Bonítol al forn

-Este es un plat en el que, el peix dóna el gust, i les creïlles constitueixen el gruix del plat. Queden impregnades pel gust del bonítol, molt gustoses, igual que el suquet, amb el qual podem menjar bona cosa de pa.

INGREDIENTS:
-Bonítol o Caballa sec i salat.
-Creïlles
-Tomaca ratllada
-Alls tendres
-Pebre roig
-Julivert
-Pinyons
-Aigua
-Oli

ELABORACIÓ
-Treiem el peix de l'envàs, ma mare compra un que en l'etiqueta diu viso oreado, que em sembla que és caballa i no bonítol, però el procés és el mateix. El provem i, si està massa salat, el rentem i el posem amb aigua unes quantes hores perquè es desale. Després el tallem en filets.
En una cassola per anar a forn a la que li hem untat la base amb oli, posem les creïlles tallades en rodanxes (com per fer-les en panadera)i escampem el bonítol per damunt.
Ratllem una tomaca i la tirem per damunt del bonítol, juntament amb els alls tendres tallats en trocets ben menudets. Després tirem totes les espècies, pebre roig, julivert i pinyons. Opcionalment podem posar pebre negre, canyella o les espècies que ens agraden.
Un cop especiat, tirem per damunt mig got d'aigua i un d'oli, o el que estimem suficient perquè es coguen les creïlles.
Escalfem el forn a 180º i posem la cassola dins. Depenent del forn, entre 30 minuts i una hora el tindrem a punt. Quan el caldet comença a bullir, provem, i si s'ha quedat massa desalat, li afegim un poc de sal. Treiem i servim, bonítol, creïlles i suquet, per cadascú.

"Guisao"

-Després de pensar quin seria el nom correcte per aquesta recepta, he decidit escriure-la tal i com li diem al meu poble, encara que no siga normatiu, però és més fidel al plat.
És una espècie d'estofat, en el qual, jo ací, li posaré vedella, però que també es pot fer, per exemple, amb costelles de porc. La peculiaritat de la manera de la manera de fer-lo que ara explicaré, que és típica a la meua família i supose que també al meu poble, és posar-li penques i fesols. És un plat d'hivern, que es menja amb cullera.

INGREDIENTS:
-Vedella (tallada a taquets menudets).
-Fesols (blancs, la mongeta catalana).
-Penques (cardos per als que no entenguen).
-Ceba (mitja per persona aproximadament, tallada en "juliana")
-All
-Julivert
-Oli
-Sal
-Aigua

ELABORACIÓ:
-En un perol, posem a sofregir la carn primer que res, i al cap d'un poquet, la ceba i l'all talladet menudet.
Quan ja ho tenim tot sofregit, afegim una o dos fulles de llorer i aigua ben calenta, per bullir-ho tot i que es coga la carn (és millor no posar massa aigua, perquè el plat no ha de quedar caldós, sino més bé espés, és millor, posar-ne de menys, i si més endavant en falta, afegir-ne més.
Amb l'aigua bullint, anem afegint progressivament els fesols, les penques i la última cosa, les creïlles, per evitar que es desfacen, les posem quan veiem que la carn ja està cuita. Els fesols i les penques els posarem abans o més tard depenent de si els teníem ja cuits, crus o congelats. Jo els pose congelats i pose, només posar l'aigua, els fesols, i al cap d'una miqueta, les penques, lo últim les creïlles.
Com últim punt, per donar-li més gustet, quan afegim les creïlles, afegim també una picadeta d'all i julivert, picats al morter
Des de que posem les creïlles, en 25 minuts aproximadament, ja estaran fetes i sense desfer-se, i per tant, el plat preparat.

Conill "al ajillo"

-Abans que res, demanar disculpes pel castellanisme, però sincerament no sé com es pot dir això en valencià, i dic valencià sense cap ànim de polemitzar, perquè jo ací en Catalunya, quan parle amb algú, parle en valencià, i em contesta en català, però tots dos parlem la mateixa llengua; quina? cadascú que li pose nom.
-Política a banda, éste és un plat molt senzill de fer i que a mi m'agrada molt, sobre tot si tinc un bon tros de pa a mà per mullar el caldet.

INGREDIENTS:
-Conill
-Oli
-Sal
-Alls
-Conyac

ELABORACIÓ:
-Posem el conill a sofregir fins que es fa ben dauradet, després li afegim conyac i el cremem. Per acabar, afegim els alls sencers, posem foc mínim i ho tapem si no volem que se'ns quede molt sec, ho tenim un ratet fins que tot ha agarrat bon coloret i ja està.

Arròs caldós

-Es pot fer de moltes maneres, però el que explicaré ara, és amb carn i verdura, i és el que a mi m'han fet tota la vida. De menudet m'agradava ben poc, però poc a poc s'agarra el gust i ara me'l menge ben a gust, això sí, mai d'estiu, ni quan fa calor. L'elaboració és mlt semblant a la de la paella, però amb la diferència, que no consumim tot el caldo.

INGREDIENTS:
-Arròs (una tasseta, o menys, per persona)
-Pollastre
-Conill
-Fesols verds
-Fesols blancs
-Tomaca ratllada
-All
-Oli
-Sal
-Aigua

ELABORACIÓ:
-Posem un xorro d'oli en un perol i sofregim la carn, hi ha gent que només posa pollastre, i si a part del pollastre i el conill volem posar costelles o alguna altra cosa, també podem. Quan la tenim més o menys, afegim la verdura, els fesols i, si volem, també podem posar carxofetes, posem l'all talladet a trossets menudets i la tomaca ratllada, no molta. A mesura que anem sofregint, anem salant els ingredients.
Quan ja ho tenim tot sofregit, afegim aigua calenta per fer el caldo, la quantitat depén del gust de cadascú, però més o menys hem de posar la mateixa quantitat que menjarem després, recordem que per la paella posàvem el triple d'aigua que d'arròs, per tant, ací, com que ha de quedar caldo, serà més. Es tracta d'anar provant fins trobar la mesura adequada.
Ho deixem bullir un ratet tot fins que el galdo agarra gustet, tampoc hem d'abusar perquè després a l'afegir l'arròs ho haurem de bullir més i se'ns desfarà la carn.
Finalment, afegim l'arròs, amb menys d'una tasseta per persona tindrem prou, i si hem posat molta verdura i carn, menys encara. Aproximadament en 20 minuts, tindrem l'arròs a punt, de totes formes és qüestió d'anar provant-lo. Al mateix temps que hem afegit l'arròs, afegim també el colorant, per donar-li color groguet.

Crema de xampinyons

-Aquest és un plat molt sa i que dóna poca feina, l'única cosa és que es tarda un ratet en fer-se. Quan li vaig preguntar a ma mare com es feia, em va explicar que com aquesta es poden fer totes, canviant els xampinyons per porros, o espàrrecs, o carxofa o verdures en general, la veritat és que m'agrada anar experimentant, però ésta és la que més voltes faig.

INGREDIENTS:
-Xampinyons
-Ceba
-Creïlla
-Aigua
-Oli
-Sal

ELABORACIÓ:
-Netegem els xampinyons i els tallem a trossets, jo els compre laminats i així m'estalvie tallar-los, perquè com els anem a triturar, no importa que siguen un poc grans. Tallem també la ceba a trossets, i ho posem en un perol amb oli per sofregir-ho. Les proporcions de xampinyons i ceba depenen del gust de cadascú, jo normalment pose una safata de xampinyons laminats amb una ceba mitjana.
Quan ja ho tenim sofregit, afegim la creïlla, tallada a trossets, no ha de ser molt gran, ja que l'objectiu és espesar la crema, així ens estalviem posar crema de llet, cosa que fa molta gent.
A continuació afegim aigua i ho posem a bollir, va bé tapar el perol, perquè així bull més i més ràpid. Si ho fem en una olla a pressió, va molt més ràpida la cosa, jo com no en tinc, ho tinc més o menys una horeta bullint tot al perol. Aigua n'hem de posar suficient, si sobra no passa res, perquè després la colarem.
Quan ha passat el temps, apaguem el foc i colem el caldo i el reservem, posem els ingredients a la batedora i després afegim caldo poc a poc, jo en pose més o menys fins cobrir els ingredients. És millor quedar-se curt i després afegir-ne més que passar-se'n i que quede aigualida. Ho passem per la batedora fins que està ben desfeta i ja està. Jo ho faig amb la batedora de got, perquè la textura que queda m'agrada més.

Coca de ceba

Esta no és una de les típiques coques que es fan al meu poble, més endavant les aniré penjant, però me la va passar ma mare perquè era molt ràpida i fàcil de fer, i la veritat és que és cert, en mitja horeta la tens a punt i no està malament.

INGREDIENTS:
-Oli (1/2 got)
-Aigua (1/2 got)
-Farina (la suficient per pastar)
-Ceba (al gust)
-2 Ous
-Sal

ELABORACIÓ:
-Es posen al foc l'oli i la sal amb un poc de sal, quan bull, comencem a tirar farina i a moure-ho amb una cullera de fusta. Afegim farina fins que ho podem pastar bé, ho anem pastant un ratet i després ho estenem sobre una llanda per posar al forn, si ja el teníem calent, en 10 minutets tindrem la pasta a punt.
Per una altra banda, sofregim la ceba en una paella i quan ja està, la treiem del foc, li tirem dos ous batuts i ho mesclem tot. Després ho escampem sobre la massa ja feta i la tornem a posar al forn, fins que l'ou ha collat i l'aspecte de la coca ja és un poc daurat.

Daurada al forn

-Aquest és un plat molt senzill de fer i de fet un dels pocs peixos que menge a casa de manera un poc elaborada, és a dir, no a la planxa, es pot fer d'altres maneres, però a mi m'han ensenyat d'aquesta i m'agrada prou, la veritat.

INGREDIENTS:
-Daurada
-Ceba
-Tomaca
-All
-Vi blanc
-Oli i sal

ELABORACIÓ:
-Quan comprem la daurada, diem en la peixateria que ens la netegen per fer al forn, i ja ens la deixen preparada.
Untem amb oli una cassola per posar al forn, a continuació tallem la ceba, una no molt gran, o si no, mitja, de la manera que més ens agrade, jo la solc fer en rodanxes, em sembla que es diu en "juliana", també es posa un allet o dos picats i la tomaca tallada en 4 trossos, és millor una tomaca madura i no molt gran, si és més gran, la podem fer en trossos més menuts al gust. Jo personalment faig trossos grans perquè només la pose per donar-li gust, després la trac i així és més fàcil. Posem la daurada damunt de tot això i posem la cassola al forn, prèviament escalfat. Uns 45 minuts són suficients, a la meitat més o menys del temps, li donem la volta la daurada i tirem un xorret de vi blanc. De manera opcional, també es pot posar una creïlla tallada en rodanxes, però s'ha de posar un poquet abans al forn perquè tarda més en fer-se.