Còctel de gambes

-Aprofite que ens trobem en les festes nadalenques per posar un plat que ja fa molts anys que mengem sempre en la picaeta de la nit de Nadal, en el segon sempre fem més variacions, però en el primer, sempre mengem este còctel. Al llarg dels anys s'ha anat modificant fins que ma mare l'ha deixat al nostre gust, molt senzillet, i és com ho explicaré a continuació, per supost, pot haver mil variacions.
Salut i Bon any a tots!

INGREDIENTS:
-Gambes i/o llagostins. (Fa un temps ma mare comprava llagostins cuits i els pelàvem entre tots, poc després per fer-ho més ràpid i còmode, va passar a comprar els que venen frescos en salmuera o els congelats crus)
-Surimi (bastonets de cranc)
-Enciam
-Salsa rosa (feta a base de maionesa i ketxup).

ELABORACIÓ:
-Si les gambes estan crues, les bullim, si estan cuites, les pelem, i si estan en salmuera les posem directament després d'escórrer-les.
En la copa on anem a servir-lo, posem l'enciam tallat ben menudet, per damunt les gambes peladetes i el surimi talladet menudet i per damunt posem la salsa rosa que volguem i ja està.

Tonyina al forn

-La veritat és que quasi sempre em menge la tonyina a la planxa, però això obliga a fer alguna cosa per acompanyar-la. En este plat, molt senzill, ja que només posem ceba, la tonyina ja porta algun acompanyament, és molt ràpida i fàcil de fer i queda molt gustosa.


INGREDIENTS:
-Tonyina (Jo quasi sempre compre la congelada del mercadona que sol estar bé de preu i queda molt tendra i gustosa).
-Ceba.
-Oli.
-Sal.
-Espècies (si li volem posar, les que ens agraden).

ELABORACIÓ:
-Anem escalfant el forn mentre que tallem la ceba, cadascú com li agrade, a mi com mes m'agrada és en "juliana". Untem la base d'una cassola amb oli, posem damunt la ceba i la sal que volguem i la posem dins del forn perquè vaja fent-se. Quan ja està un poc feta, depenent de si la tonyina és més o menys grossa ho farem abans o després, posem la tonyina damunt i li tirem un rajolinet d'oli i les espècies que ens agraden. Quan veiem que la tonyina ja està feta, (a mig fer-se li podem donar la volta), ja està.

Llenties

-Éste és un plat que quan era menut no m'agradava gens, encara recorde com ma mare ens les triturava tant a mi com a la meua germana per tal que les menjàrem, ja que, "són molt importants perquè tenen ferro...". A més aprofitava per fer-nos menjar verdura, ja que triturat no es veu, així ens posava de tot.
Ara és un plat que m'agrada molt, i fet de qualsevol manera. La manera de fer-les de ma mare té com a característica que no porta res de carn, tot verdura, per tant, és un plat que no es fa gens pesat.

INGREDIENTS:
-LLenties (aproximadament 80g. per persona).
-Ceba.
-All porro.
-Safanòria.
-Alls.
-Tomaca ratllada.
-Xirivia.
-Api.
-Ametlles.
-Julivert.
-Pebre roig.
-Llorer.
-Sal.
-Aigua.
-Oli.
-Ou dur.

-En una paella posem un poc d'oli i tallem ben menudet el porro, la ceba i la safanòria i ho sofregim tot junt provant-ho de sal. També podem posar un parell de dents d'all sencers per donar-li gustet. Quan ja ho tenim tot quasi sofregit, afegim la tomaca ratllada i deixem que s'acabe de fer tot. Quan ja està, afegim el pebre roig i apaguem el foc mentre que ho barregem tot bé.
Per una altra banda, preparem les llenties. Si fem servir les ràpides, que és el que faig jo, no fa falta que les posem en remull abans, simplement les rentem un poquet perquè se'n vaja la terra que trauen o les posem amb aigua mentre que preparem el sofregit. Després les passem pel colador per treure la terra i les posem a bullir en un perol amb la xirivia, l'api i un parell de fulles de llorer. Si són llenties ràpides tarden aproximadament mitja horeta en estar fetes. Un poc abans, afegim el sofregit al perol i ho barregem tot bé, deixant-ho bullir una miqueta tot junt. Mentre que fem això, en el morter, fem una picaeta amb ametlles fregides, all i julivert, que afegim al final quan ja està quasi acabat per donar-li gustet. A l'hora de servir, li ratllem l'ou dur per damunt, millor fer-ho en cada plat, perquè si no les mengem totes el primer dia i les guardem, l'ou es pot fer roïn.
Si no ens ho mengem immediatament sino al cap d'un ratet i fins i tot el dia següent, estan més gustoses.

Berenar de Pasqua

-Este és el nom amb el que ma mare diu que coneixien este menjar "quan érem menudets", i quan jo era menut, també el coneixíem així, i, de fet, era el que portava ma mare per berenar al convent els dies de pasqua, (per cert, precisament la foto de capçalera del bloc pertany al monestir de Sant Jeroni, i a la pinada que envolta este monestir és a la que sempre li hem dit "el convent"). És un plat de carn, on cadascú pot poser la que més li agrada, però magre o llom de porc i pit de pollastre són lo més normal.

INGREDIENTS:
-Carn (magre, llom o pit de pollastre, qualsevol de les 3 o qualsevol barreja de les 3).
-Pebre (verd o roig, com més ens agrade).
-All (sencerets o talladets a trossets, com més ens agrade)
-Tomaca (ratllada o de pot)
-Bolets i/o xampinyons.
-Oli
-Sal

ELABORACIÓ
-En una paella ben grandeta, i si pot ser fonda millor, perquè després quedarà ben plena, posem a fregir la carn amb els allets per donar-li gustet. Podem aprofitar també l'oli per coure els bolets o xampinyons i després retirar-los perquè no estiguen tant de temps al foc. Quan ja la tenim feta, la retirem i posem el pebre tallat menudet a fregir en el mateix oli i amb els allets. Quan ja està cuit, però encara no fet del tot, afegim la tomaca i deixem que es vaja fent, com sempre que fem tomaca fregida, si la tenim més ratet, quedarà menys aigua i per tant, millor. Una vegada cuita, afegimi la carn i els bolets i ho barregem tot un poquet amb el foc baix perquè quede tota la salsa ben repartida.

Bescuit

-Un altre dolç, aquest destaca per la seua textura, és com rossegar una esponja, això fa que al mullar-lo en la llet s'empape molt i quede molt bo. Però jo recorde que lo que més m'agradava és, a mitja vesprada, cridar: "Mamà, vull un tros de bescuit amb nocilla!", i com a berenar, obertet per la meitat i farcit, estava molt i molt bo. Fer-lo és un momentet, per tant, vos anime a que ho intenteu.

INGREDIENTS:
-Ous (sis)
-Sucre (180 grams)
-Farina (150 grams)
-Mantega (poqueta, per untar el motlle)

ELABORACIÓ:
-Per començar, separem les clares dels rovells dels ous i les posem en un bol per la batedora de varetes, les alcem (les batem a punt de neu) i quan ja les tenim, afegim el sucre i treballem la barretja ben treballada. Per últim afegim els rovells dels ous i la farina i ho mesclem tot però ara ja sense treballar-ho massa, ho podem fer fins i tot sense encendre la batedora.
 Untem un motlle amb mantega i posem un poc de farina per damunt perquè no quede humit. Li donem la volta per tirar la farina i que no quede tampoc massa farinós i després aboquem tota la massa del bescuit en el motlle. Escalfem el forn a uns 150 graus i posem el bescuit dins. En mitja horeta més o menys ja se'ns haurà fet, però millor que el controlem i, quan veiem que està doradet, provem a clavar-li un ganivet i, si ix net, és que ja està.

Crema de carabassó

-Una crema més, igual que les altres però canviant l'ingredient principal, en aquest cas, com que el carabassó és una cosa que no m'agrada en excès, tinc per costum posar-li un poc de formatge ("quesito").

INGREDIENTS:
-Carabassó
-Ceba
-Creïlla
-Oli
-Sal
-Aigua
-Formatge ("quesito")

ELABORACIÓ:
-En un perol amb un poc d'oli, posem a sofregir la ceba tallada a trocets i el carabassó i ho ajustem un poc de sal. Quan ja ho tenim més o menys, afegim la creïlla tallada a daus i aigua fins que ho tapem tot. També podem sofregir més la creïlla si volem. Quan comença a bullir, ho deixem uns 25 minuts per tal que es faça la creïlla i després ho colem tot. És millor colar el caldo perquè així podem anar afegint-lo poc a poc a la batedora depenent de si volem la crema més o menys espesa. Posem tota la verdura a la batedora, jo preferisc utilitzar la de got perquè m'agrada més la textura que queda, ho cobrim amb el caldo que hem colat i li posem el formatge que tinguem ganes i provem per vore si ens queda molt espés i per provar-ho de sal, afegim el que falte i tornem a batre fins que quede al nostre gust.

Flam de carabassa

-Des de que mon pare i ma mare van plantar carabasses al bancal, es multipliquen a casa les receptes que les tenen com a ingredient principal. A mi en principi no m'agradaven, però ara m'agraden tots els plats que fem amb elles, fins i tot elles soles torrades al forn.

INGREDIENTS:
-600g. de carabassa (torrada al forn).
-250g. de sucre
-5 ous
-Un brick menut de nata
-3 cullerades de maizena
-1 llima ratllada
-Sucre cremat (el caramel que venen de royal va molt bé)

ELABORACIÓ:
-Abans que res, agarrem la carabassa, la tallem per la meitat i la torrem al forn per poder fer el flam.
 Posem en un pot per la batedora els ous i el sucre i els treballem una miqueta amb la batedora de varilles. A continuació afegim la resta d'ingredients i ho mesclem tot bé.

 En un motlle per posar al forn, untem tota la base amb el sucre cremat i tirem tot el batut per damunt. Quan ja tenim el forn ben calent, a més de 200 graus, posem el motlle dins i en aproximadament una hora tindrem el flam fet. Podem clavar-li un ganivet i, quan el treiem net, ja està fet. Ma tia Conxin diu que en la recepta original que li van passar, una vegada tret el flam del motlle se li posava xocolate ratllat per damunt, però això no ho solem fer, és una prova que sembla que no déu d'estar gens malament.

Braç de gitano d'espinacs.

-Un plat senzill i ràpid de fer i molt bo, tant per menjar de picaeta o com a complement d'un plat principal, o per sopar. Jo posaré els ingredients que posa ma mare, amb els quals queda boníssim, però podem posar allò que volguem.

INGREDIENTS:
-Pasta de full (de la que venen com una làmina enrotllada amb forma ovalada, millor comprar la de Tarradellas, que em comenta ma tia Conxin que és rectangular, o també la de hacendado).
-Espinacs
-Alls
-Tonyina (de pot)
-Pernil dolç
-Formatge
-Oli
-Ou

ELABORACIÓ:
-En una paella posem un poc d'oli i sofregim alguns allets talladets ben menudets i els espinacs.
 En una superfície plana, anem desenrotllant la pasta de full ("hojaldre"), sense treure'l del paper, perquè així després no se'ns enganxarà. L'estenem bé i l'anem estirant per deixar-lo lo més semblant possible a un rectangle, ja que té forma ovalada.
 Quan ja el tenim ben estés, tirnem per damunt el sofregit, escampant-lo bé per tota la pasta menys pel borde, que el deixem buit per després podem enrotllar-ho bé. Després tirem la tonyina per damunt del sofregit fins que ho tapem tot. Per damunt, fem una capa amb el pernil dolç i una altra amb el formatge, de rodanxes fines, millor.

 Una vegada tenim tots els ingredients estesos, comencem per un costat a enrotllar la pasta des del costat més llarg del rectangle, perquè ens quede lo més allargat possible. Ho enrotllem tot poc a poc i quan acabem doblem les puntes perquè quede tancat. Després, amb un pinzell, li passem l'ou batut per damunt i ho posem al forn prèviament escalfat. Quan ja està ben doradet, ja està.

Pebres farcits d'arròs

Un altre plat en el que l'ingredient protagonista és l'arròs fet al forn, però amb la peculiaritat que en este cas, l'arròs es cou amb el vapor que desprén el pebre. És un plat molt gustós i que dóna molt de joc, perquè a part dels ingredients principals, arròs i pebre, podem posar el que vullguem. Lo normal és posar ceba i carn picada, però el podem fer tot de verdures o del que la nostra imaginació ens diga.

INGREDIENTS:
-Pebres rojos
-Arròs (2 cullerades per cada pebre més o menys).
-Ceba
-All
-Tomaca ratllada o triturada
-Carn picada (que pot ser sustituida per tonyina si ens agrada)
-Oli
-Sal
-Opcionalment podem posar xampinyons o altres verdures en funció del que volguem fer el farcit.

ELABORACIÓ:
-En una paella amb oli sofregim l'all i la ceba i a continuació afegim la carn picada, com si estiguérem fent un sofregit per pasta. Quan ja més o menys ho tenim, afegim la tomaca ratllada i anem deixant que es vaja consumint fins que quede el sofregit preparat. A continuació, afegim l'arròs i el sofregim ben sofregit. Llevem el rabo als pebres i els netegem un poc per dins i després els anem omplint amb el sofregit i l'arròs. Una vegada plens, tapem el forat del pebre amb un tros d'albergínia o una rodanxa de ceba. Els posem en una safata pel forn i els tapem amb paper de plata perquè no es cremen, una vegada tenim el forn ben calent, els posem dins. Com que l'arròs s'ha de coure amb el calor de dins del pebre, el procés és lent, necessitarem una hora o més, depenent del forn. Quan veiem que el pebre ja està ben cuit, normalment l'arròs ja està fet, però podem destapar-lo i mirar-ho per confirmar-ho.

Crema d'espàrrecs

-Encara que preferisc menjar-me els espàrrecs al forn o a la planxa, que m'agraden molt, si volem un plat calentet, la crema és una manera ben bona i fàcil de fer-los. El procés és el mateix que per fer la resta de cremes, les quals, a mi m'agraden molt sobre tot per sopar, ja que tenen una digestió molt lleugera.

INGREDIENTS:
-Espàrrecs (dels verds, ens hem d'esperar a que siga la temporada, si no són molt cars o només estan congelats).
-Ceba
-Creïlla
-Oli
-Sal
-Aigua

ELABORACIÓ:
-En un perol amb un poc d'oli, posem a sofregir la ceba tallada a trocets i els espàrrecs i ho ajustem un poc de sal. Quan ja ho tenim més o menys, afegim la creïlla tallada a daus i aigua fins que ho tapem tot. També podem sofregir més la creïlla si volem. Quan bull, ho deixem bullir uns 25 minuts per tal que es faça la creïlla i després ho colem tot. És millor colar el caldo perquè així podem anar afegint-lo poc a poc a la batedora depenent de si volem la crema més o menys espesa. Posem tota la verdura a la batedora, jo preferisc utilitzar la de got perquè m'agrada més la textura que queda, ho cobrim amb el caldo que hem colat i provem per vore si ens queda molt espés i per provar-ho de sal, afegim el que falte i tornem a batre fins que quede al nostre gust.