Risotto de pernil

 -Després de 9 mesos d'embaràs i privacions, Irene em va comentar que dues de les coses que més havia trobat a faltar eren els risottos (perquè el parmesà no està pasteuritzat) i el pernil (perquè els embotits també els tenen prohibits les embarassades). Quan per fi vam tindre Aitana a casa i Irene ja podia menjar de tot, li vaig dir de fer un risotto i, quan li vaig preguntar de què, em va dir. De pernil! 

INGREDIENTS:

-Arròs (uns 100 grams per persona)

-Caldo (el triple que d'arròs aproximadament, jo en aquest cas he fet servir caldo de carn i verdures)

-Pernil (si és ibèric, com era el nostre cas, millor)

-Ceba (jo gaste ceba tendra, i alguna vegada el que he posat són alls tendres)

-Alls (1 gra per persona, més o menys)

-Oli d'oliva

-Sal

-Formatge parmesà

ELABORACIÓ:

-En una paella posem un bon xorro d'oli d'oliva i sofregim la ceba tallada menudeta i l'all tallat ben menudet o picat. Quan ja està, afegim el pernil tallat en taquets o trocets menudets i l'arròs i el sofregim també. Mentre fem això, en un perol anem escalfant el caldo fins que bull i, quan ja està l'arròs sofregit, afegim caldo bullint fins tapar-lo. Anem movent l'arròs en tot el procès (el secret del risotto és anar treient el midó de l'arròs) mantenint el foc a intensitat mitjana. A mesura que es va consumint el caldo de l'arròs, n'anem afegint (sempre hem de mantindre el perol del caldo ben calent) i continuem movent l'arròs. Quan veiem que l'arròs està quasi a punt deixem d'afegir caldo i en funció de si ens en queda molt o poc, deixem el foc com està o el baixem si ens queda poc caldo. Quan ja quasi s'ha consumit el caldo, afegim el formatge ratllat i movem bé perquè es barrege bé. Quan s'acaba de consumir el caldo el deixem reposar una miqueta i després ja el podem servir.

Arròs amb rellom ("solomillo") ibèric i bolets

 La veritat és que en aquest bloc he penjat molts arrossos diferents, amb carn, peix, verdures,... però he volgut reproduir aquest tal qual perquè la veritat és que és dels millors que he provat. A més, al fer-lo amb una paella prou gran, com he fet només dos racions, ha quedat com als restaurants, "de ditet". Posaré tal qual els ingredients que he fet servir per dos persones.

INGREDIENTS:

-Dos tassetes d'arròs (200 grams aproximadament, jo gaste "La fallera especial paellas")

-6 tassetes de caldo de carn (jo en aquest cas he fet un caldo amb barreja de carns i verdures)

-Mig rellom ibèric de porc (uns 250g)

-Oli d'oliva (un bon xorro a la paella, sense acabar d'omplir-la tota

-Mitja ceba tendra

-Tres grans d'all

-Una tomaca de pera

-Mig paquet de bolets deshidratats (jo gaste els Trevijano que venen a consum en paquets de 40 grams)

-Sal (al gust)

-Mig sobre de preparat per paella (espècies amb safrà)

ELABORACIÓ:

-Posem l'oli a la paella i sofregim el rellom tallat a trossets xicotets. Quan ja està ben daurats, afegim l'all, la ceba i la tomaca tallats ben menuts (jo en aquest cas ho he passat tot per la batidora de braç) i els bolets (que prèviament haurem hidratat tenint-los en remull amb aigua uns vint minutets. Si volem podem guardar part d'aquesta aigua per barrejar-la amb el caldo. Jo en aquest cas no ho he fet perquè el caldo que tenia estava molt bo i no volia que fera tant gust a bolets). 

Una vegada ho tenim tot ben sofregit, posem l'arròs i el sofregim una miqueta, així, segons ma mare, evitem que se'ns passe. Afegim el preparat per paella i el caldo ja bollint. Ho tenim uns 10 minutets bollint a foc viu o fins que veiem que comença a assomar massa l'arròs i baixem el foc perquè s'acabe de consumir poc a poc el caldo. Una vegada acabant, el deixem reposar uns minutets i ja ens el podem menjar. Nosaltres en aquest cas, directament del caldero. Boníssim!

Coca amb llonganisses, pebres i alls tendres

 -Tot i que les coques més típiques del meu poble són la de pésols i la de pebre i tomaca, a mi sempre m'ha agradat provar a fer-les de més coses. L'altre dia, veient la sèrie "José Andrés i familia en España", que, per cert, recomane molt. El xef, al capítol de València, va parlar de les coques i, a part de dir que eren anteriors a les pizzes, va dir que eren coques de pa en les que es posava per damunt el que un tenia per casa, i dit i fet. El resultat, esta coca que està boníssima. De fet, no sé si Irene me'n deixarà fer cap altra a casa, perquè li encanta, i la idea dels pebres és seua.

INGREDIENTS:

Per la massa:

-Farina (mig quilo)

-Llevat (un paquetet de la que venen fresa, jo la compre al mercadona i està a la zona dels iogurts).

-Oli (mig got)

-Llet (un got, tambés es pot posar aigua, però amb la llet la massa s'aguanta més blaneta).

-Sal (un pessic).

Pel sofregit:

-Oli d'oliva (un xorro)

-Alls tendres

-Pebres verds (dels italians)

-Llonganisses blanques (saltxitxes en Catalunya)

-Sal

(les quantitats d'aquests ingredients van al gust de cadascú, però el total del sofregit ha de ser el suficient per omplir tota la coca. Jo per aquesta massa he posat 10 llonganisses, 5 pebres italians menuts, un manoll d'alls tendres i com pensava que era poc he posat també una ceba tendra).

ELABORACIÓ:

En un recipient on poguem pastar posem la farina i afegim la llet tèbia en la que haurem disolt el llevat. Ho barregem i afegim l'oli i el pessic de sal. Ho movem tot amb una cullera de fusta fins que té consistència per poder-ho pastar amb les mans. Quan ho tenim ben pastat, fem una bola, la posem en un bol i la tapem amb un drap net. La deixem una hora així, perquè la pasta es "faça bona". Mentre esperem, en una paella amb un xorro d'oli, sofregim tots els ingredients del sofregit tallats com ens agraden, a mi no m'agrada massa gran. 

Quan la massa ja s'ha fet bona, l'estenem sobre la safata del forn. Jo pose baix paper vegetal perquè no s'enganxe. Posem el sofregit per damunt i esperem un ratet fins que la massa es torna a fer bona (infla una miqueta). Segons ma tia Pepita, si la posem al forn a 50 graus es fa bona abans. Després la posem al forn a mitja altura a temperatura ben alta i en uns vint minutets estarà bona. Posem el forn per dalt i per baix, però anem controlant i, si se'ns crema la coca per damunt, o posem el forn només per baix o biaxem la coca a la part baixa. Després de reposar un ratet, sempre està més bona.