La millor recepta

-En uns dies farà dos anys que va morir mon pare. Per això, l'entrada de hui li la vull dedicar a ell.

 Quan vaig començar a escriure aquest bloc, seguint el consell de mon tio Roger, l'objectiu principal era conservar totes aquelles receptes que ma mare m'anava ensenyant i, al mateix temps, compartir-les amb tots aquells que les vullgueren provar. Entre d'altres, ell mateix.

 Vaig pensar que, a banda de la recepta, com a introducció, podia fer un comentari previ sobre l'origen o alguna anècdota al voltant d'ella o del seu nom, no sabia si tenia algun sentit o si interessaria algú, però ràpidament vaig veure que sí. Quan anava a casa de visita, mon pare sempre em comentava allò que havia escrit. A més, aconsellava a la gent que ho llegira, perquè era interessant. Des d'aquell moment, sempre escrivia la introducció amb il·lusió, perquè sabia que ell de seguida la llegiria, i això ja era suficient. Ara ell ja no està i no les pot llegir, sé que no hi haurà cap seguidor tant fidel, però jo les seguisc escrivint amb la mateixa il·lusió, perquè això fa que el tinga més present.

 Com que ell no era una persona de cuinar, no puc posar cap recepta d'ell. El seu plat favorit quan es quedava a casa era calfar-se un pot de fesols amb un xorret de vinagre, era més una persona de bon menjar que de cuinar, i molt agraïda en aquest sentit, per cert. El que sí que podré posar d'ell és una recpeta en forma de consell, d'aquestes sí que me'n va deixar moltes, però la més important, la qual no me la va dir de paraula si no amb un fet, és que, per molt malament que estem i molt complicada que siga la situació, sempre podem dedicar un somriure a les persones que estimem.

"Risotto" amb botifarra negra

Fa unes  setmanes, estàvem a l'Àrea de Guissona i vam dir: "anem a buscar algo per fer un risotto". Vam començar a mirar tot i, en vore la botifarra negra, vam pensar: " per què no?".. Vam pensar que igual era un poc massa contundent i que quedaria fort, però quan estàvem menjant, Sílvia em va dir: "està bo, pots penjar-lo", i ahí va:

INGREDIENTS:

-Arròs (dos grapadets per persona)

-Caldo (de pollastre o de verdures)

-Ceba

-Xampinyons

-Botifarra negra (per dos persones, amb mitja en vam tindre prou).

-Oli

-Sal

-Formatge parmesà.

ELABORACIÓ:

-En una paella, posem a sofregir la ceba ben menudeta. Quan està daurada, afegim la botifarra tallada a trossets menudets; a continuació, posem els xampinyons, talladets al tamany que més ens agrade, ho salem tot i, quan ja està tot, afegim l'arròs per sofregir-lo una miqueta (segons ma mare, sofregir-lo és el secret perquè després no es passe). A continuació, afegim caldo bollint fins que tapem bé l'arròs i ho posem a foc ben viu (és convenient que tinguem el perol amb el caldo en un altre foc perquè quan l'afegim a la paella ja estiga bullint). Anem movent l'arròs i afegint caldo a mesura que es va consumint sense parar de moure l'arròs. Quan veiem que comença a estar cuit, baixem un poc el foc perquè s'acabe de consumir el caldo i deixem que s'acabe de fer l'arròs. Una vegada consumit el caldo però no del tot, perquè quede una textura "meloseta", apaguem el foc i afegim el parmesà ratllat i ho barregem tot bé. Deixem que repose un poc i ja el podem servir (també podem posar el formatge a banda i que se'l pose cadascú per si a algú no li agrada).

"Boquerons" en vinagre

És molt típic, al meu poble, i també a la zona, demanar una tapeta de "boquerons en olives". La veritat és  que són molt fàcils de trobar ja fets en qualsevol tenda, però ma mare sempre els ha fet molt bons i jo volia aprendre a fer-los com ella.A més, ara a l'estiu és quan més apetixen.

INGREDIENTS:

-Boquerons.

-Vinagre.

-Sal.

-Julivert.

-All.

-Oli d'oliva.

ELABORACIÓ:

-Abans que res, netegem els boquerons. Per fer-ho, els llevem el cap i els budells, que ixen fàcil només posant un poc el dit. Els obrim per la meitat i llevem l'espina i els separem en dues meitats. Els posem tots en remull en vinagre amb un poc de sal i si volem també pebre negre i els tenim unes hores en la nevera fins que veiem que han canviat de color. Quan ja els tenim, els escorreguem i els congelem. Jo, igual que ma mare, faig capetes en una fiambrera, separades amb film o paper d'alumini, per poder anar descongelant-los poc a poc i no tots a una. El fet de congelar-los, és per matar el anisakis o qualsevol altre bitxo que tinguen. Per menjar-los, els descongelem i els tirem per damunt una picaeta amb all, julivert i oli.

"Boquerons" al forn

Una vegada més, demanar disculpes per la incorrecció. En València els coneixen com aladrocs, i en Catalunya com seitons, però a la meua família i al meu poble, els diem "boquerons", i he volgut ser fidel a les nostres expressions.

No fa molt, va vindre ma mare de visita a casa i vam menjar "boquerons" fregits. Va aprofitar per dir-me com es netejaven i em va dir que els podia fer al forn, de la mateixa manera que féiem el bonítol i que quedaven molt bons. No vaig tardar molt en comprar-ne i provar de fer-los i, la veritat, ella tenia raó, estan molt bons.

INGREDIENTS:

-"Boquerons". (La quantitat depén de com de gran és la cassola)

-Creïlles (tallades en rodanxes finetes, suficients per omplir tota la base de la cassola).

-Tomaca ratllada. (Al gust).

-Alls tendres. (Al gust)

-Pinyons

-Julivert

-Oli

-Sal

-Sucre

ELABORACIÓ:

-La primera cosa que hem de fer és netejar els "boquerons", per fer-ho, els llevem el cap i els budells, que ixen fàcil només posant un poc el dit. Segons ma mare, si són menuts no fa falta llevar l'espina, però jo preferisc que no en tinga i la lleve. Si són frescos, ix sola i fàcil. Una vegada nets, els rentem un poc amb aigua i els escorreguem.

-Per una altra banada, pelem les creïlles i les tallem en rodanxes ben finetes. Untem una cassola per anar al forn amb oli i posem les creïlles omplint tota la base. Després posem els boquerons arregladets per damunt de les creïlles. Tirem per damunt els alls tendres, la tomaca ratllada, els pinyons, el julivert tallat a trossets xicotets, un poc de sal i un poc de sucre per matar l'acidesa de la tomaca. Ho reguem tot amb oli d'oliva i tirem un xorret d'aigua perquè no se'ns seque i posem la cassola al forn prèviament escalfat a 200 graus. Ho tenim una horeta fins que veiem que la creïlla està cuita i ja està. Si veiem que se'ns crema per damunt, perquè els "boquerons" es couen de seguida, ho tapem amb paper d'alumini o una tapadora i ja està.

Polp amb creïlles

Una vegada més, a l'hora d'escriure el nom de la recepta, m'he trobat amb el dilema de la correcció. A

València, diem polp, a Catalunya diuen pop; quina paraula és la correcta? Afortunadament, les dos.

La veritat és que este és un plat molt senzill, ja que jo directament compre el polp cuit, però si no fóra perquè ma mare un dia em va comentar com el feia, no se m'hauria acudit mai fer-lo, per tant, el penge ací per si a algú li servix.

INGREDIENTS:

-Polp (ja cuit, jo compre o les pates que venen a les neveres del mercadona o el polp sencer que venen al consum. En alguns llocs el venen congelat, però jo no l'he comprat mai)

-Creïlles (depén de la quantitat de polp que tinguem, una quantitat o una altra. A la foto, hi havia un polp menudet sencer d'uns 300-400 grams i vaig posar 4 creïlles)

-Sal.

-Oli.

-Alls.

-Pebre roig.

ELABORACIÓ:

-Comprem el polp ja cuit i envasat al buit, el traguem de l'envàs i anem tallant les pates en rodanxetes finetes (jo ho faig amb unes tisores). Quan acabe de tallar-lo, jo tinc per costum rentar-lo, però no sé si és necessari. En una paella, posem un xorret d'oli i algunes dents d'all senceres, a les quals hem fet un tallet i ho fem un poquet perquè l'oli vaja agarrant gustet. Quan ja està, apaguem el foc i esperem que es gele un poc l'oli i tirem el polp dins perquè agarre gustet i s'escalfe un poc però sense cuinar-se, perquè si una vegada cuit el cuinem, es fa dur.

 Per fer les creïlles, tenim dues maneres: bullides o al microones, però de les dues maneres, les farem sense pelar-les. Si les fem bullides, en un perol han d'estar uns 25 minutets, i en una olla ràpida, un minutet al dos des de que fa els pitos. Si les fem al microones, les punxem i podem enrotllar-les amb paper de film i tardaran un parell de minuts o posar-les en un plat i tapar-les amb la tapa del microones i tardaran 7 o 8  minuts.

 Una vegada fetes les creïlles, les pelem amb compte de no cremar-nos i les tallem en rodanxes que repartirem en un plat. Els posem un poc de sal i tirem el polp ben repartidet per damunt. Tirem pebre roig (jo el pose dolç) per damunt i l'oliet de la paella del polp, al qual li hem tret els alls. Plat fet i llest per menjar, per cert, molt més barat del que et cobren en qualsevol bar.

Coca d'embotit

-L'altre dia, estàvem a casa i li vaig dir a Sílvia que m'apetia fer una coca contundet, aprofitant que tenia llonganisses, botifarres i xistorra, que és un bon substitut de la llonganissa roja, que fora del meu poble crec

que no saben que és, o tenen xoriço o tenen xistorra. Aprofitant la massa de la coca de pèsols, la vam fer i, quan li vaig explicar a ma mare com l'havia feta, em va dir que li podia dir "Coca Rafa". Sílvia i jo havíem pensat dir-li "Coca colesterol", però al final l'he deixada de la manera més descriptiva possible.

INGREDIENTS:

Per la massa:

-Farina (500 g.)

-Llevat (un paquetet de la que venen fresca, jo la compre al mercadona, i està a la zona dels iogurs)

-Oli (mig got)

-Llet (un got, també es pot posar aigua, però amb la llet, la massa s'aguanta més blaneta)

-Sal (un pessic)

(estes són les mesures que em va passar ma tia Pepita en el seu moment per la coca de pésols. Jo normalment pose la meitat de tot).

Pel sofregit:

-Ceba

-Xampinyons.
-Oli.
-Sal
-Llonganisses blanques.
-Llonganisses roges (o xoriços o xistorra)
-Botifarra (valenciana, com bé em va recomanar Jesús que li diguera, "morcilla" pels castellans)

ELABORACIÓ:
-Per fer la massa, posem en un recipient gran, on poguem pastar després, la llet, un poc tèbia, i el llevat desfet, i ho tenim uns minutets perquè vaja desfent-se el llevat.
Passats estos minuts, afegim la farina i l'oli i ho movem tot amb una cullera de fusta, fins que va fent-se tot una massa, si veiem que falta oli o farina, ho anem afegint fins que queda una textura bona per pastar amb les mans. Ho pastem ben pastat durant uns minuts i després ho deixem fet una bola, tapat amb un drap nét, fins que la pasta es fa bona (s'infla)
Mentre que la massa es fa bona, en una paella, sofregim la ceba talladeta a trossets. Després afegim els xampinyons, laminats o com ens agrade tallar-los. Quan la massa ja esà, estenem la massa per la safata del forn. Ma mare posa paper vegetal i queda molt més net i no s'enganxa. Tirem el sofregit per damunt i les llonganisses i botifarres talladetes a rodanxes ben menudetes, esperem a que la massa es torne a fer bona. Consell de ma tia: Si la poses al forn a foc mínim (50º) uns minutets, es fa bona abans la massa. Una vegada s'ha fet bona, pugem el foc del forn al màxim i esperem uns 20 minutets, depenent del forn a que es faça. Posem el forn per dalt i per baix, i si veiem que es crema per damunt, li posem només per baix.

Batut de xocolate

Em resisitia a posar la paraula xocolata però, abans de fer-ho, ho he buscar per assegurar-me que tal com

ho he escrit és correcte, i ho és. Aquesta recepta és una adaptació d'unes quantes que he vist per internet i, els ingredients els pose un poc a ull, però la veritat és que queda ben bo.

INGREDIENTS:
-Gelat de xocolate (250 ml per dos batuts).
-Nesquik o similar (Una cullerada sopera per batut).
-Sucre (opcional, una culleradeta per batut o més o menys depén com ens agrade de dolç).
-Llet (La quantitat necessària perquè ens isquen uns 250 ml per batut).

ELABORACIÓ:
-Posem tots els ingredients en la batedora de got hi ho barregem bé, sobre tot perquè el gelat quede ben desfet. A l'hora de repartir-ho en els gots, mirem de repartir la bromera que queda molt gustosa entre tots els gots.

"Risotto" amb gambes i espàrrecs

Com a bon valencià, m'encanta l'arròs i, des de que vaig descobrir esta manera de fer-lo que tenen els

italians, vaig provant diferents combinacions i, la veritat, totes m'agraden molt. En aquest cas, tenia a casa el caldo resultant d'haver fet unes clòtxines i esta va ser una bona manera d'aprofitar-lo.

INGREDIENTS:
-Arròs (Un grapadet per persona).
-Alls o alls tendres.
-Espàrrecs verds (La quantitat depén de com carregat volguem que estiga l'arròs)
-Gambes (de les xicotetes, ja pelades, jo les compre congelades).

-Caldo de peix o de verdures. (Si gastem caldo de clòtxines, com jo, l'hem de rebaixar amb aigua, si no queda massa fort).

-Formatge parmesà ratllat ("grana padano").

ELABORACIÓ:

 -En una paella, posem a sofregir els alls tendres i els espàrrecs ben menudets. Quan està daurada, afegim les gambetes, ho salem tot i, quan ja està cuit, afegim l'arròs per sofregir-lo una miqueta (segons ma mare, sofregir-lo és el secret perquè després no es passe). A continuació, afegim caldo fins que tapem bé l'arròs i ho posem a foc ben viu (és convenient que tinguem el perol amb el caldo en un altre foc perquè quan l'afegim a la paella ja estiga bullint). Anem movent l'arròs i afegint caldo a mesura que es va consumint sense parar de moure l'arròs. Quan veiem que comença a estar cuit, baixem un poc el foc perquè s'acabe de consumir el caldo i deixem que s'acabe de fer l'arròs. Una vegada consumit el caldo però no del tot, perquè quede una textura "meloseta", apaguem el foc i afegim el parmesà ratllat i ho barregem tot bé. Deixem que repose un poc i ja el podem servir (també podem posar el formatge a banda i que se'l pose cadascú per si a algú no li agrada). 

Batut de vainilla

Ja fa temps que vaig buscar per internet la recepta del batut de xocolata. A més, l'altre dia, va vindre Sílvia dient que els batuts de vainilla de la teteria eren boníssims i vam pensar que per què no ho intentàvem. Seguint el mateix procés que el de xocolate, vam fer un experiment i la veritat és que el resultat és boníssim.

INGREDIENTS:

-Gelat de vainilla (250 l per dos batuts).

-Sucre (una cullerada sopera o més o menys depenent de com ens agrade de dolç).

-Vainilla (una rameta, encara que si en podem trobar en pols, millor, una culleradeta).

-Llet (La suficient perquè a l'afegir-la a la resta d'ingredients queden un 250 ml per cada batut).

ELABORACIÓ:

-Posem tots els ingredients en el got de la batedora de got i ho batem ben batut perquè quede tot ben barrejat, sobre tot el gela ben desfet i la vainill, si és en rama, el més desfeta possible. A l'hora de servir-los, fem-ho de manera que la bromera, que és molt gustosa, quede repartida entre tots els gots.

Vedella al roquefort amb xampinyons

-Últimament, amb Sílvia, ens hem aficcionat a menjar entrecot i, la veritat, quan està bo, no fa falta ni salsa ni res. Però quan el que comprem són escalopins, o fricandó o algun altre tipus de tall de vedella, no queda massa tendra, per això, o la fem com a fricandó, o la fem en nata, i ja que estem, roquefort i xampinyons.

INGREDIENTS:

-Vedella (tallada en escalopins, o filets, 2 o 3 trossets de carn per persona).

-Xampinyons (laminats)

-Nata líquida (un brick dels menuts dóna per dos o 3 persones)

-Formatge roquefort (depén de com ens agrade de forta la salsa)

-Oli.

-Sal.

ELABORACIÓ:

-En una paella amb un poc d'oli, posem la carn salada a fer-se fins que està daurada i la retirem. Amb el mateix oli, posem els xampinyons i els salem i, quan ja estan fets, afegim la nata i el roquefort a trossets. Deixem que es vaja desfent el formatge amb el bull de la nata i que vaja fent-se la salsa. Provem de sal i si fa falta afegim sal. Al final, afegim els trossos de carn i ho deixem un ratet a foc mínim perquè tot vaja agarrant gustet.