dissabte, 27 de novembre del 2010

Berenar de Pasqua

-Este és el nom amb el que ma mare diu que coneixien este menjar "quan érem menudets", i quan jo era menut, també el coneixíem així, i, de fet, era el que portava ma mare per berenar al convent els dies de pasqua, (per cert, precisament la foto de capçalera del bloc pertany al monestir de Sant Jeroni, i a la pinada que envolta este monestir és a la que sempre li hem dit "el convent"). És un plat de carn, on cadascú pot poser la que més li agrada, però magre o llom de porc i pit de pollastre són lo més normal.

INGREDIENTS:
-Carn (magre, llom o pit de pollastre, qualsevol de les 3 o qualsevol barreja de les 3).
-Pebre (verd o roig, com més ens agrade).
-All (sencerets o talladets a trossets, com més ens agrade)
-Tomaca (ratllada o de pot)
-Bolets i/o xampinyons.
-Oli
-Sal

ELABORACIÓ
-En una paella ben grandeta, i si pot ser fonda millor, perquè després quedarà ben plena, posem a fregir la carn amb els allets per donar-li gustet. Podem aprofitar també l'oli per coure els bolets o xampinyons i després retirar-los perquè no estiguen tant de temps al foc. Quan ja la tenim feta, la retirem i posem el pebre tallat menudet a fregir en el mateix oli i amb els allets. Quan ja està cuit, però encara no fet del tot, afegim la tomaca i deixem que es vaja fent, com sempre que fem tomaca fregida, si la tenim més ratet, quedarà menys aigua i per tant, millor. Una vegada cuita, afegimi la carn i els bolets i ho barregem tot un poquet amb el foc baix perquè quede tota la salsa ben repartida.

dissabte, 20 de novembre del 2010

Bescuit

-Un altre dolç, aquest destaca per la seua textura, és com rossegar una esponja, això fa que al mullar-lo en la llet s'empape molt i quede molt bo. Però jo recorde que lo que més m'agradava és, a mitja vesprada, cridar: "Mamà, vull un tros de bescuit amb nocilla!", i com a berenar, obertet per la meitat i farcit, estava molt i molt bo. Fer-lo és un momentet, per tant, vos anime a que ho intenteu.

INGREDIENTS:
-Ous (sis)
-Sucre (180 grams)
-Farina (150 grams)
-Mantega (poqueta, per untar el motlle)

ELABORACIÓ:
-Per començar, separem les clares dels rovells dels ous i les posem en un bol per la batedora de varetes, les alcem (les batem a punt de neu) i quan ja les tenim, afegim el sucre i treballem la barretja ben treballada. Per últim afegim els rovells dels ous i la farina i ho mesclem tot però ara ja sense treballar-ho massa, ho podem fer fins i tot sense encendre la batedora.
 Untem un motlle amb mantega i posem un poc de farina per damunt perquè no quede humit. Li donem la volta per tirar la farina i que no quede tampoc massa farinós i després aboquem tota la massa del bescuit en el motlle. Escalfem el forn a uns 150 graus i posem el bescuit dins. En mitja horeta més o menys ja se'ns haurà fet, però millor que el controlem i, quan veiem que està doradet, provem a clavar-li un ganivet i, si ix net, és que ja està.

dimecres, 10 de novembre del 2010

Crema de carabassó

-Una crema més, igual que les altres però canviant l'ingredient principal, en aquest cas, com que el carabassó és una cosa que no m'agrada en excès, tinc per costum posar-li un poc de formatge ("quesito").

INGREDIENTS:
-Carabassó
-Ceba
-Creïlla
-Oli
-Sal
-Aigua
-Formatge ("quesito")

ELABORACIÓ:
-En un perol amb un poc d'oli, posem a sofregir la ceba tallada a trocets i el carabassó i ho ajustem un poc de sal. Quan ja ho tenim més o menys, afegim la creïlla tallada a daus i aigua fins que ho tapem tot. També podem sofregir més la creïlla si volem. Quan comença a bullir, ho deixem uns 25 minuts per tal que es faça la creïlla i després ho colem tot. És millor colar el caldo perquè així podem anar afegint-lo poc a poc a la batedora depenent de si volem la crema més o menys espesa. Posem tota la verdura a la batedora, jo preferisc utilitzar la de got perquè m'agrada més la textura que queda, ho cobrim amb el caldo que hem colat i li posem el formatge que tinguem ganes i provem per vore si ens queda molt espés i per provar-ho de sal, afegim el que falte i tornem a batre fins que quede al nostre gust.