diumenge, 15 de novembre de 2009

"Guisao"

-Després de pensar quin seria el nom correcte per aquesta recepta, he decidit escriure-la tal i com li diem al meu poble, encara que no siga normatiu, però és més fidel al plat.
És una espècie d'estofat, en el qual, jo ací, li posaré vedella, però que també es pot fer, per exemple, amb costelles de porc. La peculiaritat de la manera de la manera de fer-lo que ara explicaré, que és típica a la meua família i supose que també al meu poble, és posar-li penques i fesols. És un plat d'hivern, que es menja amb cullera.

INGREDIENTS:
-Vedella (tallada a taquets menudets).
-Fesols (blancs, la mongeta catalana).
-Penques (cardos per als que no entenguen).
-Creïlles.
-Ceba (mitja per persona aproximadament, tallada en "juliana")
-All
-Julivert
-Oli
-Sal
-Aigua

ELABORACIÓ:
-En un perol, posem a sofregir la carn primer que res, i al cap d'un poquet, la ceba i l'all talladet menudet.
Quan ja ho tenim tot sofregit, afegim una o dos fulles de llorer i aigua ben calenta, per bullir-ho tot i que es coga la carn (és millor no posar massa aigua, perquè el plat no ha de quedar caldós, sino més bé espés, és millor, posar-ne de menys, i si més endavant en falta, afegir-ne més.
Amb l'aigua bullint, anem afegint progressivament els fesols, les penques i la última cosa, les creïlles, per evitar que es desfacen, les posem quan veiem que la carn ja està cuita. Els fesols i les penques els posarem abans o més tard depenent de si els teníem ja cuits, crus o congelats. Jo els pose congelats i pose, només posar l'aigua, els fesols, i al cap d'una miqueta, les penques, lo últim les creïlles.
Com últim punt, per donar-li més gustet, quan afegim les creïlles, afegim també una picadeta d'all i julivert, picats al morter
Des de que posem les creïlles, en 25 minuts aproximadament, ja estaran fetes i sense desfer-se, i per tant, el plat preparat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada