Coca de pebre i tomaca

-Esta coca és molt similar a la coca de pésols que ja havia posat temps abans, la única diferència està en el sofregit que li posem per damunt a la masa. Quan era menudet a mi m'agradava més esta, però ara m'agrada més la de pésols perquè la de tomaca la trobe massa àcida.

INGREDIENTS:

Per la massa:

-Farina (mig quilo)

-Llevat (un paquetet de la que venen fresca, jo la compre al mercadona, i està a la zona dels iogurs)

-Oli (mig got)

-Llet (un got, també es pot posar aigua, però amb la llet, la massa s'aguanta més blaneta)

-Sal (un pessic)

Pel sofregit:

-Pebre roig.

-Tomaca ratllada.

-Tonyina.

-Ou dur.

(les quantitats han de ser les suficients per cobrir tota la masa, i les proporcions depenen del gust de cadascú).

ELABORACIÓ:

-Per fer la massa, posem en un recipient gran, on poguem pastar després, la llet, un poc tèbia, i el llevat desfet, i ho tenim uns minutets perquè vaja desfent-se el llevat.

Passats estos minuts, afegim la farina i l'oli i ho movem tot amb una cullera de fusta, fins que va fent-se tot una massa, si veiem que falta oli o farina, ho anem afegint fins que queda una textura bona per pastar amb les mans. Ho pastem ben pastat durant uns minuts i després ho deixem fet una bola, tapat amb un drap nét, fins que la pasta es fa bona (s'infla)

Mentre que la massa es fa bona, en una paella, sofregim el pebre tallat a trocets, després afegim la tomaca ratllada i, al final, quan ja està, la tonyina, per deixar preparat el sofregit.

Quan veiem que la pasta ha inflat, agarrem una llanda (ma mare li posa paper vegetal a sobre, i jo també ho faig, així no s'apega ni embruta) i posem la massa extesa per tota la superfície. Després li tirem el sofregit per damunt i esperem a que la massa torne a inflar. Consell de ma tia: Si la poses al forn a foc mínim (50º) uns minutets, es fa bona abans la massa. Una vegada s'ha fet bona, pugem el foc del forn al màxim i esperem uns 20 minutets, depenent del forn a que es faça. Posem el forn per dalt i per baix, i si veiem que es crema per damunt, li posem només per baix.

Respecte a l'ou, ma tia el posa per damunt a rodanxes abans de posar la coca al forn, i ma mare el ratlla per damunt quan trau la coca del forn, ja acabada, jo preferisc com ho fa ma mare i també ho faig així.

Mandonguilles d'abadejo

-Encara tinc el record de les mandonguilles de ma uela, quan estava al bar de mon tio a la platja de Gandia. Ara menge les de ma mare, i com que m'agraden prou, he decidit provar a fer-les i, la veritat, el resultat no ha estat malament.

INGREDIENTS:
-Abadejo (la part del llom)
-Creïlla (el doble de pes que d'abadejo)
-Ou
-All
-Julivert
-Canyella
-Pebre roig
-Oli

ELABORACIÓ:
-Abans de fer res, posem l'abadejo amb aigua un temps o el rentem ben rentat per tal de desalar-lo un poc. Després el posem en un perol amb aigua i, quan comença a bullir l'aigua, el tenim un moment i el treiem per escórrer-lo bé i pelar-lo treient-li les espines. El posem a trossets en un morter i el desfem ben desfet amb el picamà, després li afegim una dent d'all picada (o més depenent de la quantitat d'abadejo), julivert, canyella i un poquet de pebre roig.
Per preparar les creïlles les hem de coure, la millor manera és bullir-les amb pell i tot, una mitja horeta més o menys, depenent del tamany de les creïlles. Quan ja estan bé, les pelem i les xafem bé amb una forquilla i les juntem amb tot lo anterior. Deixem que es refrede tot un poquet i li afegim un rovell d'ou, ho tornem a mesclar tot i comprovem que ens ha quedat bé per anar pastant les mandonguilles.
Posem prou oli en una paella i l'escalfem bé. Batem la clara de l'ou i passem per allà les mandonguilles abans de posar-les a la paella per fregir-les. Quan ja està i les anem treient, les posem en un plat amb paper de cuina perquè vaja absorbint un poc l'oli i ens queden més seques. Es poden menjar calentes o també fredes al dia següent, i acompanyar-les amb maionessa o all i oli.

Crema d'espinacs

-Com ja vaig dir amb la crema de xampinyons, el procès per fer qualsevol crema és el mateix, simplement canviem els ingredients principals. En aquesta crema a mi m'agrada molt el color, un verd molt viu, que podem adornar amb virutes de formatge de cabra, que a més queden molt bé amb el sabor dels espinacs. Com a totes les cremes, posarem creïlla per espesar en lloc de crema de llet, la qual cosa fa que la crema tinga menys greix.

INGREDIENTS:
-Espinacs (jo faig servir les bosses que venen fresques i netes, i en pose una sencera per fer 2/3 racions de crema).
-Ceba
-Creïlla
-Oli
-Sal
-Aigua

ELABORACIÓ:
-En un perol amb un poc d'oli, posem a sofregir la ceba tallada a trocets i els espinacs i ho ajustem un poc de sal. Quan ja ho tenim més o menys, afegim la creïlla tallada a daus i aigua fins que ho tapem tot. També podem sofregir més la creïlla si volem. Quan bull, ho deixem bullir uns 25 minuts per tal que es faça la creïlla i després ho colem tot. És millor colar el caldo perquè així podem anar afegint-lo poc a poc a la batedora depenent de si volem la crema més o menys espesa. Posem tota la verdura a la batedora, jo preferisc utilitzar la de got perquè m'agrada més la textura que queda, ho cobrim amb el caldo que hem colat i provem per vore si ens queda molt espés i per provar-ho de sal, afegim el que falte i tornem a batre fins que quede al nostre gust.

"Crosta"

-Un altre arròs al forn, i ben bo també per cert, a part de ràpid de fer, això sí, necessitem tindre caldo de putxero ja fet (en la recepta del putxero explique com fer-lo). Este és un arròs per als que realment els agrada l'arròs, perquè no porta res més, només la capa de crosta que li posem damunt, que realment és ou batut.

INGREDIENTS:
-Arròs (1 tasseta per persona9
-Caldo de putxero (2 tassetes per cada tasseta d'arròs)
-Alls (al gust)
-Oli
-Sal
-Ous (els suficients per, una vegada batuts, tapar tota la superfície d'arròs de la cassola)
-Canyella
-Julivert
-Pebre verd

ELABORACIÓ:
-En una paella, posem un xorret d'oli i sofregim un parell d'allets fins que estan daurats, opcionalment podem posar també un trosset de pebre verd i sofregir-lo també. Després afegim l'arròs i el sofregim també. Una vegada tot sofregit, ho posem juntament amb el caldo en una cassola per al forn i ho posem al forn a temperatura alteta.
Mentre que es va fent l'arròs, batem els ous i posem un poc de canyella i sal. Quan ja practicament s'ha consumit tot el caldo de l'arròs, tirem els ous per damunt fins que es tapa tota la superfície i deixem que collen fent-se la "crosta". Després ja el podem treure del forn i escudellar.

Bunyols de carabassa

-A ma mare sempre li han fet gràcia les carabasses, torrades, en crema, en bunyols, i més des de que les tenim al bancal. A mi personalment no, però un dia em va dir: "ja t'ensenyaré a fer uns bunyols que es fan en un minut", i els vaig provar i, la veritat, estan ben bons, i són ben fàcils de fer.

INGREDIENTS:
-Carabassa (mitja)
-Un ou
-Gassificant de reposteria (jo les coneixia com "llimonaes", sobrets, A+B)
-Anís dolç (anís del mono, un ditet o dos)
-Farina (poqueta, la que vegem que fa falta).
-Oli de girasol

ELABORACIÓ:
-Partim la carabassa en dos per la meitat i la posem així partida al forn per torrar-la. Quan ja està, buidem mitja carabassa en un plat i la juntem amb l'ou batut i l'anís. Ho xafem tot amb una forquilla per tal d'anar creant una massa a la que li afegim la farina necessària per poder agarrar una culleradeta de la massa sense que es trenque ni estiga massa dura. Després li tirem els dos sobrets de la "llimonà" i els repartim bé per tota la massa.
En una paella, posem prou oli de girasol per fregir i l'escalfem. Quan ja està ben calent, anem fent boletes amb la cullera i posant-les a l'oli per fregir, una volteta i fora, perquè es fan de seguida, i hem d'anar amb compte de no fer-les molt gran perquè amb la "llimonà" s'inflen.
A mesura que els anem treient de la paella, els posem en un platet amb paper de cuina perquè xuclen un poc l'oli. A l'hora de menjar-nos-els, posem un platet amb sucre perquè cadascú puga passar el bunyol i menjar-se'l tant dolcet com vullga.

"Putxero"

-Diria que no és correcte el nom que he escrit, però és com l'hem conegut tota la vida i com l'identifique, tot i que supose que el nom correcte seria olla o carn d'olla o alguna cosa així. Quan era menut no m'agradava gens, però a mesura que han passat els anys li he agarrat el gust i m'agrada, i si me'l puc menjar en bona companyia, com és el cas del de la imatge, encara em resulta molt més bo, tot i que considere que és un plat d'hivern, ja que a l'estiu, l'arròs caldoset es fa un poc pesat. El caldo es fa amb carn i verdura, i després es pot menjar amb qualsevol cosa, en la meua família, tenim costum de menjar el caldo amb arròs.

-INGREDIENTS:
-Ossos (de vedella, de pollastre i de porc) per fer el caldo
-Carn (vedella, pollastre i porc) depén del gust de cadascú
-Carn picada mesclada de vedella i porc.
-Pa ratllat
-Ou
-Verdura pel caldo (Nap, all porro, Xirivia, api i carlota)
-Cigrons
-Creïlles
-Penques
-Pinyons
-Julivert
-Canyella
-Sal
-Oli
-Aigua
-Arròs

-ELABORACIÓ
-El dia d'abans, posem els cigrons amb aigua i els tenim tot el dia perquè vagen preparant-se. Per fer el caldo, es molt més ràpid fer-ho amb una olla, però jo, com que no en tinc, faig servir un perol, la qual cosa fa que necessite molt més temps. Comencem per omplir el perol amb aigua i posar-la a bullir, afegint tota la carn, si volem podem posar primer els ossos i després la resta, però no passa res si ho posem tot de principi. Posem també tota la verdura per el caldo, ja que costa prou de fer-se i deixem que vaja bollint mentre que anem desgreixant el caldo i posant sal per anar provant. Els cigrons també els posem al principi, ma mare m'ha ensenyat a posar-los en una maia perquè així ni es desfan ni s'embruten, i a l'acabar estan sencerets, netets i amb tot el gust del caldo. És important que una vegada hem posat els cigrons, no trenquem el bull de l'aigua, per tant, si afegim coses que estan gelades, ho hem de fer poc a poc perquè l'aigua no pare de bullir, si no els cigrons no es couen bé.
Mentre que va bullint i fent-se el caldo, anem preparant les pilotes, posem la carn picada en un bol i l'anem treballant amb les mans, afegint-li el julivert i els pinyons, un poc de sal, pebre negre si volem, i canyella. Després posem un ou batut i el pa ratllat i ho anem barrejant tot, per després anant fent les pilotes i donant-los forma. Pelem també les creïlles i les tallem per la meitat.
Quan considerem que els cigrons ja estan cuits, afegim les pilotes i les creïlles i deixem que seguisca bullint tot, aproximadament mitja horeta més, que és el que tarden en coure's les creïlles i les pilotes. Si posem penques congelades, com és el meu cas, també les afegim ara al final, si no es desfan. Si són crudes, s'han de posar abans.
En un perolet a part, colem caldo per bullir l'arròs, posem un parell de grapats per persona i anem provant depenent de lo cuit que ens agrade l'arròs. Quan ja el tenim fet, el servim en plats fondos i colem tot el contingut del caldo per traure la carn, la verdura en un altre plat perquè cadascú es vaja servint juntament amb l'arròs o després, que és com m'agrada a mi.
Aquest és un plat que dóna molt de sí, perquè amb la carn i verdura que sobra, podem fer una crema, o menjar-lo sofregidet amb allets després, que és el que més m'agrada a mi. I amb el caldo, podem fer arrossos, com la crosta, que pròximament explicaré, fideus, sopetes,...

Coca de pésols

-No sé si és típica del meu poble o de més llocs. Allà la fem amb pèsols i també amb pebre i tomaca. A mi, quan era menut, m'agradava més la de tomaca, però ja fa uns anys que preferisc la de pésols. La gran especialista en estes coques és ma tia Pepita, germana de ma mare, i a ella és a qui vaig recórrer perquè em diguera les mesures. Posaré les proporcions per fer mig quilo de farina, jo, per exemple, com que tinc un forn menudet, vaig gastar la meitat.

INGREDIENTS:
Per la massa:
-Farina (mig quilo)
-Llevat (un paquetet de la que venen fresca, jo la compre al mercadona, i està a la zona dels iogurs)
-Oli (mig got)
-Llet (un got, també es pot posar aigua, però amb la llet, la massa s'aguanta més blaneta)
-Sal (un pessic)
Pel sofregit:
-Pésols (la quantitat depén del gust, jo pose un potet per un quart de farina)
-Ceba (ídem, jo en pose una per un quart de farina)
-Tonyina (de pot, jo en pose una per un quart de farina).
-Ou dur (un o dos)

ELABORACIÓ:
-Per fer la massa, posem en un recipient gran, on poguem pastar després, la llet, un poc tèbia, i el llevat desfet, i ho tenim uns minutets perquè vaja desfent-se el llevat.
Passats estos minuts, afegim la farina i l'oli i ho movem tot amb una cullera de fusta, fins que va fent-se tot una massa, si veiem que falta oli o farina, ho anem afegint fins que queda una textura bona per pastar amb les mans. Ho pastem ben pastat durant uns minuts i després ho deixem fet una bola, tapat amb un drap nét, fins que la pasta es fa bona (s'infla)
Mentre que la massa es fa bona, en una paella, sofregim la ceba tallada a trossets menudets, després afegim els pésols, abans o després depenent de si són crus, congelats o de pot, i al final, la tonyina, per deixar preparat el sofregit.
Quan veiem que la pasta ha inflat, agarrem una llanda (ma mare li posa paper vegetal a sobre, i jo també ho faig, així no s'apega ni embruta) i posem la massa extesa per tota la superfície. Després li tirem el sofregit per damunt i esperem a que la massa torne a inflar. Consell de ma tia: Si la poses al forn a foc mínim (50º) uns minutets, es fa bona abans la massa. Una vegada s'ha fet bona, pugem el foc del forn al màxim i esperem uns 20 minutets, depenent del forn a que es faça. Posem el forn per dalt i per baix, i si veiem que es crema per damunt, li posem només per baix.
Respecte a l'ou, ma tia el posa per damunt a rodanxes abans de posar la coca al forn, i ma mare el ratlla per damunt quan trau la coca del forn, ja acabada, jo preferisc com ho fa ma mare i també ho faig així.

Bonítol al forn

-Este es un plat en el que, el peix dóna el gust, i les creïlles constitueixen el gruix del plat. Queden impregnades pel gust del bonítol, molt gustoses, igual que el suquet, amb el qual podem menjar bona cosa de pa.

INGREDIENTS:
-Bonítol o Caballa sec i salat.
-Creïlles
-Tomaca ratllada
-Alls tendres
-Pebre roig
-Julivert
-Pinyons
-Aigua
-Oli

ELABORACIÓ
-Treiem el peix de l'envàs, ma mare compra un que en l'etiqueta diu viso oreado, que em sembla que és caballa i no bonítol, però el procés és el mateix. El provem i, si està massa salat, el rentem i el posem amb aigua unes quantes hores perquè es desale. Després el tallem en filets.
En una cassola per anar a forn a la que li hem untat la base amb oli, posem les creïlles tallades en rodanxes (com per fer-les en panadera)i escampem el bonítol per damunt.
Ratllem una tomaca i la tirem per damunt del bonítol, juntament amb els alls tendres tallats en trocets ben menudets. Després tirem totes les espècies, pebre roig, julivert i pinyons. Opcionalment podem posar pebre negre, canyella o les espècies que ens agraden.
Un cop especiat, tirem per damunt mig got d'aigua i un d'oli, o el que estimem suficient perquè es coguen les creïlles.
Escalfem el forn a 180º i posem la cassola dins. Depenent del forn, entre 30 minuts i una hora el tindrem a punt. Quan el caldet comença a bullir, provem, i si s'ha quedat massa desalat, li afegim un poc de sal. Treiem i servim, bonítol, creïlles i suquet, per cadascú.

"Guisao"

-Després de pensar quin seria el nom correcte per aquesta recepta, he decidit escriure-la tal i com li diem al meu poble, encara que no siga normatiu, però és més fidel al plat.
És una espècie d'estofat, en el qual, jo ací, li posaré vedella, però que també es pot fer, per exemple, amb costelles de porc. La peculiaritat de la manera de la manera de fer-lo que ara explicaré, que és típica a la meua família i supose que també al meu poble, és posar-li penques i fesols. És un plat d'hivern, que es menja amb cullera.

INGREDIENTS:
-Vedella (tallada a taquets menudets).
-Fesols (blancs, la mongeta catalana).
-Penques (cardos per als que no entenguen).
-Creïlles.
-Ceba (mitja per persona aproximadament, tallada en "juliana")
-All
-Julivert
-Oli
-Sal
-Aigua

ELABORACIÓ:
-En un perol, posem a sofregir la carn primer que res, i al cap d'un poquet, la ceba i l'all talladet menudet.
Quan ja ho tenim tot sofregit, afegim una o dos fulles de llorer i aigua ben calenta, per bullir-ho tot i que es coga la carn (és millor no posar massa aigua, perquè el plat no ha de quedar caldós, sino més bé espés, és millor, posar-ne de menys, i si més endavant en falta, afegir-ne més.
Amb l'aigua bullint, anem afegint progressivament els fesols, les penques i la última cosa, les creïlles, per evitar que es desfacen, les posem quan veiem que la carn ja està cuita. Els fesols i les penques els posarem abans o més tard depenent de si els teníem ja cuits, crus o congelats. Jo els pose congelats i pose, només posar l'aigua, els fesols, i al cap d'una miqueta, les penques, lo últim les creïlles.
Com últim punt, per donar-li més gustet, quan afegim les creïlles, afegim també una picadeta d'all i julivert, picats al morter
Des de que posem les creïlles, en 25 minuts aproximadament, ja estaran fetes i sense desfer-se, i per tant, el plat preparat.

Conill "al ajillo"

-Abans que res, demanar disculpes pel castellanisme, però sincerament no sé com es pot dir això en valencià, i dic valencià sense cap ànim de polemitzar, perquè jo ací en Catalunya, quan parle amb algú, parle en valencià, i em contesta en català, però tots dos parlem la mateixa llengua; quina? cadascú que li pose nom.
-Política a banda, éste és un plat molt senzill de fer i que a mi m'agrada molt, sobre tot si tinc un bon tros de pa a mà per mullar el caldet.

INGREDIENTS:
-Conill
-Oli
-Sal
-Alls
-Conyac

ELABORACIÓ:
-Posem el conill a sofregir fins que es fa ben dauradet, després li afegim conyac i el cremem. Per acabar, afegim els alls sencers, posem foc mínim i ho tapem si no volem que se'ns quede molt sec, ho tenim un ratet fins que tot ha agarrat bon coloret i ja està.