dissabte, 25 d’octubre del 2014

Calamars en salsa amb lluç

-La veritat és que la primera volta que vaig intentar fer este plat el vaig fer sense lluç, i era més bé un plat de picaeta. Al afegir un tros de lluç ja ens el podem menjar com un plat principal. No és una recepta de ma mare, però és evident que està feta seguint el seu estil, tot i que amb modificacions pròpies. Amb un bon tros de pa, pense que és un plat per gaudir del peix. Jo ara posaré les proporcions per dos persones, és qüestió de calcular.

INGREDIENTS:
-Lluç (un filet per persona, podem no posar lluç o posar un altre peix si ens agrada).
-Calamars (2 o 3 no molt grans, tallats xicotets).
-Gambes pelades.
-1 Ceba.
-Alls (5 o 6 dents, més o menys)
-Pebre verd per fregir (3 o 4 pebrets)
-Tomaca triturada (200 grams més o menys)
-Oli d'oliva (Un bon xorro)
-Sal (un bon pessic)
-Sucre (Un pessiguet)
-Ametlla mòlta (Una bona cullerada)
-Farina (Per passar el lluç)

ELABORACIÓ:
-En una paella gran, posem un bon xorro d'oli i fregim els filets de lluç que prèviament hem passat per farina. Quan ja està dauradet, el retirem. Piquem la ceba i l'all i els fregim en el mateix oli i els salem. Quan ja està dauradet, afegim el calamar i, després, les gambetes, ho anem barrejant tot i, quan més o menys veiem el calamar bé, afegim la tomaca i tirem un pessic de sal i la mateixa quantitat de sucre, per matar l'acidesa. Esperem a que la tomaca estiga fregida i afegim l'ametlla mòlta. Ho barregem tot bé perquè es repartisca bé l'ametlla i tots els sabors. Apaguem el foc i afegim el peix que havíem reservat i li fem la volta perquè s'unte de salsa pels dos costats. Deixem que repose un poquet i després ja podem servir.

dissabte, 18 d’octubre del 2014

Morro fregit

-Sempre ha estat una de les tapes que més m'ha agradat demanar als bars, sempre i quan te l'hagen fregit allà, i no siga envasat. em vaig proposar aprendre a fer-lo i, al final, el resultat va ser molt semblant als dels llocs on més sol agradar-me, tot i que quan vaig vore la careta la primera volta em va impactar molt, era com vore una cara de porc buida per dins, amb el forat per l'ull i per respirar. Està clar que no es un menjar per abusar, no deixa de ser un fregit, però de tant en tant està bé permetre's una llicència.

INGREDIENTS:
-"Careta de porc" (amb mitja la ix un bon platet, però en podem fer una sencera).
-Oli de gira-sol (un bon xorro, com per omplir bé la paella i que tot el morro quede sumergit).
-Sal.
-Pebre negre (si ens agrada).

ELABORACIÓ:
-Agarrem la careta i la rentem i sequem bé. Després la tallem a trossets tan xicotets com poguem. Aquesta és la fase més dura del procés, perquè està molt dura, jo ho faig amb tisores i acabe amb prou mal de mà, supose que també es pot tallar amb ganivet. En una paella (si no és molt gran, millor), posem prou oli a calfar. Quan ja està ben calent, tirem el morro dins i el salem i tirem el pebre negre, baixem un poc el foc i el tenim fregint un quart d'hora més o menys. La primera volta em va quedar més gelatinós que cruixent perquè el vaig fregir poc. Quan ja està ben dauradet, el treiem i l'escorreguem bé per després poder-lo menjar. Si fa falta, ara podem afegir més sal, a mi 'agrada ben saladet.