divendres, 3 de juny del 2011

Melmelada de poma

-Mai he estat massa aficcionat a menjar melmelada. Recorde, quan era menudet i a casa desdejunàvem tostades, que tots se la feien amb melmelada i jo me la feia amb sucre. Aquesta melmelada, símplement la faig per després fer-la servir pel pastís de poma, explicat en una altra recepta, però també es pot fer servir per qualsevol altra cosa.

INGREDIENTS:
-Pomes (1,5kg de pomes menys un parell).
-Aigua (un got).
-Sucre (200g. aproximadament, depén de lo dolça que ens agrade, podem anar provant).
-Llima (una llima escorreguda, per als catalans seria llimona, ho dic per no crear confusions, que allà dalt, la llima i la llimona són dos coses diferents)

ELABORACIÓ:
-Pelem les pomes i les tallem a trossets. En un perol, posem tots els ingredients i ho posem a bullir a foc no molt alt. Ho tenim bullint prou de temps, com més millor, perquè la poma quedarà més desfeteta i l'aigua més consumida. Una vegada pensem que ja ha bullit prou, ho passem per un colador i l'aigua que queda, que serà almíbar, el reservem si el que volem fer després és un pastís de poma. La poma, la fem ben escorreguda i la guardem en un pot, ja tenim la melmelada feta.

diumenge, 1 de maig del 2011

Hamburgueses

-Està clar que és un plat fàcil de comprar ja fet i que és el que tots solem fer, però l'altre dia ma mare em deia que ella aprofitava quan comprava carn picada per fer-les, i així els hi pots afegir els ingredients que tu vullgues, vaig fer la prova i em va semblar molt interessant.

INGREDIENTS:
-Carn picada (de vedella, de porc, o barrejada).
-Ceba.
-Xampinyons.
-Julivert.
-Espècies (podem aegir totes aquelles que ens agraden, a mi m'agrada posar herbes provenzals).

ELABORACIÓ:
-Tallem la ceba i els xampinyons ben menudets i fem una massa amb la carn picada. Podem posar un ou perquè ens quede més compacta, però no fa falta. Afegim les espècies i ho mesclem tot bé i anem agarrant trossos de massa i xafant-los per donar-los la forma que volguem. Quan més els xafem, més fàcil serà que se'ns facen per dins. Els posem en una paella per al foc i ja està, cadascú ho cuina al seu gust.

dijous, 14 d’abril del 2011

Flam d'ou

-Quan érem menuts, a casa no compràvem quasi mai ni flams ni natilles ni res, perquè ma mare ho feia quasi tot. L'altre dia per curiositat li vaig preguntar com es feia el flam o la calatrava i, és tant senzill, que no vaig poder evitar el provar de fer-los. A més, queden tant bons, i costen tant poquet de fer que val la pena. I amb un poquet de nata...

INGREDIENTS:
-Ous (depén de quants flams volem fer, a mi, per cada dos ous m'ixen tres flams, però també depén del tamany de la flanera).
-Llet (un got de llet per cada dos ous).
-Sucre (Una cullerada sopera per cada ou, però també depèn de lo dolços que ens agraden).
-Caramel o sucre cremat.
-Ratlladura de llima (opcional, si ens agrada, li dóna un gustet molt bo).

ELABORACIÓ:
-Trenquem els ous en un bol o un altre recipient per batre'ls i els batem a mà, amb una forquilla o amb varilles, però no amb la batedora, sinó amb la mà, perquè si no se'ns fa bromera que després fa que la textura del flam no quede bé.
 Quan ja hem batut els ous, afegim el sucre i seguim batent per barrejar-ho bé, i al final posem la llet i ho acabem de barrejar tot. Si volem les ratlladures de llima, les posem també.
 Per una altra banda, en cada flanera haurem tapat la base amb caramel (jo faig servir el de Royal i queda molt bé) o sucre cremat. Omplim cada flanera amb el batut que tenim i els posem al forn al "bany maria", és a dir, en un recipient amb aigua. Ens serveix la mateixa safata del forn i si no qualsevol recipient on poguem posar una miqueta d'aigua i les flaneres però sense que rebosen i entre l'aigua dins.
  Prèviament haurem escalfat el forn a 180º, i si també hem escalfat l'aigua, tardaran menys en fer-se els flams. Posem els flams i, en aproximadament mitja hora, els tindrem fets. Mirem-ho de tant en tant perquè no se'ns passen, i quan punxem amb un ganivet i el treiem net, sense líquid xorrant, ja està.

dissabte, 2 d’abril del 2011

Pilotetes en salsa

-Un altre d'aquells plats que requereixen un bon tros de pa per gaudir completament. Les pilotes són les mateixes que gastem pel putxero o per la paella. Respecte l'acompanyament (xampinyons, pésols,...) podem triar cadascú els que més ens agraden.

INGREDIENTS:
-Carn picada (de vedella o de vedella i porc barrejada).
-Ou
-Ceba
-Tomaca ratllada
-All
-Xampinyons
-Carlota
-Pésols
-Pa ratllat
-Oli
-Sal
-Julivert
-Espècies per les pilotes (canyella, pebre roig, pebre negre, o les que ens agraden).

ELABORACIÓ:
-Primer que res fem les pilotes. Pastem un poc la carn picada i després li afegim un ou batut, julivert, pinyons i les espècies que volguem, canyella, pebre roig, pebre negre... ho pastem tot fins que quede ben barrejat i comencem a fer les boletes de carn, del tamanys que volguem. Al fer-les en salsa, és millor que no siguen molt grans així faran més gustet a la salsa.
 En una paella, posem oli i sofregim un poc les pilotes i les tornem a traure. També podem botar aquest pas i posar-les al final perquè vagen fent-se poc a poc.
 Ratllem la ceba o la tallem ben menudeta i la posem en la paella amb els alls també tallats ben menudets fins que vagen daurant-se, la carlota talladeta a trossets, si és que en posem, també la posem ara al principi. La última cosa de la salsa és sempre la tomaca ratllada. Després anem afegint progressivament les pilotes, els xampinyons, els pésols i totes aquelles verdures que volguem posar i deixem que vaja fent-se tot molt poc a poc. "Com més lent ho faces, més gustós et quedarà", diu ma mare. L'ordre o el moment de posar-los depén de com ens agrada que queden, si més crus o més fets.  Podem tirar un xorret de conyac si ens agrada i deixem que es consumisca poc a poc. Quan ja ens agrada com està de fet, apaguem el foc i ho servim. Al dia següent, encara està més gustós, per tant cap problema si ho fem amb temps d'antelació

dilluns, 28 de març del 2011

Pollastre "al ajillo"

Igual que quan vaig penjar el conill, torne a demanar disculpes pel castellanisme, però així és com ho diem i com ho disfrutem. M'agrada tant com el conill i pense que, amb un tros de pa, és un plat senzill i boníssim a l'hora.

INGREDIENTS:
-Pollastre (A trossets no molt grans, cadascú la part que més li agrada. La part de dalt de la cuixa, en trossets menudets, va molt bé).
-Oli
-Sal
-Alls
-Conyac

ELABORACIÓ:
-Posem el pollastre a sofregir fins que es fa ben dauradet, després li afegim conyac i el cremem. Per acabar, afegim els alls sencers, posem foc mínim i ho tapem si no volem que se'ns quede molt sec, ho tenim un ratet fins que tot ha agarrat bon coloret i ja està.

dilluns, 14 de març del 2011

Sopa de rei

-Este és, segons la majoria de gent que el prova, "un dels millors pastelons", tot i que l'aspecte que té no és gens atractiu. A mi personalment, també m'agrada molt. A més, l'elaboració és prou simple. Hem de fer un bescuit normal i després afegir-li la "sopa" perquè se la bega. La recepta li la deguem a ma tia Conxín, que és també qui ens ha dit el nom, des d'ací aprofite per agrair-li-ho.

INGREDIENTS:
Per al bescuit:
-Ous (sis)
-Sucre (180 grams)
-Farina (150 grams)
-Mantega (poqueta, per untar el motlle)
Per a la "sopa de rei":
-Rovells d'ou (5)
-Nata (1 litre)
-Sucre (125 grams)

ELABORACIÓ:
-Per començar, fem un bescuit amb normalitat(clicar sobre l'enllaç per veure la recepta) i el treiem del motlle. Ens farà un motlle més gran perquè hem de posar junts la sopa i el bescuit perquè se'l bega. Ens posem un poquet en el motlle, posem el bescuit damunt i tirem la resta per damunt. Per assegurar-nos que arriba a tot el bescuit, podem tallar el bescuit transversalment per la meitat i posar sopa dalt, baix i en mig o anar fent-li foradets per ajudar la sopar a entrar dins. Amb el forn ben calent, ho posem dins i ho tenim 10 o 15 minuts, o fins que veiem que s'ha begut la nata. No convé tindre-ho molt de temps perquè si no, s'evapora tota i es queda el bescuit sec. Quan el treiem, podem untar el bescuit per damunt amb mermelada.

dissabte, 8 de gener del 2011

Potatge de verdures i cigrons

-Abans de començar, dir que ja sé que sembla escrit en "xurro", però per no posar directament "potaje", que és com ho diem a casa, ho he buscat per veure com s'escrivia correctament. Aquest és un altre dels plats que de menudet no m'agradaven i amb els anys cada volta m'han anat agradant més, i més ara, amb el fred que fa i lo bé que senta un plat ben calentet. Els ingredients són molt variables, jo el posaré tal i com el vaig fer l'última vegada, que és com m'havia explicat ma mare i em va quedar molt bo.

INGREDIENTS:
-Espinacs (una bossa de les fresques)
-Bledes (una bossa de les fresques)
-Creïlla (un parell, si ens agrada més, més, i si no, menys)
-Safanòria (una, jo no en posse més perquè no m'agrada massa bullida)
-Penques
-Cigrons
-Picada: All, ametlla i julivert
-Aigua
-Oli
-Sal
-Ou dur

ELABORACIÓ:
-En un perol amb un poc d'oli posem a sofregir els espinacs i les bledes fins que es redueixen. Després afegim les penques, jo gaste les congelades normalment, que es fan més ràpid, però queden molt bones. Quan ja ho tenim quasi, posem la creïlla tallada a quadradets i la safanòria tallada menudeta i ho tapem tot amb aigua. Si no ho hem anat salat abans, posem la sal ara. Ho deixem bullir tot
mitja horeta fins que es fan les creïlles però sense passar-nos-en, perquè si no es desfa tot. Mentre que va bullint, amb el morter, fem una picadeta d'all, ametlles torrades i julivert que afegim poc abans d'apagar el foc. Els cigrons, jo els pose o bé de pot o bé dels que em sobren quan faig putxero, que són molt més gustosos. Per tant, com ja estan cuits, els pose al final perquè estiguen calentets i ben mescladets amb tots. Si els gastem crus, els hem de coure abans.
Si ho deixem reposar un ratet, sempre agafa més bon gustet.
Una vegada servit al plat, podem ratllar-li per damunt ou dur, que queda molt bo.

dissabte, 1 de gener del 2011

Còctel de gambes

-Aprofite que ens trobem en les festes nadalenques per posar un plat que ja fa molts anys que mengem sempre en la picaeta de la nit de Nadal, en el segon sempre fem més variacions, però en el primer, sempre mengem este còctel. Al llarg dels anys s'ha anat modificant fins que ma mare l'ha deixat al nostre gust, molt senzillet, i és com ho explicaré a continuació, per supost, pot haver mil variacions.
Salut i Bon any a tots!

INGREDIENTS:
-Gambes i/o llagostins. (Fa un temps ma mare comprava llagostins cuits i els pelàvem entre tots, poc després per fer-ho més ràpid i còmode, va passar a comprar els que venen frescos en salmuera o els congelats crus)
-Surimi (bastonets de cranc)
-Enciam
-Salsa rosa (feta a base de maionesa i ketxup).

ELABORACIÓ:
-Si les gambes estan crues, les bullim, si estan cuites, les pelem, i si estan en salmuera les posem directament després d'escórrer-les.
En la copa on anem a servir-lo, posem l'enciam tallat ben menudet, per damunt les gambes peladetes i el surimi talladet menudet i per damunt posem la salsa rosa que volguem i ja està.

divendres, 24 de desembre del 2010

Tonyina al forn

-La veritat és que quasi sempre em menge la tonyina a la planxa, però això obliga a fer alguna cosa per acompanyar-la. En este plat, molt senzill, ja que només posem ceba, la tonyina ja porta algun acompanyament, és molt ràpida i fàcil de fer i queda molt gustosa.


INGREDIENTS:
-Tonyina (Jo quasi sempre compre la congelada del mercadona que sol estar bé de preu i queda molt tendra i gustosa).
-Ceba.
-Oli.
-Sal.
-Espècies (si li volem posar, les que ens agraden).

ELABORACIÓ:
-Anem escalfant el forn mentre que tallem la ceba, cadascú com li agrade, a mi com mes m'agrada és en "juliana". Untem la base d'una cassola amb oli, posem damunt la ceba i la sal que volguem i la posem dins del forn perquè vaja fent-se. Quan ja està un poc feta, depenent de si la tonyina és més o menys grossa ho farem abans o després, posem la tonyina damunt i li tirem un rajolinet d'oli i les espècies que ens agraden. Quan veiem que la tonyina ja està feta, (a mig fer-se li podem donar la volta), ja està.

dijous, 9 de desembre del 2010

Llenties

-Éste és un plat que quan era menut no m'agradava gens, encara recorde com ma mare ens les triturava tant a mi com a la meua germana per tal que les menjàrem, ja que, "són molt importants perquè tenen ferro...". A més aprofitava per fer-nos menjar verdura, ja que triturat no es veu, així ens posava de tot.
Ara és un plat que m'agrada molt, i fet de qualsevol manera. La manera de fer-les de ma mare té com a característica que no porta res de carn, tot verdura, per tant, és un plat que no es fa gens pesat.

INGREDIENTS:
-LLenties (aproximadament 80g. per persona).
-Ceba.
-All porro.
-Safanòria.
-Alls.
-Tomaca ratllada.
-Xirivia.
-Api.
-Ametlles.
-Julivert.
-Pebre roig.
-Llorer.
-Sal.
-Aigua.
-Oli.
-Ou dur.

-En una paella posem un poc d'oli i tallem ben menudet el porro, la ceba i la safanòria i ho sofregim tot junt provant-ho de sal. També podem posar un parell de dents d'all sencers per donar-li gustet. Quan ja ho tenim tot quasi sofregit, afegim la tomaca ratllada i deixem que s'acabe de fer tot. Quan ja està, afegim el pebre roig i apaguem el foc mentre que ho barregem tot bé.
Per una altra banda, preparem les llenties. Si fem servir les ràpides, que és el que faig jo, no fa falta que les posem en remull abans, simplement les rentem un poquet perquè se'n vaja la terra que trauen o les posem amb aigua mentre que preparem el sofregit. Després les passem pel colador per treure la terra i les posem a bullir en un perol amb la xirivia, l'api i un parell de fulles de llorer. Si són llenties ràpides tarden aproximadament mitja horeta en estar fetes. Un poc abans, afegim el sofregit al perol i ho barregem tot bé, deixant-ho bullir una miqueta tot junt. Mentre que fem això, en el morter, fem una picaeta amb ametlles fregides, all i julivert, que afegim al final quan ja està quasi acabat per donar-li gustet. A l'hora de servir, li ratllem l'ou dur per damunt, millor fer-ho en cada plat, perquè si no les mengem totes el primer dia i les guardem, l'ou es pot fer roïn.
Si no ens ho mengem immediatament sino al cap d'un ratet i fins i tot el dia següent, estan més gustoses.