Corder al forn

-Ja fa uns quants anys, que dins del menú típic de la nit de Nadal a casa, aquest és el plat principal, i he de dir que ma mare el fa molt bo. He de reconéixer que és una recepta que jo no he cuinat mai, la qual cosa és una excepció en aquest bloc. Però com diu el nom del bloc, aquesta és una recepta de Reme, i que ja s'ha convertit en típica.

INGREDIENTS:

-Corder (Una cuixa marcada a trossos grans, un per persona).

-Sal

-Pebre negre

-Alls

-Espècies al gust (Romaní, timonet,...)

-Vi blanc (Un gotet)

-Oli d'oliva

-Aigua

-Creïlles.

ELABORACIÓ:

-En un recipient per posar al forn posem el dia d'abans o unes hores abans de començar a cuinar-lo el corder a macerar amb les espècies, els alls (posem algun all dins les marques que separen els trossos), sal i pebre i un got d'oli, també un poquet d'aigua, l'anem movent perquè agarre líquid per tots els costats. 3 o 4 hores (o si volem més, més) abans de menjar-lo el posem al forn, primer uns 10 minutets a temperatura alta (200ºC). Després baixem la temperatura a 80ºC, si tenim més temps, el podem fer a menys temperatura, així deixem que es faça poc a poc i agarre gustet. Cada cert temps anem tirant-li el caldet per damunt o pegant-li voltetes perquè agarre gust per tot, hem d'anar controlant el caldo, si veiem que va acabant-se el tapem amb paper d'alumini. Quan falta mitja horeta o un poc més, posem les creïlles cascades a trossets no molt grans. Si veiem que hi ha massa caldo o que les creïlles tarden en fer-se pugem el foc. 

Arròs amb galeres i carxofes

-La veritat és que esta és la típica recepta improvisada que no penjaria en un bloc, però em va agradar tant el resultat que he decidit penjar-la. En ella, he seguit un parell de consells de ma mare (" les carxofes sempre queden molt bé en l'arròs", "les galeres li donen molt bon gustet al caldo","quan faces clòtxines, guarda el caldo, que sol és massa fort, però si el mescles amb caldo de peix, l'enriqueix molt") per suposat, a part de la manera de fer-lo habitual, també apresa d'ella. El penjaré exactament com l'he fet, tot i que podria haver moltes variacions, però com ja he dit, m'ha agradat molt.

INGREDIENTS:

-Arròs (una tasseta per persona)

-Caldo de peix (tres tassetes per cada tasseta d'arròs, en aquest cas tenia un caldo fet amb cap de rap i el vaig barrejar amb el caldo de les clòtxines, que dóna molt bon gust pels arrossos)

-Galeres (Un parell per persona)

-Alls tendres.

-Carxofes (tallades a quarts, en aquest cas congelades perquè encara no és temporada)

-Gambes pelades (En aquest cas també les vaig gastar congelades, perquè hi haja més "tropessons")

-Tomaca ratllada o triturada (Un parell de cullerades si és de pot o una tomaca ratllada)

-"Pimiento xoricero" (la veritat és que no sé com traduir-ho, si no en tenim, podem posar un poc de pebre roig)

-Oli

-Sal

-Colorant (perquè l'arròs quede groguet, a mi m'agrada més així)

ELABORACIÓ:

-En una paella (la que gastem per fer arròs), posem un xorro d'oli i sofregim les galeres fins que agarren color roget, després afegim els alls tendres i després les gambes i les carxofes i la sal que volguem. Quan ja està cuit, afegim la tomaca i la rectifiquem d'oli i de sal. Quan ja està cuita afegim l'arròs i el sofregim un poquet, després el colorant i el "pimiento xoricero", que prèviament haurem preparat bullint-lo en aigua uns deu minutets i treient-li la carn, la pell la tirem. Quan ja tenim l'arròs ben sofregit, posem el caldo, ja bullint, i ho tenim bullint a foc viu uns 10 minuts. Passat aquest temps, baixem el foc i, quan ja queda poc de caldo, mirem el punt de l'arròs, si el trobem bé o quasi bé, baixem el foc o l'apaguem perquè s'acabe de consumir i fer, si veiem que encara li falta, el tapem un ratet perquè s'acabe de fer. Quan acabem, sempre va deixar reposar l'arròs uns 10-15 minuts tapat amb un drap net perquè s'acabe d'assentar i agarrar gustet.

Mandonguilles de salmó

-Les mandonguilles sempre són una bona manera d'aprofitar sobres. En aquest cas, com m'havia dit la peixatera, era una manera d'aprofitar la carn que queda enganxada a l'espina al fer el caldo pel risotto. En un principi vaig pensar que igual no era bona i dea posar formatge, però li'n vaig posar un poquet per provar i vaig decidir posar-li'n més, ja que combina molt bé. Com sempre, faig el triple arrebossat d'Arguiñano, farina més ou més pa ratllat.

INGREDIENTS:

-Salmó (En aquest cas, com ja hem dit, el que aprofitem de l'espina al bullir, però en podem posar més)

-Oli d'oliva (un xorret)

-Ceba (mitja)

-Conyac (un xorret)

-Farina (Un parell de cullerades)

-Llet (Depèn de l'espessor que busquem)

-Farina

-1 ou

-Pa ratllat.

ELABORACIÓ:

-En una paella posem un xorret d'oli i sofregim la ceba picada o tallada ben xicoteta. Afegim un xorret de conyac i ho cremem ("flambegem"). Quan s'ha consumit l'alcohol afegim el salmó desmenussat, el salmó ja estarà cuit perquè l'hem bullit abans. Ho barregem bé i tirem la farina, esperem a que aquesta quede dauradeta però sense que es creme, perquè no quede mal gust, i després comencem a afegir llet poquet a poquet, amb el foc suau, ho anem barregent molt bé perquè no es facen pilots i anem afegint llet fins que arribem a l'espessor que desitgem, que ha de ser més que en una beixamel normal, per poder-la manipular després. Quan ja està, la posem en un recipient per deixar que es refrede, si la posem un ratet en la nevera millor. Quan ja està, anem fent les mandonguilles amb les mans o amb una cullera i les passem, primer per farina, després per ou i per acabar per pa ratllat. Les posem a fregir en una paella amb oli abundant ben calent fins que estiguen dauradetes i després les posem en un plat amb paper de cuina perquè s'absorbisca l'oli.

Risotto de salmó

-L'altre dia estava comprant salmó a la peixateria i, després de preparar-me'l, la peixatera em va dir: "te pongo la cabeza y la espina?". "Para què puedo usar ese caldo, para un marmitako?" li vaig preguntar jo que no sabia massa bé què fer.  "Yo mejor lo usaría para un risotto, i con la carne que ha quedado pegada a la espina puedes hacer unas croquetas." Dos consells en un, per què no aprofitar-los. De moment comencem pel risotto, d'ací a uns dies vindran les mandonguilles.

INGREDIENTS:

-Salmó (Un llom mitjanet per persona)

-Gambes pelades.

-Caldo de peix (El farem amb el cap i l'espina del salmó)

-Arròs (Uns 100 grams per persona)

-Ceba (Jo en vaig posar una mitjana per dos racions)

-Conyac (Un xorret)

-Oli d'oliva (Un xorret)

-Sal (Depèn del gust)

-Formatge parmesà (per ratllar o ja ratllat)

ELABORACIÓ:

-En un perol bollim el cap i l'espina del salmó, si fa espuma l'anem desgreixant. Afegim un poc de sal i ho anem tastant. Mentre es fa el caldo, en una paella, sofregim la ceba tallada menuda i, quan està daurada, afegim un xorret de conyac i el cremem (flambejar la ceba), aquest pas el podem botar, però a mi m'agrada molt com queda la ceba flambejada, sobre tot si me l'he de menjar amb peix. Quan ja s'ha apagat el foc i s'ha consumit l'alcohol del conyac afegim les gambes i deixem que es facen. Després afegim l'arròs i el sofregim un poc (segons ma mare, si sofregim l'arròs abans de coure'l després ja no es passa). Quan ja l'hem sofregit, anem afegint el caldo bullint poc a poc de manera que sempre tinguem l'arròs tapat i el caldo bollint. A mesura que es va consumint, anirem afegint més caldo i movent sempre l'arròs, és la diferència entre el risotto i les paelles. La majoria d'arrossos necessiten uns 18 minuts per coure's, però el millor que podem fer és anar provant el punt i, quan ja està quasi, deixar d'afegir caldo i, si fa falta, baixar el foc perquè s'acabe de fer. Quan a l'arròs li falten uns 5 minuts, afegim el salmó, sense espines ni pell i talladet a daus, ho seguim movent i, quan quasi ja s'ha consumit tot el caldo, afegim el formatge ratllat i ho movem bé. Jo en principi en vaig posar poquet perquè no sabia com quedaria la combinació, però després de provar-lo en vaig afegir més, la combinació em va agradar molt, però això ja depèn del gust de cadascú. Una vegada fet, apaguem el foc i deixem que l'arròs repose un poquet abans d'emplatar-lo. Bon profit!

Abaejo al forn amb all i oli

-L'altre dia estàvem al poble i, rarament, vaig ser jo qui li va fer una aportació a ma mare. No este plat en concret si no la base del mateix, una base de ceba i creïlla, sobre la qual es posa l'ingredient principal, en aquest cas abaejo, però que pot ser tant carn com peix. A mi m'encanta com queden les creïlles, i a ella també li va agradar molt, per això he pensat que ho puc penjar en el seu bloc.

INGREDIENTS:

-Lloms d'abaejo (un per persona, però depèn del tamany)

-Ceba (Depèn de la quantitat que fem, jo per mi sol en pose una no massa gran)

-Creïlla (També depèn de les persones, jo per mi sol en pose una més bé grandeta)

-Oli d'oliva.

-Sal

-All i oli (el podem fer o gastar el que venen ja preparat)

ELABORACIÓ:

-En una safata o font per al forn, tirem unes gotetes d'oli a la base i l'estenem. Tallem la ceba en "juliana" i la posem baix de tot ben repartida. Després, tallem la creïlla en rodanxes de mig centímetre més o menys i la repartim per damunt de la ceba, ho salem un poquet i tirem un altre xorret d'oli d'oliva, no massa. Precalfem el forn a 180-200ºC i posem la safata dins, ho tenim entre 30 o 45 minuts o fins que les creïlles comencen a daurar-se. Passat aquest temps posem damunt els lloms d'abaejo amb la pell cap a baix i posem damunt de cadascun una bona cullerada d'all i oli ben repartida pel llom i ho tenim 15-20 minutets més, fins que veiem que l'all i oli ja s'ha gratinat i el abaejo està cuit per dins (el temps dependrà del forn i de com és de gros el llom d'abaejo). Una vegada fet, servim l'abaejo i al costat les creïlles i la ceba.

Crema de bròcoli

-Seguint amb el consell de l'article que vaig llegir fa uns mesos que deia que el bròcoli i les verdures de color verd viu en general són molt sans, he anat pensant altres maneres de cuinar-lo, i per què no provar amb una crema, seguint el mètode que em va explicar ma mare i que gaste per totes, amb creïlla i no amb nata. He de dir que les expectatives que havia posat en este plat eren molt baixes, però el resultat ha estat una vertadera sorpresa, m'ha agradat molt. 

INGREDIENTS:

-Bròcoli (Un xicotet)

-1 Ceba.no massa gran

-1 creïlla mitjana 

-Aigua

-Sal

ELABORACIÓ:

-En aquest cas vaig decidir no sofregir res perquè fóra més sana i no haver d'afegir oli. En un perol, jo gaste l'olla ràpida per acabar abans, posem la creïlla tallada a trossets, la ceba tallada no massa menuda i el bròcoli rentat en rametes i ho tapem tot amb aigua. Una manera de no haver de mesurar l'aigua és una vegada tot bullit, posar les verdures en la batedora de got i anar afegint el caldo de bullir fins trobar la textura desitjada, si no, hem d'anar amb compte al principi per no fer-la massa líquida o massa densa. Ho bollim fins que la creïlla està cuita, en un perol serien uns 20 minuts, amb l'olla ràpida, amb un parell de minuts al dos tenim prou.  Una vegada fet ho triturem i tastem de sal fins que es queda al nostre gust. Calenta està prou bona, supose que freda tampoc déu d'estar malament.

Paella amb faves i calamars

-Ma mare sempre em deia que a ella li agradava la paella negreta (la de faves i carxofes) amb sèpia. L'altre dia, estàvem al poble i volíem vore si acabàvem el que quedava, hi havia faves i calamars, i vam dir, fem una paelleta. La gràcia de l'arròs és que pots posar-li el que vullgues, hi ha gent que és molt puritana i no vol ixir de certs paràmetres, a mi m'encanta l'arròs, i m'agrada amb moltes coses, li direm paella o li direm com voldrem, però la varietat sempre enriquix, pense jo.  Ací posaré exactament l'arròs tal com el vam fer, evidentement, pot haver moltíssimes variacions.

INGREDIENTS:

-Arròs (una tasseta per persona)

-Caldo de peix (o aigua, però millor caldo, tres tassetes per cada tasseta d'arròs)

-Oli (Un xorret, depèn del gust)

-Sal. (Depèn del gust també)

-Sucre (Un pessic, per llevar l'acidesa de la tomaca)

-Alls tendres

-Faves ("baionets" o favetes congelades, jo en vaig posar de les dos)

-Calamars. (La quantitat depèn del gust)

-Tomaca (Si tenim tomaques madures, les ratllem, si no, podem gastar-la de pot triturada)

-Pebre roig (Poquet)

-Colorant (A mi sempre m'agrada l'arròs groguet)

ELABORACIÓ:

-En una paella, posem a sofregir totes les verdures menys la tomaca, si volem posar més verdures, és el moment. Després afegim el calamar tallat a trossets, tot menys les potes, perquè les bollirem un poquet per fer el caldo. Quan ja està fet, afegim la tomaca ratllada i deixem que s'acabe de fer. En la mateixa paella, posem l'arròs i el sofregim, segons ma mare, així aconseguim que després no es passe. Afegim el pebre roig i el colorant i després el caldo, ja bollint. El tenim uns 10 minutets bollint a foc viu i després baixem el foc perquè s'acabe de fer. Si una vegada s'ha consumit el caldo ho deixem repossar, sempre queda més gustós.

Bròcoli gratinat amb beixamel de pernil

Fa uns dies vaig llegir que les verdures amb un verd molt viu, i en concret el bròcoli eren grans enemics de l'envelliment, les seues propietats contrarresten en gran mesura l'efecte del pas del temps sobre el nostre cos. Una vegada aguantat l'olor que fa quan el bulls, la veritat és que està prou bo. Aquesta recepta no és de ma mare, però com, al igual que en la resta de receptes que faig seguisc al màxim el seu consell, crec que també la puc penjar en el seu bloc. 

INGREDIENTS:

-Oli d'oliva (un xorret)

-Farina (Un parell de cullerades)

-Mitja ceba.

-Pernil

-Llet (la necessària per obtenir l'espessor desitjat, per dos cullerades de farina, prop de mig litre)

-Bròcoli 

-Mozzarella (ratllada o fresca, jo la preferisc fresca, a més sempre en tinc en casa)

-Formatge parmesà (Jo normalment gaste granna padano, que no és tan bo)

ELABORACIÓ:

-Posem aigua a bullir en un perol i li posem un poc de sal. Quan bull l'aigua, posem el bròcoli i el bullim no més de 5 minuts, segons ma mare no s'ha de bullir molt perquè si no es desfà, i és cert. Per una altra banda, en una paella, posem un xorret d'oli i sofregim la ceba picada o tallada ben menudeta. Quan ja està feta, afegim el pernil en tallets finets o picat i ho movem. Posem la farina, una o dos cullerades depenent de la quantitat de beixamel que volguem fer (jo per un bròcoli mitjanet en pose dos) i esperem que canvie de color, quan ja està, baixem el foc i anem afegint la llet poc a poc mentre ho moguem bé perquè no es facen pilots. Seguim afegint llent fins que la beixamel arribe a l'espessor desitjat i quan ja està, en un recipient per al forn posem el bròcoli i li tirem la beixamel per damunt, després posem el formatge per damunt, ratllat o talladet a trossets xicotetes i ho posem tot al forn, prèviament escalfat en la funció de gratinar. Quan comença a agarrar coloret ho traguem del forn i ja està bo per menjar.

Mandonguilles de pollastre

-L'altre dia em vaig fer pollastre al forn de sobra amb la idea de fer canelons, però al final vaig decidir fer mandonguilles, seguint l'estil de les altres que havia fet i amb l'arrebossat triple: farina+ou+pa ratllat. La veritat és que estan molt bones i és una bona manera de reciclar el pollastre que sobra, ja siga de fer caldo, del pollastre al forn o del putxero.

INGREDIENTS:

-Pollastre cuit (com he dit abans, en aquest cas fet al forn).

-Ceba (mitja)

-Farina (dues cullerades)

-Llet (La necessària per fer la betxamel segons l'espessor desitjat)

-Oli d'oliva (Un xorret per fer la betxamel que pot ser sustituir per mantega, tot i que jo preferisc gastar oli, i un xorro abundant per fregir les mandonguilles una vegada acabada).

-Ou (un o més, depén de la quantitat de mandonguilles)

-Farina

-Pa ratllat.

ELABORACIÓ:

-Llevem els ossos al pollastre i tallem un poquet la ceba i ho piquem tot junt a la picadora. En una paella posem un xorret d'oli i sofregim el pollastre i la ceba. Quan la ceba està daurada, afegim la farina i deixem que es coga una miqueta perquè després no faça gust, però sense que es creme. Baixem el foc i anem afegint llet poquet a poquet mentre no parem de moure perquè no es facen pilots. Ho ajustem bé de sal i, quan tenim l'espessor desitjat, baixem el foc, ho retirem i ho deixem que refrede, una horeta a la nevera pot anar molt bé. 

Preparem un plat amb farina, un amb un ou batut i un amb pa ratllat i en una paella per fregir posem oli abundant i l'escalfem bé. Fem les mandonguilles amb les mans i les passem succesivament per la farina, l'ou i el pa ratllat. Les fregim a l'oli fins que estan dauradetes per tots els costats i les posem en un plat amb paper de cuina perquè absorbisca l'oli. Després, a gaudir s'ha dit!

Arròs amb rap i carxofes

Ma mare m'ha preguntat què anava a fer per dinar i li he dit que pensava fer un arròs amb rap. Ella m'ha dit: "si tens carxofes posa-li'n, que quedarà molt bo". Aquesta aportació, juntament amb el resultat, boníssim, ha estat suficient per incloure aquest arròs improvisat que no havia fet mai en aquest bloc.

INGREDIENTS:

-Arròs (una tasseta, o 100 grams, per persona)

-Caldo de peix (Tres tassetes per cada tasseta d'arròs. Si pot ser el fem amb el cap de rap, si no amb peix de roca o com poguem).

-Oli d'oliva

-Rap (tallat en lloms o en rodanxes)

-Ceba

-All

-Carxofes

-Colorant 

-Pebre roig

-Sal

Per al caldo:

-Cap de rap

-Oli d'oliva

-Ceba

-Carlota

-Aigua

-Sal

-Julivert

ELABORACIÓ:

-Per al caldo, piquem la ceba i la carlota i les posem a sofregir en un perol. Després afegim el cap de rap i ho tapem amb aigua, li posem julivert i sal i ho deixem bullir uns 20 minutets, anem treient l'espuma que es fa.

En una paella, en la mateixa que farem l'arròs, posem un xorro d'oli i les carxofes talladetes com més ens agraden(es poden fer en quarts, però jo preferisc en vuitens. Siga com siga abans les pelem, tallem la punta i llevem les fulles més grosses de fora per deixar només lo de dins i que es puga menjar sencera) i les retirem.  Després sofregim el rap un poquet i el retirem també. Piquem la ceba i l'all i, en el mateix oli (si veiem que fa falta n'afegim un poquet) posem a fer-se l'all i la ceba picadets. Quan ja estan daurats afegim l'arròs i el sofregim un poquet. Afegim el pebre roig i el colorant i ho menegem un poc abans d'afegir el caldo, ben calent. Deixem que bullga 10 minutets a foc fortet (fent xup xup) i baixem el foc. Quan baixem el foc, podem afegir les carxofes i el rap, que abans haurem tallat amb daus (si hem gastat rodanxes, com he fet jo, apartem l'espina. Si és en lloms, ja no en tindrà). Deixem que es vaja consumint el caldo a foc baix i, quan ja no en queda quasi ja podem apagar el foc perquè s'acabe de consumir. Deixem que l'arròs repose i, si ha quedat poc fet, el tapem un ratet. L'arròs reposat sempre és més gustós. Després el servim i el podem acompanyar de all i oli.

Paella negreta

-Encara recorde quan de menudets, la meua cosina Mónica deia que la millor paella era la paella negreta de la uela Carmen. A mi en aquella època no m'agradava, perquè no m'agradaven les faves. Encara era un xiquet, ara m'agrada tot.

En Setmana Santa vaig anar a Montecorona amb Rafa i Fran i en vam menjar, em va agradar tant que quan vaig arribar a casa li vaig preguntar a ma mare com fer-la. Entre el que ella em va dir i les meues aportacions després de provar la del bar, aquest és el resultat, boníssima. Com es pot veure a la foto, no m'ha quedat negra, no sé si serà perquè he gastat faves congelades en lloc de tendres, s'haurà d'investigar. 

INGREDIENTS:

-Arròs (Una tasseta per persona).

-Aigua (Tres tassetes per cada tasseta d'arròs).

les quantitats de la resta d'ingredients depenen del gust de cadascú, si ens agrada amb més o menys carn o verdura:

-Costelles de porc (quan més xicotetes estiguen tallades, millor)

-Carxofes 

-Faves

-Alls

-Oli d'oliva 

-Pebre roig ("pimentón")

-Colorant per l'arròs

-Sal

ELABORACIÓ:

-En una paella, posem un xorro d'oli, normalment es diu que ha de quedar la vora sense oli. Posem les costelletes i les fem fins que estan ben dauradetes. Quan ja estan daurades, afegim els alls tallats ben xicotets (segons ma mare, quan és època, o si els volem posar congelats, podem posar alls tendres) i la verdura, les carxofes les podem tallar com més ens agrade. La verdura no cal que la fregim molt perquè quan la bullim ja es farà i si la fem massa es desfarà. Afegim un poquet de pebre roig, ho menegem un poquet i de seguida afegim l'aigua. Pugem el foc i ho portem a ebullició perquè es faça el caldo. Hi ha dos maneres, mesurar l'altura de l'aigua necessària i quan hem de posar l'arròs afegir la que s'ha consumit o posar més aigua i esperar que es consumisca fins esperar al nivell desitjat, jo preferisc l'última perquè el caldo ja queda amb el gust que té quan afegim l'arròs.

Quan el caldo ja està bo i bullint bé, l'arreglem de sal i afegim l'arròs ben repartit, ja no el tocarem més. El tenim uns 10 minutets bullint a bon foc o fins que veiem que ja s'ha consumit caldo suficient. Baixem el foc i deixem que s'acabe de consumir el caldo. Quan ja està quasi consumit del tot, apaguem el foc i deixem l'arròs reposar. Si se'ns ha quedat poc fet, el tapem i el deixem reposar. Si no, el deixem reposar sense tapar-lo. Abans de servir, ho movem per repartir bé tot l'arròs.

Mandonguilles de botifarra i formatge de cabra.

-Abans que res, aclarir que aquesta botifarra és la de sang, la que en castellà es coneix com "morcilla".

Personalment, per consell de ma mare, sempre intente comprar les d'Ontinyent, molt bones. Aquesta recepta em va vindre al cap després que, en Alcoi, al bar l'Autèntic, ma mare Sílvia i jo en provàrem unes que ens van agradar molt. Allà les servien amb melmelada de tomaca, però a mi no m'agrada barrejar dolç i salat. Agafada la idea, les he fet a la meua manera, i copiant l'estil d'arrebossat d'Arguiñano, farina+ou+pa ratllat. En podem fer una bona quantitat, fregir les necessàries, i les altres guardar-les a la nevera o el congelador per una altra ocasió.

INGREDIENTS:

Amb aquests ingredients, a mi em van ixir 12 mandonguilles d'un bon tamany.

-1 Botifarra 

-1 ceba.

-Oli d'oliva. (Un xorret per la beixamel i una bona quantitat per fregir)

-Formatge de cabra (3 tallades de rulo xicotet).

-Farina (dues cullerades per la beixamel i la necessària per arrebossar, depèn del gust).

-Llet (Entre un got i dos, però depèn també de lo densa que ens agrade la massa).

-1 ou.

-Pa ratllat (Per l'arrebossat, depèn del gust).

ELABORACIÓ:

-Pelem la ceba i la posem juntament amb la botifarra en la picadora  i les piquem ben picades. En una paella amb oli, sofregim aquest picat fins que veiem que està fet. Arribats a aquest punt, afegim el formatge talladets a trossets fins que es desfà i forma una mescla homogènia. Afegim un parell de cullerades de farina al sofregit i deixem que l'absorbisca bé. Després, amb el foc baix, comencem a afegir farina poquet a poquet i ho anem barrejant bé perquè no es facen pilots. Seguim afegint llet progressivament fins que obtenim la densitat que volem. Una vegada apagat el foc, guardem la massa en un bol i deixem que es refrede perquè s'assente bé, la podem posar a la nevera. Passada una horeta, si són dos, millor, ja podem començar a fer les mandonguilles. Anem formant-les amb les mans, del tamany i forma que volguem i les passem per farina primer, després per l'ou batut i finalment pel pa ratllat. Les fregim en una paella amb oli abundant i ben calent i les anem posant en un platet amb paper de cuina perquè absorbisca l'oli.