Albergínies fregides

-Ja fa temps que li pregunte a ma mare com fa les albergínies fregides, perquè l'arrebossat que li fa es tan bo que m'agrada més que la pugues trobar en qualsevol bar. Per fi, després de moltes vegades que m'ho explicara, esta ho vaig fer per immortalitzar-ho i no haver-li de preguntar més. Tant bones com a ella no m'han quedat, però estaven molt bones, la veritat. 

INGREDIENTS:

-Albergínia

-Oli d'oliva

-Aigua fresca

-Farina

-Llevat de sobre

-Sal

ELABORACIÓ:

-Pelem l'albergínia i la tallem en rodanxes o en tires finetes, perquè es puguen fregir fàcilment. En un platet posem aigua fresca ("és important que siga de la nevera", em dia ma mare). Posem una culleradeta de farina i fem una pasteta a la que li afegim un poc de llevat fresc. Fem una espècie de "masilla" i passem els trossos d'albergínia prèviament salts per arrebossar-la abans de fregir-los en una paella amb oli ben calent. És millor no fer molta massa perquè la que sobre l'hem de tirar, i anar fent-ne més a mesura que s'acabe.

Aspencat

-Ja fa temps que menge escalivada quasi totes les setmanes. Per curiositat li vaig preguntar a ma mare quina diferència hi havia entre l'escalivada (versió catalana) i l'aspencat (versió valenciana), dues versions d'un plat que consistix en verdures fetes a la brasa, i si no tens brasa, com és el meu cas, al forn. Em va dir que, quan ella era menudeta, l'aspencat que feien era amb pebre (verd perquè roig no hi havia, ara es fa més amb roig), albergínia, tomaca i all. Per tant l'única diferència entre les dues versions és canviar la ceba per la tomaca.

INGREDIENTS:

-1 pebre roig

-1 albergínia

-1 tomaca

-1 gra d'all

-Oli d'oliva

-Sal

-Abaejo, moixama, anxova, capellà o tonyina. En definitiva algun acompanyament salat. A mi m'agrada molt amb capellà, però per ací Catalunya no en trobe ni tinc foguer amb flama per cuinar-lo, perquè ma mare el fa directament a la flama, quan vaig i ella en té fet, me'n porte.

ELABORACIÓ:

-En una safata o recipient per anar al forn posem l'albergínia, el pebre i la tomaca rentats i sense pelar i els posem un poquet d'oli d'oliva i sal per damunt. Escalfem el forn a uns 200 graus i quan està ben calent posem la safata dins amb tot i ho tenim més o menys mitja hora o un poc més depenent del forn fins que tot està cuinat i ben tovet. Apaguem el forn i esperem que es refrede per poder pelar-ho tot sense cremar-nos. Pelem el pebre i l'albergínia i les tallem en tiretes i pelem la tomaca i la tallem a trossets, una vegada ho barregem tot en un recipient, la tomaca es desfà. Pelem el gra d'all i el piquem ben xicotet i el posem dins, juntament amb un bon xorro d'oli d'oliva i un poc de sal. A mi també m'agrada posar el líquid de les verdures que ha quedat a la safata del forn. Ho deixem reposar unes horetes i després ja ens ho podem menjar, acompanyat amb algun dels ingredients salats que he comentat a dalt. El problema de posar tomaca és que per la seua acidesa es conserva pitjor, per tant ens ho hem de menjar ràpid, si volem que ens dure uns quants dies a la nevera, és millor no posar tomaca.

"San Jacobos" d'albergínia

-L'altre dia em van entrar ganes de "San Jacobos" casolans, tinc molt bon record de quan érem menuts i els feia ma mare, amb ma mare a casa poques vegades es compraven coses preparades tot era casolà, i jo intente que a ma casa siga igual. Quan li vaig comentar a ma mare que volia fer-los em va dir, "jo alguna volta les faig amb albergínia, i queden molt bons" i, per què no provar-ho?

-INGREDIENTS:

-Albergínia

-Pernil dolç

-Formatge a tallades (jo he gastat gouda)

-Ou 

-Pa ratllat

-Oli d'oliva

ELABORACIÓ:

-Pelem l'albergínia i fem tallades prou fines com per cuinar-se ràpid però amb certa consistència perquè seran les capes de fora, podem donar-los la forma que volguem, jo les he fet a la llarga però sense la punta de l'albergínia perquè no foren tan llargues i fóra més fàcil girar-les, posem entre dos tallades d'albergínia pernil dolç i formatge i ho enganxem tot amb "palillos" perquè s'aguante junt. Passem cada san jacobo per ou batut i per pà ratllat i els fregim en una paella amb oli abundant ben calent. A mesura que els anem treient els posem en un plat amb paper absorbent perquè no queden tant oliosos. Abans de servir-los, treiem els "palillos".

Mandonguilles de botifarra i bolets

-L'última vegada que vaig estar en València, em vaig dur botifarres d'Ontinyent per fer un dinar a casa i fer arròs al forn, però donades les circumstàncies no sé quan es podré fer un dinar amb gent, i les botifarres s'han d'anar gastant. Aprofitant que tenia xampinyons portobello a casa (la idea era fer-les amb bolets, però a casa hi ha el que hi ha) vaig pensar en estes mandonguilles (com sempre dic, a València gastem esta paraula per les "croquetas" i per les de carn, tot i que a les de carn també els diem pilotes).

INGREDIENTS:

-Botifarra (De les de sang i ceba, és a dir, botifarra de la valenciana que diu mon tio Jesús o "morcilla", no de la catalana, tot i que supose que també es podria).

-Bolets (O com jo en este cas, xampinyos portobello, que són més gustosos que els blancs).

-Oli d'oliva (Ma mare sempre ha estat partidària de l'oli i no de la mantega, també per la beixamel, i jo he heredat la mania, i per fregir, també gastem oli d'oliva, i no de girasol).

-Ceba (opcional, a mi m'agrada posar-li a la beixamel, un trosset).

-Farina (Una cullerada).

-Llet (La que admitisca la farina per la beixamel, com que ha de quedar espessa, un got o un poquet més, però depèn de la quantitat de farina).

-Sal.

-Nou moscà o pebre negre (opcional, segons ma mare va molt bé per donar gustet a la beixamel, una de les dues coses, però jo no sempre en pose).

-Pel rebossat: A mi m'agrada fer triple rebossat, farina, ou i pa ratllat, però ens podem estalviar la farina si volem.

ELABORACIÓ:

-En una paella, posem un xorret d'oli i sofregim bé la ceba picada o tallada ben menuda i la daurem. Quan ja està, afegim la cullerada de farina i la tostem un poquet fins que agarra coloret però sense que es creme. Després anem afegint la llet poc a poc i ho anem movent amb unes varilles si pot ser perquè no es facen grumos. Anem afegint llet fins que tinguem l'espessor desitjat i anem provant de sal. Mentre es fa això, en una altra paella, posem la carn de la botifarra, que haurem tret del budell i desmenussat i els bolets tallats ben menudets, no cal posar oli perquè amb el greix que solta la botifarra tindrem prou. Ho cuinem una miqueta, i quan ja està, ho afegim a la salsa beixamel i fem una massa uniforme que deixem refredar, si la podem tindre un bon rato a la nevera o d'un dia per l'altre millor, perquè espesse bé. Quan ja ho tenim, o bé amb les mans o bé amb una cullera anem fent les mandonguilles amb la forma i mida que volguem. Les passem primer per la farina, després per l'ou batut i al final pel pa ratllat i les anem fregint en una paella amb oli abundant ben calent. Les posem en un plat amb paper de cuina perquè s'escórrega un poc l'oli i després a menjar. Si tenim un poc d'all-i-oli, com em va passar a mi que n'havia fet per l'arròs, va molt bé per acompanyar.

Mandonguilles de putxero

-Com que continuem confinats a casa, una altra recepta per fer amb coses que tenim per casa, en aquest cas les sobres del putxero. Abans de començar amb la recepta, dos aclariments: Al meu poble, quan parlem de mandonguilles ens referim al que en castellà es coneix com a "croqueta", tot i que també podem utilitzar el terme per les pilotes de carn; en segon lloc, dir que aquestes no les he fet jo, són de ma mare, de quan vaig estar amb ella al Nadal. Sempre espere a fer jo les receptes per penjar-les, però el confinament és una ocasió especial per no esperar. Pel que em va explicar ma mare, Carmencín, una amiga del poble, li va explicar com fer aquestes mandonguilles, tot i que la versió de ma mare és una adaptació. De tota manera agrair des d'ací a Carmencín per la seua aportació boca a boca.

INGREDIENTS:

-Carn (la que ens sobre després d'haver fet el putxero: pollastre, vedella, pilotes de carn,...)

-Creïlla, carlota i cigrons sobrants del putxero (poca quantitat, per acompanyar la carn)

-Un gra d'all

-Julivert

-1 ou

-Canyella (si ens agrada en podem afegir una miqueta, ma mare en sol posar a les mandonguilles)

ELABORACIÓ:

-Piquem l'all i el julivert i ho barregem bé amb la carn, i la creïlla, la carlota i els cigrons si és que n'hem posat i la canyella. Ho piquem tot o ho xafem bé amb una forquilla i afegim el rovell de l'ou, que haurem separat de la clara. Ho mesclem tot bé i anem formant les mandonguilletes amb les mans o amb una cullera. Posem oli en una paella i, quan està ben calent, anem passant les mandonguilles per la clara de l'ou i les fregim fins que queden ben daurades.

Truita de carxofa

-A casa sempre ens han agradat les carxofes, cuinades de totes les maneres, i ma mare és una fanàtica de les truites.... per què no combinar les dos coses, la veritat és que esta és una de les truites que més m'agraden, també es poden combinar amb xampinyons, alls tendres o el que volguem, i totes estan boníssimes, però esta és només amb carxofa. Si a més tens un amic, com Dani, que les té ben bones i ecològiques i té el gust de compartir-les, molt millor. Les proporcions que pose són per una truita xicoteta, en este cas, per mi i per ma mare... és qüestió de posar més de tot si volem fer-la més gran.

INGREDIENTS:

-3 ous

-2 carxofes

-1 gra d'all

-oli d'oliva (un xorret)

-sal (depèn del gust)

ELABORACIÓ:

-Netegem les carxofes llevant-li el rabo i la punta i les fulles de més cap a fora, les més dures. Una vegada només queda lo més tendre, les tallem per la meitat i llevem els pelets que queden al cor. Les rentem bé i les tallem "com més xicotets siguen els trossets millor" (diu ma mare). Les posem en una paella amb un xorret d'oli i les fregim bé. A meitat, afegim l'all tallat ben xicotet també. 

En un plat batem els ous i, quan la carxofa ja està feta, l'afegim al plat dels ous. Barregem bé i ho tirem tot a la paella. Quan veiem que ja va collant, li peguem la volta perquè es faça per l'altre costat, millor que no estiga el foc molt fort perquè no es creme per fora...com de feta es quede ja és qüestió dels gustos de cadascú. La sal la podem posar a la carxofa quan la fregim, als ous o als dos llocs, com volguem i com ens agrada, o com diuen, si no en posem, més sa serà. 

"Paté" de verat (caballa)

Un dia vaig vore a la peixateria la caballa molt barata i li vaig preguntar a ma mare que com es podia fer, i que si era normal que fóra tan barat per ser peix. Ella em va dir que es podia fer a la planxa o al forn i que mon tio Elies, que és el cuiner de la família, el que feia era bullir-la i gastar-la com si fóra paté per untar el pa dels entrepans i després afegir altres coses...a mi, amb formatge, m'encanta.

INGREDIENTS:

-Verat (Caballa), mínim un.

-1 gra d'all.

-Oli d'oliva.

-Sal

ELABORACIÓ:

-Diem en la peixateria que ens lleven l'espina i el cap del peix i el posem a bullir en un perol amb aigua suficient i un gra d'all per donar-li gustet, en uns 15 minuts ja estarà cuit, però igualment ens hem de fixar que estiga tot blanquet. Una vegada bullit, l'escorreguem bé i comencem a traure-li tota la carn, hem d'anar molt amb compte perquè té moltes espines xicotetes. L'anem posant en un bol o en un tupper i quan el tenim, afegim un pessic de sal i un bon xorro d'oli d'oliva i ho barregem bé. Ho guardem a la nevera i després, o bé ens fem rosquetes de pa untades o untem el pa de l'entrepà per després afegir allò que més ens agrade. 

Coca de ceba

L'altre dia li demanava a ma mare més receptes de la família per afegir al bloc i em va donar una llibreteta on guardava algunes receptes des de ja feia molts anys. Una d'elles era esta coca que segons ella feia la tia Tonica, tia de mon pare, que treballava com a cuinera.

INGREDIENTS:

Per la massa:

-2 ous

-Mig got de llet

-Llevat fresc (Jo gaste el que venen al mercadona, que venen paquetets amb dos i en pose un)

-Un pessic de sal.

-Una cullerada de mantega de porc o oli de girasol (aquesta alternativa, que també he gastat jo, és de ma mare).

-Farina (la que admitisca, això vol dir que anem afegint fins que es pot pastar bé amb les mans i no se'ns queda tota la massa enganxada, a mi m'han entrat uns 400g)

Per damunt:

-Cebes (Un parell mitjanes)

-Oli d'oliva (Un xorret per fregir les cebes)

-2 ous

-Mig got de llet

ELABORACIÓ:

En un bol gran desfem el llevat dins la llet tèbia i ho deixem uns 10 minuts perquè es vaja disolent, després la barregem amb l'oli i la sal i anem afegint farina i menejant-ho amb una cullera de fusta fins que ja ho podem pastar amb les mans. Ho pastem un ratet bé amb les mans i fem una bola amb la massa, la deixem dins del bol i la tapem amb un drap net per esperar que es faça bona (s'infle), més o menys una mitja horeta.

Mentre es fa bona, tallem la ceba ben menudeta i l'anem sofregint en una paella amb oli fins que quede ben dauradeta.

Quan la massa ja està bona, l'estenem en una safata pel forn, o en una llanda, i esperem a que es torne a fer bona. Quan ja està, repartim la ceba per damunt i la posem al forn, prèviament escalfat a 200ºC. Barregem els dos ous que queden amb l'altre mig got de llet i ho repartim bé per damunt de la coca després de 10 minuts de forn. La tornem a posar al forn i ho tenim entre 10 i 20 minuts més, fins que veiem que està ben dauradeta, la massa feta i el que hem tirat per damunt ha collat.

Mandonguilles de salmó

-Les mandonguilles sempre són una bona manera d'aprofitar sobres. En aquest cas, com m'havia dit la peixatera, era una manera d'aprofitar la carn que queda enganxada a l'espina al fer el caldo pel risotto. En un principi vaig pensar que igual no era bona i dea posar formatge, però li'n vaig posar un poquet per provar i vaig decidir posar-li'n més, ja que combina molt bé. Com sempre, faig el triple arrebossat d'Arguiñano, farina més ou més pa ratllat.

INGREDIENTS:

-Salmó (En aquest cas, com ja hem dit, el que aprofitem de l'espina al bullir, però en podem posar més)

-Oli d'oliva (un xorret)

-Ceba (mitja)

-Conyac (un xorret)

-Farina (Un parell de cullerades)

-Llet (Depèn de l'espessor que busquem)

-Farina

-1 ou

-Pa ratllat.

ELABORACIÓ:

-En una paella posem un xorret d'oli i sofregim la ceba picada o tallada ben xicoteta. Afegim un xorret de conyac i ho cremem ("flambegem"). Quan s'ha consumit l'alcohol afegim el salmó desmenussat, el salmó ja estarà cuit perquè l'hem bullit abans. Ho barregem bé i tirem la farina, esperem a que aquesta quede dauradeta però sense que es creme, perquè no quede mal gust, i després comencem a afegir llet poquet a poquet, amb el foc suau, ho anem barregent molt bé perquè no es facen pilots i anem afegint llet fins que arribem a l'espessor que desitgem, que ha de ser més que en una beixamel normal, per poder-la manipular després. Quan ja està, la posem en un recipient per deixar que es refrede, si la posem un ratet en la nevera millor. Quan ja està, anem fent les mandonguilles amb les mans o amb una cullera i les passem, primer per farina, després per ou i per acabar per pa ratllat. Les posem a fregir en una paella amb oli abundant ben calent fins que estiguen dauradetes i després les posem en un plat amb paper de cuina perquè s'absorbisca l'oli.

Mandonguilles de pollastre

-L'altre dia em vaig fer pollastre al forn de sobra amb la idea de fer canelons, però al final vaig decidir fer mandonguilles, seguint l'estil de les altres que havia fet i amb l'arrebossat triple: farina+ou+pa ratllat. La veritat és que estan molt bones i és una bona manera de reciclar el pollastre que sobra, ja siga de fer caldo, del pollastre al forn o del putxero.

INGREDIENTS:

-Pollastre cuit (com he dit abans, en aquest cas fet al forn).

-Ceba (mitja)

-Farina (dues cullerades)

-Llet (La necessària per fer la betxamel segons l'espessor desitjat)

-Oli d'oliva (Un xorret per fer la betxamel que pot ser sustituir per mantega, tot i que jo preferisc gastar oli, i un xorro abundant per fregir les mandonguilles una vegada acabada).

-Ou (un o més, depén de la quantitat de mandonguilles)

-Farina

-Pa ratllat.

ELABORACIÓ:

-Llevem els ossos al pollastre i tallem un poquet la ceba i ho piquem tot junt a la picadora. En una paella posem un xorret d'oli i sofregim el pollastre i la ceba. Quan la ceba està daurada, afegim la farina i deixem que es coga una miqueta perquè després no faça gust, però sense que es creme. Baixem el foc i anem afegint llet poquet a poquet mentre no parem de moure perquè no es facen pilots. Ho ajustem bé de sal i, quan tenim l'espessor desitjat, baixem el foc, ho retirem i ho deixem que refrede, una horeta a la nevera pot anar molt bé. 

Preparem un plat amb farina, un amb un ou batut i un amb pa ratllat i en una paella per fregir posem oli abundant i l'escalfem bé. Fem les mandonguilles amb les mans i les passem succesivament per la farina, l'ou i el pa ratllat. Les fregim a l'oli fins que estan dauradetes per tots els costats i les posem en un plat amb paper de cuina perquè absorbisca l'oli. Després, a gaudir s'ha dit!

Mandonguilles de botifarra i formatge de cabra.

-Abans que res, aclarir que aquesta botifarra és la de sang, la que en castellà es coneix com "morcilla".

Personalment, per consell de ma mare, sempre intente comprar les d'Ontinyent, molt bones. Aquesta recepta em va vindre al cap després que, en Alcoi, al bar l'Autèntic, ma mare Sílvia i jo en provàrem unes que ens van agradar molt. Allà les servien amb melmelada de tomaca, però a mi no m'agrada barrejar dolç i salat. Agafada la idea, les he fet a la meua manera, i copiant l'estil d'arrebossat d'Arguiñano, farina+ou+pa ratllat. En podem fer una bona quantitat, fregir les necessàries, i les altres guardar-les a la nevera o el congelador per una altra ocasió.

INGREDIENTS:

Amb aquests ingredients, a mi em van ixir 12 mandonguilles d'un bon tamany.

-1 Botifarra 

-1 ceba.

-Oli d'oliva. (Un xorret per la beixamel i una bona quantitat per fregir)

-Formatge de cabra (3 tallades de rulo xicotet).

-Farina (dues cullerades per la beixamel i la necessària per arrebossar, depèn del gust).

-Llet (Entre un got i dos, però depèn també de lo densa que ens agrade la massa).

-1 ou.

-Pa ratllat (Per l'arrebossat, depèn del gust).

ELABORACIÓ:

-Pelem la ceba i la posem juntament amb la botifarra en la picadora  i les piquem ben picades. En una paella amb oli, sofregim aquest picat fins que veiem que està fet. Arribats a aquest punt, afegim el formatge talladets a trossets fins que es desfà i forma una mescla homogènia. Afegim un parell de cullerades de farina al sofregit i deixem que l'absorbisca bé. Després, amb el foc baix, comencem a afegir farina poquet a poquet i ho anem barrejant bé perquè no es facen pilots. Seguim afegint llet progressivament fins que obtenim la densitat que volem. Una vegada apagat el foc, guardem la massa en un bol i deixem que es refrede perquè s'assente bé, la podem posar a la nevera. Passada una horeta, si són dos, millor, ja podem començar a fer les mandonguilles. Anem formant-les amb les mans, del tamany i forma que volguem i les passem per farina primer, després per l'ou batut i finalment pel pa ratllat. Les fregim en una paella amb oli abundant i ben calent i les anem posant en un platet amb paper de cuina perquè absorbisca l'oli.

Calamars en salsa amb lluç

-La veritat és que la primera volta que vaig intentar fer este plat el vaig fer sense lluç, i era més bé un plat de picaeta. Al afegir un tros de lluç ja ens el podem menjar com un plat principal. No és una recepta de ma mare, però és evident que està feta seguint el seu estil, tot i que amb modificacions pròpies. Amb un bon tros de pa, pense que és un plat per gaudir del peix. Jo ara posaré les proporcions per dos persones, és qüestió de calcular.

INGREDIENTS:

-Lluç (un filet per persona, podem no posar lluç o posar un altre peix si ens agrada).

-Calamars (2 o 3 no molt grans, tallats xicotets).

-Gambes pelades.

-1 Ceba.

-Alls (5 o 6 dents, més o menys)

-Pebre verd per fregir (3 o 4 pebrets)

-Tomaca triturada (200 grams més o menys)

-Oli d'oliva (Un bon xorro)

-Sal (un bon pessic)

-Sucre (Un pessiguet)

-Ametlla mòlta (Una bona cullerada)

-Farina (Per passar el lluç)

ELABORACIÓ:

-En una paella gran, posem un bon xorro d'oli i fregim els filets de lluç que prèviament hem passat per farina. Quan ja està dauradet, el retirem. Piquem la ceba i l'all i els fregim en el mateix oli i els salem. Quan ja està dauradet, afegim el calamar i, després, les gambetes, ho anem barrejant tot i, quan més o menys veiem el calamar bé, afegim la tomaca i tirem un pessic de sal i la mateixa quantitat de sucre, per matar l'acidesa. Esperem a que la tomaca estiga fregida i afegim l'ametlla mòlta. Ho barregem tot bé perquè es repartisca bé l'ametlla i tots els sabors. Apaguem el foc i afegim el peix que havíem reservat i li fem la volta perquè s'unte de salsa pels dos costats. Deixem que repose un poquet i després ja podem servir.

Morro fregit

-Sempre ha estat una de les tapes que més m'ha agradat demanar als bars, sempre i quan te l'hagen fregit allà, i no siga envasat. em vaig proposar aprendre a fer-lo i, al final, el resultat va ser molt semblant als dels llocs on més sol agradar-me, tot i que quan vaig vore la careta la primera volta em va impactar molt, era com vore una cara de porc buida per dins, amb el forat per l'ull i per respirar. Està clar que no es un menjar per abusar, no deixa de ser un fregit, però de tant en tant està bé permetre's una llicència.

INGREDIENTS:

-"Careta de porc" (amb mitja la ix un bon platet, però en podem fer una sencera).

-Oli de gira-sol (un bon xorro, com per omplir bé la paella i que tot el morro quede sumergit).

-Sal.

-Pebre negre (si ens agrada).

ELABORACIÓ:

-Agarrem la careta i la rentem i sequem bé. Després la tallem a trossets tan xicotets com poguem. Aquesta és la fase més dura del procés, perquè està molt dura, jo ho faig amb tisores i acabe amb prou mal de mà, supose que també es pot tallar amb ganivet. En una paella (si no és molt gran, millor), posem prou oli a calfar. Quan ja està ben calent, tirem el morro dins i el salem i tirem el pebre negre, baixem un poc el foc i el tenim fregint un quart d'hora més o menys. La primera volta em va quedar més gelatinós que cruixent perquè el vaig fregir poc. Quan ja està ben dauradet, el treiem i l'escorreguem bé per després poder-lo menjar. Si fa falta, ara podem afegir més sal, a mi 'agrada ben saladet.

"Ensaladilla" de sèpia i gambes

-He de dir que per aquesta recepta li hauria de pagar "copyright" a ma tia Conxin. Ja fa temps que ma mare  em va dir que ma tia feia una "ensaladilla" nova que estava molt bona i, per fi, fa un parell de setmanes la vaig poder provar. Li vaig preguntar com la feia i em va dir que era prou lliure. Amb el que em va explicar ella, algun consell de ma mare a l'hora de bullir la sèpia i alguna aportació meua, aquest és el resultat, sinzerament, bo i refrescant.

INGREDIENTS:

-Sèpia (amb una mitjana per dos persones hi ha més que suficient).

-Gambetes (jo les gaste congelades i les bullc, però també podem posar llagostins cuits i saladets i queden molt més gustosos).

-Surimi (aquesta aportació és meua. Si posem gambetes, que no són tan gustoses, el surimi poc compensar).

-All (una dent).

-Llorer (una fulleta o dos)

-Creïlles (Una mitjaneta per persona)

-Sal

-Maionesa (Tanta com ens agrade. És millor no posar-ne massa perquè cadascú se'n puga afegir).

ELABORACIÓ:

-Bullim les creïlles, jo ho faig a l'olla ràpida, al dos, les pose senceres amb pell i quan fa els pitos les deixe un minutet i apague el foc i, amb el calor de la vitro s'acaba de fer, ho faig amb temps i deixe que es refrede. Per una altra part, en un perol, bullim la sèpia, talladeta a trossets amb un allet i una fulla de llorer. La tenim bullit una mitja horeta o fins que veiem que ja està blaneta. En aquesta mateixa aigua, deu minuts abans d'apagar el foc, afegim les gambetes. En un bol gran, barregem la sèpis i les gambes amb les creïlles, pelades i xafades i a les que haurem afegit un pesic de sal. Afegim maionesa i el surimi tallat a trossets i ho barregem tot bé. Si volem, ho podem tindre un ratet en la nevera abans de servir-ho. Ens pot servir com a entrant o com a plat fort.

Caragols

-Ja des de ben menut recorde haver vist a "la tenda" (li deiem així perquè la casa on passàvem l'estiu havia estat una botiga dels meus uelos) una bossa amb reixa plena de caragols. Després me'ls trobava en un plat i disfrutava com un xiquet mullant aquella salsa. Últimament, amb Sílvia, ens havíem aficcionat a demanar-los al bar cuinats de diferents maneres. Ens vam proposar buscar-ne i fer-los nosaltres mateixos. L'altre dia, aprofitant una d'aquestes pluges d'estiu, vam eixir i vam omplir una bona bossa. Ací posaré la recepta que ma mare solia fer.

INGREDIENTS:

-Caragols cuits. 

per la salsa:

-1 ceba.

-2 o 3 dents d'all.

-3 o 4 tomaques maüres.

-Sal.

-Un pessic de sucre.

-Un xorro d'oli.

-Herbassana ("hierbabuena")

-Coralet ("Cayena")

ELABORACIÓ:

Cocció dels caragols:

-Tot i que podem comprar els caragols ja cuits, té més gràcia anar a buscar-los i fer tot el procés. Una vegada els tenim, els posem en una bossa amb foradets (nosaltres vam fer servir la de les cebes) i els pengem perquè vagen cagant i soltant bava, així els podem tindre 1 dia, si són xicotets o 2, si són més grans. Quan ja han cagat prou, els rentem bé amb aigua i els posem en un perol amb un poquet d'aigua perquè isquen, però sense passar-nos perquè no s'ofeguen i untem el borde del perol amb sal perquè no s'escapen. Els deixem unes horetes allà perquè vagen soltant bava.  Passat aquest temps, els tornem a rentar i comencem el procés que s'anomena "enganyar" als caragols. Els posem en un perol amb aigua fins que queden coberts i els posem a foc lent. Quan ja han eixit tots i tenim totes les molletes fora, pugem el foc i deixem que bullga un poquet, fins que estan tots morts. L'aigua s'anirà omplint d'espuma que podem anar llevant. Quan l'aigua està prou buta els tornem a rentar bé i els tornem a posar en el perol net amb aigua i els bullim entre 15 i 20 minuts, els escorreguem i mirem que estiguen blanets, si és així, ja estan cuits. 

Elaboració de la salsa:

-En una paella amb oli, posem la ceba i l'all picadets i talladets, afegim un poc de sal i deixem que vaja fent-se (el que es coneix com "pocharse"). Quan ja està dauradeta, afegim les tomaques ratllades i un pessic de sucre i un de sal. Quan ja està prou fet, afegim l'herbassana, picada o en fulles i deixem que es barrregen bé els sabors. Afegim els caragols ja cuits i ho tenim un ratet fent xup xup a foc lent. Quan ja està tot prou barrejat, ho servim acompanyat d'un bon tros de pa per mullar i "palillos" per traure les molletes.

Gambes "al ajillo"

-Continuem amb les tapetes "futboleres" que tant gaudim a casa.

Sempre recordaré un dinar familiar en el que el meu cosí Juan Andrés i jo vam fulminar el cambrer amb la mirada quan es va endur la cassoleta. Ja feia un ratet que ens havíem acabat les gambes, però estàvem gaudint com xiquets mullant pa sense parar, i encara quedava suquet. Aquest costum de mullar el suquet de les gambes, jo encara el mantinc. Boníssim!!!

INGREDIENTS:

-Gambes pelades. (Si les comprem crues millor. Podem comprar-les amb pell i pelar-les, però jo preferisc estalviar-me feina).

-Alls (2 o 3 dents, depenent de la quantitat de gambes).

-Oli (Un xorret a la paella per fregir)

-Pebre roig

-Sal (un poquet opcional per si la necessitem)

-Conyac (Un xorret)

ELABORACIÓ:

-En una paella, o en una cassoleta de fang directament, posem un xorret d'oli i posem els allets talladets menudets fins que es van daurant, a foc no molt alt perquè no es cremen. Després afegim les gambes i deixem que es coguen. Quan ja estan, tirem un xorret de conyac i, quan bull, l'encenem perquè es creme l'alcohol, si notem que ens ha quedat dolç, afegim un poc de sal. Quan ja està, apaguem el foc i tirem una miqueta de pebre roig. Per servir-ho, ho posem en un plat o en una cassola de fang, que queda més tradicional.

Bastonets de Bacó i formatge

Un dels costums que més ens agrada a casa a Sílvia i a mi és vore els partits del Barça amb una bona picaeta davant. Alguns dies fem coses més elaborades i d'altres papes i poc més. Com que a Silvia li agraden molt els dàtils amb bacó i a mi no m'acaben d'agradar,  vam fer aquest invent paregut que a mi personalment m'agrada molt, sobre tot acabat de fer.

INGREDIENTS:

-Bastonets de pà.

-Bacó a tallades fines.

-Formatge a talladetes fines, nosaltres normalment comprem Havarti.

-Oli.

ELABORACIÓ:

-Tallem el bacó i el formatge en tires igual d'amples que els bastonets de pa o un poc menys. En rotllem cada bastonet amb una tira de formatge i una de bacó de manera que el bacó quede per fora. Per subjectar-ho, podem gastar un "palillo". Quan ja tenim tots els rotllets fets, en una paella, calfem oli d'oliva i fregim cadascun dels rotllets fins que veiem el bacó dauradet. Interessa menjar-se'ls ràpid perquè si no el pa va fent-se blanet i no està tant bo.

Xampinyons al roquefort

-En casa ens agraden molt els xampinyons, i els mengem de moltíssimes maneres i acompanyant molts

ingredients diferents. Jo tenia el record d'algun bar en el qual me'ls havien tret sencers, farcits amb alguna cosa, i amb salsa. Vam decidir provar-ho i el resultat va ser molt bo, tant, que ara ho compartisc.

INGREDIENTS:

-Xampinyons (Com més grans, millor)

-Bacó (El podem comprar ja en tires o a tallades i tallar-lo en trossets xicotets, com volguem)

-Oli

-Sal.

Per la salsa roquefort:

-Formatge roquefort (la quantitat depén de com ens agrade de fort)

-Nata líquida (jo pose un brick menut, i la gaste per montar, perquè serveix per les dues coses, en canvi si la compres només per cuinar, no serveix per montar).

ELABORACIÓ:

-Netegem els xampinyons ben nets i els llevem els troncs. Reservem els troncs i tallem els tronquets en trossets ben xicotets. En una paella amb oli, sofregim els troncs tallats juntament amb el bacó també tallat a trossets menudets. 

Per una altra banda, posem una paella al foc i desfem en ella un tros de roquefort. Quan ja està, afegim la nata i ho provem de sal, si fa falta, n'afegim. Deixem que la salsa colle un poc.

Posem els xampinyons en un recipient per anar al forn i els anem farcint amb el sofregit del bacó i els tronquets. Després tirem tota la salsa roquefort per damunt i posem el recipient al forn pre escalfat a 200 graus, en 15 o 20 minuts ho tindrem llest.

"Hojaldre" amb "solomillo"

-Dos paraules incorrectes en només tres que en té el títol és un mal començament, però vull ser fidel a la

nostra manera de dir les coses. Correctament es diria pasta de full de filet.

 No fa molt, va vindre ma mare de visita a casa i no recorde com, vam acabar parlant de menjars i, concretament, de "solomillo", em va dir :"Mer em va dir una manera de fer-lo, molt fàcil i ràpida i que a tota la família li agrada molt". 

 No sé si la recepta que penjaré ara és exactament la de Mer (amiga de ma mare i de la família). Supose que en el pas de la recepta (boca a boca) d'ella a ma mare i de ma mare a mi pot haver hagut modificacions, però el que sí que sé, i amb Sílvia vam coincidir quan el vam probar és que "Això està boníssim".

INGREDIENTS:

-Pasta de full (jo compre la que venen fresca al mercadona, que és rectangular, però supose que vol qualsevol).

-Bacó (En tallades fines).

-Formatge (A mi m'agrada comprar el havarti)

-Pernil dolç (en talladetes fines).

-"Solomillo" (filet) de porc. (Un sencer, que no siga molt llarg perquè càpiga estirat dins la pasta de full ni molt gros perquè es faça bé per dins, jo normalment gaste un d'uns 400 o 500g).

-Un ou.

ELABORACIÓ:

-Estenem bé la pasta de full damunt de la safata del forn sobre el mateix paper en què ve enrotllada, perquè així evitem que s'enganxe després. Sobre la pasta de full, anem estenent les tallades de bacó fins que el cobrim tot, deixant buit a les vores per poder enrotllar-lo després. Per damunt anem fent capes, la primera de formatge i la següent de pernil dolç. Quan ja està, posem el "solomillo" prèviament salat al mig i ho enrotllemt tot tancant-lo ben tancat per les vores. Batem un ou i pintem bé el braç que ens ha quedat per damunt. Posem la safata al forn, prèviament escalfat a uns 180-200 graus i, en 30-45 minuts, a no ser que el "solomillo" fóra molt gros, ja estàrà cuit Ens el podem menjar calent, tallat en rodanxes com a la foto, o gelat com un entrepà al dia següent.

"Boquerons" en vinagre

És molt típic, al meu poble, i també a la zona, demanar una tapeta de "boquerons en olives". La veritat és  que són molt fàcils de trobar ja fets en qualsevol tenda, però ma mare sempre els ha fet molt bons i jo volia aprendre a fer-los com ella.A més, ara a l'estiu és quan més apetixen.

INGREDIENTS:

-Boquerons.

-Vinagre.

-Sal.

-Julivert.

-All.

-Oli d'oliva.

ELABORACIÓ:

-Abans que res, netegem els boquerons. Per fer-ho, els llevem el cap i els budells, que ixen fàcil només posant un poc el dit. Els obrim per la meitat i llevem l'espina i els separem en dues meitats. Els posem tots en remull en vinagre amb un poc de sal i si volem també pebre negre i els tenim unes hores en la nevera fins que veiem que han canviat de color. Quan ja els tenim, els escorreguem i els congelem. Jo, igual que ma mare, faig capetes en una fiambrera, separades amb film o paper d'alumini, per poder anar descongelant-los poc a poc i no tots a una. El fet de congelar-los, és per matar el anisakis o qualsevol altre bitxo que tinguen. Per menjar-los, els descongelem i els tirem per damunt una picaeta amb all, julivert i oli.