diumenge, 24 de maig de 2020

Empanada de polp


-Encara recorde quan, fent el camí de Santiago Francès, vaig parar en el forn de Cacabelos, un poble encara de la província de León i em vaig menjar la primera empanada del camino, precisament de polp, i em va saber a glòria. La meua no ha estat tant gloriosa però he de dir que estava boníssima. Ara sí, a diferència de l'empanada de bonítol que ja havia penjat, he gastat llevat fresc per fer-la, i aquesta és la principal variació de la recepta, a part del compango. Les dues receptes formen part de les que em va passar Juanjo, i tenint en compte que el llevat també me'l va portar ell, l'empanada és mitja seua, o més.

INGREDIENTS:
-Ceba (2 grans)
-Polp cuit(Mig quilo)
-Pebre roig dolç (o picant si el preferim, jo no)
-Oli (5 cullerades del que hem gastat per sofregir la ceba)
-Sal (al gust)
-1 ou (per pintar l'empanada abans de posar-la al forn.
per la massa:
-Farina (de força o normal, 300 grams)
-Aigua (100ml, si podem gastar la de cocció del polp, molt millor, jo com que vaig comprar el polp cuit, he posat aigua normal)
-Llevat fresc (20 grams, quasi una pastilla, que són de 25)
-Oli d'oliva verge extra (un bon xorro per sofregir la ceba)
-Sal (un pessic)

ELABORACIÓ:
-Si no comprem el polp cuit com he fet jo (i envasat al buit) el primer que hem de fer és coure'l i tallar les potes en talladetes i el cap en trossets ben xicotets. En una paella posem un xorro d'oli i sofregim les cebes tallades ben finetes (en juliana) fins que queden ben cuites. Després escorreguem la ceba i la reservem perquè vaja refredant-se i separem l'oli. Mentre esperem, anem fent la massa.
En un bol posem tota la farina menys una miqueta i li donem forma de volcà. Al forat del mig afegim l'aigua en la que haurem dissolt el llevat, barregem amb una cullera de fusta i afegim les 5 culllerades
d'oli i el pessic de sal. Ho barregem tot bé i en una superfície neta comencem a amassar amb les mans, en total uns 10 minuts. Fem una bola i la guardem en el bol tapada amb un drap net i esperem una hora a que la massa es faça bona. Passat aquest temps, partim la massa en dos parts igual, enfarinem una superfície neta i aplanem una d'elles amb el corró i li donem la forma que volguem, en el meu cas rectangular. Posem per damunt la ceba repartida deixant les vores lliures, després posem el polp i tirem el pebre roig. Aplanem l'altra meitat de massa i la posem damunt tapant-ho tot i tanquem les vores plegant-les amb els dits. Batem l'ou i si volem li posem un xorret de llet perquè no es creme i pintem l'empanada abans de posar-la al forn prèviament escalfat a 180 graus. La tenim 20 minuts a la part de baix del forn i després la pugem al mig 20-25 minutets més o fins que està ben dauradeta.
A l'hora de tallar-la és millor fer trossets xicotets perquè el compango (farcit) és pesat i costa que no es trenque. 

dimecres, 20 de maig de 2020

Pa casolà

Ma mare sempre ens ha dit que des de que era menudeta tenien costum de fer pa a casa. Aprofitant que ja tenia llevat fresc, li vaig preguntar la mida per poder-lo fer. Com que és una mida tradicional, la farina és la de blat normal, tot i que quan puga compraré integral per fer-lo integral o barrejant les dos farines.

INGREDIENTS:
-Farina (250 grams)
-Aigua (Mig got)
-Oli (dos ditets)
-Llevat fresc (un quart de pastilla, uns 6-7 grams)
-Sal (Un pessic)

ELABORACIÓ: 
-Posem la farina en un bol i afegim l'aigua, en la qual haurem dissolt el llevat, la sal i l'oli. Ho barregem tot amb una cullera de fusta i quan ja podem ho agarrem amb les mans i amassem bé uns 10 minutets en total. Li donem la forma del pa o panets que volem fer (jo en vaig fer dos) i si volem li fem uns tallets, ma mare diu que ella els fa molt més inclinats del que els he fet jo, de fet els fa quasi verticals perquè així s'evita que es trenque el pa quan el tallem. En este moment, jo un dels dos pans (el que no té ratlletes) el vaig obrir i el vaig omplir de xoriço (imitant el que en algunes regions he vist com a "bollo preñao"). Deixem els panets un ratet fins que s'inflen, o el que es coneix com que la massa es fa bona, una mitja horeta pot ser suficient i després els posem al forn prèviament escalfat a 180 graus. Quan veiem que estan dauradets, depèn del forn però tarda sobre mitja hora, ja els podem traure, i esperem que es gelen per tallar-los per evitar que es trenquen.

dilluns, 18 de maig de 2020

Fideuà negra amb rap i carxofes


-Al meu poble lo típic és fer la fideuà amb el fideu gros, aquell que té un foradet al mig, jo hui he decidit fer-la amb un fideu mitjà i, ja que el que tenia per fer brou era cap de rap, he decidit posar-li rap. Les carxofes, mentre siga temporada, els les pose a quasi tot el que faig, i la tinta per fer-la negra ha estat per provar, que no ho havia fet mai.


INGREDIENTS:
-Fideus (100 grams per persona)
-Brou de peix (El doble de quantitat que fideus)
-Rap (2 o 3 rodanxetes per persona)
-Gambes pelades
-Carxofes (1 o 2 per persona)
-Tomaca ratllada (un parell de cullerades)
-All (un parell de grans)
-Nyora
-Tinta de sípia (sobret o sobret i mig per cada ració, depenent de lo negra que volguem que quede)
-Oli d'oliva
-Sal

ELABORACIÓ:
-Si no el tenim fet, fem el brou de peix, jo en aquest cas l'he fet amb un tros de cap de rap, una ceba i una carlota, sal i un poc de julivert, deixar-ho bullir tot uns 15-20 minuts i anar treient l'espuma que fa i després deixar-lo reposar. Mentre bull, podem posar la nyora perquè es faça toveta i poder després traure-li la carn separant-la de la pell.
En una paella, posem oli i sofregim un poquet les rodanxes de rap. Mentre es fa, pelem les carxofes, els llevem el rabo i les fulles de fora i les tallem en vuitens o dotzens, depèn de la mida. Retirem el rap per llevar-li la pell i l'espineta del mig i tallar les rodanxes a trossets i sofregim les carxofes en el mateix oli, pelem i piquem els alls i els afegim. Després afegim les gambes i la tomaca i ho anem fent tot junt. Quan ja està, afegim la tomaca i la carn de la nyora i ho sofregim tot bé. Quan s'ha fet la tomaca, afegim els fideus i la tinta de sípia i ho barregem tot bé perquè agarre coloret. Afegim el brou bullint i ho tenim a foc viu. En menys de 10 minuts se'ns haurà consumit tot el brou, apaguem el foc i deixem que repose perquè s'assente el gust. A l'hora de menjar-la, a mi m'agrada posar-li all i oli, perquè m'agrada molt, no perquè faça falta perquè està molt gustosa. 

diumenge, 17 de maig de 2020

Massa de pizza

-L'altre dia, sense esperar-ho van tindre un detall amb mi d'aquells que t'alegren la quarentena. Em va sonar el telèfon i era Juanjo, que deia que estava a la porta de casa, no podia baixar a veure'l ni fer-lo pujar perquè estava fent classe, però em va dir que era igual, només volia deixar-me una cosa a la bústia. Quan vaig poder baixar a mirar, m'havia deixat uns paquetets de llevat fresc. Després de llegir la seua recepta d'empanada, on jo em tornava a queixar de que no en trobava, va decidir dur-me'n, ja que havia de passar propet de casa. La primera cosa que tenia ganes de fer era massa de pizza, i pizza, evidentment. En lloc de fer la que feia sempre, vaig decidir buscar-ne alguna d'algun cuiner reconegut, i vaig trobar aquest vídeo de Jesús Marquina(Marquinetti):
He fet una adaptació per fer una pizza individual, i és el que posaré en esta recepta.

INGREDIENTS:
-Farina (200 grams, en teoria de força, però jo la vaig posar normal i queda molt bé també)
-Llevat (5 grams, la cinquena part d'una pastilla, que són de 25, ell per un quilo en posava 10 però a mi 2 em semblava massa poquet)
-Aigua (120 ml, si pot ser, fresca)
-Oli (6 grams)
-Sal (5 grams, tot i que jo no la mesure, pose un pessic i ja està)

ELABORACIÓ:
-Posem la farina en un bol i li fem un forat al mig com si fóra un volcà. Disolem el llevat en un poquet de l'aigua que haurem separat i la posem dins del forat amb la sal i ho barregem amb la farina amb una cullera de fusta o amb la mà. Després poc a poc anem afegint la resta de l'aigua. Ho treiem del bol amb les mans i comencem a amassar-ho tot. Quan ja tenim una massa consistent i ben barrejada, afegim l'oli i seguim amassant fins que ens quede ben uniforme, en total serien uns 15 minuts. Si fem massa per més d'una pizza, la posem en el bol a la nevera mitja horeta i després la traguem i la tallem en els trossos que volem i fem boles, si fem només massa per una pizza, ens podem botar este pas. En un tupper, pintem la base amb oli i posem la bola per una pizza dins, tapem el tupper i el posem a la nevera, on el tindrem un mínim de 18 hores fermentant.
Al dia següent, quan ja han passat les hores, traguem la massa, enfarinem una superfície i comencem a aplanar-la amb les mans, segons ell és millor no fer servir el corró perquè trenca els alvèols i no ixen les bombolles característiques, he de dir que li he fet cas i és la primera vegada que una pizza meua té bombolles com les dels restaurants. Anem aplanant amb els dits i donant-li forma i deixant les vores un poquet més grosses. Ell també ho feia passant la massa d'una mà a l'altra, però he de dir que m'he quedat amb l'intent. Una vegada aplanada i formada, la posem en paper vegetal sobre la reixa del forn i li posem damunt els ingredients que volguem. Escalfem el forn a temperatura màxima, en el meu cas 270 graus i la posem a mitja altura. En menys de 10 minuts ja la tenim, la baixem un minut o dos més a la part de baix perquè quede cruixent i ja està. Jo en aquest cas l'he fet amb tomaca que he ratllat i fregit, ceba i xampinyons que he sofregit i xoriço (sarta dulce) i formatge Arzúa que he posat per damunt abans de posar-la al forn. Aquest formatge el vaig descobrir perquè Chicote el gastava per fer una pizza amb polp, i he de dir que des de que el vaig provar m'he enganxat. 

diumenge, 10 de maig de 2020

Empanada de bonítol


-Ja fa uns anyets, un company de l'institut, Juanjo, d'origen gallec, tenia per costum dur una empanada de tant en tant i, per cert, les feia molt bones. Ara ja és ex company però continua sent un molt bon amic amb qui compartisc dues grans aficcions (entre altres) la cuina i el córrer. Li vaig demanar la recepta i em va passar una bona varietat de masses i de compangos (farcits). Ací penjaré les quantitats que he fet jo, les del farcit són totalment modificables, però encara recorde el consell que ell em va donar: "Tu fas un bon sofregit amb molta ceba i tomaca i després poses el que poses quedarà molt bo". Respecte la massa, a la recepta posava el doble del que he posat jo, però jo no volia fer-la molt gran.


INGREDIENTS:
-Ceba (un parell)
-All (un parell de grans)
-Tomaques (3 menudetes, també podem gastar de pot)
-Bonítol en oli d'oliva (Uns 150 grams)
-Pebre roig (Un tros)
-Oli d'oliva
-Sal
Per la massa:
-Farina (300 grams, jo l'he posat normal de blat, hi havia diferents opcions a la recepta de Juanjo)
-Llevat (Un sobret de la química, Royal, es pot gastar fresca però ara mateix no en trobe enlloc)
-5 cullerades de l'oli del sofregit
-100 ml d'aigua
-1 ou
-Un pessic de sal.

ELABORACIÓ:
-Escorreguem el bonítol i l'oli el posem en una paella per fer el sofregit, si no en tenim prou, afegim oli d'oliva. Tallem la ceba ben xicoteta i la posem a sofregir fins que està ben feteta, sense arribar a daurar. Afegim el pebre i l'all tallats xicotets també i seguim sofregint. Pelem les tomaques i les tallem en daus i les afegim també i deixem que s'acabe de fer tot junt, al final afegim el bonítol i el repartim bé per tot. Escorreguem el sofregit treient l'oli sobrant i el tornem a posar a la paella per deixar-lo refredar, és important que no estiga calent quan el posem a la massa. 
Mentre refreda el sofregit (compango), ens posem amb la massa. Posem la farina menys una miqueta que reservem en un bol i fem una muntanya. Al mig li fem un forat amb una cullera, disolem el llevat en aigua tèbia i l'afegim i comencem a moureu tot amb una cullera de fusta. Quan ho tenim barrejat afegim l'oli i la sal i continuem movent fins que creem una massa elàstica, l'agafem amb les mans i sobre una superfície neta i enfarinada l'amassem bé i acabem fent una bola, que tornarem a posar en el bol i taparem amb un drap. La deixem així una hora perquè la massa es faça bona i el sofregit s'acabe de refredar.
Passada l'hora, partim la massa en dues boles iguals, enfarinem una superfície neta (l'encimera) i aplanem una de les dos amb el corró, donant-li forma rectangular i fent-la tant fineta com poguem. La posem damunt d'una safata de forn sobre la que hem posat paper vegetal i repartim el sofregit per damunt, deixant lliures les vores per doblar-los. Aplanem l'altra bola de massa i la posem damunt de l'altra i dobem les vores per tancar-la, amb els dits, que és com ho faig jo o amb una forquilla. Si ens ha trobat algun tros de massa podem fer tires i posar-les per damunt decorant. Batem l'ou (si el barregem amb un poquet de llet evitem que es creme) i pintem l'empanada per damunt perquè quede daurada abans de posar-la al forn, prèviament escalfat a 180 graus. Tenim la safata 20 minuts a la part baixa del forn i després la pugem al mig i la tenim 20-25 minuts més o fins que la veiem dauradeta. 

dijous, 7 de maig de 2020

Albergínies farcides


-A casa el més típic era fer les albergínies farcides amb carn picada, que ja vaig penjar fa prou de temps. Aquí estan fetes de manera molt semblant però posant pernil en lloc de carn picada i mozzarella fresca ne lloc de formatge ratllat, i la veritat és que estaven molt bones i són més lleugeres. Posaré els ingredients per una albergínia, i sense carregar-la massa perquè era tota per mi, a partir d'ahí és qüestió de fer proporcions.


INGREDIENTS:
-1 albergínia.
-1 ceba (més bé mitjana-menuda, si és gran, amb mitja prou, jo últimament sempre les gaste dolces per recomanació de ma mare, que diu que són més suaus).
-Pernil (jo he posat 5 tallades fines)
-1 ou
-Oli d'oliva
-Sal
-Mozarella fresca (Una bola)

ELABORACIÓ:
-Rentem l'albergínia i la tallem per la meitat. Després li treiem la carn, jo primer talle amb un ganivet arrimant-me tant com puc a la pell però sense tallar-la i després ho acabe de repel·lar amb una cullera perquè quede el més finet possible, així es courà al forn, si ens queda massa carn amb la pell, li haurem de pegar un bull. Tallem la carn que hem tret a trossets xicotets i pelem la ceba i la tallem també xicoteta. Posem oli en una paella i ho sofregim tot bé i li posem sal. Quan ja està ben sofregit, tallem el pernil ben xicotet i l'afegim també i després batem un ou i li'l tirem per damunt fins que colle i quede ben barrejat amb tot, segons ma mare, l'ou fa que quede molt compacte i siga més fàcil d'utilitzar com a farcit després. Apaguem el foc i omplim les albergínies amb el sofregit. Tallem la bola de mozarella en tallades ben fines i cobrim tota l'albergínia de formatge. Les posem al forn prèviament pre escalfat a 180 graus i en mitja horeta més o menys la tindrem feta.

dimarts, 5 de maig de 2020

Crema pastissera


-Ja fa temps que volia vore com es feia aquesta crema perquè volia cobrir un bescuit, que per sí sol queda molt sec pel meu gust, amb nata ja havia provat i volia provar amb crema. Després de mirar vàries receptes m'he quedat amb aquestes proporcions per fer una quantitat més be xicoteta. Si volem fer crema catalana només hem de multiplicar les quantitats.

INGREDIENTS: 
-Dos rovells d'ou (les clares les podem reservar per fer una truita de clares, que ara està molt de moda entre els esportistes, perquè té molta proteïna i gens de greix).
-Sucre (60 grams)
-Farina (25 grams)
-Llet (1 got, 250ml)
-Vainilla o extracte de vainilla (un poquet per aromatitzar, també podem posar pell de llima o taronja o canyella).

ELABORACIÓ:
-En un bol, posem els rovells d'ou i el sucre i amb unes varilles ho movem bé perquè lligue creant una massa uniforme. Afegim la farina tamisada i un poquet de la llet i ho tornem a moure tot fins que quede uniforme. Reservem la mescla en el bol i en un perolet, posem la resta de la llet (la major part) juntament amb la vainilla i els aromatitzants que gastem i, sense tindre el foc molt fort perquè no s'enganxe i movent-ho amb una cullera perquè la llet no s'agarre ho portem a ebullició i, quan bull, poc a poc ho anem incorporant al bol sense deixar de moure-ho perquè el calor es vaja incorporant poc a poc. Una vegada ho tenim tot en el bol i ho hem barrejat bé, ho tornem a posar al perol i al foguer a foc mig, sense parar de moure-ho amb les varilles. Veurem com poc a poc va espessant i, quan bull, ho tenim un minutet més, sense parar de moure-ho. Ho treiem del foc i ho seguim movent i veurem com va agafant l'espessor desitjat. Una vegada ja està, la deixem refredar o la guardem en la nevera per gastar-la més tard. 
Al vídeo podem veure el moment en que ja hem apagat el foc i seguim movent per obtindre l'espessor desitjat:


dilluns, 4 de maig de 2020

Arròs confinat VII: Amb abadejo i carxofes


-Un dels arrossos típics del meu poble és la paella amb abadejo i floricol. A mi la floricol no és que m'agrade massa, tot i que aquest arròs sí que m'agrada. Tenia un filet d'abadejo congelat i ganes d'arròs. Com que a la nevera quan és època sempre tinc carxofes i m'encanten de totes les maneres, per què no fer una variant substituint la floricol per carxofes?


INGREDIENTS:
-Arròs (Una tasseta, uns 100 grams per persona)
-Aigua (El triple que d'arròs, tres tassetes per persona, si tenim caldo de verdures o peix també va bé)
-Abadejo (Un filet mitjà per persona, jo aquesta vegada he gastat congelat, els de pescanova, que venen 2 o 3 filets depenent de la mida, i queden molt bons, tot i que últimament més salats).
-Alls (Un parell de grans per ració)
-Carxofes (Quan més millor, jo per mi sol n'he posat dos)
-Pebre roig (Dolç, no picant)
-Colorant (perquè quede groguet)
-Oli d'oliva
-Sal

ELABORACIÓ:
-En un perol posem l'aigua o el caldo ja mesurats i l'escalfem. En una paella, posem un xorro d'oli i fem el filet d'abadejo, primer amb la pell cap a vell i, quan li donem la volta, treiem la pell i la posem a l'aigua per bullir-la un poquet i enriquir-la, així fem el caldo si no en teníem. Pelem les carxofes i els tallem la punta i el rabo i la tallem, primer en quarts i després cada quart en 2 o 3 rodanxes. l'afegim a la paella amb l'abadejo juntament amb els alls picats  i la sofregim bé. Quan ja està tot sofregit afegim l'arròs i posem un poquet de pebre roig i un poquet de colorant. Quan ja hem sofregit un poquet l'arròs, colem el caldo bullint i l'afegim. Ho tenim uns 10 minutets bullint a foc viu i després baixem el foc fins que s'acaba de consumir el caldo... si quan ja està l'arròs no està fet tant com volem el tapem un poquet, si ja està, el deixem reposar destapat. Després ja ens el podem menjar. Si volem fer all i oli per acompanyar, li va molt bé.

diumenge, 3 de maig de 2020

Pizza de polp


-Com que després de tant de temps correguent per dins de casa demà per fi podré correr pel carrer, o el que és el mateix, córrer de veritat, hui he decidit sopar el que més m'agrada la nit abans de córrer. L'altre dia vaig vore a instagram una pizza de Chicote feta amb polp (les potes que venen envasades al buit, que són més cares però molt fàcils de gastar i queden molt bé), i vaig pensar que era una bona idea. Com que la massa de pizza que faig normalment porta llevat i encara no n'he trobat, he fet una altra massa que em va ensenyar ma mare que porta cervesa per fer aquesta funció. Respecte la farina, he posat la major part integral amb un poquet de farina blanca, es pot posar qualsevol, però crec que per la pizza m'agrada més tota blanca. Amb els ingredients que he posat he fet una pizza per mi sol, però tranquil·lament poden menjar dos persones.

INGREDIENTS:
-Polp (Jo he posat uns 150 grams, dos de les 3 potes que venien en l'envàs)
-Ceba (últimament sempre gaste ceba dolça, que és menys forta, n'he posat un poc més de mitja)
-All (un parell de grans)
-Tomaca fregida (Jo preferisc fregir-la jo)
-Oli d'oliva
-Sal
-Pebre roig (jo preferisc posar el dolç, però supose que és més normal gastar el picant)
-Mozarella fresca (una bola, a mi sempre m'agrada posar-li'n a les pizzes)
-Algun altre formatge més fortet (jo he gastat un formatge "tostat")
Per la massa:
-Mig gotet d'oli d'oliva (si pot ser suau perquè no faça massa gust)
-Mig gotet de cervesa
-Farina (La que admitisca)
-Un pessic de sal

ELABORACIÓ:
-En un bol posem la cervesa i l'oli, ho barregem bé i posem el pessic de sal i comencem a afegir la farina mentre ho movem amb una cullera de fusta fins que obtenim una massa que ja podem manipular amb les mans, ens podem posar un poc de farina a les mans perquè no s'eganxe. Ho amassem un parell de minutets i fem una bola amb la massa que deixem reposar una mitja horeta. 
Mentre la massa reposa, fregim la tomaca ratllada (o de pot) amb un poquet d'oli i en una altra paella sofregim la ceba i l'all, fins que queden ben fregits. Quan la massa ja està bona l'estenem amb un corró i la fem ben fineta. Posem la tomaca per damunt i la pintem, no cal posar-li'n molta i ocupem tota la superfícies. Després posem el sofregit de ceba i all per damunt i el polp tallat en rodanxetes (jo el talle amb unes tisores) repartit per damunt. En els forats que queden entre els trossos de polp repartim la mozarella tallada a trossets i després posem un poc de formatge més fortet repartit per tota la pizza. Tirem un rajolinet d'oli per damunt i la posem al forn prèviament escalfat a 220 graus. Entre 10 o 15 minuts la tenim feta. Just quan la traguem del forn, li posem un poc de pebre roig per damunt i a disfrutar!

divendres, 1 de maig de 2020

Pastís de poma (II)


-L'altre dia, parlant amb ma mare sobre quines fruites aguanten bé ara que no podem ixir a comprar molt sovint, li deia que és una llàstima que no puga menjar pomes perquè quan les mossegue, m'esmussa. Ella em va dir que les fera al forn, i que a més, les podria aprofitar per fer el pastís de poma xafant-les i posant-les damunt la base en lloc de la melmelada. Este és el motiu de que torne a penjar esta recepta, perquè és un poc diferent de l'original que vaig penjar fa temps. A més, tenia ganes d'estrenar el bufador ("soplete") que m'havia regalat la meua germana per reis, i ma mare em va suggerir que una vegada el pastís fora del forn, li tirara sucre per damunt i el cremara, i és el que he fet.

INGREDIENTS:
-Pomes (Jo n'he gastat 5 no massa grans, 3 fetes al forn per posar-les damunt la base i dos talladetes en rodanxes repartides per damunt)
-Sucre (60 grams)
-Farina (125 grams)
-Mantega (60 grams)
-2 ous

ELABORACIÓ:
-Batem un ou i li afegim el sucre, la farina i la mantega, que haurem tret abans de la nevera perquè siga més fàcil de manipular i ho barregem tot bé amb una cullera de fusta o les mans per fer una massa que estenem damunt d'un motlle redó sobre el que haurem posat un paper vegetal perquè no s'enganxe. Hem d'anar amb compte perquè s'apega molt a les mans, però la podem anar estenent poc a poc. Una vegada estesa la massa per tot el motlle, pelem les pomes que tenim fetes al forn (simplement les hem de posar al forn senceres uns 45' o fins que veiem que esclaten i ja està), les
pelem i treiem la molla i les xafem bé per fer una pasta que estendrem per damunt de la massa (també podem gastar melmelada si volem). Pelem les dos pomes que falten (crues), les tallem en quarts i treiem el pessó i les tallem en rodanxetes com les que es veuen a la imatge, les anem repartint en cercles concèntrics invertint el sentit perquè quede més guapet. Batem un l'altre ou i pintem la coca per damunt perquè així al forn quedarà dauradeta. La posem al forn prèviament escalfat a 180 graus i en tres quarts d'hora més o menys ja la tenim feta. Una vegada la treiem del forn, si tením l'almívar perquè hem fet la melmelada la pintem per damunt per donar-li dolçor. Si no, tirem sucre repartit per damunt i el cremem com es pot vore en la imatge. 

dijous, 30 d’abril de 2020

Pebres farcits d'arròs II


-Ja fa un temps vaig penjar els pebres farcits com els sol fer normalment ma mare, amb carn picada.

En aquesta variant simplement canviem la carn picada per tonyina, de pot, és l'altra manera que sol fer ma mare, però podem fer el sofregit amb allò que volguem, fins i tot només verdures. És un arròs molt fàcil de fer i que té la peculiaritat que l'arròs es cou sense aigua ni caldo, només amb el vapor generat a l'interior del pebre. 

INGREDIENTS:
-Arròs redó normal(Uns 80-100 grams per persona depenent de la mida del pebre).
-Pebre roig (en principi no molt gran i en fem un per persona, si és molt gran, podem fer un pebre per dos persones.
-Ceba (jo en pose mitja o una per persona depenent del tamany)
-All (un gra d'all per persona però depèn del que ens agrade)
-Tomaca ratllada o de pot, triturada (al gust, és per fer el sofregit)
-Tonyina (Un potet per persona)
-Oli 
-Sal

ELABORACIÓ:
-En una paella amb oli d'oliva sofregim la ceba i l'all talladets menudets amb un poc de sal. Quan està dauradet afegim la tomaca i, quan està cuinat afegim la tonyina i l'arròs, per sofregir-lo un poquet abans de cuinar-lo al forn. Mentre fem el sofregit, li treiem al pebre el pessó i el guardem (jo si la part de dins del pessó és molt gran li'n talle un tros perquè no ocupe lloc i quede més espai dins del
pebre). Amb una cullera, anem omplint el pebre amb el sofregit i l'arròs fins que està pràcticament ple, no del tot perquè l'arròs ha d'inflar. Li tornem a posar el pessó fent de tapa i el posem en una cassola per anar al forn. Escalfem el forn a 200 graus i quant el tenim calent, posem dins la cassola amb el pebre. En aproximadament una hora, el pebre estarà fet i l'arròs cuit. Si a l'inflar l'arròs ha caigut la tapa, veurem que l'arròs que ha quedat fora o al descobert estarà sec i/o cru, però el de dins està cuit. No sé si si fem servir arròs bomba o integral haurem de pegar-li un bull abans perquè no quede cru, amb l'integral segur, però amb el redó queda fet fent-lo només en el forn.
A l'hora de servir, a mi m'agrada obrir el pebre per la meitat com es veu a la foto i després tallar-lo i barrejar-lo amb l'arròs. 

dimarts, 28 d’abril de 2020

Albergínies fregides


-Ja fa temps que li pregunte a ma mare com fa les albergínies fregides, perquè l'arrebossat que li fa es tan bo que m'agrada més que la pugues trobar en qualsevol bar. Per fi, després de moltes vegades que m'ho explicara, esta ho vaig fer per immortalitzar-ho i no haver-li de preguntar més. Tant bones com a ella no m'han quedat, però estaven molt bones, la veritat. 

INGREDIENTS:
-Albergínia
-Oli d'oliva
-Aigua fresca
-Farina
-Llevat de sobre
-Sal

ELABORACIÓ:
-Pelem l'albergínia i la tallem en rodanxes o en tires finetes, perquè es puguen fregir fàcilment. En un platet posem aigua fresca ("és important que siga de la nevera", em dia ma mare). Posem una culleradeta de farina i fem una pasteta a la que li afegim un poc de llevat fresc. Fem una espècie de "masilla" i passem els trossos d'albergínia prèviament salts per arrebossar-la abans de fregir-los en una paella amb oli ben calent. És millor no fer molta massa perquè la que sobre l'hem de tirar, i anar fent-ne més a mesura que s'acabe.

dilluns, 27 d’abril de 2020

Arròs confinat VI: Arròs al forn amb tomaqueta i tonyina


-Diria que aquest és un arròs típic de La Safor i que fora d'allí es coneix ben poc. Ma mare m'explica que lo típic era fer-lo amb tonyina natural, tonyina negra, i dessalar-la abans de posar-la a a l'arròs. Ella ara el sol fer amb tonyina de pot, i jo també i més ara que, confinats, el que és fàcil tindre a casa són conserves i no tant coses fresques. És un arròs molt més lleuger que l'arròs al forn tradicional, i pel que he llegit, també se'l coneix com arròs al forn d'estiu.


INGREDIENTS:
-Arròs (Una tasseta, uns 100 grams perquè en aquest plat el component principal és l'arròs, per persona)
-Aigua (El doble que d'arròs, 2 tassetes per persona)
-Tonyina (De pot, jo la compre en oli d'oliva, tot i que esta vegada he gastat bonítol, també en oli d'oliva, com que a mi m'agrada prou i aquest arròs porta pocs ingredients, jo pose una llauneta de tonyina per persona. Si podem, la manera tradicional és amb tonyina negra, posant-la en aigua abans per dessalar-la).
-Tomaca (podem gastar-la natural i ratllar-la o de pot, que per este arròs queda molt bé perquè li dóna més coloret i queda molt bona, jo gaste un pot de 400 grams per 3 racions, més o menys).
-Ceba i all (per fer el sofregit inicial, podem posar el que ens agrade, jo per una ració he posat mitja ceba i dos grans d'all xicotets)
-Pinyons (un grapat per persona)
-Creïlla (tallada a rodanxes no molt grosses i per posar-les per damunt).
-Oli d'oliva (un xorret per fer el sofregit)
-Sal (al gust)
-Sucre (Un poquet per rectificar l'acidesa de la tomaca)
-Colorant (Un poquet opcional, ma mare diu que no cal perquè amb la tomaca ja queda amb color, però a mi m'agrada groguet).

ELABORACIÓ:
-Pelem la creïlla i tallem unes quantes rodanxes i les fregim un poquet pels dos costats en un perol amb un xorro d'oli, la traguem i la reservem i en el mateix oli fem un sofregit amb la ceba i els alls tot tallat ben xicotet o picat, posem sal i deixem que es faça tot dauradet. Quan ja està daurat, afegim la tomaca, un poquet de sucre per matar l'acidesa i un poquet de sal per compensar. La tonyina la podem afegir al sofregit o després quan ja hem posat l'aigua, però, abans de posar l'aigua, hem de retirar un parell de cullerades de sofregit en una paella. Posem l'aigua en el perol i deixem que es pose a bullir, això serà el caldo en el que courem l'arròs. En la paella on hem posat un poquet de sofregit, posem l'arròs i els pinyons i ho sofregim tot un poquet, també posem posar un poquet de colorant i ja el tenim. Quan el caldo ja bull, en una cassola per anar al forn (preferiblement de fang) posem el contingut de la paella i repartim bé l'arròs per tot el fons de la cassola. Després afegim el caldo del perol amb la tonyina i el sofregit i posem la cassola al forn, prèviament escalfat a 200 graus. Després de mitja hora al forn mirem, si ja pràcticament s'ha consumit tot el caldo i l'arròs encara està duret, apaguem el forn i el tenim 10 minutets més, si no queda caldo i l'arròs està cuit, el traguem del forn, i si encara queda caldo, el tenim 10 minuts més sense apagar el forn. Quan traguem la cassola del forn, deixem l'arròs reposar 10 minutets i ja ens el podem menjar.

Vídeo recepta de l'arròs:


diumenge, 26 d’abril de 2020

Aspencat


-Ja fa temps que menge escalivada quasi totes les setmanes. Per curiositat li vaig preguntar a ma mare quina diferència hi havia entre l'escalivada (versió catalana) i l'aspencat (versió valenciana), dues versions d'un plat que consistix en verdures fetes a la brasa, i si no tens brasa, com és el meu cas, al forn. Em va dir que, quan ella era menudeta, l'aspencat que feien era amb pebre (verd perquè roig no hi havia, ara es fa més amb roig), albergínia, tomaca i all. Per tant l'única diferència entre les dues versions és canviar la ceba per la tomaca.

INGREDIENTS:
-1 pebre roig
-1 albergínia
-1 tomaca
-1 gra d'all
-Oli d'oliva
-Sal
-Abaejo, moixama, anxova, capellà o tonyina. En definitiva algun acompanyament salat. A mi m'agrada molt amb capellà, però per ací Catalunya no en trobe ni tinc foguer amb flama per cuinar-lo, perquè ma mare el fa directament a la flama, quan vaig i ella en té fet, me'n porte.

ELABORACIÓ:
-En una safata o recipient per anar al forn posem l'albergínia, el pebre i la tomaca rentats i sense pelar i els posem un poquet d'oli d'oliva i sal per damunt. Escalfem el forn a uns 200 graus i quan està ben calent posem la safata dins amb tot i ho tenim més o menys mitja hora o un poc més depenent del forn fins que tot està cuinat i ben tovet. Apaguem el forn i esperem que es refrede per poder pelar-ho tot sense cremar-nos. Pelem el pebre i l'albergínia i les tallem en tiretes i pelem la tomaca i la tallem a trossets, una vegada ho barregem tot en un recipient, la tomaca es desfà. Pelem el gra d'all i el piquem ben xicotet i el posem dins, juntament amb un bon xorro d'oli d'oliva i un poc de sal. A mi també m'agrada posar el líquid de les verdures que ha quedat a la safata del forn. Ho deixem reposar unes horetes i després ja ens ho podem menjar, acompanyat amb algun dels ingredients salats que he comentat a dalt. El problema de posar tomaca és que per la seua acidesa es conserva pitjor, per tant ens ho hem de menjar ràpid, si volem que ens dure uns quants dies a la nevera, és millor no posar tomaca.

Llenties confinades (amb verdures)


-Ma mare tota la vida ens ha fet les llenties amb verdures, de fet de menuts que no en volíem menjar, ens les feia triturades i aprofitava per fer-nos menjar prou verdures. Jo sempre les faig amb verdures, una mateixa base més les verdures que tinc per casa i, en època de confinament, amb més motiu.

INGREDIENTS:
-Llenties (Uns 75-100g per persona en cru, que són uns 150-200g cuites, jo gaste les ràpides, que no cal ni posar-les amb aigua, rentant-les un poquet per llevar-los l'arena ja està)
-Carlota
-Ceba
-All
-Tomaca triturada o ratllada
-Llorer
-Oli d'oliva
-Sal
Fins ací són els ingredients que dic que sempre són la base de les meues llenties, la resta són variables. Aquesta vegada:
-Xampinyons (portobello)
-Carxofes
-Espàrrecs verds

ELABORACIÓ:
-En un perol posem un xorret d'oli i sofregim la ceba i l'all tallats ben xicotets, la carlota i la carxofa, tallades de la manera que més ens agrade. Després afegim els espàrrecs, més tard els xampinyons i al final, quan ja està tot sofregit, la tomaca, i ho provem de sal. Quan ja està la tomaca també feta, afegim les llenties i una fulla de llorer i ho tapem tot amb aigua, tornem a provar-ho de sal i posem la que faça falta i ho cuinem a foc mig una mitja horeta. Les deixem reposar un poquet i ja estan bones per menjar. 

dijous, 23 d’abril de 2020

Sípia amb pèsols, xampinyons i creïlles


-En aquests dies en que el confinament ens fa tirar de l'anomenada per Chicote "cuina de resistència" et trobes a la nevera poc més de mitja creïlla que va sobrar de l'arròs al forn, 4 xampinyons portobello que et queden i, mires la dieta i resulta que et toca sopar sípia o calamars amb bolets, i penses... per què no combinar-ho tot?

INGREDIENTS:
-Sípia neta (jo en aquest cas l'he gastat congelada que és la que havia comprat i tenia, aquests dies compre prou peix congelat, una sencera d'un poc més de 200 grams)
-Creïlla (menys d'una o una xicoteta)
-Xampinyons (en aquest cas portobello)
-Pèsols (Jo en aquest cas els he gastat de pot, un xicotet).
-Alls (Un parell de grans)
-Oli d'oliva
-Sal

ELABORACIÓ:
-Pelem la creïlla i la tallem a daus xicotets i tallem tota la sípia a trossets xicotets també. En una paella, posem un xorret d'oli, no cal molt, i un parell de grans d'all sencers i sense pelar, només cal que els fem un tallet o els xafem un poquet perquè donen gustet, i posem tant la sípia com la creïlla, posem una tapa a la paella i deixem que vaja cuinant-se poquet a poquet, afegim la sal que veiem necesària. Quan veiem que la sípia ja està feta i les creïlles comencen a estar tovetes, afegim els xampinyons tallats a trossets. Quan ja està tot més o menys, afegim els pèsols, que com són de pot no s'han de cuinar quasi i deixem que es barrege tot bé.

dimarts, 21 d’abril de 2020

Pizza d'escalivada i formatge de cabra amb farina integral


-Des de que estem confinats que busque llevat desesperadament, perquè la meua massa de pizza és amb llevat, però l'altre dia vaig vore a la tele a Arguiñano fent una massa de pizza només amb aigua, farina i oli i vaig pensar, "per què no provar?". La seua era d'espelta i la meua integral de blat, però supose que val qualsevol. Com a més tenia escalivada feta en la nevera, no vaig haver de fer massa feina. Ací posaré les mesures que va dir ell, jo per mi, com que era per mi sol, he fet la tercera part, i com he fet la massa molt fina, m'ha quedat de bon tamany.

INGREDIENTS: 
-Farina integral (450 grams), podem posar qualsevol farina.
-Aigua (200 ml)
-Oli (un xorret per fer la massa)
-Sal (Un pessic per la massa també)
-Escalivada (Ceba, pebre roig i albergínia)
-Formatge de cabra (Del tendre per poder-lo ratllar, no de rulo, però val qualsevol formatge).

ELABORACIÓ:
-Posem la farina en un bol gran i, si podem, la tamisem abans, segons ma mare si l'hem de treballar sempre quede molt millor. Afegim l'aigua i el xorret d'oli i comencem a barrejar-ho fins que fem una massa uniforme i la treballem un parell de minuts. Fem una bola i la deixem reposar una hora. Passada l'hora, l'aplanem amb el corró fins que quede tant fina com volguem, per mi quan més fina, millor i la cobrim amb l'escalivada. Després ratllem el formatge de cabra per damunt i tirem un xorret d'oli d'oliva. La posem en el forn prèviament escalfat a 200 graus i en 15-20 minuts ja està feta. 

diumenge, 19 d’abril de 2020

Arròs confinat V: Arròs al forn


-La primera vegada que vaig penjar este arròs, ho vaig fer sense posar tots els ingredients tradicionals, gastant cigrons de pot i, en poques paraules, sense massa experiència. 10 anys i mig després, he intenta penjar una versió millorada, més completa i elaborada, ja que és un arròs que m'encanta i que fora de València es coneix molt poc. A més, afegint una vídeo recepta, un costum que estic començant a adquirir.

INGREDIENTS:
-Arròs (80-100 grams o una tasseta per persona)
-Caldo de porc (El doble que d'arròs, 2 tassetes per persona)
-Cigrons (A mi m'agrada que tota la cassola quede tapada perquè queden molt bons, però depén del gust de cadascú).
-Cansalada (Jo pose una tallada per ració, més o menys)
-Costelles de porc (Tallades en daus, depèn del tamany, però 3-4 daus per ració)
-Altra carn de porc (peu o coll ("ossobuco") depenent del que gastem pel caldo, o magre o el que ens agrade)
-Botifarres ("Morcilla", de la valenciana, de sang i ceba)
-Creïlla
-Tomaca (les quantitas de tomaca i creïlla depenen del gust, jo de vegades ni en pose, però es posen per damunt, per tapar).
-1 cap d'alls
-Oli
-Sal
-Colorant alimentari.

ELABORACIÓ:
-Omplim un perol amb aigua i el portem a ebullició i posem la carn (peu o coll de porc). Quan bull bé, afegim els cigrons, si els posem dins d'una reixeta seran més fàcils de traure després. En 45 minuts-1 hora, els cigrons ja estaran cuits i els podem traure i reservar, un quart d'hora abans de traure'ls, salem el caldo. Deixem que la carn estiga bullint més rato, unes dues horetes en total i mentre ho fa, en una paella posem oli i sofregim la tomaca i la creïlla tallades en rodanxes fines pels dos costats i les reservem. En el mateix oli, posem el cap d'alls i les costelles i les sofregim. Quan veiem que estan dauradetes, afegim la cansalada tallada a trossets xicotets i deixem que es faça tot junt. Quan ja està posem l'arròs i el colorant i el sofregim un poquet també, i, si volem, podem posar també les botifarres, un poquet, punxant-les abans. Preparem una cassola per anar al forn, preferiblement de fang i escalfem el forn a 180-200 graus. Posem tots els ingredients de la paella en la cassola i el caldo ben calent, bollint si pot ser (el doble que d'arròs, recordem) i posem per damunt els cigrons, la creïlla i la ceba. Ho posem al forn i en 30-40 minuts ja el tenim fet. Quan veiem que el caldo està quasi consumit podem apagar el forn i tindre l'arròs dins uns 10 minutets més, quan el treiem del forn, el deixem reposar 5-10 minuts abans de servir i després... a disfrutar!

El vídeo de la recepta:


divendres, 17 d’abril de 2020

"San Jacobos" d'albergínia


-L'altre dia em van entrar ganes de "San Jacobos" casolans, tinc molt bon record de quan érem menuts i els feia ma mare, amb ma mare a casa poques vegades es compraven coses preparades tot era casolà, i jo intente que a ma casa siga igual. Quan li vaig comentar a ma mare que volia fer-los em va dir, "jo alguna volta les faig amb albergínia, i queden molt bons" i, per què no provar-ho?


-INGREDIENTS:
-Albergínia
-Pernil dolç
-Formatge a tallades (jo he gastat gouda)
-Ou 
-Pa ratllat
-Oli d'oliva

ELABORACIÓ:
-Pelem l'albergínia i fem tallades prou fines com per cuinar-se ràpid però amb certa consistència perquè seran les capes de fora, podem donar-los la forma que volguem, jo les he fet a la llarga però sense la punta de l'albergínia perquè no foren tan llargues i fóra més fàcil girar-les, posem entre dos tallades d'albergínia pernil dolç i formatge i ho enganxem tot amb "palillos" perquè s'aguante junt. Passem cada san jacobo per ou batut i per pà ratllat i els fregim en una paella amb oli abundant ben calent. A mesura que els anem treient els posem en un plat amb paper absorbent perquè no queden tant oliosos. Abans de servir-los, treiem els "palillos".

dijous, 16 d’abril de 2020

"Tortà" d'ametlla


-Com que al final no he trobat llevat fresc per fer la mona de pasqua, he decidit fer una altra recepta tradicional, la que pose ací és una recepta d'Eleneta, una gran dona que ja fa anys que ens va deixar. A mi la tortà em recorda molt a la meua infància, i més a ma uela Carmen, supose que tindria costum de fer-la. Em feia gràcia com pronunciava ella "amel·la", amb una ele molt geminada, molt més correcte que el meu "armela" però supose que són coses de xiquets. Posaré els ingredients de la recepta original, tot i que jo he fet la quarta part de tot.


INGREDIENTS:
-12 ous
-360 grams de sucre
-1 llima ratllada
-420 grams d'ametlla amb pell
-3 cullerades de farina

ELABORACIÓ:
-Separem les clares dels rovells dels ous i les fem a punt de neu a la batedora (si algun valent ho vol fer a mà no seré jo qui s'opose). Afegim el sucre a les clares i seguim treballant amb la batedora. En una picadora piquem les ametlles fins que queden ben mòltes. les afegim a la barreja i afegim també la llima ratllada, els rovells dels ous i la farina. Ho barregem tot bé i ho posem en un recipient per anar al forn (si untem el recipient amb mantega o li tirem un sprai de reposteria serà més difícil que se'ns enganxe). Pre escalfem el forn a 150-160 graus (ma mare diu que la tortà, com el bescuit, vol poca temperatura, a diferència de la coca a la llanda) i posem el motlle dins. En 30-40 minuts la tindrem neta. Com sempre, podem punxar en un ganivet i si ix net és que ja està.

dimarts, 14 d’abril de 2020

Cigrons amb pebre i tonyina


-Una de les coses que he augmentat des de que vaig a la nutricionista (aprofite per fer-li propaganda, perquè és boníssima, Sílvia Tremoleda), és el consum de llegums, a més de manera molt variada. 

Aquests dies, com que no vaig massa a comprar, he de fer adaptacions del que ella em posa al menú perquè a casa hi ha el que hi ha. Aquesta variació, que té poc a veure amb el que ella em proposava, em va agradar molt i per això la compartisc. 

INGREDIENTS:
-Cigrons cuits (En principi una ració són 150-200 grams ja cuits, si els pesem en cru, el pes és més o menys la meitat. Jo el que faig és bullir una quantitat gran i repartir-la en racions).
-Pebre roig i ceba escalivats (els últims dies no trobava albergínia a les tendes i, com que tenia el pebre i la ceba, els vaig fer al forn el dia que em tocava escalivada, el que em va sobrar, el vaig aprofitar per combinar amb els cigrons).
-Bonítol o tonyina amb oli d'oliva.
-Ou dur.
-Chia (Des de que vaig llegir "Nacidos para correr", on la tribu dels Taraumara feia l'iskiate, una beguda de chia, compre aquesta llavor i igual la faig beguda que la utilitze a les amanides). 

ELABORACIÓ:
-L'elaboració del plat consisteix simplement en barrejar tots els ingredients, la tonyina, o el bonítol que és el que he gastat jo esta vegada és de pot, i la chia es posa en cru, l'única cosa és haver preparat els altres ingredients abans:
-Per fer els cigrons, es posen entre 12 i 24 hores a remull en aigua i, després, en un perol amb aigua abundant portada a ebullició, els posem i els tenim bullint un mínim de 45 minuts, jo els tinc una horeta més o menys. Uns 10-15 minuts abans d'acabar, posem la sal.
-Pebre i ceba: Com si férem escalivada, ho posem al forn un mínim d'una hora o fins que veiem que estan fets (el pebre sense pelar i la ceba pelada, tot sencer).
-Ou dur: L'hem de bullir uns 12 minuts.

diumenge, 12 d’abril de 2020

Arròs confinat IV: Arròs negre


-Seguint amb la cuina de resistència, torne a repetir arròs, perquè l'arròs negre ja estava en una entrada anterior, però esta és la versió confinada, és a dir, amb els ingredients que es tenen a casa, per això hi ha de més i de menys respecte a l'original. El resultat, com sempre amb aquest arròs, boníssim.


INGREDIENTS:
-Arròs (Una tasseta, uns 100 grams, per persona)
-Caldo de peix (El triple que d'arròs, 3 tassetes per persona. Jo esta vegada he gastat caldo que tenia congelat, fet amb cap de rap, carlota, ceba i julivert)
-Calamars (Jo he gastat congelats trossejats)
-Gambes pelades (També congelades)
-Carxofes
-Espàrrecs verds
-Alls
-Tomaca ratllada (o triturada de pot)
(Les quantitats dels ingredients anteriors dependran del que ens agrade)
-1 Nyora.
-Tinta (Jo compre la que venen congelada en paquetets, i solc posar un sobret per ració, més o menys).

ELABORACIÓ:
1. En una paella amb un xorret d'oli, posem a sofregir els calamars.
2. Pelem les carxofes (llevem les fulles de fora i tallem el rabo i la punta) i les tallem en vuitens o dotzens segons el tamany de la carxofa, pelem i piquem els grans d'all i ho afegim a la paella.
3.Quan més o menys està fet, afegim les gambes pelades i ratllem les tomaques i les afegim també.
4. En un perol a part haurem posat a bullir el caldo i dins posem la nyora perquè es faça toveta i li poguem traure la carn amb una cullera, una vegada hem tret la carn, l'afegim a la paella.
5. Quan la tomaca ja està cuita, afegim l'arròs i la tinta i el sofregim bé, perquè així evitem que es passe (Això és consell de ma mare).
6. Quan l'arròs ja està sofregit, afegim el caldo bullint i ho tenim uns 10 minuts bullint a foc viu.
7. Baixem el foc i deixem que poc a poc es consumisca el caldo. Si als 10 minuts l'arròs estava molt fet, tardem més en baixar el foc, i si veiem que el caldo s'acaba abans d'hora, baixem el foc abans o posem una tapa a la paella perquè el caldo aguante més.
8. Una vegada s'ha consumit l'arròs, el deixem reposar uns 10-15 minuts abans de menjar-lo.

dissabte, 11 d’abril de 2020

Coca de carlota (pastanaga) lleugera


-La veritat és que és una versió del pastís de carlota que ja tenia penjat, però tenint en compte que tancats a casa ens movem prou menys que en la vida normal, he mirat d'alleugerir-lo al màxim gastant farina integral i sucre negre, que és més sa que el blanc. Ja que no tenia llevat fresc per fer la mona de Pasqua, que encara tinc pendent en aquest bloc, he buscat una substituta, que a més és molt ràpida de fer.


INGREDIENTS:
-Carlota (pastanaga), 150 grams, un parell de carlotes mitjanes.
-Sucre negre, 150 grams.
-Farina integral, 170 grams.
-Mantega, 150 grams.
-LLevat de sobre, 8 grams (mig sobret aproximadament).

ELABORACIÓ:
-Pelem i piquem les carlotes. En un recipient les posem amb la resta d'ingredients i ho barregem tot bé amb la batedora de varetes. Ho posem en un recipient per anar al forn, untant-lo prèviament amb mantega o amb un esprai de reposteria perquè no s'enganxe i ho posem al forn, prèviament escalfat a 180 graus. En 30-40 minuts estarà feta, però podem punxar en un ganivet per provar, i si ix nét és que ja està. No convé que es passe massa perquè si no queda molt seca.

divendres, 10 d’abril de 2020

Arròs confinat III: Paella valenciana


-Tot i que la paella valenciana va ser la primera recepta d'aquest bloc, fa ja quasi 11 anys, aquella era més una recepta de referències que d'experiències. Ara puc penjar la meua versió de la paella, també basada en referències però és la que faig jo sempre, tinc clar que hi haurà discrepàncies i ingredients que trobareu a faltar, però és la meua versió... i tot i estar confinat, l'he fet com sempre.


INGREDIENTS:
-Arròs (una tasseta per persona, uns 80-100 grams)
-Aigua (el triple que d'arròs, 3 tassetes per persona)
-Conill i pollastre (1-3 trossets de cada per persona, depenent del que ens agrade i de la mida dels trossos. També podem posar alguna costelleta de porc que li dóna molt bon gust).
-Verdura: Fesol verd, fesol blanc i garrofó (és com un fesol blanc molt gran). (Si comprem congelat al mercadona una bossa que diu verdura para paella ja és això, i són unes 4-5 racions).
-Carxofes (si és temporada a mi m'encanten, i en l'arròs queden molt bé).
-Alls (depèn del que ens agrade, 1 gra d'all per cada 1-2 racions pot estar bé).
-Tomaca ratllada (una tomaca madura per ració està bé, però també depèn del que ens agrade. També la podem gastar de pot).
-Oli d'oliva (El suficient per sofregir la carn, no cal cobrir tota la paella perquè amb la carn s'estèn).
-Sal.
-Preparat per paella (són uns sobrets que ja porten safrà i colorant, hi ha de diferents marques).

ELABORACIÓ:
1. Posem oli en la paella i, quan està calent, sofregim la carn prèviament salada fins que quede ben dauradeta.
2. Mentre es fa la carn, pelem les carxofes, llevem les fulles de fora, tallem el rabo i les tallem en vuitens o dotzens, segons com siguen de grans. Quan la carn ja està quasi afegim les carxofes.
3. Pelem i piquem els alls i, quan les carxofes porten un poquet al foc, afegim la resta de la verdura i els alls (els alls els podríem haver posat abans, però a mi em fa por que es cremen, perquè deixen mal gust).
4. Quan la carn i la verdura ja estan, afegim la tomaca ratllada i deixem que es cuine tot bé. 
5. Mesurem l'aigua, (una manera és posar tot l'arròs en un recipient i després fer aquesta mesura tres voltes) i l'afegim a la paella. Mirem el nivell al que queda per tenir-lo controlat i afegim aigua suficient perquè estiga bollint un bon rato, així fem el caldo.
6. Mentre el caldo va fent-se, anem provant de sal i de gust i, si quan arriba al nivell d'aigua desitjat encara no està prou bé, afegim més aigua i repetim el procès.
7. Quan el caldo ja està fet i el nivell d'aigua és el que havíem mesurat inicialment, bullint, afegim  el preparat d'espècies (colorant i safrà) i després l'arròs intentant repartir-lo bé per tota la paella i que quede cobert, que no quede per damunt la carn.
8. Deixem bullir a foc viu, fent xup xup uns 10 minuts (passat aquest temps hauria d'estar assomant bé l'arròs ja) i, passat aquest temps baixem el foc perquè vaja consumint-se el caldo poc a poc (si veiem que ens quedem sense caldo abans dels 10 minuts, baixem el foc abans i si veiem que hi ha massa caldo tardem un poquet més en baixar-lo). Una vegada es consumeix el caldo, tenim la paella acabada. Si veiem que l'arròs se'ns està quedant cru, la podem tapar per allargar el procès.
9. Una vegada consumit el caldo del tot, treiem la paella del foc (si l'aguantem un poquet més al foc, se'ns farà el socarraet que a alguns ens agrada prou) i deixem repossar l'arròs 10-15 minuts i ja està bo per servir. (si ens ha quedat molt de toll, podem barrejar-ho tot bé abans de servir perquè el punt de l'arròs de dalt i el de baix no serà el mateix).

Adjunte la video recepta que vaig fer pels companys de l'institut, que enguany sembla que no la podrem menjar junts:


dimecres, 8 d’abril de 2020

Mandonguilles de botifarra i bolets


-L'última vegada que vaig estar en València, em vaig dur botifarres d'Ontinyent per fer un dinar a casa i fer arròs al forn, però donades les circumstàncies no sé quan es podré fer un dinar amb gent, i les botifarres s'han d'anar gastant. Aprofitant que tenia xampinyons portobello a casa (la idea era fer-les amb bolets, però a casa hi ha el que hi ha) vaig pensar en estes mandonguilles (com sempre dic, a València gastem esta paraula per les "croquetas" i per les de carn, tot i que a les de carn també els diem pilotes).

INGREDIENTS:
-Botifarra (De les de sang i ceba, és a dir, botifarra de la valenciana que diu mon tio Jesús o "morcilla", no de la catalana, tot i que supose que també es podria).
-Bolets (O com jo en este cas, xampinyos portobello, que són més gustosos que els blancs).
-Oli d'oliva (Ma mare sempre ha estat partidària de l'oli i no de la mantega, també per la beixamel, i jo he heredat la mania, i per fregir, també gastem oli d'oliva, i no de girasol).
-Ceba (opcional, a mi m'agrada posar-li a la beixamel, un trosset).
-Farina (Una cullerada).
-Llet (La que admitisca la farina per la beixamel, com que ha de quedar espessa, un got o un poquet més, però depèn de la quantitat de farina).
-Sal.
-Nou moscà o pebre negre (opcional, segons ma mare va molt bé per donar gustet a la beixamel, una de les dues coses, però jo no sempre en pose).
-Pel rebossat: A mi m'agrada fer triple rebossat, farina, ou i pa ratllat, però ens podem estalviar la farina si volem.

ELABORACIÓ:
-En una paella, posem un xorret d'oli i sofregim bé la ceba picada o tallada ben menuda i la daurem. Quan ja està, afegim la cullerada de farina i la tostem un poquet fins que agarra coloret però sense que es creme. Després anem afegint la llet poc a poc i ho anem movent amb unes varilles si pot ser perquè no es facen grumos. Anem afegint llet fins que tinguem l'espessor desitjat i anem provant de sal. Mentre es fa això, en una altra paella, posem la carn de la botifarra, que haurem tret del budell i desmenussat i els bolets tallats ben menudets, no cal posar oli perquè amb el greix que solta la botifarra tindrem prou. Ho cuinem una miqueta, i quan ja està, ho afegim a la salsa beixamel i fem una massa uniforme que deixem refredar, si la podem tindre un bon rato a la nevera o d'un dia per l'altre millor, perquè espesse bé. Quan ja ho tenim, o bé amb les mans o bé amb una cullera anem fent les mandonguilles amb la forma i mida que volguem. Les passem primer per la farina, després per l'ou batut i al final pel pa ratllat i les anem fregint en una paella amb oli abundant ben calent. Les posem en un plat amb paper de cuina perquè s'escórrega un poc l'oli i després a menjar. Si tenim un poc d'all-i-oli, com em va passar a mi que n'havia fet per l'arròs, va molt bé per acompanyar.

diumenge, 5 d’abril de 2020

Arròs confinat II (amb calamars i verdures)


-Un costum prou valència és menjar arròs els diumenges (i molts altres dies de la setmana), i una necessitat en aquests dies tancats és "apanyar-se" amb el que tens a casa, per això el títol de la recepta. En realitat, arròs amb calamars, carxofa, xampinyons i espàrrecs. Com que tenia un cap de rap al congelador i també calamars, només faltava acompanyar amb la verdura que tenia a la nevera.


INGREDIENTS:
-Arròs (100 grams o una tasseta per persona).
-Caldo de peix (el triple que d'arròs, 3 tassetes per persona).
-Carxofes (Jo les talle a vuitens o dotzens depèn del tamany).
-Espàrrecs verds
-Xampinyons (Jo últimament sempre compre els Portobello, que són més gustosos que els blancs).
-1 gra d'all.
-1 nyora
-Tomaca ratllada (o de pot, una cullerada per persona o menys, depèn del gust)
-Oli d'oliva verge extra
-Sal
-Colorant alimentari

ELABORACIÓ: 
-Abans que res, si no el tenim fet, fem el caldo de peix. Jo esta vegada l'he fet amb mig cap de rap que tenia congelat. El posem a bullir uns 15-20' amb julivert ceba i carlota i anem treient el greix de tant en tant. Després el deixem reposar.
En una paella, posem un xorro d'oli i sofregim els calamars i la carxofa i els espàrrecs tallat com més ens agrade i l'all picadet. Quan ja està més o menys afegim els xampinyons tallats a trossets i la tomaca ratllada i deixem que es cuine tot bé. Quan ja està afegim l'arròs i el sofregim una miqueta, així no es passa (consell de ma mare). Posem el caldo a bullir a part i quan ho està afegim les 3 tasses per cada tassa d'arròs. Ho deixem bullir a foc viu uns 10 minuts i després baixem el foc perquè s'acabe de consumir el caldo. Si veiem que se'ns pot passar l'arròs, no baixem el foc, i si se'ns està quedant cru, el tapem per aguantar el caldo més rato. Una vegada la paella fora del foc, deixem l'arròs reposar abans de servir-lo.

dimarts, 31 de març de 2020

Mandonguilles de putxero


-Com que continuem confinats a casa, una altra recepta per fer amb coses que tenim per casa, en aquest cas les sobres del putxero. Abans de començar amb la recepta, dos aclariments: Al meu poble, quan parlem de mandonguilles ens referim al que en castellà es coneix com a "croqueta", tot i que també podem utilitzar el terme per les pilotes de carn; en segon lloc, dir que aquestes no les he fet jo, són de ma mare, de quan vaig estar amb ella al Nadal. Sempre espere a fer jo les receptes per penjar-les, però el confinament és una ocasió especial per no esperar. Pel que em va explicar ma mare, Carmencín, una amiga del poble, li va explicar com fer aquestes mandonguilles, tot i que la versió de ma mare és una adaptació. De tota manera agrair des d'ací a Carmencín per la seua aportació boca a boca.



INGREDIENTS:
-Carn (la que ens sobre després d'haver fet el putxero: pollastre, vedella, pilotes de carn,...)
-Creïlla, carlota i cigrons sobrants del putxero (poca quantitat, per acompanyar la carn)
-Un gra d'all
-Julivert
-1 ou
-Canyella (si ens agrada en podem afegir una miqueta, ma mare en sol posar a les mandonguilles)

ELABORACIÓ:
-Piquem l'all i el julivert i ho barregem bé amb la carn, i la creïlla, la carlota i els cigrons si és que n'hem posat i la canyella. Ho piquem tot o ho xafem bé amb una forquilla i afegim el rovell de l'ou, que haurem separat de la clara. Ho mesclem tot bé i anem formant les mandonguilletes amb les mans o amb una cullera. Posem oli en una paella i, quan està ben calent, anem passant les mandonguilles per la clara de l'ou i les fregim fins que queden ben daurades.

diumenge, 29 de març de 2020

Arròs confinat (amb costelles, carxofes i bolets)


-Li he posat aquest nom perquè és un arròs fet amb el que hi ha per casa... he vist que a aquesta manera de procedir Chicote li ha dit "cocina de resistencia". La qüestió és, que mirant el rebost he vist un brick de brou de carn dels que donen en les curses aquelles que abans féiem en l'exterior i un pot de bolets...seguint mirant, tenia unes costelletes en el congelador i unes carxofes en la nevera... i si ho juntem tot en un arrosset?


INGREDIENTS:
-Arròs (una tasseta o uns 100 grams per persona)
-Brou (el triple que d'arròs, tres tassetes, si no tenim brou podem posar aigua, però el brou sempre és més gustós).
-Costelles (jo és el que tenia, però evidentment podem posar altres coses)
-Carxofes (jo les pele i les talle en vuitens o dotzens segons com siga de gran).
-Bolets (en este cas els he posat de pot, però està justificat per les circumstàncies).
-Alls (un parell de grans per 3-4 racions)
-Oli d'oliva
-Sal
-Colorant alimentari.

ELABORACIÓ:
-En una paella, posem un xorro d'oli i sofregim les costelles fins que estan dauradetes. Un poc abans posem les carxofes tallades perquè tarden més que els bolets en fer-se. Pelem i piquem els grans d'all o els tallem ben menudets i els afegim amb els bolets. Quan ja està tot ben fet, afegim l'arròs i el sofregim una miqueta i afegim el colorant perquè quede groguet. Portem el caldo a ebullició en un altre perol i quan ja està el tirem a la paella. Deixem bullir tot a foc viu uns 10 minutets i després baixem el foc fins que es consumix tot el caldo. Si veiem que tenim massa caldo podem mantindre el foc alt més temps. I si veiem que s'acaba massa ràpid podem tapar-ho perquè s'acabe de fer l'arròs. Tot depèn del foguer i de l'arròs que gastem. Quan apaguem el foc el deixem reposar 10-15 minuts abans d'escudellar.

diumenge, 22 de març de 2020

Rabo de bou amb vi negre i xocolate


-Crec que cada vegada que cuine el rabo el faig d'una manera diferent, respecte al que tinc penjat amb salsa de vi negre, les principals modificacions són el xocolate negre, que he posat al final i que no he macerat les verdures. Aprofitant que l'altre dia Juanjo em va dur dos rabos de Binéfar i que tenia una ampolla de vi del Somontano guardat, he fet el confinament un poc més agradable.

INGREDIENTS:
-Rabo de bou (o de ternera, que és el que solen vendre't. Jo n'he posat un de 900grams i dóna per dues racions ben bones).
-Una ceba ben grossa (o dos més menudes)
-Una carlota (pastanaga)
-Dos creïlles mitjanes (si pensem que sobre rabo i congelar-lo, posem menys creïlla perquè no sobre, que si la congelem queda molt malament)
-Dos grans d'all
-Farina (per passar el rabo abans de sofregir-lo)
-Oli d'oliva
-Sal
-Vi negre (un bon xorro, però depèn de quant li agrade a cadascú)
-Aigua
-Xocolate negre (jo he posat un del 85% de cacau, un quadrat de 12,5 grams)
-Espècies (jo he posat romaní i timonet).

ELABORACIÓ:
-Ho podem fer en l'olla ràpida però jo preferisc fer-ho en el perol i fer xup xup. Salem el rabo i el passem per farina (ma mare em va donar la idea per enfarinar de posar-lo en una bolsa, tirar dins un poc de farina i menejar-ho bé perquè tots els trossos queden impregnats) i el posem en el perol amb un bon xorro d'oli per marcar-lo per tots els costats. Retirem el rabo i posem la ceba, la carlota i l'all en el mateix oli i posem la sal que volguem. Quan ja està ben sofregit afegim el rabo i les espècies i ho tapem tot amb aigua i vi en les propocions que volguem, però amb compte perquè el vi dóna molta acidesa a la salsa. Ho tenim fent xup xup com més temps millor, jo ho he tingut unes 3 hores, hem de controlar perquè el rabo no s'enganxe i perquè no ens quedem sense aigua. 25 minuts abans posem la creïlla, cascada perquè espesse un poc i quan està cuita, apartem la creïlla i el rabo i triturem la salsa amb les verdures perquè quede més fina. Afegim el xocolate perquè es vaja desfent i després el rabo i les creïlles que hem tret perquè tot agarre gustet. Apaguem el foc i ho deixem repossar abans de servir, amb bona cosa de pa (jo la creïlla la faig en el lekue, 5 ' a 800W i quan lleve el rabo i triture la salsa l'afegisc perquè agarre gustet)

dissabte, 21 de març de 2020

Pa de soda irlandès (Soda bread)

-L'altre dia la meua germana ens va enviar a mi i a ma mare una recepta d'aquest pa que té la particularitat que no necessita llevat, perquè es substitueix per bicarbonat. Ma mare em va dir que quan ella era menuda ja es feien aquests pans amb bicarbonat i llima. Com que aquests dies de confinament un té temps per moltes coses i no convé ixir massa a comprar, he fet una adaptació de la recepta, principalment per fer-lo 100% amb farina integral, aquests són els ingredients que jo posaré en esta recepta, però igual que he fet jo, es poden fer modificacions.

INGREDIENTS:
-300 grams de farina integral de blat (també es pot posar de la blanca)
-Un got de llet
-El suc de mitja llima (llimona pels catalans) 
-Una culleradeta menuda de sal
-Una culleradeta menuda de bicarbonat

ELABORACIÓ:
-Barregem bé la llet i la llima i deixem reposar uns 15-20 minuts. Posem la farina en un bol gran (ma mare sempre diu que és millor tamisar-la) i fem un forat al mig (com si fos un volcà). Afegim la sal i el bicarbonat en el forat i comencem a barrejar tot bé amb una cullera de fusta fins que tenim una massa uniforme. Ens untem les mans amb farina perquè no se'ns enganxe i amassem tot un parell de minuts. Després li donem la forma que volguem que tinga el pa. El podem fer redó, tipo pagès, però jo he preferit fer-lo allargat per triar si me'l vull menjar tallat en llesques o amb un entrepà. El posem en una safata de forn i el tenim mitja horeta al forn prèviament escalfat a 200ºC. Deixem que es refrede un poc i ja està bo per menjar.