dimecres, 23 de novembre de 2016

Arròs amb galeres i carxofes

-La veritat és que esta és la típica recepta improvisada que no penjaria en un bloc, però em va agradar tant el resultat que he decidit penjar-la. En ella, he seguit un parell de consells de ma mare (" les carxofes sempre queden molt bé en l'arròs", "les galeres li donen molt bon gustet al caldo","quan faces clòtxines, guarda el caldo, que sol és massa fort, però si el mescles amb caldo de peix, l'enriqueix molt") per suposat, a part de la manera de fer-lo habitual, també apresa d'ella. El penjaré exactament com l'he fet, tot i que podria haver moltes variacions, però com ja he dit, m'ha agradat molt.

INGREDIENTS:
-Arròs (una tasseta per persona)
-Caldo de peix (tres tassetes per cada tasseta d'arròs, en aquest cas tenia un caldo fet amb cap de rap i el vaig barrejar amb el caldo de les clòtxines, que dóna molt bon gust pels arrossos)
-Galeres (Un parell per persona)
-Alls tendres.
-Carxofes (tallades a quarts, en aquest cas congelades perquè encara no és temporada)
-Gambes pelades (En aquest cas també les vaig gastar congelades, perquè hi haja més "tropessons")
-Tomaca ratllada o triturada (Un parell de cullerades si és de pot o una tomaca ratllada)
-"Pimiento xoricero" (la veritat és que no sé com traduir-ho, si no en tenim, podem posar un poc de pebre roig)
-Oli
-Sal
-Colorant (perquè l'arròs quede groguet, a mi m'agrada més així)

ELABORACIÓ:
-En una paella (la que gastem per fer arròs), posem un xorro d'oli i sofregim les galeres fins que agarren color roget, després afegim els alls tendres i després les gambes i les carxofes i la sal que volguem. Quan ja està cuit, afegim la tomaca i la rectifiquem d'oli i de sal. Quan ja està cuita afegim l'arròs i el sofregim un poquet, després el colorant i el "pimiento xoricero", que prèviament haurem preparat bullint-lo en aigua uns deu minutets i treient-li la carn, la pell la tirem. Quan ja tenim l'arròs ben sofregit, posem el caldo, ja bullint, i ho tenim bullint a foc viu uns 10 minuts. Passat aquest temps, baixem el foc i, quan ja queda poc de caldo, mirem el punt de l'arròs, si el trobem bé o quasi bé, baixem el foc o l'apaguem perquè s'acabe de consumir i fer, si veiem que encara li falta, el tapem un ratet perquè s'acabe de fer. Quan acabem, sempre va deixar reposar l'arròs uns 10-15 minuts tapat amb un drap net perquè s'acabe d'assentar i agarrar gustet.

dijous, 17 de novembre de 2016

Mandonguilles de salmó

-Les mandonguilles sempre són una bona manera d'aprofitar sobres. En aquest cas, com m'havia dit la peixatera, era una manera d'aprofitar la carn que queda enganxada a l'espina al fer el caldo pel risotto. En un principi vaig pensar que igual no era bona i dea posar formatge, però li'n vaig posar un poquet per provar i vaig decidir posar-li'n més, ja que combina molt bé. Com sempre, faig el triple arrebossat d'Arguiñano, farina més ou més pa ratllat.

INGREDIENTS:
-Salmó (En aquest cas, com ja hem dit, el que aprofitem de l'espina al bullir, però en podem posar més)
-Oli d'oliva (un xorret)
-Ceba (mitja)
-Conyac (un xorret)
-Farina (Un parell de cullerades)
-Llet (Depèn de l'espessor que busquem)
-Farina
-1 ou
-Pa ratllat.

ELABORACIÓ:
-En una paella posem un xorret d'oli i sofregim la ceba picada o tallada ben xicoteta. Afegim un xorret de conyac i ho cremem ("flambegem"). Quan s'ha consumit l'alcohol afegim el salmó desmenussat, el salmó ja estarà cuit perquè l'hem bullit abans. Ho barregem bé i tirem la farina, esperem a que aquesta quede dauradeta però sense que es creme, perquè no quede mal gust, i després comencem a afegir llet poquet a poquet, amb el foc suau, ho anem barregent molt bé perquè no es facen pilots i anem afegint llet fins que arribem a l'espessor que desitgem, que ha de ser més que en una beixamel normal, per poder-la manipular després. Quan ja està, la posem en un recipient per deixar que es refrede, si la posem un ratet en la nevera millor. Quan ja està, anem fent les mandonguilles amb les mans o amb una cullera i les passem, primer per farina, després per ou i per acabar per pa ratllat. Les posem a fregir en una paella amb oli abundant ben calent fins que estiguen dauradetes i després les posem en un plat amb paper de cuina perquè s'absorbisca l'oli.

divendres, 14 d’octubre de 2016

Risotto de salmó

-L'altre dia estava comprant salmó a la peixateria i, després de preparar-me'l, la peixatera em va dir: "te pongo la cabeza y la espina?". "Para què puedo usar ese caldo, para un marmitako?" li vaig preguntar jo que no sabia massa bé què fer.  "Yo mejor lo usaría para un risotto, i con la carne que ha quedado pegada a la espina puedes hacer unas croquetas." Dos consells en un, per què no aprofitar-los. De moment comencem pel risotto, d'ací a uns dies vindran les mandonguilles.

INGREDIENTS:
-Salmó (Un llom mitjanet per persona)
-Gambes pelades.
-Caldo de peix (El farem amb el cap i l'espina del salmó)
-Arròs (Uns 100 grams per persona)
-Ceba (Jo en vaig posar una mitjana per dos racions)
-Conyac (Un xorret)
-Oli d'oliva (Un xorret)
-Sal (Depèn del gust)
-Formatge parmesà (per ratllar o ja ratllat)

ELABORACIÓ:
-En un perol bollim el cap i l'espina del salmó, si fa espuma l'anem desgreixant. Afegim un poc de sal i ho anem tastant. Mentre es fa el caldo, en una paella, sofregim la ceba tallada menuda i, quan està daurada, afegim un xorret de conyac i el cremem (flambejar la ceba), aquest pas el podem botar, però a mi m'agrada molt com queda la ceba flambejada, sobre tot si me l'he de menjar amb peix. Quan ja s'ha apagat el foc i s'ha consumit l'alcohol del conyac afegim les gambes i deixem que es facen. Després afegim l'arròs i el sofregim un poc (segons ma mare, si sofregim l'arròs abans de coure'l després ja no es passa). Quan ja l'hem sofregit, anem afegint el caldo bullint poc a poc de manera que sempre tinguem l'arròs tapat i el caldo bollint. A mesura que es va consumint, anirem afegint més caldo i movent sempre l'arròs, és la diferència entre el risotto i les paelles. La majoria d'arrossos necessiten uns 18 minuts per coure's, però el millor que podem fer és anar provant el punt i, quan ja està quasi, deixar d'afegir caldo i, si fa falta, baixar el foc perquè s'acabe de fer. Quan a l'arròs li falten uns 5 minuts, afegim el salmó, sense espines ni pell i talladet a daus, ho seguim movent i, quan quasi ja s'ha consumit tot el caldo, afegim el formatge ratllat i ho movem bé. Jo en principi en vaig posar poquet perquè no sabia com quedaria la combinació, però després de provar-lo en vaig afegir més, la combinació em va agradar molt, però això ja depèn del gust de cadascú. Una vegada fet, apaguem el foc i deixem que l'arròs repose un poquet abans d'emplatar-lo. Bon profit!

dijous, 6 d’octubre de 2016

Abaejo al forn amb all i oli

-L'altre dia estàvem al poble i, rarament, vaig ser jo qui li va fer una aportació a ma mare. No este plat en concret si no la base del mateix, una base de ceba i creïlla, sobre la qual es posa l'ingredient principal, en aquest cas abaejo, però que pot ser tant carn com peix. A mi m'encanta com queden les creïlles, i a ella també li va agradar molt, per això he pensat que ho puc penjar en el seu bloc.

INGREDIENTS:
-Lloms d'abaejo (un per persona, però depèn del tamany)
-Ceba (Depèn de la quantitat que fem, jo per mi sol en pose una no massa gran)
-Creïlla (També depèn de les persones, jo per mi sol en pose una més bé grandeta)
-Oli d'oliva.
-Sal
-All i oli (el podem fer o gastar el que venen ja preparat)

ELABORACIÓ:
-En una safata o font per al forn, tirem unes gotetes d'oli a la base i l'estenem. Tallem la ceba en "juliana" i la posem baix de tot ben repartida. Després, tallem la creïlla en rodanxes de mig centímetre més o menys i la repartim per damunt de la ceba, ho salem un poquet i tirem un altre xorret d'oli d'oliva, no massa. Precalfem el forn a 180-200ºC i posem la safata dins, ho tenim entre 30 o 45 minuts o fins que les creïlles comencen a daurar-se. Passat aquest temps posem damunt els lloms d'abaejo amb la pell cap a baix i posem damunt de cadascun una bona cullerada d'all i oli ben repartida pel llom i ho tenim 15-20 minutets més, fins que veiem que l'all i oli ja s'ha gratinat i el abaejo està cuit per dins (el temps dependrà del forn i de com és de gros el llom d'abaejo). Una vegada fet, servim l'abaejo i al costat les creïlles i la ceba.

diumenge, 18 de setembre de 2016

Crema de bròcoli

-Seguint amb el consell de l'article que vaig llegir fa uns mesos que deia que el bròcoli i les verdures de color verd viu en general són molt sans, he anat pensant altres maneres de cuinar-lo, i per què no provar amb una crema, seguint el mètode que em va explicar ma mare i que gaste per totes, amb creïlla i no amb nata. He de dir que les expectatives que havia posat en este plat eren molt baixes, però el resultat ha estat una vertadera sorpresa, m'ha agradat molt. 

INGREDIENTS:
-Bròcoli (Un xicotet)
-1 Ceba.no massa gran
-1 creïlla mitjana 
-Aigua
-Sal

ELABORACIÓ:
-En aquest cas vaig decidir no sofregir res perquè fóra més sana i no haver d'afegir oli. En un perol, jo gaste l'olla ràpida per acabar abans, posem la creïlla tallada a trossets, la ceba tallada no massa menuda i el bròcoli rentat en rametes i ho tapem tot amb aigua. Una manera de no haver de mesurar l'aigua és una vegada tot bullit, posar les verdures en la batedora de got i anar afegint el caldo de bullir fins trobar la textura desitjada, si no, hem d'anar amb compte al principi per no fer-la massa líquida o massa densa. Ho bollim fins que la creïlla està cuita, en un perol serien uns 20 minuts, amb l'olla ràpida, amb un parell de minuts al dos tenim prou.  Una vegada fet ho triturem i tastem de sal fins que es queda al nostre gust. Calenta està prou bona, supose que freda tampoc déu d'estar malament.

dijous, 11 d’agost de 2016

Paella amb faves i calamars

-Ma mare sempre em deia que a ella li agradava la paella negreta (la de faves i carxofes) amb sèpia. L'altre dia, estàvem al poble i volíem vore si acabàvem el que quedava, hi havia faves i calamars, i vam dir, fem una paelleta. La gràcia de l'arròs és que pots posar-li el que vullgues, hi ha gent que és molt puritana i no vol ixir de certs paràmetres, a mi m'encanta l'arròs, i m'agrada amb moltes coses, li direm paella o li direm com voldrem, però la varietat sempre enriquix, pense jo.  Ací posaré exactament l'arròs tal com el vam fer, evidentement, pot haver moltíssimes variacions.

INGREDIENTS:
-Arròs (una tasseta per persona)
-Caldo de peix (o aigua, però millor caldo, tres tassetes per cada tasseta d'arròs)
-Oli (Un xorret, depèn del gust)
-Sal. (Depèn del gust també)
-Sucre (Un pessic, per llevar l'acidesa de la tomaca)
-Alls tendres
-Faves ("baionets" o favetes congelades, jo en vaig posar de les dos)
-Calamars. (La quantitat depèn del gust)
-Tomaca (Si tenim tomaques madures, les ratllem, si no, podem gastar-la de pot triturada)
-Pebre roig (Poquet)
-Colorant (A mi sempre m'agrada l'arròs groguet)

ELABORACIÓ:
-En una paella, posem a sofregir totes les verdures menys la tomaca, si volem posar més verdures, és el moment. Després afegim el calamar tallat a trossets, tot menys les potes, perquè les bollirem un poquet per fer el caldo. Quan ja està fet, afegim la tomaca ratllada i deixem que s'acabe de fer. En la mateixa paella, posem l'arròs i el sofregim, segons ma mare, així aconseguim que després no es passe. Afegim el pebre roig i el colorant i després el caldo, ja bollint. El tenim uns 10 minutets bollint a foc viu i després baixem el foc perquè s'acabe de fer. Si una vegada s'ha consumit el caldo ho deixem repossar, sempre queda més gustós.

divendres, 1 de juliol de 2016

Bròcoli gratinat amb beixamel de pernil

Fa uns dies vaig llegir que les verdures amb un verd molt viu, i en concret el bròcoli eren grans enemics de l'envelliment, les seues propietats contrarresten en gran mesura l'efecte del pas del temps sobre el nostre cos. Una vegada aguantat l'olor que fa quan el bulls, la veritat és que està prou bo. Aquesta recepta no és de ma mare, però com, al igual que en la resta de receptes que faig seguisc al màxim el seu consell, crec que també la puc penjar en el seu bloc. 

INGREDIENTS:
-Oli d'oliva (un xorret)
-Farina (Un parell de cullerades)
-Mitja ceba.
-Pernil
-Llet (la necessària per obtenir l'espessor desitjat, per dos cullerades de farina, prop de mig litre)
-Bròcoli 
-Mozzarella (ratllada o fresca, jo la preferisc fresca, a més sempre en tinc en casa)
-Formatge parmesà (Jo normalment gaste granna padano, que no és tan bo)

ELABORACIÓ:
-Posem aigua a bullir en un perol i li posem un poc de sal. Quan bull l'aigua, posem el bròcoli i el bullim no més de 5 minuts, segons ma mare no s'ha de bullir molt perquè si no es desfà, i és cert. Per una altra banda, en una paella, posem un xorret d'oli i sofregim la ceba picada o tallada ben menudeta. Quan ja està feta, afegim el pernil en tallets finets o picat i ho movem. Posem la farina, una o dos cullerades depenent de la quantitat de beixamel que volguem fer (jo per un bròcoli mitjanet en pose dos) i esperem que canvie de color, quan ja està, baixem el foc i anem afegint la llet poc a poc mentre ho moguem bé perquè no es facen pilots. Seguim afegint llent fins que la beixamel arribe a l'espessor desitjat i quan ja està, en un recipient per al forn posem el bròcoli i li tirem la beixamel per damunt, després posem el formatge per damunt, ratllat o talladet a trossets xicotetes i ho posem tot al forn, prèviament escalfat en la funció de gratinar. Quan comença a agarrar coloret ho traguem del forn i ja està bo per menjar.