All i oli

-La veritat és que deuria fer-lo amb el morter i de la manera tradicional, però he de reconéixer que no tinc massa habilitat i no m'ix. Per això, com que m'agrada molt, em conforme fent-lo de qualsevol manera. El faig amb la batedora (turmis), no és el mateix, però com que m'agrada molt, ja m'està bé. 

INGREDIENTS:

-All (amb una dent tindrem prou, depenent de la quantitat que voguem fer)

-Ou (amb un serà suficient)

-Oli (un bon xorret, fins que tapem la part baixa de la batedora. En el meu got de batre tinc mesurat que si arribe a 250 ml és suficient)

-Sal (un pessiguet, depenent de com ens agrade)

-Sempre va bé tindre a mà un xorret de vinagre o llimona per si no ens colla bé (consells de ma mare, encara que ella ho diu més per quan ho fem amb morter, que costa més, un xorret de vinagre en una molla de pa).

ELABORACIÓ:

-En el got de la batedora, posem una dent d'all pelada i tallada a trossets. Afegim l'ou i un pessic de sal i posem la batedora plantada per afegir oli fins que veiem que la part baixa està ben tapada. Posem la batedora en marxa a una velocitat mitjana-alta i la tenim quieta veient com tot va barrejant-se i collant. Quan ja no veiem oli, anem alçant poc a poc fins que treiem la batedora fora. L'all i oli estarà acabat i, en principi, ben collat. 

Pastissets de botifarra (valenciana)

-Faig l'aclarimen en el títol perquè en València i en Catalunya gastem el terme botifarra amb significats diferents, i en aquest cas, no em referisc a la botifarra catalana sino a la valenciana, que en castellà es coneix com "morcilla".

 L'altre dia, vam anar a València i ma mare ens esperava amb uns pastissets fets, i li vaig preguntar : "Estos són com els de pèsols?" i em va dir que no, que estos eren uns que s'havia ensenyat i que eren molt ràpids de fer. Me'ls va explicar i, com des de que estic amb Sílvia mengem molta botifarra perquè ens agrada molt, els primers els he fet de botifarra. Podem omplir-los de qualsevol cosa que ens agrade. 

INGREDIENTS:

Per la massa: 

-Oli (1 tasseta), si pot ser de gira-sol, i si no, d'oliva suau, perquè no faça massa gust.

-Cervessa (1 tasseta)

-Sal (1 pessic)

-Farina (la que admitisca).

Pel farcit:

-Ceba (les quantitats depenen de la quantitat de botifarra que posem i de com ens agrade de fort)

-Botifarra (ma mare sempre em compra les d'Ontinyent de mercadona, només als mercadones del País Valencià)

-Oli

-Sal

ELABORACIÓ:

-Posem en un recipient gran el got d'oli i el de cervessa i ho barregem bé perquè forme un líquid uniforme. Després anem afegint farina fins que veiem que la massa queda compacta. i un pessic de sal i ho movem tot amb una cullera de fusta, fins que veiem que la massa ja no es queda enganxada al recipient, en eixe moment l'agafem amb les mans i la pastem ben pastada.  Si ens queda massa farinosa o massa oliosa, afegim del que pertoque. Quan ja la tenim pastada, la tapem amb un drap net i la deixem reposar mitja horeta o més.

 En una paella amb un poc d'oli, posem a sofregir la ceba picada o tallada molt menudeta. Quan ja està, afegim la botifarra desfeteta, prèviament li haurem tret la pell i ho cuinem tot ben cuinat i ben mesclat.

 Una vegada reposada la massa, anem fent boletes i les anem xafant, una bona manera és posar-la dins d'una bossa de plàstic perquè no s'enganxe i, amb un perol o alguna cosa gran, xafar-les. Després les posem en un plat i les acabem de xafar bé amb les mans. Les omplim amb el farcit i les anem tancat amb forma de pastisset. Les anem posant en una safata pel forn i, quan ja estan totes, les pintem amb oli batut i les posem al forn prèviament escalfat a 180º. Pot ser una miqueta més depenent del grossor de la massa, però si no, en una mitja horeta al forn ja els tindrem bons per menjar.

Lluç en salsa verda

-M'agrada ben poc el peix, i el lluç no és un dels meus favorits, però s'ha de menjar peix perquè és sa i, posats a fer-ho, l'all i el julivert sempre són bons acompanyants. A més té l'avantatge que està fet en un moment. 

INGREDIENTS:

-Lluç (com més ens agrade, jo el preferisc en rodanxes).

-All (vàries dents, depén quant ens agrade).

-Julivert picat.

-Oli

-Sal

-Vi blanc (un xorret generós)

-Caldo de peix (si el tenim, si no, aigua)

-Farina (una cullerada)

-Pinyons.

ELABORACIÓ:
-En una paella prou gran, posem un bon xorret d'oli i comencem a sofregir els allets tallats ben menudets. Quan estan daurats, afegim el vi blanc i el julivert picat i una cullerada de farina i ho anem movent ben mogut.  (la farina és perquè la salsa quede un poc més espesa). Afegim també un xorret de caldo de peix o d'aigua perquè no ens quede massa seca la salsa. Quan està tot ben barrejat, posem el lluç repartit per la paella i deixem que es faça per un costat (tarda un parell de minuts). Li peguem la volta perquè s'acabe de fer i afegim els pinyons (els pinyons no són necessaris, però a mi m'agraden molt). Tapem la paella amb el foc apagat o a foc mínim perquè el lluç vaja afegint el seu sabor a la salsa i després servim, acompanyat de pa millor, per poder mullar la salseta. 

Coca de xampinyons i ceba

He pensat que, donat que la massa de la coca de pésols i de pebre i tomaca m'agrada molt, podia aprofitar-la per anar fent coques de diferents sabors. Hui tenia xampinyons i ceba, i un sofregit d'aquests dos ingredients sempre m'ha agradat molt. Si haguera tingut bacon supose que és el que hauria posat, o tonyina. Però el que tenia és llonganissetes i xoricets xicotets d'aperitius, i és el que he fet servir. 

INGREDIENTS:

Per la massa:
-Farina (500 g.)
-Llevat (un paquetet de la que venen fresca, jo la compre al mercadona, i està a la zona dels iogurs)
-Oli (mig got)
-Llet (un got, també es pot posar aigua, però amb la llet, la massa s'aguanta més blaneta)
-Sal (un pessic)
(estes són les mesures que em va passar ma tia Pepita en el seu moment per la coca de pésols. Jo normalment pose la meitat de tot).
Pel sofregit:
-Ceba

-Xampinyons.
-Oli.
-Sal
-Qualsevol ingredient que volguem afegir per acompanyar (bacon, llonganissa, xoriço, tonyina...)

ELABORACIÓ:
-Per fer la massa, posem en un recipient gran, on poguem pastar després, la llet, un poc tèbia, i el llevat desfet, i ho tenim uns minutets perquè vaja desfent-se el llevat.
Passats estos minuts, afegim la farina i l'oli i ho movem tot amb una cullera de fusta, fins que va fent-se tot una massa, si veiem que falta oli o farina, ho anem afegint fins que queda una textura bona per pastar amb les mans. Ho pastem ben pastat durant uns minuts i després ho deixem fet una bola, tapat amb un drap nét, fins que la pasta es fa bona (s'infla)
Mentre que la massa es fa bona, en una paella, sofregim la ceba talladeta a trossets. Després afegim la carn (en el meu cas xoricets i llonganissetes xicotets tallats a trossets molt menudets) i els xampinyons, laminats o com ens agrade tallar-los. Quan la massa ja esà, estenem la massa per la safata del forn. Ma mare posa paper vegetal i queda molt més net i no s'enganxa. Tirem el sofregit per damunt i esperem a que la massa es torne a fer bona. Consell de ma tia: Si la poses al forn a foc mínim (50º) uns minutets, es fa bona abans la massa. Una vegada s'ha fet bona, pugem el foc del forn al màxim i esperem uns 20 minutets, depenent del forn a que es faça. Posem el forn per dalt i per baix, i si veiem que es crema per damunt, li posem només per baix.

Trufes de xocolate

-Passades i quasi oblidades les fartaes de Nadal, vaig pensar recordar com es feien aquelles trufes tant bones que feia ma mare i que feia tants anys que no menjava. Li vaig cridar i va rescatar la recepta per passar-me-la. Ràpides de fer i, des del meu punt de vista, moooolt bones. Això sí, calories per parar un tren.  Ella em va donar unes proporcions, però com que el paqueta d'ametlla mòlta del mercadona, que és la que gaste, és de 125g, les adaptaré per aquesta mesura. 

INGREDIENTS:

-Xocolate en pols (jo gaste nesquik) (150g.)

-Ametlla mòlta (125g.)

-Un rovell d'ou.

-Llet condensada (entre 150 i 200g, depén de com ens agrade de dolç).

-Xocolate ratllat (també podem comprar fideus de xocolate ja fets).

ELABORACIÓ:

-Posem tots els ingredients en un bol i els barregem amb una forquilla o similar fins que aconseguim crear una massa uniforme. Posem el bol amb la massa al congelador una hora perquè es compacte i poder-la treballar i després anem fent boletes de massa. Les passem pels fideus perquè queden ben arrebossades i les anem posant en motlles. Ja estan bones per menjar-se.

Secret en salsa

-L'altre dia vam anar a dinar a casa ma mare i ens va traure carn i, a part, una salsa en un bol perquè ens serviren. Estava molt bona i li vaig preguntar què era. Em va dir que era "solomillo", però que també ho podia fer amb secret o amb el que volgués. Vaig decidir provar a fer-ho en secret i, en lloc de posar la salsa a part, la vaig barrejar amb el secret. El resultat: Un plat igual de bo, però, com podem vore a la foto, amb un aspecte gens vistós.

INGREDIENTS:

-Secret de porc. (Al mercadona venen uns paquets amb dues peces d'uns 300 g. cadascuna)

-Ceba.

-Carlota.
-Tomaca.

-Xampinyons.

-Oli.

-Sal.

ELABORACIÓ:

-Salem la carn i la daurem bé en una paella amb oli. Després la retirem. Tallem la ceba i la carlota no massa menudes perquè les triturarem i les sofregim en la mateixa paella en la que hem fet la carn. Afegim un poc de tomaca ratllada i deixem que es cuine tot bé. Quan ja està, ho retirem i ho triturem amb la batedora. En la mateixa paella, fem els xampinyons, laminats o tallats com més ens agrade i, quan ja estan, tornem a afegir la carn. Una vegada tot junt, podem barrejar la salsa i servir-ho tot junt, amb el mal aspecte que es veu a la foto, o servir la carn i els xampinyons en el plat i la salsa triturada en un bol amb una cullera perquè cadascú es servisca. 

Conill al forn

-No és la millor manera de fer el conill, ja que es queda un poquet més sec. A mi personalment m'agrada més a "l'ajillo", però ja que és una carn molt sana i amb molt poc greix, és una altra manera de cuinar-lo, i si damunt de la safata del forn, posem paper vegetal, a més, és molt neta, ja que no embrutem pràcticament res a part d'un ganivet.

INGREDIENTS:
-Conill (trossejat, una safata d'uns 500g. dona per dos persones, més o menys)
-Creïlles.
-Ceba.
-Oli.
-Sal.
-Conyac.

ELABORACIÓ:

-En una safata pel forn, posem les creïlles tallades en rodanxes finetes i per damunt la ceba tallada com més ens agrade, li posem sal i oli i ho posem el forn, que tindrem prèviament escalfat a uns 200º. Ho tenim mitja horeta fent-se i després afegim el conill tallat a trossets i ja salat i li torem un xorro d'oli per damunt. Al cap d'un poquet, afegim un xorret de conyac per damunt del conill i deixem que es consumisca i s'acabe de fer. Quan el conill ja està ben dauradet, ja està. Podem afegir les espècies que més ens agraden o també uns xampinyons, però si afegim xampinyons, jo personalment preferisc fer-los fora en una paella i després afegir-los a la safata pel forn al final. 

Espagueti carbonara

-Estava temptat d'escriure espagueti amb nata, que és com a mi em van arribar per primera volta estos espagueti per part de ma mare, però amb els anys, coneixent la pasta italiana, es pot pensar que este seria el nom més addient, encara que la vertadera carbonara és amb ou i no amb nata. M'encanten.

INGREDIENTS:

-Espagueti

-Ceba

-Xampinyons

-Bacon (en tires)

-Nata (per cuinar, però la nata per montar també servix, millor comprar aquesta que servix per les dues coses)

-Parmesà ratllat (jo preferisc ratllar-lo jo, però si el comprem ratllat, menys feina).

-Oli

-Sal

ELABORACIÓ:

-Posem aigua a bullir i quan ja comença, afegim els espagueti i els tenim bullint el temps que diga el paquet. La sal l'afegim una vegada ja afegida la pasta. Per una altra banda, en una paella amb oli, sofregim la ceba tallada ben menudeta o picada i li posem sal, quan està dauradeta, afegim el bacon. Jo gaste un paquetet de bacon en tires per dues persones, però supose que per tres també arriba, posaríem més espagueti i ja està. Després afegim els xampinyons, en tires o talladets com més ens agrade i, quan està tot, afegim la nata perquè vaja espesant-se i ho barregem tot molt bé. Una vegada hem escorregut els espagueti, els juntem amb aquesta salsa i ho barregem tot bé. En este moment, podem afegir el parmesà ratllat i barrejar-ho tot bé, o també podem servir els plats i cadascú que es pose el formatge que vullga. 

"Risotto" amb xampinyons i bacon

-Aquesta és una altra recepta de les que sóc jo qui li ha "ensenyat" a ma mare, és a dir, a l'inrevés del que és habitual. 

 Per mi un risotto té dos ingredients fonamentals a part de l'arròs: els xampinyons i el formatge parmesà, la resta poden variar. L'arròs m'encanta, i aquests dos ingredients també, per tant no fa falta que diga el que pense del risotto. La diferència amb les habituals paelles, arrossos amb verdures... és que en el risotto la cocció sempre és ben viva i que es mou l'arròs continuament, a banda que el caldo no es posa tot de colp sinó que es va afegint a mesura que en falta:

INGREDIENTS:

-Arròs: 2 grapaets per persona.

-Ceba (opcional, però sempre dóna bon gustet)

-Xampinyons.

-Bacon o qualsevol altra carn que ens agrade (vedella, pollastre...), però també és opcional, si no volem, no fa falta.

-Oli.

-Sal.

-Caldo (de verdures o de carn, el que tinguem), també podem fer servir aigua, però amb el caldo farà més bon gustet.

-Formatge parmesà ratllat ("grana padano").

ELABORACIÓ:

-En una paella, posem a sofregir la ceba ben menudeta. Quan està daurada, afegim el bacon (jo normalment el compre ja en tires i m'estalvie feina); a continuació, posem els xampinyons, talladets al tamany que més ens agrade, ho salem tot i, quan ja està tot, afegim l'arròs per sofregir-lo una miqueta (segons ma mare, sofregir-lo és el secret perquè després no es passe). A continuació, afegim caldo fins que tapem bé l'arròs i ho posem a foc ben viu (és convenient que tinguem el perol amb el caldo en un altre foc perquè quan l'afegim a la paella ja estiga bullint). Anem movent l'arròs i afegint caldo a mesura que es va consumint sense parar de moure l'arròs. Quan veiem que comença a estar cuit, baixem un poc el foc perquè s'acabe de consumir el caldo i deixem que s'acabe de fer l'arròs. Una vegada consumit el caldo però no del tot, perquè quede una textura "meloseta", apaguem el foc i afegim el parmesà ratllat i ho barregem tot bé. Deixem que repose un poc i ja el podem servir (també podem posar el formatge a banda i que se'l pose cadascú per si a algú no li agrada).

"Cocotets"

-La veritat és que el coco no m'agrada massa, i els dolços tampoc, però l'altre dia, quan li deia ma mare que em digués alguna recepta nova per posar al bloc em va dir: "Per què no fas cocotets? és molt fàcil i estan bons..." i sí, la veritat és que són molt fàcils de fer i estan bons, fins i tot a mi m'agraden, tot i el que he dit al començar.

INGREDIENTS:

-Coco ratllat (250 grams).

-Sucre (200 grams).

-2 ous.

Al mercadona venen unes bosses de coco ratllat de 125 grams, per tant, podem fer just la meitat de la recepta i ja està bé, si no hi ha molta gent per menjar, ja n'ixen prou. 

ELABORACIÓ:

-Juntem tots els ingredients en un bol i els anem barrejant molt bé perquè quede una massa prou uniforme. Després anem fent boletes i les anem posant damunt del paper vegetal o en motlles petits per trufes. Ho posem tot al forn a una temperatura no molt alta, uns 150 graus ja està bé perquè si no se'ns cremen per fora abans de fer-se per dins i abans que estiguen daurats, ja estan, millor que no se'ns cremen. Menys de mitja hora de forn és suficient.