Pebres farcits d'arròs II

-Ja fa un temps vaig penjar els pebres farcits com els sol fer normalment ma mare, amb carn picada.

En aquesta variant simplement canviem la carn picada per tonyina, de pot, és l'altra manera que sol fer ma mare, però podem fer el sofregit amb allò que volguem, fins i tot només verdures. És un arròs molt fàcil de fer i que té la peculiaritat que l'arròs es cou sense aigua ni caldo, només amb el vapor generat a l'interior del pebre. 

INGREDIENTS:

-Arròs redó normal(Uns 80-100 grams per persona depenent de la mida del pebre).

-Pebre roig (en principi no molt gran i en fem un per persona, si és molt gran, podem fer un pebre per dos persones.

-Ceba (jo en pose mitja o una per persona depenent del tamany)

-All (un gra d'all per persona però depèn del que ens agrade)

-Tomaca ratllada o de pot, triturada (al gust, és per fer el sofregit)

-Tonyina (Un potet per persona)

-Oli 

-Sal

ELABORACIÓ:

-En una paella amb oli d'oliva sofregim la ceba i l'all talladets menudets amb un poc de sal. Quan està dauradet afegim la tomaca i, quan està cuinat afegim la tonyina i l'arròs, per sofregir-lo un poquet abans de cuinar-lo al forn. Mentre fem el sofregit, li treiem al pebre el pessó i el guardem (jo si la part de dins del pessó és molt gran li'n talle un tros perquè no ocupe lloc i quede més espai dins del

pebre). Amb una cullera, anem omplint el pebre amb el sofregit i l'arròs fins que està pràcticament ple, no del tot perquè l'arròs ha d'inflar. Li tornem a posar el pessó fent de tapa i el posem en una cassola per anar al forn. Escalfem el forn a 200 graus i quant el tenim calent, posem dins la cassola amb el pebre. En aproximadament una hora, el pebre estarà fet i l'arròs cuit. Si a l'inflar l'arròs ha caigut la tapa, veurem que l'arròs que ha quedat fora o al descobert estarà sec i/o cru, però el de dins està cuit. No sé si si fem servir arròs bomba o integral haurem de pegar-li un bull abans perquè no quede cru, amb l'integral segur, però amb el redó queda fet fent-lo només en el forn.

A l'hora de servir, a mi m'agrada obrir el pebre per la meitat com es veu a la foto i després tallar-lo i barrejar-lo amb l'arròs. 

Albergínies fregides

-Ja fa temps que li pregunte a ma mare com fa les albergínies fregides, perquè l'arrebossat que li fa es tan bo que m'agrada més que la pugues trobar en qualsevol bar. Per fi, després de moltes vegades que m'ho explicara, esta ho vaig fer per immortalitzar-ho i no haver-li de preguntar més. Tant bones com a ella no m'han quedat, però estaven molt bones, la veritat. 

INGREDIENTS:

-Albergínia

-Oli d'oliva

-Aigua fresca

-Farina

-Llevat de sobre

-Sal

ELABORACIÓ:

-Pelem l'albergínia i la tallem en rodanxes o en tires finetes, perquè es puguen fregir fàcilment. En un platet posem aigua fresca ("és important que siga de la nevera", em dia ma mare). Posem una culleradeta de farina i fem una pasteta a la que li afegim un poc de llevat fresc. Fem una espècie de "masilla" i passem els trossos d'albergínia prèviament salts per arrebossar-la abans de fregir-los en una paella amb oli ben calent. És millor no fer molta massa perquè la que sobre l'hem de tirar, i anar fent-ne més a mesura que s'acabe.

Arròs confinat VI: Arròs al forn amb tomaqueta i tonyina

-Diria que aquest és un arròs típic de La Safor i que fora d'allí es coneix ben poc. Ma mare m'explica que lo típic era fer-lo amb tonyina natural, tonyina negra, i dessalar-la abans de posar-la a a l'arròs. Ella ara el sol fer amb tonyina de pot, i jo també i més ara que, confinats, el que és fàcil tindre a casa són conserves i no tant coses fresques. És un arròs molt més lleuger que l'arròs al forn tradicional, i pel que he llegit, també se'l coneix com arròs al forn d'estiu.

INGREDIENTS:

-Arròs (Una tasseta, uns 100 grams perquè en aquest plat el component principal és l'arròs, per persona)

-Aigua (El doble que d'arròs, 2 tassetes per persona)

-Tonyina (De pot, jo la compre en oli d'oliva, tot i que esta vegada he gastat bonítol, també en oli d'oliva, com que a mi m'agrada prou i aquest arròs porta pocs ingredients, jo pose una llauneta de tonyina per persona. Si podem, la manera tradicional és amb tonyina negra, posant-la en aigua abans per dessalar-la).

-Tomaca (podem gastar-la natural i ratllar-la o de pot, que per este arròs queda molt bé perquè li dóna més coloret i queda molt bona, jo gaste un pot de 400 grams per 3 racions, més o menys).

-Ceba i all (per fer el sofregit inicial, podem posar el que ens agrade, jo per una ració he posat mitja ceba i dos grans d'all xicotets)

-Pinyons (un grapat per persona)

-Creïlla (tallada a rodanxes no molt grosses i per posar-les per damunt).

-Oli d'oliva (un xorret per fer el sofregit)

-Sal (al gust)

-Sucre (Un poquet per rectificar l'acidesa de la tomaca)

-Colorant (Un poquet opcional, ma mare diu que no cal perquè amb la tomaca ja queda amb color, però a mi m'agrada groguet).

ELABORACIÓ:

-Pelem la creïlla i tallem unes quantes rodanxes i les fregim un poquet pels dos costats en un perol amb un xorro d'oli, la traguem i la reservem i en el mateix oli fem un sofregit amb la ceba i els alls tot tallat ben xicotet o picat, posem sal i deixem que es faça tot dauradet. Quan ja està daurat, afegim la tomaca, un poquet de sucre per matar l'acidesa i un poquet de sal per compensar. La tonyina la podem afegir al sofregit o després quan ja hem posat l'aigua, però, abans de posar l'aigua, hem de retirar un parell de cullerades de sofregit en una paella. Posem l'aigua en el perol i deixem que es pose a bullir, això serà el caldo en el que courem l'arròs. En la paella on hem posat un poquet de sofregit, posem l'arròs i els pinyons i ho sofregim tot un poquet, també posem posar un poquet de colorant i ja el tenim. Quan el caldo ja bull, en una cassola per anar al forn (preferiblement de fang) posem el contingut de la paella i repartim bé l'arròs per tot el fons de la cassola. Després afegim el caldo del perol amb la tonyina i el sofregit i posem la cassola al forn, prèviament escalfat a 200 graus. Després de mitja hora al forn mirem, si ja pràcticament s'ha consumit tot el caldo i l'arròs encara està duret, apaguem el forn i el tenim 10 minutets més, si no queda caldo i l'arròs està cuit, el traguem del forn, i si encara queda caldo, el tenim 10 minuts més sense apagar el forn. Quan traguem la cassola del forn, deixem l'arròs reposar 10 minutets i ja ens el podem menjar.

Vídeo recepta de l'arròs:

Aspencat

-Ja fa temps que menge escalivada quasi totes les setmanes. Per curiositat li vaig preguntar a ma mare quina diferència hi havia entre l'escalivada (versió catalana) i l'aspencat (versió valenciana), dues versions d'un plat que consistix en verdures fetes a la brasa, i si no tens brasa, com és el meu cas, al forn. Em va dir que, quan ella era menudeta, l'aspencat que feien era amb pebre (verd perquè roig no hi havia, ara es fa més amb roig), albergínia, tomaca i all. Per tant l'única diferència entre les dues versions és canviar la ceba per la tomaca.

INGREDIENTS:

-1 pebre roig

-1 albergínia

-1 tomaca

-1 gra d'all

-Oli d'oliva

-Sal

-Abaejo, moixama, anxova, capellà o tonyina. En definitiva algun acompanyament salat. A mi m'agrada molt amb capellà, però per ací Catalunya no en trobe ni tinc foguer amb flama per cuinar-lo, perquè ma mare el fa directament a la flama, quan vaig i ella en té fet, me'n porte.

ELABORACIÓ:

-En una safata o recipient per anar al forn posem l'albergínia, el pebre i la tomaca rentats i sense pelar i els posem un poquet d'oli d'oliva i sal per damunt. Escalfem el forn a uns 200 graus i quan està ben calent posem la safata dins amb tot i ho tenim més o menys mitja hora o un poc més depenent del forn fins que tot està cuinat i ben tovet. Apaguem el forn i esperem que es refrede per poder pelar-ho tot sense cremar-nos. Pelem el pebre i l'albergínia i les tallem en tiretes i pelem la tomaca i la tallem a trossets, una vegada ho barregem tot en un recipient, la tomaca es desfà. Pelem el gra d'all i el piquem ben xicotet i el posem dins, juntament amb un bon xorro d'oli d'oliva i un poc de sal. A mi també m'agrada posar el líquid de les verdures que ha quedat a la safata del forn. Ho deixem reposar unes horetes i després ja ens ho podem menjar, acompanyat amb algun dels ingredients salats que he comentat a dalt. El problema de posar tomaca és que per la seua acidesa es conserva pitjor, per tant ens ho hem de menjar ràpid, si volem que ens dure uns quants dies a la nevera, és millor no posar tomaca.

Llenties confinades (amb verdures)

-Ma mare tota la vida ens ha fet les llenties amb verdures, de fet de menuts que no en volíem menjar, ens les feia triturades i aprofitava per fer-nos menjar prou verdures. Jo sempre les faig amb verdures, una mateixa base més les verdures que tinc per casa i, en època de confinament, amb més motiu.

INGREDIENTS:

-Llenties (Uns 75-100g per persona en cru, que són uns 150-200g cuites, jo gaste les ràpides, que no cal ni posar-les amb aigua, rentant-les un poquet per llevar-los l'arena ja està)

-Carlota

-Ceba

-All

-Tomaca triturada o ratllada

-Llorer

-Oli d'oliva

-Sal

Fins ací són els ingredients que dic que sempre són la base de les meues llenties, la resta són variables. Aquesta vegada:

-Xampinyons (portobello)

-Carxofes

-Espàrrecs verds

ELABORACIÓ:

-En un perol posem un xorret d'oli i sofregim la ceba i l'all tallats ben xicotets, la carlota i la carxofa, tallades de la manera que més ens agrade. Després afegim els espàrrecs, més tard els xampinyons i al final, quan ja està tot sofregit, la tomaca, i ho provem de sal. Quan ja està la tomaca també feta, afegim les llenties i una fulla de llorer i ho tapem tot amb aigua, tornem a provar-ho de sal i posem la que faça falta i ho cuinem a foc mig una mitja horeta. Les deixem reposar un poquet i ja estan bones per menjar. 

Sípia amb pèsols, xampinyons i creïlles

-En aquests dies en que el confinament ens fa tirar de l'anomenada per Chicote "cuina de resistència" et trobes a la nevera poc més de mitja creïlla que va sobrar de l'arròs al forn, 4 xampinyons portobello que et queden i, mires la dieta i resulta que et toca sopar sípia o calamars amb bolets, i penses... per què no combinar-ho tot?

INGREDIENTS:

-Sípia neta (jo en aquest cas l'he gastat congelada que és la que havia comprat i tenia, aquests dies compre prou peix congelat, una sencera d'un poc més de 200 grams)

-Creïlla (menys d'una o una xicoteta)

-Xampinyons (en aquest cas portobello)

-Pèsols (Jo en aquest cas els he gastat de pot, un xicotet).

-Alls (Un parell de grans)

-Oli d'oliva

-Sal

ELABORACIÓ:

-Pelem la creïlla i la tallem a daus xicotets i tallem tota la sípia a trossets xicotets també. En una paella, posem un xorret d'oli, no cal molt, i un parell de grans d'all sencers i sense pelar, només cal que els fem un tallet o els xafem un poquet perquè donen gustet, i posem tant la sípia com la creïlla, posem una tapa a la paella i deixem que vaja cuinant-se poquet a poquet, afegim la sal que veiem necesària. Quan veiem que la sípia ja està feta i les creïlles comencen a estar tovetes, afegim els xampinyons tallats a trossets. Quan ja està tot més o menys, afegim els pèsols, que com són de pot no s'han de cuinar quasi i deixem que es barrege tot bé.

Pizza d'escalivada i formatge de cabra amb farina integral

-Des de que estem confinats que busque llevat desesperadament, perquè la meua massa de pizza és amb llevat, però l'altre dia vaig vore a la tele a Arguiñano fent una massa de pizza només amb aigua, farina i oli i vaig pensar, "per què no provar?". La seua era d'espelta i la meua integral de blat, però supose que val qualsevol. Com a més tenia escalivada feta en la nevera, no vaig haver de fer massa feina. Ací posaré les mesures que va dir ell, jo per mi, com que era per mi sol, he fet la tercera part, i com he fet la massa molt fina, m'ha quedat de bon tamany.

INGREDIENTS: 

-Farina integral (450 grams), podem posar qualsevol farina.

-Aigua (200 ml)

-Oli (un xorret per fer la massa)

-Sal (Un pessic per la massa també)

-Escalivada (Ceba, pebre roig i albergínia)

-Formatge de cabra (Del tendre per poder-lo ratllar, no de rulo, però val qualsevol formatge).

ELABORACIÓ:

-Posem la farina en un bol gran i, si podem, la tamisem abans, segons ma mare si l'hem de treballar sempre quede molt millor. Afegim l'aigua i el xorret d'oli i comencem a barrejar-ho fins que fem una massa uniforme i la treballem un parell de minuts. Fem una bola i la deixem reposar una hora. Passada l'hora, l'aplanem amb el corró fins que quede tant fina com volguem, per mi quan més fina, millor i la cobrim amb l'escalivada. Després ratllem el formatge de cabra per damunt i tirem un xorret d'oli d'oliva. La posem en el forn prèviament escalfat a 200 graus i en 15-20 minuts ja està feta. 

Arròs confinat V: Arròs al forn

-La primera vegada que vaig penjar este arròs, ho vaig fer sense posar tots els ingredients tradicionals, gastant cigrons de pot i, en poques paraules, sense massa experiència. 10 anys i mig després, he intenta penjar una versió millorada, més completa i elaborada, ja que és un arròs que m'encanta i que fora de València es coneix molt poc. A més, afegint una vídeo recepta, un costum que estic començant a adquirir.

INGREDIENTS:

-Arròs (80-100 grams o una tasseta per persona)

-Caldo de porc (El doble que d'arròs, 2 tassetes per persona)

-Cigrons (A mi m'agrada que tota la cassola quede tapada perquè queden molt bons, però depén del gust de cadascú).

-Cansalada (Jo pose una tallada per ració, més o menys)

-Costelles de porc (Tallades en daus, depèn del tamany, però 3-4 daus per ració)

-Altra carn de porc (peu o coll ("ossobuco") depenent del que gastem pel caldo, o magre o el que ens agrade)

-Botifarres ("Morcilla", de la valenciana, de sang i ceba)

-Creïlla

-Tomaca (les quantitas de tomaca i creïlla depenen del gust, jo de vegades ni en pose, però es posen per damunt, per tapar).

-1 cap d'alls

-Oli

-Sal

-Colorant alimentari.

ELABORACIÓ:

-Omplim un perol amb aigua i el portem a ebullició i posem la carn (peu o coll de porc). Quan bull bé, afegim els cigrons, si els posem dins d'una reixeta seran més fàcils de traure després. En 45 minuts-1 hora, els cigrons ja estaran cuits i els podem traure i reservar, un quart d'hora abans de traure'ls, salem el caldo. Deixem que la carn estiga bullint més rato, unes dues horetes en total i mentre ho fa, en una paella posem oli i sofregim la tomaca i la creïlla tallades en rodanxes fines pels dos costats i les reservem. En el mateix oli, posem el cap d'alls i les costelles i les sofregim. Quan veiem que estan dauradetes, afegim la cansalada tallada a trossets xicotets i deixem que es faça tot junt. Quan ja està posem l'arròs i el colorant i el sofregim un poquet també, i, si volem, podem posar també les botifarres, un poquet, punxant-les abans. Preparem una cassola per anar al forn, preferiblement de fang i escalfem el forn a 180-200 graus. Posem tots els ingredients de la paella en la cassola i el caldo ben calent, bollint si pot ser (el doble que d'arròs, recordem) i posem per damunt els cigrons, la creïlla i la ceba. Ho posem al forn i en 30-40 minuts ja el tenim fet. Quan veiem que el caldo està quasi consumit podem apagar el forn i tindre l'arròs dins uns 10 minutets més, quan el treiem del forn, el deixem reposar 5-10 minuts abans de servir i després... a disfrutar!

El vídeo de la recepta:

"San Jacobos" d'albergínia

-L'altre dia em van entrar ganes de "San Jacobos" casolans, tinc molt bon record de quan érem menuts i els feia ma mare, amb ma mare a casa poques vegades es compraven coses preparades tot era casolà, i jo intente que a ma casa siga igual. Quan li vaig comentar a ma mare que volia fer-los em va dir, "jo alguna volta les faig amb albergínia, i queden molt bons" i, per què no provar-ho?

-INGREDIENTS:

-Albergínia

-Pernil dolç

-Formatge a tallades (jo he gastat gouda)

-Ou 

-Pa ratllat

-Oli d'oliva

ELABORACIÓ:

-Pelem l'albergínia i fem tallades prou fines com per cuinar-se ràpid però amb certa consistència perquè seran les capes de fora, podem donar-los la forma que volguem, jo les he fet a la llarga però sense la punta de l'albergínia perquè no foren tan llargues i fóra més fàcil girar-les, posem entre dos tallades d'albergínia pernil dolç i formatge i ho enganxem tot amb "palillos" perquè s'aguante junt. Passem cada san jacobo per ou batut i per pà ratllat i els fregim en una paella amb oli abundant ben calent. A mesura que els anem treient els posem en un plat amb paper absorbent perquè no queden tant oliosos. Abans de servir-los, treiem els "palillos".

"Tortà" d'ametlla

-Com que al final no he trobat llevat fresc per fer la mona de pasqua, he decidit fer una altra recepta tradicional, la que pose ací és una recepta d'Eleneta, una gran dona que ja fa anys que ens va deixar. A mi la tortà em recorda molt a la meua infància, i més a ma uela Carmen, supose que tindria costum de fer-la. Em feia gràcia com pronunciava ella "amel·la", amb una ele molt geminada, molt més correcte que el meu "armela" però supose que són coses de xiquets. Posaré els ingredients de la recepta original, tot i que jo he fet la quarta part de tot.

INGREDIENTS:

-12 ous

-360 grams de sucre

-1 llima ratllada

-420 grams d'ametlla amb pell

-3 cullerades de farina

ELABORACIÓ:

-Separem les clares dels rovells dels ous i les fem a punt de neu a la batedora (si algun valent ho vol fer a mà no seré jo qui s'opose). Afegim el sucre a les clares i seguim treballant amb la batedora. En una picadora piquem les ametlles fins que queden ben mòltes. les afegim a la barreja i afegim també la llima ratllada, els rovells dels ous i la farina. Ho barregem tot bé i ho posem en un recipient per anar al forn (si untem el recipient amb mantega o li tirem un sprai de reposteria serà més difícil que se'ns enganxe). Pre escalfem el forn a 150-160 graus (ma mare diu que la tortà, com el bescuit, vol poca temperatura, a diferència de la coca a la llanda) i posem el motlle dins. En 30-40 minuts la tindrem neta. Com sempre, podem punxar en un ganivet i si ix net és que ja està.