Coca de pèsols i tomaca

 Tot i que ja havia penjat per separat la coca de pèsols i la de tomaca, últimament m'he aficcionat a fer-ne una gran i posar-ne la meitat de cada, per això vull tornar a compartir esta recepta, tant típica del meu poble.

INGREDIENTS: 

Per la massa:

-Farina (Mig quilo)

-Llet (1 got)

-Oli d'oliva suau (mig got)

-Sal (un pessic)

-Llevat fresc (un paquetet dels que compres als supermercats i en venen dos)

Pel sofregit:

-Oli d'oliva (posem un xorro en cada paella per fer els dos sofregits)

-Ceba tendra (també pot ser normal, però m'agrada més com queda aquesta sofregida, jo en pose 3, la meitat per cada sofregit)

-Bonítol o tonyina (tant com ens agrade, també pels dos sofregits)

-Pèsols (jo pose un pot menut, però també els podem posar naturals o congelats)

-Tomaca (ratllada, triturada o trossejada, com més ens agrade), en la de tomaca és típic posar pebre també, però en casa no agrada massa, per això la faig de tomaca només.

-Sal

ELABORACIÓ:

-En un bol per poder pastar, posem el llevat amb la llet tèbia i esperem uns minutets perquè quede dissolt. Després, afegim la farina, l'oli i la sal i ho movem tot amb una cullera de fusta fins que veiem que ja ho podem pastar bé amb les mans. Ho amassem uns minutets i fem una bola. La posem en el bol de nou i la tapem amb un drap net, la tenim una horeta fins que es faça bona (infle). 

Mentre esperem que la massa es faça bona, posem dos paelles al foc amb oli i repartim la ceba tallada ben menudeta entre les dos, la sofregim ben sofregida i en una d'elles afegim la tomaca per sofregir-la també. En l'altra posem els pèsols, abans o després en funció de si són frescos, congelats o de pot. Al final, afegim a les dues paelles la tonyina o el bonítol i ho barregem bé i deixem que es refrede. 

Quan la massa ja s'ha fet bona i ha inflat, com podem vore en la segona foto, la posem sobre una safata o llanda de fordo i l'aplanem bé amb les mans, donant-li forma rectangular. Posem el sofregit per damunt, repartit cadascun d'ells en
una meitat de la massa i esperem un ratet més a que la massa es torne a fer bona (torne a inflar), segons ma tia Pepita, si la posem al forn a 50 graus es fa bona abans. 

Quan ja s'ha tornat a fer bona, la posem al forn a 220 graus, o depèn del forn, perquè amb el nostre a 180 graus ja va prou i en uns vint minutets ja està bona. Posem el forn per dalt i per baix, però si veiem

que es fa massa per dalt, el posem només per baix. Esperem que es refrede i ens la mengem més a gust. Al dia següent continua boníssima.