Coca de bledes

 -Ja fa temps vaig penjar una coca prou semblant a aquesta amb el nom de coca mallorquina, perquè ma mare l'havia vist així en un programa de tv3, "Caçadors de bolets". Després, mirant per les xarxes, he vist que la coca mallorquina, més que amb bledes, és amb hortalisses, i que es coneix com a coca de trampó. Hui hem fet esta coca amb el que teníem en casa, el que Chicote ha nomenat "Cocina de resistencia", perquè ens toca estar confinats. La veritat és que ha quedat molt bona i per això la compartisc.

INGREDIENTS:

-Bledes (mitja bossa aproximadament

-Ceba (tendra, si pot ser, jo hui he gastat un poc més de mitja ceba roja)

-Xampinyons (una safata de portobello).

-Xoriço (Si no volem, podem no posar carn o posar qualsevol altre tipus de carn, jo he gastat xoriço curat perquè el tenia d'un lot que havia comprat)

-All (Dos granets)

-Oli d'oliva

-Sal 

Per la massa:

-Un gotet d'oli (o de girasol o d'oliva suau, jo l'he gastat d'oliva, que m'agrada més)

-Un gotet de cervesa (també podríem gastar aigua o llet i llevat fresc, però com he dit, l'he hagut de fer amb el que tenia, i no tenia llevat)

-Farina (la que admitisca)

-Sal (Un pessic)

ELABORACIÓ:

-En un bol, posem el got d'oli i el de la cervesa i els movem bé perquè queden barrejats. Després comencem a afegir farina poc a poc i ho anem movent amb una cullera de fusta, posem també el pessic de sal. Quan veiem que la massa ja té la consistència suficient per deixar de posar farina, la agafem amb les mans i la amassem bé. Fem una bola i la deixem reposar dins del bol tapada amb un drap net, la tenim una mitja horeta, és el que es diu "fer-se bona" la massa.

Mentre esperem que la massa repose, en un bol, posem la ceba, les bledes i un gra d'all talladets ben menudets, amb un xorro d'oli d'oliva i sal, ho barregem bé i ho deixem macerar.

Pasada la mitja hora, estenem la massa en una safata del forn en la que hem posat paper de forn i li donem forma quadrada i la posem al forn prèviament escalfat a 180 graus (o més o menys depenent del form, el nostre forn és molt potent i se m'ha daurat massa). Passats 15 minuts treiem la safata del forn i estenem la verdura per damunt i la tornem a posar al forn 30 minuts més. Mentre es va fent la coca, en una paella amb oli fregim els xampinyons talladets ben menudets i l'altre gra d'all. Després afegim el xoriço. Una vegada han passat els 30 minuts tirem el sofregit per damunt de la coca ben repartit i ho tenim tot al forn 15 minuts més. Després és elecció nostra si ens mengem la coca calenta o si ens la mengem després de deixar-la refredar. A mi m'agrada de les dues maneres.

Arròs amb bolets

 -Tot i que no sóc de fer propaganda, la veritat és que ens hem aficionat a uns bolets deshidratats que quan els posem amb l'arròs, el resultat sempre és espectacular. Són de la marca Trevijano, boletus edulis deshidratados i els venen al consum de Catalunya, a València els vaig buscar i em van dir que no els tenien. Penjaré una recepta genèrica dels bolets amb carn, tot i que aniré dient com els he fet en la recepta que es correspon amb la foto.

INGREDIENTS:

-Arròs (Una tasseta o un poc menys de 100 grams per persona)

-Caldo de carn o de verdura (el triple que d'arròs, jo en este cas he posat caldo de pollastre que és el que tenia en casa).

-Carn (jo he posat taquets de llom de porc, perquè era el que tenia, però també podem posar conill, pollastre, costelles o el que ens agrade)

-Bolets (jo gaste els deshidratats, els trevijano, només s'han de posar amb aigua uns 15-20' abans de gastar-los, després els hem d'escórrer i ja està)

-Ceba

-All

-Oli d'oliva verge (jo sempre gaste aquest per cuinar)

-Sal

-Colorant (a mi personalment sempre m'agrada el color groguet per l'arròs, també podem gastar els preparats per paella que venen que porten colorant i safrà).

ELABORACIÓ:

-En una paella amb un bon xorro d'oli, sofregim la carn i la ceba tallada a trossets ben menudets i ho salem. Després afegim els alls picadets també. Quan ja està tot més o menys fet, afegim els bolets que haurem hidratat i escorregut i ho fem tot junt. Posem l'arròs a la paella per sofregir-lo amb tots els ingredients i mentre ho fem, escalfem el caldo en un altre perol fins que el portem a ebullició. Quan ja hem sofregit un poquet l'arròs, afegim el colorant i el barregem bé i després el caldo ja bullint. Deixem bullir a foc viu uns 10' o fins que veiem que l'arròs comença a assomar per damunt del caldo i baixem el foc perquè s'acabe de consumir el caldo. Quan ja està, apaguem el foc i deixem reposar l'arròs uns 10' abans de menjar-nos-el. 

Orada en escabetx

 -L'altre dia vaig comprar una orada per sopar però al final vam eixir a sopar i no me la vaig menjar. Com que no la volia congelar, vaig estar buscant diferents receptes d'escabetx per tal de conservar-la. Entre les 3 o 4 que vaig llegir vaig fer la meua pròpia, que compartisc perquè ha quedat molt bona i vull recordar-la per la propera vegada.

INGREDIENTS:

-Una Orada mitjana

-Una ceba

-Una carlota

-Una tomaca

-Dos grans d'all

-Pebre negre (Entre 10 i 15 grans)

-Oli d'oliva verge extra (Un poc més de mig got)

-Vinagre de vi blanc (Un poc menys de mig got)

ELABORACIÓ:

-Si no ens ho han fet a la peixateria, treiem l'espina i el cap del peix i li treiem els filets. De cada filet fem 2 o 3 trossos depenent de com siguen de grans. 

En un got, posem un poc menys de la meitat de vinagre i la resta l'omplim amb l'oli d'oliva i ho mesclem bé.

Tallem les verdures a trossets menudets i en posem la meitat en un perol. Tirem la meitat de la mescla de l'oli i el vinagre per damunt de les verdures i els grans de pebre negre. Repartim per damunt els trossos de peix i posem damunt la resta de les verdures i la resta de l'oli i el vinagre, fins que quede cobert o més o menys cobert. Li posem la tapa al perol i el posem a foc viu fins que comença a bullir. Quan bull, treiem la tapa del perol i deixem bullir a foc mig 25 minuts més. Passat este temps, apaguem el foc i deixem que es refrede en el mateix perol. Una vegada atemperat ja ens el podem menjar o el podem guardar en la nevera fins un altre dia. Jo me'l vaig menjar dos dies després i estava molt bo. 

Gofres

Com alguna vegada he comentat, aquest bloc va començar proposat per mon tio Roger per tal de compartir un recull de receptes tradicionals que ma mare m'havia anat passant i tenia apuntades en una llibreta. Després vaig anar afegint altres receptes tant d'ella com meues i al final s'ha convertit en la meua llibreta on tinc totes aquelles receptes que vull tindre guardades, amb el detall que esta llibreta està compartida amb tot el món. La recepta que penge hui no és meua, és de Rosa Espinosa Díaz, i l'he trobada en aquesta pàgina: https://cookpad.com/es/recetas/1888613-gofres-rapidos , ja fa temps vam comprar una sandvitxera gofrera, al lidl, i encara no havíem estrenat la part de gofres, com que teníem ganes, l'hem provat i la veritat és que són molt ràpids de fer i han quedat molt bons. Amb les propocions que posaré, que són la meitat de les originals ens han eixit 6 gofres, 4 sencers i dos més menudets.

INGREDIENTS:

-1 ou

-125 ml de llet

-50 grams de mantega

-50 grams de sucre

-125 grams de farina

-1 pessic de sal

-Mig sobre de llevat Royal

ELABORACIÓ:

-En un bol posem l'ou i la mantega un poc derretida i ho barregem bé. Afegim el sucre i seguim barrejant. A continuació afegim la farina, el llevat, la sal i la llet i ho barregem tot bé fins que quede uniforme. Ho deixem reposar un moment perquè isquen bambolletes i posem 3-4 cullerades per cada grofe. Prèviament haurem pintat la gofrera amb oli o mantega perquè no s'enganxe. En 3-4 minuts ja estaran fets, després podem deixar-lo més o traure'ls depenent de com de daurats els volguem.

Arròs meloset amb bledes i cigrons

 -Pel que tinc entès, a València és típic l'arròs amb bledes i fesols, però ma mare m'ha dit que sa mare, ma uela Pepica el feia amb bledes i cigrons. Aprofitant que tenia cigrons cuits i congelats he fet aquesta versió, com sempre, amb alguna aportació pròpia, la resultat és que en hivern estos plats de cullera senten molt bé i este arròs estava molt bo.

INGREDIENTS:

-Arròs (Uns 80 grams per persona seran suficients, quan l'arròs és caldoset normalment en necessitem menys que si és sec, però se'n poden posar 100)

-Caldo de verdura o de pollastre.

-Bledes (Netes i tendres si pot ser)

-Cigrons (Si ja els tenim cuits millor, jo he posat 200 grams cuits per dos racions)

-Ceba (1 per dos racions)

-All (2-3 grans d'alls)

-Oli d'oliva (Un xorret)

-Sal

-Colorant

ELABORACIÓ:

-La primera cosa que hem de fer, si no el tenim ja fet, és el caldo, jo he posat a bullir en un perol mitja ceba, una carlota i un contracuix de pollastre amb os una horeta amb julivert i sal per fer-lo.

En un perol, tot i que jo hui he provat a fer l'arròs en un Wok i també ha quedat bé, posem un xorret d'oli i sofregim la ceba i l'all talladets ben menudets. Quan comencen a estar dauradets, afegim les bledes talladetes a trossets no massa grans i les sofregim també. Quan ja ho tenim tot ben sofregit afegim l'arròs i el sofregim un poquet abans de fer-lo i li posem el colorant. Ho tapem tot amb caldo i afegim els cigrons cuits i ho provem de sal, si cal, n'afegim.

Consell de ma mare: Tenim el caldo en un altre recipient ben calent i posem el necessari per coure l'arròs i si cal, n'anem afegint perquè ens quede tant caldós com volguem. 

En uns 15 minuts l'arròs ja estarà cuit, però podem anar provant per comprovar el punt desitjat, tenint en compte que quan repose es farà un poquet més. El deixem reposar uns 10 minuts i ja està llest per servir.

Un altre consell: Si sobra arròs quan fem arròs caldós i el guardem per un altre dia, l'ideal és colar-lo i guardar-lo separat del caldo perquè no es passe. Quan anem a menjar-nos-el ja el posarem amb el caldo per escalfar-lo.

Pastissets de pèsols (amb massa de coques de dacsa)

En la majoria de bars, quan demanes un pastís, ja siga de pèsols o d'espinacs, et posen la coca tal qual i, simplement, el que fan és canviar el farcit. Des de ben menuts, tinc el record que els pastissos de ma mare no eren així, ella els farcia en cru, els tancava i després els fregia. Més tard em va dir que si en lloc de fregits els feies al forn, també estaven molt bons i eren més sans, així és com els he fet jo aquesta vegada. En lloc de fer directament els pastissos, vaig aprofitar que el dia d'abans havíem sopat coques de dacsa i no vaig fer tota la massa, vaig guardar unes quantes coques crues i al dia següent vaig fer els pastissos.

INGREDIENTS:

-Farina

-Aigua (3 gots per cada mig quilo de farina)

-Oli (un xorro)

-Sal (un pessic)

-Ceba

-Pèsols

-Tonyina

ELABORACIÓ:

-En un perol posem l'aigua a escalfar i quan bull la treiem del foc i afegim la farina, l'oli i la sal. Ho comencem a moure amb una cullera de fusta i, quan ja està a una temperatura més baixa, seguim pastant amb les mans fins que fem una massa uniforme. Quan ja la tenim, comencem a fer boletes (jo les faig un poc més menudes que una pilota de frontó i per cada 250 grams de farina me n'ixen entre 10 i 12). Amb un plat o una paella o alguna cosa plana, anem xafant les boles per donar-los forma redona i que queden planetes (un truc de ma mare és posar una bossa de plàstic i la bola dins, així no se'ns enganxa ni al banc ni al que fem servir per xafar-les). A mesura que les anem xafant les apilem en un plat (jo pose un poquet d'oli entre una coca i la de damunt perquè no s'enganxen).

En una paella posem un xorro d'oli i sofregim la ceba talladeta a trossets menudets fins que està ben dauradeta, com que jo tant els pèsols com la tonyina els pose de pot, un xicotet de pèsols i un de tonyina, quan apague el foc de la ceba afegisc la tonyina i els pèsols ben escorreguts i ho barrege bé. En cadascuna de les coques posem el sofregit que volguem (depenent de com ens agraden de plens), la tanquem per la meitat i unim les vores amb els dits perquè queden tancades. Les anem col·locant en una safata de forn i els fem un foradet perquè no esclaten quan les posem al forn. Quan ja tenim tots els pastissets fets, posem la safata al forn prèviament escalfat a uns 200 graus i en mitja horeta més o menys ja tindrem els pastissets.

Ajoblanco

-Fa un parell de setmanes, a Madrid, vam anar a la Taberna Puertalsol, d'Alberto Chicote i vaig provar per primera vegada el ajoblanco, molt diferent al que em pensava, perquè, tot i el nom, pràcticament no porta all i ni es nota el seu gust. Realment és com una sopar d'ametlla. Com que em va agradar tant, vaig anar directament a l'instagram del xef a buscar la recepta. El que penjaré ací és una adaptació, sobre tot en el que fa a les quantitats, perquè jo he gastat un paquetet de 125 grams d'ametlles, i ell en posava 300, però he respectat les proporcions i la manera de fer-lo. Supose que, ja que li faig propaganda, perquè em va semblar un lloc molt xulo per la seua ubicació i en el que es menja molt bé, no li importarà que li copie la recepta. 

INGREDIENTS:
-Ametlles crues (125 grams)
-Molla de pa (50 grams)

-All (Un gra menudet o mig gra si és més gran, sense el brot que té dins)

-Aigua (420ml)

-Vinagre de Jerez (17ml)

-Oli d'oliva (65ml)

-Meló i pernil (tallats en trossets molt xicotets per posar-los dins la salsa una vegada feta)

ELABORACIÓ:

-En un recipient posem tots els ingredients excepte l'oli i ho posem dins la nevera una horeta perquè la molla de pa es banye bé. Passat este temps ho treiem i ho triturem fins que quede ben finet. Afegim l'oli i l'emulsionem amb la resta. Ho podem tornar a posar a la nevera o servir directament en un bol i afegir els trossets de pernil i de meló. A la recepta original posava que s'havia de colar amb un colador finet en el pas anterior a afegir l'oli, però jo, per menjar amb cullera i "tropessons", preferisc no colar-lo i que estiga més espesset.

Arròs desconfinat: Amb pollastre, costelles i gírgoles.

-Després de tants dies tancat, tenia moltes ganes de cuinar a l'exterior i amb normalitat. Tot i que ja porte unes setmanes fent-ho, com que esta combinació que no havia provat mai ha quedat molt bona i  comence a tindre por que esta situació no dure molt, aprofite per compartir-la.

INGREDIENTS: 

-Arròs (una tasseta o uns 100 grams per persona)

-Aigua (tres tassetes per persona)

-Pollastre (un o dos trossets no massa grans per persona, si pot ser amb os perquè hem de fer el caldo)

-Costelles de porc (tallades en daus, un o dos trossos per persona)

-Gírgoles (Són uns bolets cultivats que als supermercats estan al costat dels xampinyons i que es venen tot l'any)

-Ceba (jo he gastat tendra i n'he posat mitja per 4 racions)

-Alls (un gra cada dos racions)

-Tomaca ratllada (una per 4 racions)

-"Sazonador" per paella (uns sobrets que ja venen preparats amb colorant i safrà, si no, gastem colorant perquè quede groguet).

-Oli d'oliva

ELABORACIÓ:

-En una paella, posem un bon xorro d'oli, suficient per sofregir la carn i posem tots els trossets de carn, els salem i els sofregim bé. Quan comença a estar feta, afegim la ceba i l'all tallats ben menudets i al final de tot les gírgoles i la tomaca ratllada. Deixem que es faça tot bé i afegim l'aigua. Mesurem el nivell i afegim més aigua per fer el caldo. Ho deixem bullir una mitja horeta fins que l'aigua torna a estar al nivell inicial i mentre bull bé, afegim primer el "sazonador" i després l'arròs, ben repartit. El tenim bullint 10 minuts a foc viu, fins que veiem que ja comença a assomar l'arròs i baixem el foc un poquet perquè vaja acabant-se de consumir el caldo poc a poc. Si veiem que queda massa caldo el deixem bullir més ratet a foc viu. Quan ja s'ha consumit el caldo, deixem repossar uns 10-15 minuts perquè s'assente i agarre gustet i a servir.

Empanada de polp

-Encara recorde quan, fent el camí de Santiago Francès, vaig parar en el forn de Cacabelos, un poble encara de la província de León i em vaig menjar la primera empanada del camino, precisament de polp, i em va saber a glòria. La meua no ha estat tant gloriosa però he de dir que estava boníssima. Ara sí, a diferència de l'empanada de bonítol que ja havia penjat, he gastat llevat fresc per fer-la, i aquesta és la principal variació de la recepta, a part del compango. Les dues receptes formen part de les que em va passar Juanjo, i tenint en compte que el llevat també me'l va portar ell, l'empanada és mitja seua, o més.

INGREDIENTS:

-Ceba (2 grans)

-Polp cuit(Mig quilo)

-Pebre roig dolç (o picant si el preferim, jo no)

-Oli (5 cullerades del que hem gastat per sofregir la ceba)

-Sal (al gust)

-1 ou (per pintar l'empanada abans de posar-la al forn.

per la massa:

-Farina (de força o normal, 300 grams)

-Aigua (100ml, si podem gastar la de cocció del polp, molt millor, jo com que vaig comprar el polp cuit, he posat aigua normal)

-Llevat fresc (20 grams, quasi una pastilla, que són de 25)

-Oli d'oliva verge extra (un bon xorro per sofregir la ceba)

-Sal (un pessic)

ELABORACIÓ:

-Si no comprem el polp cuit com he fet jo (i envasat al buit) el primer que hem de fer és coure'l i tallar les potes en talladetes i el cap en trossets ben xicotets. En una paella posem un xorro d'oli i sofregim les cebes tallades ben finetes (en juliana) fins que queden ben cuites. Després escorreguem la ceba i la reservem perquè vaja refredant-se i separem l'oli. Mentre esperem, anem fent la massa.

En un bol posem tota la farina menys una miqueta i li donem forma de volcà. Al forat del mig afegim l'aigua en la que haurem dissolt el llevat, barregem amb una cullera de fusta i afegim les 5 culllerades

d'oli i el pessic de sal. Ho barregem tot bé i en una superfície neta comencem a amassar amb les mans, en total uns 10 minuts. Fem una bola i la guardem en el bol tapada amb un drap net i esperem una hora a que la massa es faça bona. Passat aquest temps, partim la massa en dos parts igual, enfarinem una superfície neta i aplanem una d'elles amb el corró i li donem la forma que volguem, en el meu cas rectangular. Posem per damunt la ceba repartida deixant les vores lliures, després posem el polp i tirem el pebre roig. Aplanem l'altra meitat de massa i la posem damunt tapant-ho tot i tanquem les vores plegant-les amb els dits. Batem l'ou i si volem li posem un xorret de llet perquè no es creme i pintem l'empanada abans de posar-la al forn prèviament escalfat a 180 graus. La tenim 20 minuts a la part de baix del forn i després la pugem al mig 20-25 minutets més o fins que està ben dauradeta.

A l'hora de tallar-la és millor fer trossets xicotets perquè el compango (farcit) és pesat i costa que no es trenque. 

Pa casolà

Ma mare sempre ens ha dit que des de que era menudeta tenien costum de fer pa a casa. Aprofitant que ja tenia llevat fresc, li vaig preguntar la mida per poder-lo fer. Com que és una mida tradicional, la farina és la de blat normal, tot i que quan puga compraré integral per fer-lo integral o barrejant les dos farines.

INGREDIENTS:

-Farina (250 grams)

-Aigua (Mig got)

-Oli (dos ditets)

-Llevat fresc (un quart de pastilla, uns 6-7 grams)

-Sal (Un pessic)

ELABORACIÓ: 

-Posem la farina en un bol i afegim l'aigua, en la qual haurem dissolt el llevat, la sal i l'oli. Ho barregem tot amb una cullera de fusta i quan ja podem ho agarrem amb les mans i amassem bé uns 10 minutets en total. Li donem la forma del pa o panets que volem fer (jo en vaig fer dos) i si volem li fem uns tallets, ma mare diu que ella els fa molt més inclinats del que els he fet jo, de fet els fa quasi verticals perquè així s'evita que es trenque el pa quan el tallem. En este moment, jo un dels dos pans (el que no té ratlletes) el vaig obrir i el vaig omplir de xoriço (imitant el que en algunes regions he vist com a "bollo preñao"). Deixem els panets un ratet fins que s'inflen, o el que es coneix com que la massa es fa bona, una mitja horeta pot ser suficient i després els posem al forn prèviament escalfat a 180 graus. Quan veiem que estan dauradets, depèn del forn però tarda sobre mitja hora, ja els podem traure, i esperem que es gelen per tallar-los per evitar que es trenquen.