"Ensaladilla" de sèpia i gambes

-He de dir que per aquesta recepta li hauria de pagar "copyright" a ma tia Conxin. Ja fa temps que ma mare  em va dir que ma tia feia una "ensaladilla" nova que estava molt bona i, per fi, fa un parell de setmanes la vaig poder provar. Li vaig preguntar com la feia i em va dir que era prou lliure. Amb el que em va explicar ella, algun consell de ma mare a l'hora de bullir la sèpia i alguna aportació meua, aquest és el resultat, sinzerament, bo i refrescant.

INGREDIENTS:

-Sèpia (amb una mitjana per dos persones hi ha més que suficient).

-Gambetes (jo les gaste congelades i les bullc, però també podem posar llagostins cuits i saladets i queden molt més gustosos).

-Surimi (aquesta aportació és meua. Si posem gambetes, que no són tan gustoses, el surimi poc compensar).

-All (una dent).

-Llorer (una fulleta o dos)

-Creïlles (Una mitjaneta per persona)

-Sal

-Maionesa (Tanta com ens agrade. És millor no posar-ne massa perquè cadascú se'n puga afegir).

ELABORACIÓ:

-Bullim les creïlles, jo ho faig a l'olla ràpida, al dos, les pose senceres amb pell i quan fa els pitos les deixe un minutet i apague el foc i, amb el calor de la vitro s'acaba de fer, ho faig amb temps i deixe que es refrede. Per una altra part, en un perol, bullim la sèpia, talladeta a trossets amb un allet i una fulla de llorer. La tenim bullit una mitja horeta o fins que veiem que ja està blaneta. En aquesta mateixa aigua, deu minuts abans d'apagar el foc, afegim les gambetes. En un bol gran, barregem la sèpis i les gambes amb les creïlles, pelades i xafades i a les que haurem afegit un pesic de sal. Afegim maionesa i el surimi tallat a trossets i ho barregem tot bé. Si volem, ho podem tindre un ratet en la nevera abans de servir-ho. Ens pot servir com a entrant o com a plat fort.

Truita amb pernil

Tot i que la cuina de ma mare, i la d'este bloc, és molt tradicional, a ella sempre li ha agradat anar fent coses noves. Recorde que, de menuts, un dia ens va fer aquest plat que havia aprés i al qual no estàvem acostumats. L'altre dia, estant a València em va cridar des del mercadona per dir-me si m'apetia, que estaven d'oferta les truites (és una altra característica d'ella, cuinar segons què està més barat). Vaig recordar que feia temps que no en menjava i em va apetir molt. Com sempre, el resultat, va ser molt bo. 

INGREDIENTS:

-Truita (una per persona).

-Pernil (una o vàries talladetes per persona, depèn quant ens agrade).

-Farina (una miqueta per passar cadascuna de les truites).

-Oli (d'oliva o de girasol, un bon xorret per fregir, tenim en compte que serà complicat reciclar-lo per la farina i el gust a peix).

ELABORACIÓ:

-Quan comprem la truita, diem en la peixateria que ens lleven l'espina i el cap, els podem guardar per fer caldo. Obrim la truita per la meitat i posem dins les tallades de pernil que volguem. Tornem a tancar el peix i el passem bé per farina. Posem una paella amb oli al foc i, quan està ben calent, passem la truita una miqueta per cada costat i ja està.

Caragols

-Ja des de ben menut recorde haver vist a "la tenda" (li deiem així perquè la casa on passàvem l'estiu havia estat una botiga dels meus uelos) una bossa amb reixa plena de caragols. Després me'ls trobava en un plat i disfrutava com un xiquet mullant aquella salsa. Últimament, amb Sílvia, ens havíem aficcionat a demanar-los al bar cuinats de diferents maneres. Ens vam proposar buscar-ne i fer-los nosaltres mateixos. L'altre dia, aprofitant una d'aquestes pluges d'estiu, vam eixir i vam omplir una bona bossa. Ací posaré la recepta que ma mare solia fer.

INGREDIENTS:

-Caragols cuits. 

per la salsa:

-1 ceba.

-2 o 3 dents d'all.

-3 o 4 tomaques maüres.

-Sal.

-Un pessic de sucre.

-Un xorro d'oli.

-Herbassana ("hierbabuena")

-Coralet ("Cayena")

ELABORACIÓ:

Cocció dels caragols:

-Tot i que podem comprar els caragols ja cuits, té més gràcia anar a buscar-los i fer tot el procés. Una vegada els tenim, els posem en una bossa amb foradets (nosaltres vam fer servir la de les cebes) i els pengem perquè vagen cagant i soltant bava, així els podem tindre 1 dia, si són xicotets o 2, si són més grans. Quan ja han cagat prou, els rentem bé amb aigua i els posem en un perol amb un poquet d'aigua perquè isquen, però sense passar-nos perquè no s'ofeguen i untem el borde del perol amb sal perquè no s'escapen. Els deixem unes horetes allà perquè vagen soltant bava.  Passat aquest temps, els tornem a rentar i comencem el procés que s'anomena "enganyar" als caragols. Els posem en un perol amb aigua fins que queden coberts i els posem a foc lent. Quan ja han eixit tots i tenim totes les molletes fora, pugem el foc i deixem que bullga un poquet, fins que estan tots morts. L'aigua s'anirà omplint d'espuma que podem anar llevant. Quan l'aigua està prou buta els tornem a rentar bé i els tornem a posar en el perol net amb aigua i els bullim entre 15 i 20 minuts, els escorreguem i mirem que estiguen blanets, si és així, ja estan cuits. 

Elaboració de la salsa:

-En una paella amb oli, posem la ceba i l'all picadets i talladets, afegim un poc de sal i deixem que vaja fent-se (el que es coneix com "pocharse"). Quan ja està dauradeta, afegim les tomaques ratllades i un pessic de sucre i un de sal. Quan ja està prou fet, afegim l'herbassana, picada o en fulles i deixem que es barrregen bé els sabors. Afegim els caragols ja cuits i ho tenim un ratet fent xup xup a foc lent. Quan ja està tot prou barrejat, ho servim acompanyat d'un bon tros de pa per mullar i "palillos" per traure les molletes.

Paella de polp

-A casa ens agrada molt menjar el polp cuït amb creïlles i pebre roig. Normalment el compràvem cuit per comoditat, però l'altre dia el vam coure a casa amb l'olla. En acabar, li vaig preguntar a ma mare què podia fer amb tot aquell caldo, i em va dir que el podia gastar per bullir les creïlles amb pell per després menjar-les amb el polp amb més gustet i també que podia fer una paelleta amb polp i verduretes, com que m'agrada tant l'arròs, vaig pensar, per què no?

INGREDIENTS (aquests són els que he gastat jo per 3 racions):

-Ceba (una)

-Pebre verd (un)

 -Alls (3 o 4 dents)

-Tomaca(una tomaca maüra ratllada)

-Arròs (100 grams per persona aproximadament)

-Polp (Jo per fer tres racions he gastat dos de les pates del polp, però quan més en posem, més hi haurà després).

-Carxofes (Ja que estava acabant la temporada, he triat aquesta verdura per acompanyar, però podem substituir-la per qualsevol que ens agrade).

-Oli.

-Sal.

-Vi blanc (un xorret. Esta idea l'he agarrat d'una recepta que he vist per internet).

-Caldo "de polp", el podem substituir per caldo de peix o aigua, però el gust canviarà.

ELABORACIÓ:

-En una paella amb oli, sofregim les carxofetes fins que queden fetes, jo les talle en 8 parts iguals. Les retirem i sofregim la ceba, el pebre i els alls tot picat fins que està tot dauradet, prèviament ho haurem ajustat de sal. Afegim la tomaca ratllada i, quan ja està, l'arròs i el pebre roig. Abans que se'ns creme el pebre roig, que si ho fa fa molt mal gust, afegim el xorret de vi blanc i el caldo, que haurem fet bullir prèviament, el triple de caldo que d'arròs. Ho tenim 10 minuts a foc viu i després baixem el foc perquè vaja acabant de consumir-se el caldo i coure's l'arròs. Quan ja està, apaguem el foc i deixem que repose perquè acabe d'agarrar gustet. El podem menjar amb all-i-oli i també queda molt bo.

All i pebre de sèpia

-Quan em va explicar com fer l'all i pebre, ma tia Empar va dir que el podíem fer amb qualsevol cosa. També ens va explicar que ella la sèpia la feia estofada amb creïlles, i vaig decidir fer un poc una mescla entre els dos plats. 

INGREDIENTS:

-Sèpia (jo compre les menudetes, així no les he de taller, i en pose 2 per persona).

-Gambes (pelades o sense pelar, com més ens agraden, jo en vaig posar 2 grans per persona).

-Alls (Unes quantes dents, sense por, ja que é la base del plat).

-Pebre roig (Suficient perquè es note el gust, la quantitat la tria cadascú, però una bona cullerada)

-Creïlles, les que volguem, talladetes a daus (de manera orientativa, una gran per persona).

-Oli

-Sal

-Caldo de peix (si no en tenim, podem gastar aigua, però sempre farà més bon gustet amb caldo).

ELABORACIÓ:

-En una paella gran, posem un bon xorret d'oli d'oliva i passem les gambes pels dos costats perquè queden fetes, després les retirem. Després fem el mateix amb la sípia, la passem fins que quede sofregideta i la traguem també. En el mateix oli, posem els alls, sense pelar, els peguen una punyà i ja està. Quan veiem que ja estan, posem una bona cullerada de pebre roig i baixem el foc perquè no se'ns creme, ho moguem un poc i de seguida afegim el caldo de peix. Quan bull, posem la creïlla tallada a daus i la sèpia, perquè vaja reblanint-se. En 20 minuts més o menys, les creïlles ja estaran cuites. Poc abans d'apagar el foc, afegim les gambes. Ho servim en un plat fondo i amb bona cosa de pa per mullar.

Panga "freda"

-La veritat és que no sabia quin nom posar-li a aquest plat. He de dir que no és un plat de ma mare ni de la meua terra. Un dia, dinant a casa Sílvia, vam preguntar: "què dinem?" i Xavi i Maria ens van dir: "sorpresa!", i ens van sorprendre amb aquest plat que, segons deien té el seu origen en la família murciana de Maria. Nosaltres l'hem fet nostre i, com a modificació, li hem afegit els trossets de surimi. La veritat és que és una manera fàcil, diferent i bona de menjar peix. 

INGREDIENTS (per dos persones):

-Panga (500g, equivalen a dos filets grans del mercadona).

-Ou dur (2)

-Maionesa (depén del gust de cadascú)

-Surimi (3 o 4 palets).

ELABORACIÓ:

-Posem la panga en l'olla ràpida amb aigua, a la posició 1 ja és suficient, només comencen els pitos apaguem el foc i amb el calor que queda s'acaba de fer. La treiem i la posem en un bol on la xafem amb una forquilla. En el mateix bol, ratllem els ous durs i posem un poc de maionesa i ho barregem tot bé. Afegim el surimi tallat a trossets com ens agraden de menuts i ho tornem a barrejar tot i ja està bo per menjar, si el volem més fred, ho posem a la nevera abans de menjar.

Coca mallorquina

-Ja feia temps que ma mare m'anava dient que volia que provàrem una coca que havia vist al programa de tv3 "Caçadors de bolets". Un dia vam arribar a casa i ens l'havia feta per dinar, ella no parava de dir que, com les verdures solten suc, s'havia quedat la massa un poc crua, però la veritat és que estava boníssima.

INGREDIENTS:

-Bledes.

-Ceba tendra (o ceba normal si no en tenim)

-Dents d'all (1 o 2)

-Bolets (i si no en tenim, xampinyons).

-Llom (o si no carn picada com va fer ma mare o bacó com vaig posar jo).

-Tomaca (algunes rodanxes tallades ben finetes).

-Oli.

-Sal.

Per la massa:

-Oli (un gotet), si pot ser de gira-sol, i si no, d'oliva suau perquè no faça molt de gust.

-Cervessa (1 gotet)

-Sal (1 pessic)

-Farina (la que admitisca).

ELABORACIÓ:

-Posem en un recipient el gol d'oli i el de cervessa i els barregem bé fins que formen un líquid uniforme. Després anem afegint farina fins que veiem que la massa queda compacta i un pessic de sal i ho movem tot amb una cullera de fusta fins que veiem que la massa ja no es queda enganxada al recipient. En eixe moment, l'agafem amb les mans i la pastem ben pastada. Si ens queda massa farinosa o massa oliosa, afegim del que pertoque. Quan ja la tenim pastada, la tapem amb un drap net i la deixem reposar mitja horeta o més perquè es "faça bona".

 Per una altra banda, en un altre recipient, posem les fulles de la bleda, la ceba tendra i els alls, tot tallat ben menudet, amb un xorret d'oli i un poquet de sal i ho barregem bé i ho deixem marinar.

 Quan la massa ja s'ha "fet bona", la xafem bé i l'estenem en una llanda per al forn (podem posar paper vegetal per evitar que s'enganxe i que s'embrute la safata del forn). Repartim la verdura per damunt de la massa i la posem al forn prèviament escalfat a 180º (per evitar que la massa ens quede crua pel suc de les verdures, la podem posar el primer quart d'hora sola al forn i després afegir les verdures). Tindrem la massa amb les verdures al forn 45 minuts.

 Mentre que es va fent la massa i les verdures, en una paella, tallem la carn ben fineta i els bolets o xampinyons també i ho sofregim tot en una paella amb oli. Passats els 45 minuts de forn, repartim la carn i els bolets per damunt i ho tenim 15 minuts més al forn. Després apaguem el forn i treiem la coca, ja preparada per menjar.

All i pebre de rap

-Abans que res, he de dir que aquesta recepta no me l'ha ensenyada ma mare, si no ma tia Empar, amb qui compartim l'aficció de la cuina i el menjar. És un plat típic dels pobles de prop de l'Albufera, i normalment el fan amb anguila, però es pot fer amb qualsevol peix. Jo aquest dia el vaig fer sense creïlles per falta de temps, però a la recpeta les posaré perquè completen perfectament el plat. 

INGREDIENTS:

-Rap (tallat en rodanxes, un parell per persona, depèn del tamany. He de reconéixer que jo alfuna vegada el compre congelat per evitar feina, i pose una cua o dues per persona, més o menys).

-Gambes (pelades o sense pelar, com més ens agraden)

-Sèpia i/o calamar.

-Alls (unes quantes dents, sense por, ja que és la base del plat).

-Pebre roig (juntament amb l'all és la base del plat, per tant posem una bona quantitat)

-Creïlles (les que volguem depenent de la quantitat de peix i del que ens agraden).

-Oli.

-Sal.

-Farina (una miqueta només, per passar el rap)

-Caldo de peix (Si comprem el rap sencer, podem fer servir el cap, juntament amb un poc de verdura per fer-lo. Jo si no el faig amb una de les cues, que després puc desmenussar per posar-la a un arròs negre, i també va queda molt bo. Si no en tenim, podem posar aigua, però el gust serà molt menor).

ELABORACIÓ:

-En una paella ben grandeta, sofregim primer les gambes i les reservem. Després sofregim també la sèpia i/o el calamar i el reservem. Passem el rap per farina per evitar que es desfaça i el sofregim un poquet i el reservem també. En el mateix oli, que ja ha agarrat gustet, posem els alls, als quals els hem pegat abans que res una "punyà", com diu ma tia Empar i esperem que es facen. Quan ja estan, afegim el pebre roig, si fa falta, llevem la paella pel foc per evitar que se'ns creme, perquè si no fa molt mal gust i el barregem bé amb l'oli i els alls. Tornem a posar la paella al foc i afegim el caldo i les creïlles talladetes a trossets. Anem afegint poc a poc el peix, primer la sèpia i el calamar, després el rap i després les gambes i deixem que es barregen tots els sabors a foc lent. En uns vint minutets estaran fetes les creïlles, si no ho provem, i ja podem servir els plats, acompanyats amb pa, o com a mínim és el que jo faig.

Macarrons

Quan era menut, per mi menjar macarrons era menjar aquest plat tal qual l'explicaré, era com el feia ma mare, les seues germanes i ma uela, i no coneixíem una altra manera de fer-los. Més endavant he descobert la pasta italiana i totes les seves varietats, a banda de totes aquelles que un va improvisant. Recorde que el primer contacte el vaig tindre amb un llibre de Sofia Loren que tenia ma uela Pepica, on explicava tots els beneficis de la pasta i com una dieta a base de pasta i pizza podia ser totalment equilibrada. Evidentment agranen cap a casa aquests italians, però he de reconéixer que m'encanta.

INGREDIENTS:

-Macarrons (uns 100 grams per persona)

-Ceba (jo en pose una no molt gran per cada 2-3 racions)

-Alls (2 o 3 dents per cada ceba)

-Tomaca (ratllada o de pot, la quantitat depén de com ens agrade, jo en ratlle dos o tres per cada ceba).
-Tonyina (de pot, un pot cada 2 racions més o menys)

-Oli.

-Sal. 

-Sucre.

-Pa ratllat.

ELABORACIÓ:

-En un perol, posem a bullir aigua i, quan ja bull, posem els macarrons i un pessic de sal i els tenim bullint el temps que ens indique el paquet. Per una altra banda, en una paella amb un poc d'oli, posem la ceba i l'all tallats ben menudets i els sofregim bé i li posem sal. Quan ja està, afegim la tomaca i un poc de sucre per matar-li l'acidesa i un poc de sal per compensar. Al final, ja quan quasi ho anem a traure, afegim la tonyina i ho barregem tot bé. Quan ho tenim tot fet, en una cassola de fang, posem tot i ho barregem bé i li tirem un poc de pa ratllat per damunt. Posem la cassola al forn i ho gratinem un temps fins que el pa i la part de dalt dels macarrons queden sequets.

La cuina de l'amor

Aprofitant que hui és el seu aniversari, vull dedicar aquesta entrada a la persona que fa que existisca aquest bloc.

D'ella he après moltes coses, com que la millor universitat és la necessitat, i que una ama de casa pot ser la millor economista del món.

Quan estàvem en les "vaques flaques", com ella sempre diu, amb quatre ossos i poc més et feia un putxero que no tenia res a envejar a cap altre que provares per ahí. A més, amb les sobres d'aquell putxero podies menjar tota una setmana; amb una gamba, o inclús sense gambes, et feia una fideuà tan gustosa que podries dir que s'havia deixat un dineral en peix. La manca de matèria prima sempre la compensava amb molta més dedicació: "si ho elabores més, al final ix igual de gustós".

Però per damunt de totes les coses, quan un plat està molt bo i li dius, ella sempre té la mateixa resposta: "és perquè està fet amb amor", i aquest és l'ingredient més important de tots, i no només per la cuina.

Felicitats, mamà!!!