divendres, 24 de desembre de 2010

Tonyina al forn

-La veritat és que quasi sempre em menge la tonyina a la planxa, però això obliga a fer alguna cosa per acompanyar-la. En este plat, molt senzill, ja que només posem ceba, la tonyina ja porta algun acompanyament, és molt ràpida i fàcil de fer i queda molt gustosa.


INGREDIENTS:
-Tonyina (Jo quasi sempre compre la congelada del mercadona que sol estar bé de preu i queda molt tendra i gustosa).
-Ceba.
-Oli.
-Sal.
-Espècies (si li volem posar, les que ens agraden).

ELABORACIÓ:
-Anem escalfant el forn mentre que tallem la ceba, cadascú com li agrade, a mi com mes m'agrada és en "juliana". Untem la base d'una cassola amb oli, posem damunt la ceba i la sal que volguem i la posem dins del forn perquè vaja fent-se. Quan ja està un poc feta, depenent de si la tonyina és més o menys grossa ho farem abans o després, posem la tonyina damunt i li tirem un rajolinet d'oli i les espècies que ens agraden. Quan veiem que la tonyina ja està feta, (a mig fer-se li podem donar la volta), ja està.

dijous, 9 de desembre de 2010

Llenties

-Éste és un plat que quan era menut no m'agradava gens, encara recorde com ma mare ens les triturava tant a mi com a la meua germana per tal que les menjàrem, ja que, "són molt importants perquè tenen ferro...". A més aprofitava per fer-nos menjar verdura, ja que triturat no es veu, així ens posava de tot.
Ara és un plat que m'agrada molt, i fet de qualsevol manera. La manera de fer-les de ma mare té com a característica que no porta res de carn, tot verdura, per tant, és un plat que no es fa gens pesat.

INGREDIENTS:
-LLenties (aproximadament 80g. per persona).
-Ceba.
-All porro.
-Safanòria.
-Alls.
-Tomaca ratllada.
-Xirivia.
-Api.
-Ametlles.
-Julivert.
-Pebre roig.
-Llorer.
-Sal.
-Aigua.
-Oli.
-Ou dur.

-En una paella posem un poc d'oli i tallem ben menudet el porro, la ceba i la safanòria i ho sofregim tot junt provant-ho de sal. També podem posar un parell de dents d'all sencers per donar-li gustet. Quan ja ho tenim tot quasi sofregit, afegim la tomaca ratllada i deixem que s'acabe de fer tot. Quan ja està, afegim el pebre roig i apaguem el foc mentre que ho barregem tot bé.
Per una altra banda, preparem les llenties. Si fem servir les ràpides, que és el que faig jo, no fa falta que les posem en remull abans, simplement les rentem un poquet perquè se'n vaja la terra que trauen o les posem amb aigua mentre que preparem el sofregit. Després les passem pel colador per treure la terra i les posem a bullir en un perol amb la xirivia, l'api i un parell de fulles de llorer. Si són llenties ràpides tarden aproximadament mitja horeta en estar fetes. Un poc abans, afegim el sofregit al perol i ho barregem tot bé, deixant-ho bullir una miqueta tot junt. Mentre que fem això, en el morter, fem una picaeta amb ametlles fregides, all i julivert, que afegim al final quan ja està quasi acabat per donar-li gustet. A l'hora de servir, li ratllem l'ou dur per damunt, millor fer-ho en cada plat, perquè si no les mengem totes el primer dia i les guardem, l'ou es pot fer roïn.
Si no ens ho mengem immediatament sino al cap d'un ratet i fins i tot el dia següent, estan més gustoses.

dissabte, 27 de novembre de 2010

Berenar de Pasqua

-Este és el nom amb el que ma mare diu que coneixien este menjar "quan érem menudets", i quan jo era menut, també el coneixíem així, i, de fet, era el que portava ma mare per berenar al convent els dies de pasqua, (per cert, precisament la foto de capçalera del bloc pertany al monestir de Sant Jeroni, i a la pinada que envolta este monestir és a la que sempre li hem dit "el convent"). És un plat de carn, on cadascú pot poser la que més li agrada, però magre o llom de porc i pit de pollastre són lo més normal.

INGREDIENTS:
-Carn (magre, llom o pit de pollastre, qualsevol de les 3 o qualsevol barreja de les 3).
-Pebre (verd o roig, com més ens agrade).
-All (sencerets o talladets a trossets, com més ens agrade)
-Tomaca (ratllada o de pot)
-Bolets i/o xampinyons.
-Oli
-Sal

ELABORACIÓ
-En una paella ben grandeta, i si pot ser fonda millor, perquè després quedarà ben plena, posem a fregir la carn amb els allets per donar-li gustet. Podem aprofitar també l'oli per coure els bolets o xampinyons i després retirar-los perquè no estiguen tant de temps al foc. Quan ja la tenim feta, la retirem i posem el pebre tallat menudet a fregir en el mateix oli i amb els allets. Quan ja està cuit, però encara no fet del tot, afegim la tomaca i deixem que es vaja fent, com sempre que fem tomaca fregida, si la tenim més ratet, quedarà menys aigua i per tant, millor. Una vegada cuita, afegimi la carn i els bolets i ho barregem tot un poquet amb el foc baix perquè quede tota la salsa ben repartida.

dissabte, 20 de novembre de 2010

Bescuit

-Un altre dolç, aquest destaca per la seua textura, és com rossegar una esponja, això fa que al mullar-lo en la llet s'empape molt i quede molt bo. Però jo recorde que lo que més m'agradava és, a mitja vesprada, cridar: "Mamà, vull un tros de bescuit amb nocilla!", i com a berenar, obertet per la meitat i farcit, estava molt i molt bo. Fer-lo és un momentet, per tant, vos anime a que ho intenteu.

INGREDIENTS:
-Ous (sis)
-Sucre (180 grams)
-Farina (150 grams)
-Mantega (poqueta, per untar el motlle)

ELABORACIÓ:
-Per començar, separem les clares dels rovells dels ous i les posem en un bol per la batedora de varetes, les alcem (les batem a punt de neu) i quan ja les tenim, afegim el sucre i treballem la barretja ben treballada. Per últim afegim els rovells dels ous i la farina i ho mesclem tot però ara ja sense treballar-ho massa, ho podem fer fins i tot sense encendre la batedora.
 Untem un motlle amb mantega i posem un poc de farina per damunt perquè no quede humit. Li donem la volta per tirar la farina i que no quede tampoc massa farinós i després aboquem tota la massa del bescuit en el motlle. Escalfem el forn a uns 150 graus i posem el bescuit dins. En mitja horeta més o menys ja se'ns haurà fet, però millor que el controlem i, quan veiem que està doradet, provem a clavar-li un ganivet i, si ix net, és que ja està.

dimecres, 10 de novembre de 2010

Crema de carabassó

-Una crema més, igual que les altres però canviant l'ingredient principal, en aquest cas, com que el carabassó és una cosa que no m'agrada en excès, tinc per costum posar-li un poc de formatge ("quesito").

INGREDIENTS:
-Carabassó
-Ceba
-Creïlla
-Oli
-Sal
-Aigua
-Formatge ("quesito")

ELABORACIÓ:
-En un perol amb un poc d'oli, posem a sofregir la ceba tallada a trocets i el carabassó i ho ajustem un poc de sal. Quan ja ho tenim més o menys, afegim la creïlla tallada a daus i aigua fins que ho tapem tot. També podem sofregir més la creïlla si volem. Quan comença a bullir, ho deixem uns 25 minuts per tal que es faça la creïlla i després ho colem tot. És millor colar el caldo perquè així podem anar afegint-lo poc a poc a la batedora depenent de si volem la crema més o menys espesa. Posem tota la verdura a la batedora, jo preferisc utilitzar la de got perquè m'agrada més la textura que queda, ho cobrim amb el caldo que hem colat i li posem el formatge que tinguem ganes i provem per vore si ens queda molt espés i per provar-ho de sal, afegim el que falte i tornem a batre fins que quede al nostre gust.

dilluns, 25 d’octubre de 2010

Flam de carabassa

-Des de que mon pare i ma mare van plantar carabasses al bancal, es multipliquen a casa les receptes que les tenen com a ingredient principal. A mi en principi no m'agradaven, però ara m'agraden tots els plats que fem amb elles, fins i tot elles soles torrades al forn.

INGREDIENTS:
-600g. de carabassa (torrada al forn).
-250g. de sucre
-5 ous
-Un brick menut de nata
-3 cullerades de maizena
-1 llima ratllada
-Sucre cremat (el caramel que venen de royal va molt bé)

ELABORACIÓ:
-Abans que res, agarrem la carabassa, la tallem per la meitat i la torrem al forn per poder fer el flam.
 Posem en un pot per la batedora els ous i el sucre i els treballem una miqueta amb la batedora de varilles. A continuació afegim la resta d'ingredients i ho mesclem tot bé.
 En un motlle per posar al forn, untem tota la base amb el sucre cremat i tirem tot el batut per damunt. Quan ja tenim el forn ben calent, a més de 200 graus, posem el motlle dins i en aproximadament una hora tindrem el flam fet. Podem clavar-li un ganivet i, quan el treiem net, ja està fet. Ma tia Conxin diu que en la recepta original que li van passar, una vegada tret el flam del motlle se li posava xocolate ratllat per damunt, però això no ho solem fer, és una prova que sembla que no déu d'estar gens malament.

dilluns, 18 d’octubre de 2010

Braç de gitano d'espinacs.

-Un plat senzill i ràpid de fer i molt bo, tant per menjar de picaeta o com a complement d'un plat principal, o per sopar. Jo posaré els ingredients que posa ma mare, amb els quals queda boníssim, però podem posar allò que volguem.

INGREDIENTS:
-Pasta de full (de la que venen com una làmina enrotllada amb forma ovalada, millor comprar la de Tarradellas, que em comenta ma tia Conxin que és rectangular, o també la de hacendado).
-Espinacs
-Alls
-Tonyina (de pot)
-Pernil dolç
-Formatge
-Oli
-Ou

ELABORACIÓ:
-En una paella posem un poc d'oli i sofregim alguns allets talladets ben menudets i els espinacs.
 En una superfície plana, anem desenrotllant la pasta de full ("hojaldre"), sense treure'l del paper, perquè així després no se'ns enganxarà. L'estenem bé i l'anem estirant per deixar-lo lo més semblant possible a un rectangle, ja que té forma ovalada.
 Quan ja el tenim ben estés, tirnem per damunt el sofregit, escampant-lo bé per tota la pasta menys pel borde, que el deixem buit per després podem enrotllar-ho bé. Després tirem la tonyina per damunt del sofregit fins que ho tapem tot. Per damunt, fem una capa amb el pernil dolç i una altra amb el formatge, de rodanxes fines, millor.
 Una vegada tenim tots els ingredients estesos, comencem per un costat a enrotllar la pasta des del costat més llarg del rectangle, perquè ens quede lo més allargat possible. Ho enrotllem tot poc a poc i quan acabem doblem les puntes perquè quede tancat. Després, amb un pinzell, li passem l'ou batut per damunt i ho posem al forn prèviament escalfat. Quan ja està ben doradet, ja està.

dilluns, 11 d’octubre de 2010

Pebres farcits d'arròs

Un altre plat en el que l'ingredient protagonista és l'arròs fet al forn, però amb la peculiaritat que en este cas, l'arròs es cou amb el vapor que desprén el pebre. És un plat molt gustós i que dóna molt de joc, perquè a part dels ingredients principals, arròs i pebre, podem posar el que vullguem. Lo normal és posar ceba i carn picada, però el podem fer tot de verdures o del que la nostra imaginació ens diga.

INGREDIENTS:
-Pebres rojos
-Arròs (2 cullerades per cada pebre més o menys).
-Ceba
-All
-Tomaca ratllada o triturada
-Carn picada (que pot ser sustituida per tonyina si ens agrada)
-Oli
-Sal
-Opcionalment podem posar xampinyons o altres verdures en funció del que volguem fer el farcit.

ELABORACIÓ:
-En una paella amb oli sofregim l'all i la ceba i a continuació afegim la carn picada, com si estiguérem fent un sofregit per pasta. Quan ja més o menys ho tenim, afegim la tomaca ratllada i anem deixant que es vaja consumint fins que quede el sofregit preparat. A continuació, afegim l'arròs i el sofregim ben sofregit. Llevem el rabo als pebres i els netegem un poc per dins i després els anem omplint amb el sofregit i l'arròs. Una vegada plens, tapem el forat del pebre amb un tros d'albergínia o una rodanxa de ceba. Els posem en una safata pel forn i els tapem amb paper de plata perquè no es cremen, una vegada tenim el forn ben calent, els posem dins. Com que l'arròs s'ha de coure amb el calor de dins del pebre, el procés és lent, necessitarem una hora o més, depenent del forn. Quan veiem que el pebre ja està ben cuit, normalment l'arròs ja està fet, però podem destapar-lo i mirar-ho per confirmar-ho.

divendres, 8 d’octubre de 2010

Crema d'espàrrecs

-Encara que preferisc menjar-me els espàrrecs al forn o a la planxa, que m'agraden molt, si volem un plat calentet, la crema és una manera ben bona i fàcil de fer-los. El procés és el mateix que per fer la resta de cremes, les quals, a mi m'agraden molt sobre tot per sopar, ja que tenen una digestió molt lleugera.

INGREDIENTS:
-Espàrrecs (dels verds, ens hem d'esperar a que siga la temporada, si no són molt cars o només estan congelats).
-Ceba
-Creïlla
-Oli
-Sal
-Aigua

ELABORACIÓ:
-En un perol amb un poc d'oli, posem a sofregir la ceba tallada a trocets i els espàrrecs i ho ajustem un poc de sal. Quan ja ho tenim més o menys, afegim la creïlla tallada a daus i aigua fins que ho tapem tot. També podem sofregir més la creïlla si volem. Quan bull, ho deixem bullir uns 25 minuts per tal que es faça la creïlla i després ho colem tot. És millor colar el caldo perquè així podem anar afegint-lo poc a poc a la batedora depenent de si volem la crema més o menys espesa. Posem tota la verdura a la batedora, jo preferisc utilitzar la de got perquè m'agrada més la textura que queda, ho cobrim amb el caldo que hem colat i provem per vore si ens queda molt espés i per provar-ho de sal, afegim el que falte i tornem a batre fins que quede al nostre gust.

dimecres, 29 de setembre de 2010

Arròs a banda

-Pel que he llegit i he sentit en alguns llocs, l'arròs a banda es diu així perquè es fa només amb el caldo de peix, i tot el peix que es gasta per fer el caldo, es posa en un plat a banda, per tant l'arròs seria sense "tropessons". Però en casa, i en la majoria de bars als que he anat, l'arròs a banda és com una paella de peix, o un arròs negre, però groc. Així és com l'he menjat sempre i com el faig. La varietat està en els ingredients, podem posar sèpia o calamar o les dos a l'hora. Gambes pelades o sense pelar... a mi m'agrada posar-ho tot peladet, el que en algun lloc he sentit dir arròs "tot pelat" o arròs "del senyoret"

INGREDIENTS:
-Arròs (una tasseta per persona)
-Caldo de peix (tres tassetes per cada tasseta d'arròs)
-Ceba
-All
-Sépia i/o calamar
-Gambes, cigales, galeres,...
-Clòtxines.
-Oli
-Sal
-Colorant
per al caldo de peix:
-Cua de peix o filet de lluç o morralla (peixos menudets de roca)
-Ceba i altres verdures (carlota, tomaca, alls,...)
-Llorer

ELABORACIÓ:
-Per fer el caldo, sofregim el caldo amb la ceba i la resta de verdura i les fulles de llorer, després afegim aigua i ho deixem bullir fins que està cuit.
Si gastem les gambes senceres, les sofregim un poc en la paella i després les retirem. Si la idea és posar-les pelades, sofregim els caps perquè dónen gustet a la paella i les pelem per gastar-les després. Una volta retirats, posem a sofregir la sépia i el calamar. Afegim la ceba i l'all ratllats o tallats ben menudets. Quan ja ho tenim, afegim les gambes pelades i l'arròs per sofregir-lo una miqueta. Després afegim el caldo ja ben calent i colorant per donar-li color groguet i deixem bullir a bon foc uns deu minutets. Després baixem el foc i deixem que es vaja consumint el caldo. Quan no en queda molt, col·loquem les gambes si no les hem posat pelades i les clòtxines ja cuites. Una vegada consumit el caldo, deixem l'arròs reposar un quartet d'hora perquè s'assente bé i agarre bon gustet.

diumenge, 19 de setembre de 2010

Coca a la llanda

-Des de tota la vida, ma mare sempre ha procurat que tinguérem alguna cosa en casa per mullar la llet, esta coca és una d'elles, molt fàcil i ràpida de fer i amb molt bon gust, mullada amb la llet, o també oberta pel mig amb "nocilla", cosa que fa temps que no prove.

INGREDIENTS:
-Sucre (250g.)
-Farina (250g.)
-2 ous
-2 llimonaes de sobre ("gasificante para repostería")
-Llet (1 got)
-Oli, a ser possible de girasol, però si és d'oliva, no passa res (mig got)
-Ratlladura de llima

ELABORACIÓ:
-En una batedora, jo gaste la de got, perquè ma mare em va dir que ho feia ahí i és molt més còmode, posem primer el sucre i els ous i ho treballem una miqueta. Després afegim la llet, l'oli i els dos sobrets blancs de les llimonaes (acidulant) i seguim treballant un ratet. A continuació tirem la farina, la llima ratllada i els dos sobres blaus de les llimonaes (gassificant), i ho acabem de moure tot fins que quede ben uniforme. Ho posem en un motlle. Normalment es fa en una llanda, per això el seu nom, però jo, com que tinc un forn menut, he de gastar un motlle redó i em queda més alteta. La posem al forn que prèviament em escalfat a 180-200 graus, depèn del forn i la deixem més o menys mitja hora. Quan ja ha inflat i està quasi, li tirem per damunt un poc de sucre i canyella si volem, si no ja està bé.

dimecres, 25 d’agost de 2010

Paella de verdures

-En algun lloc he llegit que la paella de verdures es coneixia com arròs de quaresma, per allò que no porta carn, però he preguntat a casa i m'han dit que ells no saben res. Este arròs pot dur totes aquelles verdures que volguem, a gust de cadascú, a mi m'agrada molt posar-li xampinyons i carxofes, li donen un gustet molt bo a l'arròs.

INGREDIENTS:
-Arròs (una tasseta per persona)
-Caldo de verdures (tres tassetes per cada tasseta d'arròs)
-Ceba
-All
-Xampinyons
-Pebre
-Carxofes
-Tomaca ratllada
-Pebre roig
-Colorant
-Oli
-Sal
-Altres verdures que ens agraden, alls tendres, carbassot, faves, espàrrecs,...
Per al caldo de verdures:
-Ceba
-All porro
-Carlota
-Julivert
-Qualsevol altra verdura que li volguem posar, api, xirivia,... també li podem posar un osset de carn si volem que quede més gustós, però si el volem només de verdura, ja està.

ELABORACIÓ:
-Per fer el caldo, sofregim primer un poc la verdura perquè així agarra més gustet i després afegim aigua i ho posem a bullir tot. Si no li posem carn, no fa falta bullir massa rato, en menys d'una hora ja ha agarrat gustet, i si tenim l'olla exprés, en un moment el tenim fet.
 En una paella, posem a sofregir les verdures tallades ben menudetes, jo primer pose sempre la ceba i l'all, amb el pebre, que són les coses que costen un poquet més, després la carxofa, i lo últim els xampinyons. Quan ja està tot més o menys fet, afegim la tomaca ratllada i deixem que vaja fent-se. Després afegim l'arròs per sofregir-lo una miqueta i el pebre roig perquè agarre tot gustet. Per últim, afegim el caldo i posem el foc ben fort. Quan afegim el caldo, li posem també un poc de colorant, perquè després l'arròs agarre el color groguet, jo en el cas de la foto no en tenia i per això té este color blancot, però el gust és igual de bo, quan puga ja canviaré la foto. Ho deixem fer xup xup a foc fort uns deu minuts, o fins que veiem que el caldo ha baixat prou i ja veiem l'arròs però encara hi ha caldo i baixem el foc i deixem que es vaja consumint el caldo. Quan ja està, apaguem el foc i deixem reposar l'arròs 10 o 15 minuts perquè s'acabe d'assentar i agarrar el gustet.

diumenge, 15 d’agost de 2010

Albergínies farcides de carn

-Si estiguera al meu poble, diria "rellenes", però com no sé qui llegirà això, millor ser correctes.
Quan era menut, no m'agradaven gens les albergínies, de ninguna manera. Però quan un té una mare que cuina tant bé i a casa li inculquen el menjar com un plaer, acaba agradant-li tot, i ara me les menge de qualsevol manera. En esta recepta, les pose farcides de carn picada, però també es poden farcir de verdura o d'allò que ens vinga de gust.

INGREDIENTS:
-Albergínies
-Ceba
-Carn picada
-Ou
-Formatge ratllat
-Oli
-Sal

ELABORACIÓ:
-Netegem les albergínies i les partim per la meitat. Amb un ganivet o una cullera, les buidem, deixant a la corfa un centímetre com a molt. Si aconseguim deixar-ho ben finet, no hi ha problema, però si se'ns queda un poc gros, li podem pegar un bull perquè es quede feta i després no se'ns quede crua.
En una paella amb oli, sofregim la ceba i l'albergínia tallada ben menuda, i després afegim la carn picada. Ho salem tot i afegim alguna espècia si ens agrada. Quan ja tenim el sofregit fet, apaguem el foc i li tirem ou batut per damunt i ho mesclem tot ben mesclat, segons ma mare això serveix perquè quede tot molt compacte.
Anem omplint les albergínies amb el sofregit i per damunt li posem formatge al forn, prèviament escalfat. Ho tenim el temps necessari perquè es facen les albergínies per fora, amb mitja horeta deuria haver prou.

dimarts, 3 d’agost de 2010

Arròs negre

-He de reconéixer que és l'arròs que més he demanat en restaurants, en part perquè m'agrada molt, i en part perquè no sabia fer-lo. Li vaig preguntar a ma mare i em va dir que el fera com l'arròs a banda però afegint la tinta del calamar. Entre estes indicacions i els dubtes que li vaig preguntar a Vicent "Romanet", de Villalonga, he fet aquesta versió que és més pareguda a la de ma mare, però afegint tomaca.

INGREDIENTS:
-Arròs (una tasseta per persona)
-Caldo de peix (3 tassetes per cada tasseta d'arròs)
-Sípia i/o calamars
-Gambes/clòtxines/emperador, o qualsevol altra cosa per afegir tropessons a l'arròs, el que més ens agrade
-Ceba
-All
-Tomaca ratllada
-Oli
-Pebre roig
-Tinta de calamar
per al caldo de peix:
-Cua de peix o filet de lluç o morralla (peixos menudets de roca)
-Ceba i altres verdures (carlota, tomaca, alls,...)
-Llorer

ELABORACIÓ:
-Per fer el caldo, sofregim el caldo amb la ceba i la resta de verdura i les fulles de llorer, després afegim aigua i ho deixem bullir fins que està cuit.
En una paella, posem oli i sofregim el calamar i/o la sípia. Després afegim la ceba i l'all tallats ben menudets o millor ratllats. Quan ja està daurat, afegim la tomaca ratllada i la resta de tropessons, a mi m'agrada fer servir gambes i clòtxines ja cuites, per tant es posen just abans que la tomaca.Després l'arròs que el sofregim una miqueta, el pebre roig i la tinta del calamar. Es deixar bullir a bon foc uns 10 minutets i després es baixa el foc perquè s'acabe de fer. Una vegada acabat i amb el foc apagat, està bé deixar-lo reposar una miqueta a la paella perquè l'arròs s'acabe de coure i agarre gustet.

dimarts, 27 de juliol de 2010

Bescuit de xocolate

-Encara que els dolços no són el meu fort, com que ma mare i ma tia en fan tants, al final algun de tots l'acabe aprenent a fer, és el cas d'este bescuit, prou similar al normal, però amb la variant del xocolate, ma mare diu que en la recepta que a ella li va arribar, es feia posant xocolate pur, però que ella el fa amb nesquik, i així és com jo també he començat a fer-lo.

INGREDIENTS:
-Sucre (300g.)
-Farina (160g.)
-Margarina (180g.)
-Xocolate (250g.)
-Llevat ("levadura royal") (una culleradeta de moka)
-Ous (8)

ELABORACIÓ:
-Es separen les clares dels rovells dels ous i s'alcen amb la batedora fins que es deixen a punt de neu, quan ja estan, s'afegeix el sucre i es continua treballant amb la batedora. Per separat mesclem la resta d'ingredients i després ho afegim tot mesclant-ho poc a poc, però ja sense moure-ho massa amb la batedora. Mentre que ho anem preparant tot, anem escalfant el forn a uns 200ºC, ben calent. Posem tot en un motlle per posar al forn i cap a dins. Quan ho posem al forn ja podem posar la temperatura a uns 180ºC. Encara que s'alce la masa, s'ha de deixar més rato dins perquè s'acabe de fer per dins, la qual cosa pot tardar aproximadament una hora.

dijous, 15 de juliol de 2010

Coca de pebre i tomaca

-Esta coca és molt similar a la coca de pésols que ja havia posat temps abans, la única diferència està en el sofregit que li posem per damunt a la masa. Quan era menudet a mi m'agradava més esta, però ara m'agrada més la de pésols perquè la de tomaca la trobe massa àcida.

INGREDIENTS:
Per la massa:
-Farina (mig quilo)
-Llevat (un paquetet de la que venen fresca, jo la compre al mercadona, i està a la zona dels iogurs)
-Oli (mig got)
-Llet (un got, també es pot posar aigua, però amb la llet, la massa s'aguanta més blaneta)
-Sal (un pessic)
Pel sofregit:
-Pebre roig.
-Tomaca ratllada.
-Tonyina.
-Ou dur.
(les quantitats han de ser les suficients per cobrir tota la masa, i les proporcions depenen del gust de cadascú).

ELABORACIÓ:
-Per fer la massa, posem en un recipient gran, on poguem pastar després, la llet, un poc tèbia, i el llevat desfet, i ho tenim uns minutets perquè vaja desfent-se el llevat.
Passats estos minuts, afegim la farina i l'oli i ho movem tot amb una cullera de fusta, fins que va fent-se tot una massa, si veiem que falta oli o farina, ho anem afegint fins que queda una textura bona per pastar amb les mans. Ho pastem ben pastat durant uns minuts i després ho deixem fet una bola, tapat amb un drap nét, fins que la pasta es fa bona (s'infla)
Mentre que la massa es fa bona, en una paella, sofregim el pebre tallat a trocets, després afegim la tomaca ratllada i, al final, quan ja està, la tonyina, per deixar preparat el sofregit.
Quan veiem que la pasta ha inflat, agarrem una llanda (ma mare li posa paper vegetal a sobre, i jo també ho faig, així no s'apega ni embruta) i posem la massa extesa per tota la superfície. Després li tirem el sofregit per damunt i esperem a que la massa torne a inflar. Consell de ma tia: Si la poses al forn a foc mínim (50º) uns minutets, es fa bona abans la massa. Una vegada s'ha fet bona, pugem el foc del forn al màxim i esperem uns 20 minutets, depenent del forn a que es faça. Posem el forn per dalt i per baix, i si veiem que es crema per damunt, li posem només per baix.
Respecte a l'ou, ma tia el posa per damunt a rodanxes abans de posar la coca al forn, i ma mare el ratlla per damunt quan trau la coca del forn, ja acabada, jo preferisc com ho fa ma mare i també ho faig així.

dilluns, 7 de juny de 2010

Mandonguilles d'abadejo

-Encara tinc el record de les mandonguilles de ma uela, quan estava al bar de mon tio a la platja de Gandia. Ara menge les de ma mare, i com que m'agraden prou, he decidit provar a fer-les i, la veritat, el resultat no ha estat malament.

INGREDIENTS:
-Abadejo (la part del llom)
-Creïlla (el doble de pes que d'abadejo)
-Ou
-All
-Julivert
-Canyella
-Pebre roig
-Oli

ELABORACIÓ:
-Abans de fer res, posem l'abadejo amb aigua un temps o el rentem ben rentat per tal de desalar-lo un poc. Després el posem en un perol amb aigua i, quan comença a bullir l'aigua, el tenim un moment i el treiem per escórrer-lo bé i pelar-lo treient-li les espines. El posem a trossets en un morter i el desfem ben desfet amb el picamà, després li afegim una dent d'all picada (o més depenent de la quantitat d'abadejo), julivert, canyella i un poquet de pebre roig.
Per preparar les creïlles les hem de coure, la millor manera és bullir-les amb pell i tot, una mitja horeta més o menys, depenent del tamany de les creïlles. Quan ja estan bé, les pelem i les xafem bé amb una forquilla i les juntem amb tot lo anterior. Deixem que es refrede tot un poquet i li afegim un rovell d'ou, ho tornem a mesclar tot i comprovem que ens ha quedat bé per anar pastant les mandonguilles.
Posem prou oli en una paella i l'escalfem bé. Batem la clara de l'ou i passem per allà les mandonguilles abans de posar-les a la paella per fregir-les. Quan ja està i les anem treient, les posem en un plat amb paper de cuina perquè vaja absorbint un poc l'oli i ens queden més seques. Es poden menjar calentes o també fredes al dia següent, i acompanyar-les amb maionessa o all i oli.

dimarts, 25 de maig de 2010

Crema d'espinacs

-Com ja vaig dir amb la crema de xampinyons, el procès per fer qualsevol crema és el mateix, simplement canviem els ingredients principals. En aquesta crema a mi m'agrada molt el color, un verd molt viu, que podem adornar amb virutes de formatge de cabra, que a més queden molt bé amb el sabor dels espinacs. Com a totes les cremes, posarem creïlla per espesar en lloc de crema de llet, la qual cosa fa que la crema tinga menys greix.

INGREDIENTS:
-Espinacs (jo faig servir les bosses que venen fresques i netes, i en pose una sencera per fer 2/3 racions de crema).
-Ceba
-Creïlla
-Oli
-Sal
-Aigua

ELABORACIÓ:
-En un perol amb un poc d'oli, posem a sofregir la ceba tallada a trocets i els espinacs i ho ajustem un poc de sal. Quan ja ho tenim més o menys, afegim la creïlla tallada a daus i aigua fins que ho tapem tot. També podem sofregir més la creïlla si volem. Quan bull, ho deixem bullir uns 25 minuts per tal que es faça la creïlla i després ho colem tot. És millor colar el caldo perquè així podem anar afegint-lo poc a poc a la batedora depenent de si volem la crema més o menys espesa. Posem tota la verdura a la batedora, jo preferisc utilitzar la de got perquè m'agrada més la textura que queda, ho cobrim amb el caldo que hem colat i provem per vore si ens queda molt espés i per provar-ho de sal, afegim el que falte i tornem a batre fins que quede al nostre gust.

dissabte, 15 de maig de 2010

"Crosta"

-Un altre arròs al forn, i ben bo també per cert, a part de ràpid de fer, això sí, necessitem tindre caldo de putxero ja fet (en la recepta del putxero explique com fer-lo). Este és un arròs per als que realment els agrada l'arròs, perquè no porta res més, només la capa de crosta que li posem damunt, que realment és ou batut.

INGREDIENTS:
-Arròs (1 tasseta per persona9
-Caldo de putxero (2 tassetes per cada tasseta d'arròs)
-Alls (al gust)
-Oli
-Sal
-Ous (els suficients per, una vegada batuts, tapar tota la superfície d'arròs de la cassola)
-Canyella
-Julivert
-Pebre verd

ELABORACIÓ:
-En una paella, posem un xorret d'oli i sofregim un parell d'allets fins que estan daurats, opcionalment podem posar també un trosset de pebre verd i sofregir-lo també. Després afegim l'arròs i el sofregim també. Una vegada tot sofregit, ho posem juntament amb el caldo en una cassola per al forn i ho posem al forn a temperatura alteta.
Mentre que es va fent l'arròs, batem els ous i posem un poc de canyella i sal. Quan ja practicament s'ha consumit tot el caldo de l'arròs, tirem els ous per damunt fins que es tapa tota la superfície i deixem que collen fent-se la "crosta". Després ja el podem treure del forn i escudellar.

dimarts, 13 d’abril de 2010

Bunyols de carabassa

-A ma mare sempre li han fet gràcia les carabasses, torrades, en crema, en bunyols, i més des de que les tenim al bancal. A mi personalment no, però un dia em va dir: "ja t'ensenyaré a fer uns bunyols que es fan en un minut", i els vaig provar i, la veritat, estan ben bons, i són ben fàcils de fer.

INGREDIENTS:
-Carabassa (mitja)
-Un ou
-Gassificant de reposteria (jo les coneixia com "llimonaes", sobrets, A+B)
-Anís dolç (anís del mono, un ditet o dos)
-Farina (poqueta, la que vegem que fa falta).
-Oli de girasol

ELABORACIÓ:
-Partim la carabassa en dos per la meitat i la posem així partida al forn per torrar-la. Quan ja està, buidem mitja carabassa en un plat i la juntem amb l'ou batut i l'anís. Ho xafem tot amb una forquilla per tal d'anar creant una massa a la que li afegim la farina necessària per poder agarrar una culleradeta de la massa sense que es trenque ni estiga massa dura. Després li tirem els dos sobrets de la "llimonà" i els repartim bé per tota la massa.
En una paella, posem prou oli de girasol per fregir i l'escalfem. Quan ja està ben calent, anem fent boletes amb la cullera i posant-les a l'oli per fregir, una volteta i fora, perquè es fan de seguida, i hem d'anar amb compte de no fer-les molt gran perquè amb la "llimonà" s'inflen.
A mesura que els anem treient de la paella, els posem en un platet amb paper de cuina perquè xuclen un poc l'oli. A l'hora de menjar-nos-els, posem un platet amb sucre perquè cadascú puga passar el bunyol i menjar-se'l tant dolcet com vullga.

dilluns, 29 de març de 2010

"Putxero"

-Diria que no és correcte el nom que he escrit, però és com l'hem conegut tota la vida i com l'identifique, tot i que supose que el nom correcte seria olla o carn d'olla o alguna cosa així. Quan era menut no m'agradava gens, però a mesura que han passat els anys li he agarrat el gust i m'agrada, i si me'l puc menjar en bona companyia, com és el cas del de la imatge, encara em resulta molt més bo, tot i que considere que és un plat d'hivern, ja que a l'estiu, l'arròs caldoset es fa un poc pesat. El caldo es fa amb carn i verdura, i després es pot menjar amb qualsevol cosa, en la meua família, tenim costum de menjar el caldo amb arròs.

-INGREDIENTS:
-Ossos (de vedella, de pollastre i de porc) per fer el caldo
-Carn (vedella, pollastre i porc) depén del gust de cadascú
-Carn picada mesclada de vedella i porc.
-Pa ratllat
-Ou
-Verdura pel caldo (Nap, all porro, Xirivia, api i carlota)
-Cigrons
-Creïlles
-Penques
-Pinyons
-Julivert
-Canyella
-Sal
-Oli
-Aigua
-Arròs

-ELABORACIÓ
-El dia d'abans, posem els cigrons amb aigua i els tenim tot el dia perquè vagen preparant-se. Per fer el caldo, es molt més ràpid fer-ho amb una olla, però jo, com que no en tinc, faig servir un perol, la qual cosa fa que necessite molt més temps. Comencem per omplir el perol amb aigua i posar-la a bullir, afegint tota la carn, si volem podem posar primer els ossos i després la resta, però no passa res si ho posem tot de principi. Posem també tota la verdura per el caldo, ja que costa prou de fer-se i deixem que vaja bollint mentre que anem desgreixant el caldo i posant sal per anar provant. Els cigrons també els posem al principi, ma mare m'ha ensenyat a posar-los en una maia perquè així ni es desfan ni s'embruten, i a l'acabar estan sencerets, netets i amb tot el gust del caldo. És important que una vegada hem posat els cigrons, no trenquem el bull de l'aigua, per tant, si afegim coses que estan gelades, ho hem de fer poc a poc perquè l'aigua no pare de bullir, si no els cigrons no es couen bé.
Mentre que va bullint i fent-se el caldo, anem preparant les pilotes, posem la carn picada en un bol i l'anem treballant amb les mans, afegint-li el julivert i els pinyons, un poc de sal, pebre negre si volem, i canyella. Després posem un ou batut i el pa ratllat i ho anem barrejant tot, per després anant fent les pilotes i donant-los forma. Pelem també les creïlles i les tallem per la meitat.
Quan considerem que els cigrons ja estan cuits, afegim les pilotes i les creïlles i deixem que seguisca bullint tot, aproximadament mitja horeta més, que és el que tarden en coure's les creïlles i les pilotes. Si posem penques congelades, com és el meu cas, també les afegim ara al final, si no es desfan. Si són crudes, s'han de posar abans.
En un perolet a part, colem caldo per bullir l'arròs, posem un parell de grapats per persona i anem provant depenent de lo cuit que ens agrade l'arròs. Quan ja el tenim fet, el servim en plats fondos i colem tot el contingut del caldo per traure la carn, la verdura en un altre plat perquè cadascú es vaja servint juntament amb l'arròs o després, que és com m'agrada a mi.
Aquest és un plat que dóna molt de sí, perquè amb la carn i verdura que sobra, podem fer una crema, o menjar-lo sofregidet amb allets després, que és el que més m'agrada a mi. I amb el caldo, podem fer arrossos, com la crosta, que pròximament explicaré, fideus, sopetes,...