i, l'altre dia, per fin en vaig pillar, em va dir que podia agarrar-lo de vedella o de "buey" (la veritat és que no sé com es diu en valencià, per això ho he traduït com bou) i vaig triar aquest últim. Per fer-lo, la olla ràpida, per assegurar-se que queda ben cuit. Vaig comprar un rabo sencer, uns 800 grams, que em va dir que donava per dues persones, perquè té molt os, però com que vaig posar creïlles i salsa, donava per tres racions. Les proporcions dels altres ingredients, depenen dels gustos.

INGREDIENTS:

-800 grams de rabo de bou.

-Un porro.

-Una ceba.

-Dos dents d'all.

-Una carlota.

-Una tomaca.

-Quatre creïlles mitjanes.

-Oli.

-Sal.

-Julivert.

-Llorer.

-Romaní.

-Vi negre (un xorret, jo, com que no en tenia, vaig posar un poc de vi blanc i un poc de conyac, i el resultat és molt bo també).

ELABORACIÓ:

-Salem i enfarinem els trossos de rabo i els sofregim un poc en una paella i el reservem.

En l'olla ràpida, posem un xorret d'oli i sofregim la ceba, els alls, el porro i la carlota prèviament picats (jo ho faig a la picadora i queda més desfetet). Quan ja està ben sofregit, afegim els trossos de carn i ho tapem tot amb aigua (si tenim brou de verdures suau, millor). Afegim ara també les espècies, julivert, romaní, llorer o les que volguem i tanquem l'olla. Una vegada tancada l'hem de deixar a foc màxim a la posició 2 fins que comença a pitar. A partir d'eixe moment, baixem el foc a la meitat i hem de cuinar el rabo 20 minuts. Jo el que faig és apagar el foc als 5 minuts i els altres 15 aprofitar el calor de l'encimera perquè s'acabe de fer.  Passats estos minuts obrim l'olla i li afegim les creïlles tallades en daus. Ho tenim a foc suau uns 20 minutets sense tancar l'olla i ja està. Segons ma mare és millor no tancar l'olla amb les creïlles perquè és fàcil que es passen i es desfacen. La meua experiència també em diu que la salsa es pot enganxar massa si tenim massa estona l'olla a pressió.

Xampinyons al roquefort

-En casa ens agraden molt els xampinyons, i els mengem de moltíssimes maneres i acompanyant molts

ingredients diferents. Jo tenia el record d'algun bar en el qual me'ls havien tret sencers, farcits amb alguna cosa, i amb salsa. Vam decidir provar-ho i el resultat va ser molt bo, tant, que ara ho compartisc.

INGREDIENTS:

-Xampinyons (Com més grans, millor)

-Bacó (El podem comprar ja en tires o a tallades i tallar-lo en trossets xicotets, com volguem)

-Oli

-Sal.

Per la salsa roquefort:

-Formatge roquefort (la quantitat depén de com ens agrade de fort)

-Nata líquida (jo pose un brick menut, i la gaste per montar, perquè serveix per les dues coses, en canvi si la compres només per cuinar, no serveix per montar).

ELABORACIÓ:

-Netegem els xampinyons ben nets i els llevem els troncs. Reservem els troncs i tallem els tronquets en trossets ben xicotets. En una paella amb oli, sofregim els troncs tallats juntament amb el bacó també tallat a trossets menudets. 

Per una altra banda, posem una paella al foc i desfem en ella un tros de roquefort. Quan ja està, afegim la nata i ho provem de sal, si fa falta, n'afegim. Deixem que la salsa colle un poc.

Posem els xampinyons en un recipient per anar al forn i els anem farcint amb el sofregit del bacó i els tronquets. Després tirem tota la salsa roquefort per damunt i posem el recipient al forn pre escalfat a 200 graus, en 15 o 20 minuts ho tindrem llest.

"Potitos" de pollastre

-Un dia estàvem al supermercat i Sílvia em va dir que els "potitos" (la papilla dels xiquets) de "ternera a la jardinera" estava molt bona. Vaig pensar que si la féiem en lloc de comprar-la, encara estaria millor. Vam provar de fer-la i quedava un poc massa forta. Se'ns va ocòrrer que amb pollastre seria més suau. Ho vam provar i ens va agradar molt. Ahí va el resultat:

INGREDIENTS:

(per dues persones)

-Pollastre (Vam provar amb entrecuix però quedaven trossets d'os i ens vam decidir per fer servir petxuga, 4 ó 5 filets fins).
-Fesols verds (Un bon grapat, depén del gust, jo els compre congelats).
-Ceba (Una sencera, o all porro, el que preferim).
-Carlota (Un parell).
-Creïlla (Una del tamany que volguem).
-Oli.
-Sal.
-Aigua.

ELABORACIÓ:

-Jo ho faig amb l'olla ràpida, que és molt més ràpid, i aquest és el procés que explicaré. Posem un xorret d'oli i sofregim tots els ingredients excepte la creïlla, que la afegirem al final. Ho hem de pelar tot i no fa falta que ho tallem molt menut, ja que després ho triturarem tot. Afegim la creïlla i ho tapem tot amb aigua. Afegim un poc de sal i tanquem l'olla amb el foc al màxim. Quan comença a fer els pitos, baixem el foc i jo la tinc un minut i l'apague, perquè, com que tinc vitro no d'inducció, quan apagues el foc, queda molt calor i s'acaba de fer. Si tenim inducció o tenim pressa i no ho podem deixar al foc perquè s'acabe de fer, ho hem de deixar 2 o 3 minuts com a mínim, és qüestió de provar. 

Quan obrim l'olla, posem els ingredients sense aigua en la batedora de got i després afegim un poc de l'aigua de la cocció, depén de com ens agrade d'espés, afegim més o menys, depén de si volem una crema o una "papilla". Ho provem de sal i si fa falta n'afegim més i ja està.

"Hojaldre" amb "solomillo"

-Dos paraules incorrectes en només tres que en té el títol és un mal començament, però vull ser fidel a la

nostra manera de dir les coses. Correctament es diria pasta de full de filet.

 No fa molt, va vindre ma mare de visita a casa i no recorde com, vam acabar parlant de menjars i, concretament, de "solomillo", em va dir :"Mer em va dir una manera de fer-lo, molt fàcil i ràpida i que a tota la família li agrada molt". 

 No sé si la recepta que penjaré ara és exactament la de Mer (amiga de ma mare i de la família). Supose que en el pas de la recepta (boca a boca) d'ella a ma mare i de ma mare a mi pot haver hagut modificacions, però el que sí que sé, i amb Sílvia vam coincidir quan el vam probar és que "Això està boníssim".

INGREDIENTS:

-Pasta de full (jo compre la que venen fresca al mercadona, que és rectangular, però supose que vol qualsevol).

-Bacó (En tallades fines).

-Formatge (A mi m'agrada comprar el havarti)

-Pernil dolç (en talladetes fines).

-"Solomillo" (filet) de porc. (Un sencer, que no siga molt llarg perquè càpiga estirat dins la pasta de full ni molt gros perquè es faça bé per dins, jo normalment gaste un d'uns 400 o 500g).

-Un ou.

ELABORACIÓ:

-Estenem bé la pasta de full damunt de la safata del forn sobre el mateix paper en què ve enrotllada, perquè així evitem que s'enganxe després. Sobre la pasta de full, anem estenent les tallades de bacó fins que el cobrim tot, deixant buit a les vores per poder enrotllar-lo després. Per damunt anem fent capes, la primera de formatge i la següent de pernil dolç. Quan ja està, posem el "solomillo" prèviament salat al mig i ho enrotllemt tot tancant-lo ben tancat per les vores. Batem un ou i pintem bé el braç que ens ha quedat per damunt. Posem la safata al forn, prèviament escalfat a uns 180-200 graus i, en 30-45 minuts, a no ser que el "solomillo" fóra molt gros, ja estàrà cuit Ens el podem menjar calent, tallat en rodanxes com a la foto, o gelat com un entrepà al dia següent.

La millor recepta

-En uns dies farà dos anys que va morir mon pare. Per això, l'entrada de hui li la vull dedicar a ell.

 Quan vaig començar a escriure aquest bloc, seguint el consell de mon tio Roger, l'objectiu principal era conservar totes aquelles receptes que ma mare m'anava ensenyant i, al mateix temps, compartir-les amb tots aquells que les vullgueren provar. Entre d'altres, ell mateix.

 Vaig pensar que, a banda de la recepta, com a introducció, podia fer un comentari previ sobre l'origen o alguna anècdota al voltant d'ella o del seu nom, no sabia si tenia algun sentit o si interessaria algú, però ràpidament vaig veure que sí. Quan anava a casa de visita, mon pare sempre em comentava allò que havia escrit. A més, aconsellava a la gent que ho llegira, perquè era interessant. Des d'aquell moment, sempre escrivia la introducció amb il·lusió, perquè sabia que ell de seguida la llegiria, i això ja era suficient. Ara ell ja no està i no les pot llegir, sé que no hi haurà cap seguidor tant fidel, però jo les seguisc escrivint amb la mateixa il·lusió, perquè això fa que el tinga més present.

 Com que ell no era una persona de cuinar, no puc posar cap recepta d'ell. El seu plat favorit quan es quedava a casa era calfar-se un pot de fesols amb un xorret de vinagre, era més una persona de bon menjar que de cuinar, i molt agraïda en aquest sentit, per cert. El que sí que podré posar d'ell és una recpeta en forma de consell, d'aquestes sí que me'n va deixar moltes, però la més important, la qual no me la va dir de paraula si no amb un fet, és que, per molt malament que estem i molt complicada que siga la situació, sempre podem dedicar un somriure a les persones que estimem.

"Risotto" amb botifarra negra

Fa unes  setmanes, estàvem a l'Àrea de Guissona i vam dir: "anem a buscar algo per fer un risotto". Vam començar a mirar tot i, en vore la botifarra negra, vam pensar: " per què no?".. Vam pensar que igual era un poc massa contundent i que quedaria fort, però quan estàvem menjant, Sílvia em va dir: "està bo, pots penjar-lo", i ahí va:

INGREDIENTS:

-Arròs (dos grapadets per persona)

-Caldo (de pollastre o de verdures)

-Ceba

-Xampinyons

-Botifarra negra (per dos persones, amb mitja en vam tindre prou).

-Oli

-Sal

-Formatge parmesà.

ELABORACIÓ:

-En una paella, posem a sofregir la ceba ben menudeta. Quan està daurada, afegim la botifarra tallada a trossets menudets; a continuació, posem els xampinyons, talladets al tamany que més ens agrade, ho salem tot i, quan ja està tot, afegim l'arròs per sofregir-lo una miqueta (segons ma mare, sofregir-lo és el secret perquè després no es passe). A continuació, afegim caldo bollint fins que tapem bé l'arròs i ho posem a foc ben viu (és convenient que tinguem el perol amb el caldo en un altre foc perquè quan l'afegim a la paella ja estiga bullint). Anem movent l'arròs i afegint caldo a mesura que es va consumint sense parar de moure l'arròs. Quan veiem que comença a estar cuit, baixem un poc el foc perquè s'acabe de consumir el caldo i deixem que s'acabe de fer l'arròs. Una vegada consumit el caldo però no del tot, perquè quede una textura "meloseta", apaguem el foc i afegim el parmesà ratllat i ho barregem tot bé. Deixem que repose un poc i ja el podem servir (també podem posar el formatge a banda i que se'l pose cadascú per si a algú no li agrada).

"Boquerons" en vinagre

És molt típic, al meu poble, i també a la zona, demanar una tapeta de "boquerons en olives". La veritat és  que són molt fàcils de trobar ja fets en qualsevol tenda, però ma mare sempre els ha fet molt bons i jo volia aprendre a fer-los com ella.A més, ara a l'estiu és quan més apetixen.

INGREDIENTS:

-Boquerons.

-Vinagre.

-Sal.

-Julivert.

-All.

-Oli d'oliva.

ELABORACIÓ:

-Abans que res, netegem els boquerons. Per fer-ho, els llevem el cap i els budells, que ixen fàcil només posant un poc el dit. Els obrim per la meitat i llevem l'espina i els separem en dues meitats. Els posem tots en remull en vinagre amb un poc de sal i si volem també pebre negre i els tenim unes hores en la nevera fins que veiem que han canviat de color. Quan ja els tenim, els escorreguem i els congelem. Jo, igual que ma mare, faig capetes en una fiambrera, separades amb film o paper d'alumini, per poder anar descongelant-los poc a poc i no tots a una. El fet de congelar-los, és per matar el anisakis o qualsevol altre bitxo que tinguen. Per menjar-los, els descongelem i els tirem per damunt una picaeta amb all, julivert i oli.

"Boquerons" al forn

Una vegada més, demanar disculpes per la incorrecció. En València els coneixen com aladrocs, i en Catalunya com seitons, però a la meua família i al meu poble, els diem "boquerons", i he volgut ser fidel a les nostres expressions.

No fa molt, va vindre ma mare de visita a casa i vam menjar "boquerons" fregits. Va aprofitar per dir-me com es netejaven i em va dir que els podia fer al forn, de la mateixa manera que féiem el bonítol i que quedaven molt bons. No vaig tardar molt en comprar-ne i provar de fer-los i, la veritat, ella tenia raó, estan molt bons.

INGREDIENTS:

-"Boquerons". (La quantitat depén de com de gran és la cassola)

-Creïlles (tallades en rodanxes finetes, suficients per omplir tota la base de la cassola).

-Tomaca ratllada. (Al gust).

-Alls tendres. (Al gust)

-Pinyons

-Julivert

-Oli

-Sal

-Sucre

ELABORACIÓ:

-La primera cosa que hem de fer és netejar els "boquerons", per fer-ho, els llevem el cap i els budells, que ixen fàcil només posant un poc el dit. Segons ma mare, si són menuts no fa falta llevar l'espina, però jo preferisc que no en tinga i la lleve. Si són frescos, ix sola i fàcil. Una vegada nets, els rentem un poc amb aigua i els escorreguem.

-Per una altra banada, pelem les creïlles i les tallem en rodanxes ben finetes. Untem una cassola per anar al forn amb oli i posem les creïlles omplint tota la base. Després posem els boquerons arregladets per damunt de les creïlles. Tirem per damunt els alls tendres, la tomaca ratllada, els pinyons, el julivert tallat a trossets xicotets, un poc de sal i un poc de sucre per matar l'acidesa de la tomaca. Ho reguem tot amb oli d'oliva i tirem un xorret d'aigua perquè no se'ns seque i posem la cassola al forn prèviament escalfat a 200 graus. Ho tenim una horeta fins que veiem que la creïlla està cuita i ja està. Si veiem que se'ns crema per damunt, perquè els "boquerons" es couen de seguida, ho tapem amb paper d'alumini o una tapadora i ja està.

Polp amb creïlles

Una vegada més, a l'hora d'escriure el nom de la recepta, m'he trobat amb el dilema de la correcció. A

València, diem polp, a Catalunya diuen pop; quina paraula és la correcta? Afortunadament, les dos.

La veritat és que este és un plat molt senzill, ja que jo directament compre el polp cuit, però si no fóra perquè ma mare un dia em va comentar com el feia, no se m'hauria acudit mai fer-lo, per tant, el penge ací per si a algú li servix.

INGREDIENTS:

-Polp (ja cuit, jo compre o les pates que venen a les neveres del mercadona o el polp sencer que venen al consum. En alguns llocs el venen congelat, però jo no l'he comprat mai)

-Creïlles (depén de la quantitat de polp que tinguem, una quantitat o una altra. A la foto, hi havia un polp menudet sencer d'uns 300-400 grams i vaig posar 4 creïlles)

-Sal.

-Oli.

-Alls.

-Pebre roig.

ELABORACIÓ:

-Comprem el polp ja cuit i envasat al buit, el traguem de l'envàs i anem tallant les pates en rodanxetes finetes (jo ho faig amb unes tisores). Quan acabe de tallar-lo, jo tinc per costum rentar-lo, però no sé si és necessari. En una paella, posem un xorret d'oli i algunes dents d'all senceres, a les quals hem fet un tallet i ho fem un poquet perquè l'oli vaja agarrant gustet. Quan ja està, apaguem el foc i esperem que es gele un poc l'oli i tirem el polp dins perquè agarre gustet i s'escalfe un poc però sense cuinar-se, perquè si una vegada cuit el cuinem, es fa dur.

 Per fer les creïlles, tenim dues maneres: bullides o al microones, però de les dues maneres, les farem sense pelar-les. Si les fem bullides, en un perol han d'estar uns 25 minutets, i en una olla ràpida, un minutet al dos des de que fa els pitos. Si les fem al microones, les punxem i podem enrotllar-les amb paper de film i tardaran un parell de minuts o posar-les en un plat i tapar-les amb la tapa del microones i tardaran 7 o 8  minuts.

 Una vegada fetes les creïlles, les pelem amb compte de no cremar-nos i les tallem en rodanxes que repartirem en un plat. Els posem un poc de sal i tirem el polp ben repartidet per damunt. Tirem pebre roig (jo el pose dolç) per damunt i l'oliet de la paella del polp, al qual li hem tret els alls. Plat fet i llest per menjar, per cert, molt més barat del que et cobren en qualsevol bar.

Coca d'embotit

-L'altre dia, estàvem a casa i li vaig dir a Sílvia que m'apetia fer una coca contundet, aprofitant que tenia llonganisses, botifarres i xistorra, que és un bon substitut de la llonganissa roja, que fora del meu poble crec

que no saben que és, o tenen xoriço o tenen xistorra. Aprofitant la massa de la coca de pèsols, la vam fer i, quan li vaig explicar a ma mare com l'havia feta, em va dir que li podia dir "Coca Rafa". Sílvia i jo havíem pensat dir-li "Coca colesterol", però al final l'he deixada de la manera més descriptiva possible.

INGREDIENTS:

Per la massa:

-Farina (500 g.)

-Llevat (un paquetet de la que venen fresca, jo la compre al mercadona, i està a la zona dels iogurs)

-Oli (mig got)

-Llet (un got, també es pot posar aigua, però amb la llet, la massa s'aguanta més blaneta)

-Sal (un pessic)

(estes són les mesures que em va passar ma tia Pepita en el seu moment per la coca de pésols. Jo normalment pose la meitat de tot).

Pel sofregit:

-Ceba

-Xampinyons.
-Oli.
-Sal
-Llonganisses blanques.
-Llonganisses roges (o xoriços o xistorra)
-Botifarra (valenciana, com bé em va recomanar Jesús que li diguera, "morcilla" pels castellans)

ELABORACIÓ:
-Per fer la massa, posem en un recipient gran, on poguem pastar després, la llet, un poc tèbia, i el llevat desfet, i ho tenim uns minutets perquè vaja desfent-se el llevat.
Passats estos minuts, afegim la farina i l'oli i ho movem tot amb una cullera de fusta, fins que va fent-se tot una massa, si veiem que falta oli o farina, ho anem afegint fins que queda una textura bona per pastar amb les mans. Ho pastem ben pastat durant uns minuts i després ho deixem fet una bola, tapat amb un drap nét, fins que la pasta es fa bona (s'infla)
Mentre que la massa es fa bona, en una paella, sofregim la ceba talladeta a trossets. Després afegim els xampinyons, laminats o com ens agrade tallar-los. Quan la massa ja esà, estenem la massa per la safata del forn. Ma mare posa paper vegetal i queda molt més net i no s'enganxa. Tirem el sofregit per damunt i les llonganisses i botifarres talladetes a rodanxes ben menudetes, esperem a que la massa es torne a fer bona. Consell de ma tia: Si la poses al forn a foc mínim (50º) uns minutets, es fa bona abans la massa. Una vegada s'ha fet bona, pugem el foc del forn al màxim i esperem uns 20 minutets, depenent del forn a que es faça. Posem el forn per dalt i per baix, i si veiem que es crema per damunt, li posem només per baix.

Batut de xocolate

Em resisitia a posar la paraula xocolata però, abans de fer-ho, ho he buscar per assegurar-me que tal com

ho he escrit és correcte, i ho és. Aquesta recepta és una adaptació d'unes quantes que he vist per internet i, els ingredients els pose un poc a ull, però la veritat és que queda ben bo.

INGREDIENTS:
-Gelat de xocolate (250 ml per dos batuts).
-Nesquik o similar (Una cullerada sopera per batut).
-Sucre (opcional, una culleradeta per batut o més o menys depén com ens agrade de dolç).
-Llet (La quantitat necessària perquè ens isquen uns 250 ml per batut).

ELABORACIÓ:
-Posem tots els ingredients en la batedora de got hi ho barregem bé, sobre tot perquè el gelat quede ben desfet. A l'hora de repartir-ho en els gots, mirem de repartir la bromera que queda molt gustosa entre tots els gots.

"Risotto" amb gambes i espàrrecs

Com a bon valencià, m'encanta l'arròs i, des de que vaig descobrir esta manera de fer-lo que tenen els

italians, vaig provant diferents combinacions i, la veritat, totes m'agraden molt. En aquest cas, tenia a casa el caldo resultant d'haver fet unes clòtxines i esta va ser una bona manera d'aprofitar-lo.

INGREDIENTS:
-Arròs (Un grapadet per persona).
-Alls o alls tendres.
-Espàrrecs verds (La quantitat depén de com carregat volguem que estiga l'arròs)
-Gambes (de les xicotetes, ja pelades, jo les compre congelades).

-Caldo de peix o de verdures. (Si gastem caldo de clòtxines, com jo, l'hem de rebaixar amb aigua, si no queda massa fort).

-Formatge parmesà ratllat ("grana padano").

ELABORACIÓ:

 -En una paella, posem a sofregir els alls tendres i els espàrrecs ben menudets. Quan està daurada, afegim les gambetes, ho salem tot i, quan ja està cuit, afegim l'arròs per sofregir-lo una miqueta (segons ma mare, sofregir-lo és el secret perquè després no es passe). A continuació, afegim caldo fins que tapem bé l'arròs i ho posem a foc ben viu (és convenient que tinguem el perol amb el caldo en un altre foc perquè quan l'afegim a la paella ja estiga bullint). Anem movent l'arròs i afegint caldo a mesura que es va consumint sense parar de moure l'arròs. Quan veiem que comença a estar cuit, baixem un poc el foc perquè s'acabe de consumir el caldo i deixem que s'acabe de fer l'arròs. Una vegada consumit el caldo però no del tot, perquè quede una textura "meloseta", apaguem el foc i afegim el parmesà ratllat i ho barregem tot bé. Deixem que repose un poc i ja el podem servir (també podem posar el formatge a banda i que se'l pose cadascú per si a algú no li agrada). 

Batut de vainilla

Ja fa temps que vaig buscar per internet la recepta del batut de xocolata. A més, l'altre dia, va vindre Sílvia dient que els batuts de vainilla de la teteria eren boníssims i vam pensar que per què no ho intentàvem. Seguint el mateix procés que el de xocolate, vam fer un experiment i la veritat és que el resultat és boníssim.

INGREDIENTS:

-Gelat de vainilla (250 l per dos batuts).

-Sucre (una cullerada sopera o més o menys depenent de com ens agrade de dolç).

-Vainilla (una rameta, encara que si en podem trobar en pols, millor, una culleradeta).

-Llet (La suficient perquè a l'afegir-la a la resta d'ingredients queden un 250 ml per cada batut).

ELABORACIÓ:

-Posem tots els ingredients en el got de la batedora de got i ho batem ben batut perquè quede tot ben barrejat, sobre tot el gela ben desfet i la vainill, si és en rama, el més desfeta possible. A l'hora de servir-los, fem-ho de manera que la bromera, que és molt gustosa, quede repartida entre tots els gots.

Vedella al roquefort amb xampinyons

-Últimament, amb Sílvia, ens hem aficcionat a menjar entrecot i, la veritat, quan està bo, no fa falta ni salsa ni res. Però quan el que comprem són escalopins, o fricandó o algun altre tipus de tall de vedella, no queda massa tendra, per això, o la fem com a fricandó, o la fem en nata, i ja que estem, roquefort i xampinyons.

INGREDIENTS:

-Vedella (tallada en escalopins, o filets, 2 o 3 trossets de carn per persona).

-Xampinyons (laminats)

-Nata líquida (un brick dels menuts dóna per dos o 3 persones)

-Formatge roquefort (depén de com ens agrade de forta la salsa)

-Oli.

-Sal.

ELABORACIÓ:

-En una paella amb un poc d'oli, posem la carn salada a fer-se fins que està daurada i la retirem. Amb el mateix oli, posem els xampinyons i els salem i, quan ja estan fets, afegim la nata i el roquefort a trossets. Deixem que es vaja desfent el formatge amb el bull de la nata i que vaja fent-se la salsa. Provem de sal i si fa falta afegim sal. Al final, afegim els trossos de carn i ho deixem un ratet a foc mínim perquè tot vaja agarrant gustet.

Magre en salsa

-Ja m'agradaria que m'agradara més el peix, però no ho puc evitar, sóc molt carnívor... i la companya que m'he buscat fa que aquest tema s'aguditze. Per això, cada dos per tres, agarre el telèfon i pregunte: "Mamà, com puc fer tal o qual cosa?" aquesta vegada va ser magre el que volia fer, i el que em va dir, ho vaig adaptar al meu gust.

INGREDIENTS:

-Magre de porc (a taquets, encara que també podem gastar un altre tipus de carn si ens agrada més),

-Ceba (una o més, depén de la quantitat de carn).

-Alls (5 o 6 dents, depén de quant ens agrade).

-Tomaca (Una tomaca madura per ratllar-la o més si ens agrada).

-Xampinyons (Una safata de xampinyons laminats ja està bé).

-Oli.

-Sal.

-Conyac.(Un xorret, o mig got, depén de quant ens agrade, més o menys)

-Pebre negre.

-ELABORACIÓ:

-En una paella grandeta, posem a sofregir la carn i, quan es comença a fer, afegim un xorret de conyac i deixem que es consumisca o el cremem per que se'n vaja l'alcohol. Quan ja està daurada la carn, la retirem i, en la mateixa paella, fem els xampinyons. Quan ja estan, els retirem també. Per una altra banda, haurem picat la ceba i l'all que en la mateixa paella, també sofregirem fins que estiguen daurats (ma mare em va dir que també es podia posar carlota, però a mi no m'agrada massa). Quan ja està daurat, afegim la tomaca ratllada i també podem afegir una culleradeta de sucre per traure l'acidesa. Quan ja està tot ben fet i barrejat, afegim la carn i els xampinyons que teníem reservats i deixem, a foc baix, que es vagen fonent tots els ingredients un ratet. Després ja està bona per servir, com a plat principal, com acompanyament o com a tapa per anar picant. Això sí, està bé que tinguem a mà una bona barra de pa, perquè el caldet està ben bo.

Pastissets d'espinacs

 Estos són uns pastissets que m'agraden molt i, els explicaré amb l'última massa que em va ensenyar ma mare , i no amb la dels pastissets de mida de tota la vida. Al meu poble, i sobre tot a ma casa perquè a ma mare li agraden molt, és molt típic fer pastissets d'herbes, unes herbes que ixen al bancal i que ma mare sap distingir, però jo no. Però a falta d'herbes, els espinacs també queden molt bons. 

INGREDIENTS:

Per la massa: 

-Oli (1 tasseta), si pot ser de gira-sol, i si no, d'oliva suau, perquè no faça massa gust.

-Cervessa (1 tasseta)

-Sal (1 pessic)

-Farina (la que admitisca).

Pel farcit:

-Espinacs (jo compre les bosses del mercadona, que ja estan netes).

-Tonyina (una llauna o dues, depén com ens agrade i de la quantitat d'espinacs)

-Pinyons

-Oli

-Sal

ELABORACIÓ:

-Posem en un recipient gran el got d'oli i el de cervessa i ho barregem bé perquè forme un líquid uniforme. Després anem afegint farina fins que veiem que la massa queda compacta. i un pessic de sal i ho movem tot amb una cullera de fusta, fins que veiem que la massa ja no es queda enganxada al recipient, en eixe moment l'agafem amb les mans i la pastem ben pastada.  Si ens queda massa farinosa o massa oliosa, afegim del que pertoque. Quan ja la tenim pastada, la tapem amb un drap net i la deixem reposar mitja horeta o més.

 En una paella amb un poc d'oli, posem els alls tallats ben menudets a daurar i, quan ja està, anem afegint els espinacs, que s'aniran reduïnt poc a poc. A mesura que ho van fent, anem afegint-ne més fins que afegim tota la bossa. Quan ja ho tenim bé, afegim la tonyina i un grapadet de pinyons i ho barregem tot bé a la mateixa paella.

 Una vegada reposada la massa, anem fent boletes i les anem xafant, una bona manera és posar-la dins d'una bossa de plàstic perquè no s'enganxe i, amb un perol o alguna cosa gran, xafar-les. Després les posem en un plat i les acabem de xafar bé amb les mans. Les omplim amb el farcit i les anem tancat amb forma de pastisset. Les anem posant en una safata pel forn i, quan ja estan totes, les pintem amb oli batut i les posem al forn prèviament escalfat a 180º. Pot ser una miqueta més depenent del grossor de la massa, però si no, en una mitja horeta al forn ja els tindrem bons per menjar.

Espagueti carbonara (amb ou)

-Tota la vida havia pensat que els espagueti carbonara es feien amb nata, però a casa ma uelo, al poble, hi

havia un llibre de pasta (de Sofia Loren, per cert) en el qual hi havia moltes receptes. Un estiu que vaig passar sol allà, em va pegar per anar fent receptes d'aquest llibre, no havia cuinat en serio mai, i pot ser va ser la meua primera incursió al món de la cuina i, en aquell llibre, és on vaig descobrir que, per als italians, la pasta carbonara es fa amb ou, i no amb nata o crema de llet com solem fer per ací.

INGREDIENTS:

-Espagueti (entre 100 i 125 grams per persona, depenent de la gana)

-Ceba (talladeta ben fineta o picada. La quantitat depén de com ens agrade, jo per dues persones en pose mitja o una sencera, depenent del tamany).

-Bacon (jo compre el de tires del mercadona, que crec que és tarradellas).

-Xampinyons (laminats o tallats com volguem)

-Ous (Jo pose un ou per persona, però depén de cadascú).

-Oli.

-Sal

-Aigua.

-Formatge parmesà.

ELABORACIÓ:

-Posem a bullir aigua en un perol i, quan ja ho fa, afegim els espaguetis i la sal i ho movem amb una cullera de fusta perquè no s'enganxe. Ho deixem bullir els minus que ens digua l'envàs del espagueti. Al mateix temps, en una paella amb oli, posem a sofregir la ceba picada, després afegim el bacon i, al final, els xampinyons. Escorreguem la pasta una vegada ja està bullida i l'afegim a la paella amb el sogregit i ho barregem tot bé. En un plat fondo, batem els ous i els tirem per damunt dels espagueti i ho movem tot bé fins que l'ou va collant. Quan ja està, ja podem servir. Per una altra banda, haurem ratllat el formatge parmesà, que podem traure en un recipient perquè cadascú se'l vaja posant al plat, o podem afegir-lo a la paella i que vaja barrejant-se amb tot, com volguem.

"Petxugues" de pollastre amb nata

-Quan era menudet, només podia menjar cuixa de pollastre, no sé molt bé per què, la "petxuga", que era com li déiem (encara que ja sé que és un castellanisme en tota regla), se'm feia una bola a la boca i em costava molt de tragar. Ma mare, com sempre, anava buscant la manera que ens menjàrem les coses a gust i va trobar aquesta manera, que m'encantava i encara m'encanta. Això sí, acompanyada d'un bon tros de pa. Jo li he afegit el roquefort, que m'agrada molt, però l'essència és la mateixa.

INGREDIENTS:

-"Petxugues" de pollastre (tallades fines o grosses, com més ens agrade. Depenent com, entre 2 i 4 per persona).

-Xampinyons (jo gaste la safata laminada del mercadona, que ja ve neta, i ni els talle ni res).

-Oli (un xorret però no molt).

-Sal.

-Nata (1 brick dels menudets. Per consell de ma mare, compre la de montar, que serveix per montar i per cuinar, en canvi la de cuinar no serveix per montar).

 -Formatge roquefort (opcional, jo en pose un bon tros, però depén de com ens agrade de fort).

ELABORACIÓ:

-En una paella amb un poquet d'oli, anem fent les "petxugues"  i salant-les fins que queden cuites i daurades per les dues bandes. A mesura que les fem, les anem reservant en un plat. En la mateixa paella, una vegada hem acabat, fem els xampinyons, afegint-los també sal. Quan ja estan fets, posem la nata i el formatge a trossets perquè es vaja desfent. Quan la nata ja fa xup xup, tornem a afegir el pollastre i deixem que es vaja sucant amb la nata a foc lent. Quan ens sembla que la nata s'ha reduït prou i el pollastre està ben mullat, ho servim, amb una bona barra de pa per sucar la nata, la qual cosa personalment m'encanta. 

"Risotto" de verdures

L'altre dia estava amb ma mare a València i li vaig preguntar:
-Mamà, tens xampinyons?
-Sí.
-I parmesà?
-Sí.

I vaig pensar, "tenim tots els ingredients per fer un risotto", perquè en casa ma mare no fa falta preguntar si hi ha arròs, sempre hi ha. Em va dir que tenia carxofes, pebres i més coses i vam decidir que el faríem de verdures. 

INGREDIENTS:

-Arròs (2 grapadets per persona o una cullerada de les de servir sopa per persona).

-Ceba (en aquest cas vam gastar ceba tendra).

-Xampinyons.

-Carxofes.

-Pebre (a mi m'agrada el verd, però el roig també està bo.

-Alls tendres.

-Formatge parmesà.

-Caldo de verdures. (si gastem les mesures de l'arròs fet amb paella, seria el triple que d'arròs. Però com al risotto es va afegint, jo no el mesure mai, i si me'n falta, afegisc aigua, que tampoc passa res).

-Oli.

-Sal.

ELABORACIÓ:
-En una paella, posem a sofregir la ceba ben menudeta i la resta de verdures excepte els xampinyons. Quan estan daurades, afegim els xampinyons, talladets al tamany que més ens agrade, ho salem tot i, quan ja està tot, afegim l'arròs per sofregir-lo una miqueta (segons ma mare, sofregir-lo és el secret perquè després no es passe). A continuació, afegim caldo fins que tapem bé l'arròs i ho posem a foc ben viu (és convenient que tinguem el perol amb el caldo en un altre foc perquè quan l'afegim a la paella ja estiga bullint). Anem movent l'arròs i afegint caldo a mesura que es va consumint sense parar de moure l'arròs. Quan veiem que comença a estar cuit, baixem un poc el foc perquè s'acabe de consumir el caldo i deixem que s'acabe de fer l'arròs. Una vegada consumit el caldo però no del tot, perquè quede una textura "meloseta", apaguem el foc i afegim el parmesà ratllat i ho barregem tot bé. Deixem que repose un poc i ja el podem servir (també podem posar el formatge a banda i que se'l pose cadascú per si a algú no li agrada).

Llibrets de llenguado amb salmó fumat i all i oli gratinat

-L'altre dia, estant a casa ma mare, comentàvem que el peix no ens agrada massa. En aquell moment, Sílvia va comentar que a ella li agrada molt el llenguado, i ma mare va comentar que havia vist una recepta a la tele amb llenguado que tenia bona pinta. No sé en quin programa la va vore, la veritat, i tampoc si la va dir exàctament com havia eixit allà. Tampoc sé si jo la vaig fer exactament com va dir ella, però el resultat és el següent, i a mi em va resultar bastant agradable:

INGREDIENTS:

-Filets de llenguado (un llenguado per persona si no són molt grans estarà bé, si pot ser sense el cap, la pell i les espines, que podem aprofitar per fer un caldet de peix).

-Salmó fumat (del que venen envasat)

-All i oli (el podem comprar fet o fer-lo, en el següent enllaç, podem veure com)

     Ingredients per l'all i oli:

        -All (una dent)

        -Ou

        -Sal (un pessic)

        -Oli (uns 200-250 ml)

ELABORACIÓ:

-Si no ens ho han fet a la peixateria, netegem el llenguado i li llevem la pell i les espines i ens quedem només amb els filets. El tallem a trosets i anem colocant-los en una safata per al forn. Damunt de cada tros de llenguado, posem una talladeta de salmó fumat i ho tapem amb un altre filet de llenguado. Ho posem al forn prèviament escalfat a 180º i en un quart d'hora vint minuts veurem que ja està quasi fet. Posem una cullerada d'all i oli damunt de cada llibret i deixem que es gratine (podem posar el grill si volem). Quan ja està, ho treiem i ho servim per menjar.

All i oli

-La veritat és que deuria fer-lo amb el morter i de la manera tradicional, però he de reconéixer que no tinc massa habilitat i no m'ix. Per això, com que m'agrada molt, em conforme fent-lo de qualsevol manera. El faig amb la batedora (turmis), no és el mateix, però com que m'agrada molt, ja m'està bé. 

INGREDIENTS:

-All (amb una dent tindrem prou, depenent de la quantitat que voguem fer)

-Ou (amb un serà suficient)

-Oli (un bon xorret, fins que tapem la part baixa de la batedora. En el meu got de batre tinc mesurat que si arribe a 250 ml és suficient)

-Sal (un pessiguet, depenent de com ens agrade)

-Sempre va bé tindre a mà un xorret de vinagre o llimona per si no ens colla bé (consells de ma mare, encara que ella ho diu més per quan ho fem amb morter, que costa més, un xorret de vinagre en una molla de pa).

ELABORACIÓ:

-En el got de la batedora, posem una dent d'all pelada i tallada a trossets. Afegim l'ou i un pessic de sal i posem la batedora plantada per afegir oli fins que veiem que la part baixa està ben tapada. Posem la batedora en marxa a una velocitat mitjana-alta i la tenim quieta veient com tot va barrejant-se i collant. Quan ja no veiem oli, anem alçant poc a poc fins que treiem la batedora fora. L'all i oli estarà acabat i, en principi, ben collat. 

Pastissets de botifarra (valenciana)

-Faig l'aclarimen en el títol perquè en València i en Catalunya gastem el terme botifarra amb significats diferents, i en aquest cas, no em referisc a la botifarra catalana sino a la valenciana, que en castellà es coneix com "morcilla".

 L'altre dia, vam anar a València i ma mare ens esperava amb uns pastissets fets, i li vaig preguntar : "Estos són com els de pèsols?" i em va dir que no, que estos eren uns que s'havia ensenyat i que eren molt ràpids de fer. Me'ls va explicar i, com des de que estic amb Sílvia mengem molta botifarra perquè ens agrada molt, els primers els he fet de botifarra. Podem omplir-los de qualsevol cosa que ens agrade. 

INGREDIENTS:

Per la massa: 

-Oli (1 tasseta), si pot ser de gira-sol, i si no, d'oliva suau, perquè no faça massa gust.

-Cervessa (1 tasseta)

-Sal (1 pessic)

-Farina (la que admitisca).

Pel farcit:

-Ceba (les quantitats depenen de la quantitat de botifarra que posem i de com ens agrade de fort)

-Botifarra (ma mare sempre em compra les d'Ontinyent de mercadona, només als mercadones del País Valencià)

-Oli

-Sal

ELABORACIÓ:

-Posem en un recipient gran el got d'oli i el de cervessa i ho barregem bé perquè forme un líquid uniforme. Després anem afegint farina fins que veiem que la massa queda compacta. i un pessic de sal i ho movem tot amb una cullera de fusta, fins que veiem que la massa ja no es queda enganxada al recipient, en eixe moment l'agafem amb les mans i la pastem ben pastada.  Si ens queda massa farinosa o massa oliosa, afegim del que pertoque. Quan ja la tenim pastada, la tapem amb un drap net i la deixem reposar mitja horeta o més.

 En una paella amb un poc d'oli, posem a sofregir la ceba picada o tallada molt menudeta. Quan ja està, afegim la botifarra desfeteta, prèviament li haurem tret la pell i ho cuinem tot ben cuinat i ben mesclat.

 Una vegada reposada la massa, anem fent boletes i les anem xafant, una bona manera és posar-la dins d'una bossa de plàstic perquè no s'enganxe i, amb un perol o alguna cosa gran, xafar-les. Després les posem en un plat i les acabem de xafar bé amb les mans. Les omplim amb el farcit i les anem tancat amb forma de pastisset. Les anem posant en una safata pel forn i, quan ja estan totes, les pintem amb oli batut i les posem al forn prèviament escalfat a 180º. Pot ser una miqueta més depenent del grossor de la massa, però si no, en una mitja horeta al forn ja els tindrem bons per menjar.

Lluç en salsa verda

-M'agrada ben poc el peix, i el lluç no és un dels meus favorits, però s'ha de menjar peix perquè és sa i, posats a fer-ho, l'all i el julivert sempre són bons acompanyants. A més té l'avantatge que està fet en un moment. 

INGREDIENTS:

-Lluç (com més ens agrade, jo el preferisc en rodanxes).

-All (vàries dents, depén quant ens agrade).

-Julivert picat.

-Oli

-Sal

-Vi blanc (un xorret generós)

-Caldo de peix (si el tenim, si no, aigua)

-Farina (una cullerada)

-Pinyons.

ELABORACIÓ:
-En una paella prou gran, posem un bon xorret d'oli i comencem a sofregir els allets tallats ben menudets. Quan estan daurats, afegim el vi blanc i el julivert picat i una cullerada de farina i ho anem movent ben mogut.  (la farina és perquè la salsa quede un poc més espesa). Afegim també un xorret de caldo de peix o d'aigua perquè no ens quede massa seca la salsa. Quan està tot ben barrejat, posem el lluç repartit per la paella i deixem que es faça per un costat (tarda un parell de minuts). Li peguem la volta perquè s'acabe de fer i afegim els pinyons (els pinyons no són necessaris, però a mi m'agraden molt). Tapem la paella amb el foc apagat o a foc mínim perquè el lluç vaja afegint el seu sabor a la salsa i després servim, acompanyat de pa millor, per poder mullar la salseta. 

Coca de xampinyons i ceba

He pensat que, donat que la massa de la coca de pésols i de pebre i tomaca m'agrada molt, podia aprofitar-la per anar fent coques de diferents sabors. Hui tenia xampinyons i ceba, i un sofregit d'aquests dos ingredients sempre m'ha agradat molt. Si haguera tingut bacon supose que és el que hauria posat, o tonyina. Però el que tenia és llonganissetes i xoricets xicotets d'aperitius, i és el que he fet servir. 

INGREDIENTS:

Per la massa:
-Farina (500 g.)
-Llevat (un paquetet de la que venen fresca, jo la compre al mercadona, i està a la zona dels iogurs)
-Oli (mig got)
-Llet (un got, també es pot posar aigua, però amb la llet, la massa s'aguanta més blaneta)
-Sal (un pessic)
(estes són les mesures que em va passar ma tia Pepita en el seu moment per la coca de pésols. Jo normalment pose la meitat de tot).
Pel sofregit:
-Ceba

-Xampinyons.
-Oli.
-Sal
-Qualsevol ingredient que volguem afegir per acompanyar (bacon, llonganissa, xoriço, tonyina...)

ELABORACIÓ:
-Per fer la massa, posem en un recipient gran, on poguem pastar després, la llet, un poc tèbia, i el llevat desfet, i ho tenim uns minutets perquè vaja desfent-se el llevat.
Passats estos minuts, afegim la farina i l'oli i ho movem tot amb una cullera de fusta, fins que va fent-se tot una massa, si veiem que falta oli o farina, ho anem afegint fins que queda una textura bona per pastar amb les mans. Ho pastem ben pastat durant uns minuts i després ho deixem fet una bola, tapat amb un drap nét, fins que la pasta es fa bona (s'infla)
Mentre que la massa es fa bona, en una paella, sofregim la ceba talladeta a trossets. Després afegim la carn (en el meu cas xoricets i llonganissetes xicotets tallats a trossets molt menudets) i els xampinyons, laminats o com ens agrade tallar-los. Quan la massa ja esà, estenem la massa per la safata del forn. Ma mare posa paper vegetal i queda molt més net i no s'enganxa. Tirem el sofregit per damunt i esperem a que la massa es torne a fer bona. Consell de ma tia: Si la poses al forn a foc mínim (50º) uns minutets, es fa bona abans la massa. Una vegada s'ha fet bona, pugem el foc del forn al màxim i esperem uns 20 minutets, depenent del forn a que es faça. Posem el forn per dalt i per baix, i si veiem que es crema per damunt, li posem només per baix.

Trufes de xocolate

-Passades i quasi oblidades les fartaes de Nadal, vaig pensar recordar com es feien aquelles trufes tant bones que feia ma mare i que feia tants anys que no menjava. Li vaig cridar i va rescatar la recepta per passar-me-la. Ràpides de fer i, des del meu punt de vista, moooolt bones. Això sí, calories per parar un tren.  Ella em va donar unes proporcions, però com que el paqueta d'ametlla mòlta del mercadona, que és la que gaste, és de 125g, les adaptaré per aquesta mesura. 

INGREDIENTS:

-Xocolate en pols (jo gaste nesquik) (150g.)

-Ametlla mòlta (125g.)

-Un rovell d'ou.

-Llet condensada (entre 150 i 200g, depén de com ens agrade de dolç).

-Xocolate ratllat (també podem comprar fideus de xocolate ja fets).

ELABORACIÓ:

-Posem tots els ingredients en un bol i els barregem amb una forquilla o similar fins que aconseguim crear una massa uniforme. Posem el bol amb la massa al congelador una hora perquè es compacte i poder-la treballar i després anem fent boletes de massa. Les passem pels fideus perquè queden ben arrebossades i les anem posant en motlles. Ja estan bones per menjar-se.

Secret en salsa

-L'altre dia vam anar a dinar a casa ma mare i ens va traure carn i, a part, una salsa en un bol perquè ens serviren. Estava molt bona i li vaig preguntar què era. Em va dir que era "solomillo", però que també ho podia fer amb secret o amb el que volgués. Vaig decidir provar a fer-ho en secret i, en lloc de posar la salsa a part, la vaig barrejar amb el secret. El resultat: Un plat igual de bo, però, com podem vore a la foto, amb un aspecte gens vistós.

INGREDIENTS:

-Secret de porc. (Al mercadona venen uns paquets amb dues peces d'uns 300 g. cadascuna)

-Ceba.

-Carlota.
-Tomaca.

-Xampinyons.

-Oli.

-Sal.

ELABORACIÓ:

-Salem la carn i la daurem bé en una paella amb oli. Després la retirem. Tallem la ceba i la carlota no massa menudes perquè les triturarem i les sofregim en la mateixa paella en la que hem fet la carn. Afegim un poc de tomaca ratllada i deixem que es cuine tot bé. Quan ja està, ho retirem i ho triturem amb la batedora. En la mateixa paella, fem els xampinyons, laminats o tallats com més ens agrade i, quan ja estan, tornem a afegir la carn. Una vegada tot junt, podem barrejar la salsa i servir-ho tot junt, amb el mal aspecte que es veu a la foto, o servir la carn i els xampinyons en el plat i la salsa triturada en un bol amb una cullera perquè cadascú es servisca. 

Conill al forn

-No és la millor manera de fer el conill, ja que es queda un poquet més sec. A mi personalment m'agrada més a "l'ajillo", però ja que és una carn molt sana i amb molt poc greix, és una altra manera de cuinar-lo, i si damunt de la safata del forn, posem paper vegetal, a més, és molt neta, ja que no embrutem pràcticament res a part d'un ganivet.

INGREDIENTS:
-Conill (trossejat, una safata d'uns 500g. dona per dos persones, més o menys)
-Creïlles.
-Ceba.
-Oli.
-Sal.
-Conyac.

ELABORACIÓ:

-En una safata pel forn, posem les creïlles tallades en rodanxes finetes i per damunt la ceba tallada com més ens agrade, li posem sal i oli i ho posem el forn, que tindrem prèviament escalfat a uns 200º. Ho tenim mitja horeta fent-se i després afegim el conill tallat a trossets i ja salat i li torem un xorro d'oli per damunt. Al cap d'un poquet, afegim un xorret de conyac per damunt del conill i deixem que es consumisca i s'acabe de fer. Quan el conill ja està ben dauradet, ja està. Podem afegir les espècies que més ens agraden o també uns xampinyons, però si afegim xampinyons, jo personalment preferisc fer-los fora en una paella i després afegir-los a la safata pel forn al final. 

Espagueti carbonara

-Estava temptat d'escriure espagueti amb nata, que és com a mi em van arribar per primera volta estos espagueti per part de ma mare, però amb els anys, coneixent la pasta italiana, es pot pensar que este seria el nom més addient, encara que la vertadera carbonara és amb ou i no amb nata. M'encanten.

INGREDIENTS:

-Espagueti

-Ceba

-Xampinyons

-Bacon (en tires)

-Nata (per cuinar, però la nata per montar també servix, millor comprar aquesta que servix per les dues coses)

-Parmesà ratllat (jo preferisc ratllar-lo jo, però si el comprem ratllat, menys feina).

-Oli

-Sal

ELABORACIÓ:

-Posem aigua a bullir i quan ja comença, afegim els espagueti i els tenim bullint el temps que diga el paquet. La sal l'afegim una vegada ja afegida la pasta. Per una altra banda, en una paella amb oli, sofregim la ceba tallada ben menudeta o picada i li posem sal, quan està dauradeta, afegim el bacon. Jo gaste un paquetet de bacon en tires per dues persones, però supose que per tres també arriba, posaríem més espagueti i ja està. Després afegim els xampinyons, en tires o talladets com més ens agrade i, quan està tot, afegim la nata perquè vaja espesant-se i ho barregem tot molt bé. Una vegada hem escorregut els espagueti, els juntem amb aquesta salsa i ho barregem tot bé. En este moment, podem afegir el parmesà ratllat i barrejar-ho tot bé, o també podem servir els plats i cadascú que es pose el formatge que vullga. 

"Risotto" amb xampinyons i bacon

-Aquesta és una altra recepta de les que sóc jo qui li ha "ensenyat" a ma mare, és a dir, a l'inrevés del que és habitual. 

 Per mi un risotto té dos ingredients fonamentals a part de l'arròs: els xampinyons i el formatge parmesà, la resta poden variar. L'arròs m'encanta, i aquests dos ingredients també, per tant no fa falta que diga el que pense del risotto. La diferència amb les habituals paelles, arrossos amb verdures... és que en el risotto la cocció sempre és ben viva i que es mou l'arròs continuament, a banda que el caldo no es posa tot de colp sinó que es va afegint a mesura que en falta:

INGREDIENTS:

-Arròs: 2 grapaets per persona.

-Ceba (opcional, però sempre dóna bon gustet)

-Xampinyons.

-Bacon o qualsevol altra carn que ens agrade (vedella, pollastre...), però també és opcional, si no volem, no fa falta.

-Oli.

-Sal.

-Caldo (de verdures o de carn, el que tinguem), també podem fer servir aigua, però amb el caldo farà més bon gustet.

-Formatge parmesà ratllat ("grana padano").

ELABORACIÓ:

-En una paella, posem a sofregir la ceba ben menudeta. Quan està daurada, afegim el bacon (jo normalment el compre ja en tires i m'estalvie feina); a continuació, posem els xampinyons, talladets al tamany que més ens agrade, ho salem tot i, quan ja està tot, afegim l'arròs per sofregir-lo una miqueta (segons ma mare, sofregir-lo és el secret perquè després no es passe). A continuació, afegim caldo fins que tapem bé l'arròs i ho posem a foc ben viu (és convenient que tinguem el perol amb el caldo en un altre foc perquè quan l'afegim a la paella ja estiga bullint). Anem movent l'arròs i afegint caldo a mesura que es va consumint sense parar de moure l'arròs. Quan veiem que comença a estar cuit, baixem un poc el foc perquè s'acabe de consumir el caldo i deixem que s'acabe de fer l'arròs. Una vegada consumit el caldo però no del tot, perquè quede una textura "meloseta", apaguem el foc i afegim el parmesà ratllat i ho barregem tot bé. Deixem que repose un poc i ja el podem servir (també podem posar el formatge a banda i que se'l pose cadascú per si a algú no li agrada).