Rabo de bou estofat

-Ja feia temps que tenia ganes de cuinar rabo, no sabia molt bé de què ni com fer-ho, però em feia gràcia.

Algunes voltes havia preguntat al mercat però no en tenien i, l'altre dia, per fin en vaig pillar, em va dir que podia agarrar-lo de vedella o de "buey" (la veritat és que no sé com es diu en valencià, per això ho he traduït com bou) i vaig triar aquest últim. Per fer-lo, la olla ràpida, per assegurar-se que queda ben cuit. Vaig comprar un rabo sencer, uns 800 grams, que em va dir que donava per dues persones, perquè té molt os, però com que vaig posar creïlles i salsa, donava per tres racions. Les proporcions dels altres ingredients, depenen dels gustos.

INGREDIENTS:

-800 grams de rabo de bou.

-Un porro.

-Una ceba.

-Dos dents d'all.

-Una carlota.

-Una tomaca.

-Quatre creïlles mitjanes.

-Oli.

-Sal.

-Julivert.

-Llorer.

-Romaní.

-Vi negre (un xorret, jo, com que no en tenia, vaig posar un poc de vi blanc i un poc de conyac, i el resultat és molt bo també).

ELABORACIÓ:

-Salem i enfarinem els trossos de rabo i els sofregim un poc en una paella i el reservem.

En l'olla ràpida, posem un xorret d'oli i sofregim la ceba, els alls, el porro i la carlota prèviament picats (jo ho faig a la picadora i queda més desfetet). Quan ja està ben sofregit, afegim els trossos de carn i ho tapem tot amb aigua (si tenim brou de verdures suau, millor). Afegim ara també les espècies, julivert, romaní, llorer o les que volguem i tanquem l'olla. Una vegada tancada l'hem de deixar a foc màxim a la posició 2 fins que comença a pitar. A partir d'eixe moment, baixem el foc a la meitat i hem de cuinar el rabo 20 minuts. Jo el que faig és apagar el foc als 5 minuts i els altres 15 aprofitar el calor de l'encimera perquè s'acabe de fer.  Passats estos minuts obrim l'olla i li afegim les creïlles tallades en daus. Ho tenim a foc suau uns 20 minutets sense tancar l'olla i ja està. Segons ma mare és millor no tancar l'olla amb les creïlles perquè és fàcil que es passen i es desfacen. La meua experiència també em diu que la salsa es pot enganxar massa si tenim massa estona l'olla a pressió.

Xampinyons al roquefort

-En casa ens agraden molt els xampinyons, i els mengem de moltíssimes maneres i acompanyant molts

ingredients diferents. Jo tenia el record d'algun bar en el qual me'ls havien tret sencers, farcits amb alguna cosa, i amb salsa. Vam decidir provar-ho i el resultat va ser molt bo, tant, que ara ho compartisc.

INGREDIENTS:

-Xampinyons (Com més grans, millor)

-Bacó (El podem comprar ja en tires o a tallades i tallar-lo en trossets xicotets, com volguem)

-Oli

-Sal.

Per la salsa roquefort:

-Formatge roquefort (la quantitat depén de com ens agrade de fort)

-Nata líquida (jo pose un brick menut, i la gaste per montar, perquè serveix per les dues coses, en canvi si la compres només per cuinar, no serveix per montar).

ELABORACIÓ:

-Netegem els xampinyons ben nets i els llevem els troncs. Reservem els troncs i tallem els tronquets en trossets ben xicotets. En una paella amb oli, sofregim els troncs tallats juntament amb el bacó també tallat a trossets menudets. 

Per una altra banda, posem una paella al foc i desfem en ella un tros de roquefort. Quan ja està, afegim la nata i ho provem de sal, si fa falta, n'afegim. Deixem que la salsa colle un poc.

Posem els xampinyons en un recipient per anar al forn i els anem farcint amb el sofregit del bacó i els tronquets. Després tirem tota la salsa roquefort per damunt i posem el recipient al forn pre escalfat a 200 graus, en 15 o 20 minuts ho tindrem llest.

"Potitos" de pollastre

-Un dia estàvem al supermercat i Sílvia em va dir que els "potitos" (la papilla dels xiquets) de "ternera a la jardinera" estava molt bona. Vaig pensar que si la féiem en lloc de comprar-la, encara estaria millor. Vam provar de fer-la i quedava un poc massa forta. Se'ns va ocòrrer que amb pollastre seria més suau. Ho vam provar i ens va agradar molt. Ahí va el resultat:

INGREDIENTS:

(per dues persones)

-Pollastre (Vam provar amb entrecuix però quedaven trossets d'os i ens vam decidir per fer servir petxuga, 4 ó 5 filets fins).
-Fesols verds (Un bon grapat, depén del gust, jo els compre congelats).
-Ceba (Una sencera, o all porro, el que preferim).
-Carlota (Un parell).
-Creïlla (Una del tamany que volguem).
-Oli.
-Sal.
-Aigua.

ELABORACIÓ:

-Jo ho faig amb l'olla ràpida, que és molt més ràpid, i aquest és el procés que explicaré. Posem un xorret d'oli i sofregim tots els ingredients excepte la creïlla, que la afegirem al final. Ho hem de pelar tot i no fa falta que ho tallem molt menut, ja que després ho triturarem tot. Afegim la creïlla i ho tapem tot amb aigua. Afegim un poc de sal i tanquem l'olla amb el foc al màxim. Quan comença a fer els pitos, baixem el foc i jo la tinc un minut i l'apague, perquè, com que tinc vitro no d'inducció, quan apagues el foc, queda molt calor i s'acaba de fer. Si tenim inducció o tenim pressa i no ho podem deixar al foc perquè s'acabe de fer, ho hem de deixar 2 o 3 minuts com a mínim, és qüestió de provar. 

Quan obrim l'olla, posem els ingredients sense aigua en la batedora de got i després afegim un poc de l'aigua de la cocció, depén de com ens agrade d'espés, afegim més o menys, depén de si volem una crema o una "papilla". Ho provem de sal i si fa falta n'afegim més i ja està.

"Hojaldre" amb "solomillo"

-Dos paraules incorrectes en només tres que en té el títol és un mal començament, però vull ser fidel a la

nostra manera de dir les coses. Correctament es diria pasta de full de filet.

 No fa molt, va vindre ma mare de visita a casa i no recorde com, vam acabar parlant de menjars i, concretament, de "solomillo", em va dir :"Mer em va dir una manera de fer-lo, molt fàcil i ràpida i que a tota la família li agrada molt". 

 No sé si la recepta que penjaré ara és exactament la de Mer (amiga de ma mare i de la família). Supose que en el pas de la recepta (boca a boca) d'ella a ma mare i de ma mare a mi pot haver hagut modificacions, però el que sí que sé, i amb Sílvia vam coincidir quan el vam probar és que "Això està boníssim".

INGREDIENTS:

-Pasta de full (jo compre la que venen fresca al mercadona, que és rectangular, però supose que vol qualsevol).

-Bacó (En tallades fines).

-Formatge (A mi m'agrada comprar el havarti)

-Pernil dolç (en talladetes fines).

-"Solomillo" (filet) de porc. (Un sencer, que no siga molt llarg perquè càpiga estirat dins la pasta de full ni molt gros perquè es faça bé per dins, jo normalment gaste un d'uns 400 o 500g).

-Un ou.

ELABORACIÓ:

-Estenem bé la pasta de full damunt de la safata del forn sobre el mateix paper en què ve enrotllada, perquè així evitem que s'enganxe després. Sobre la pasta de full, anem estenent les tallades de bacó fins que el cobrim tot, deixant buit a les vores per poder enrotllar-lo després. Per damunt anem fent capes, la primera de formatge i la següent de pernil dolç. Quan ja està, posem el "solomillo" prèviament salat al mig i ho enrotllemt tot tancant-lo ben tancat per les vores. Batem un ou i pintem bé el braç que ens ha quedat per damunt. Posem la safata al forn, prèviament escalfat a uns 180-200 graus i, en 30-45 minuts, a no ser que el "solomillo" fóra molt gros, ja estàrà cuit Ens el podem menjar calent, tallat en rodanxes com a la foto, o gelat com un entrepà al dia següent.

La millor recepta

-En uns dies farà dos anys que va morir mon pare. Per això, l'entrada de hui li la vull dedicar a ell.

 Quan vaig començar a escriure aquest bloc, seguint el consell de mon tio Roger, l'objectiu principal era conservar totes aquelles receptes que ma mare m'anava ensenyant i, al mateix temps, compartir-les amb tots aquells que les vullgueren provar. Entre d'altres, ell mateix.

 Vaig pensar que, a banda de la recepta, com a introducció, podia fer un comentari previ sobre l'origen o alguna anècdota al voltant d'ella o del seu nom, no sabia si tenia algun sentit o si interessaria algú, però ràpidament vaig veure que sí. Quan anava a casa de visita, mon pare sempre em comentava allò que havia escrit. A més, aconsellava a la gent que ho llegira, perquè era interessant. Des d'aquell moment, sempre escrivia la introducció amb il·lusió, perquè sabia que ell de seguida la llegiria, i això ja era suficient. Ara ell ja no està i no les pot llegir, sé que no hi haurà cap seguidor tant fidel, però jo les seguisc escrivint amb la mateixa il·lusió, perquè això fa que el tinga més present.

 Com que ell no era una persona de cuinar, no puc posar cap recepta d'ell. El seu plat favorit quan es quedava a casa era calfar-se un pot de fesols amb un xorret de vinagre, era més una persona de bon menjar que de cuinar, i molt agraïda en aquest sentit, per cert. El que sí que podré posar d'ell és una recpeta en forma de consell, d'aquestes sí que me'n va deixar moltes, però la més important, la qual no me la va dir de paraula si no amb un fet, és que, per molt malament que estem i molt complicada que siga la situació, sempre podem dedicar un somriure a les persones que estimem.

"Risotto" amb botifarra negra

Fa unes  setmanes, estàvem a l'Àrea de Guissona i vam dir: "anem a buscar algo per fer un risotto". Vam començar a mirar tot i, en vore la botifarra negra, vam pensar: " per què no?".. Vam pensar que igual era un poc massa contundent i que quedaria fort, però quan estàvem menjant, Sílvia em va dir: "està bo, pots penjar-lo", i ahí va:

INGREDIENTS:

-Arròs (dos grapadets per persona)

-Caldo (de pollastre o de verdures)

-Ceba

-Xampinyons

-Botifarra negra (per dos persones, amb mitja en vam tindre prou).

-Oli

-Sal

-Formatge parmesà.

ELABORACIÓ:

-En una paella, posem a sofregir la ceba ben menudeta. Quan està daurada, afegim la botifarra tallada a trossets menudets; a continuació, posem els xampinyons, talladets al tamany que més ens agrade, ho salem tot i, quan ja està tot, afegim l'arròs per sofregir-lo una miqueta (segons ma mare, sofregir-lo és el secret perquè després no es passe). A continuació, afegim caldo bollint fins que tapem bé l'arròs i ho posem a foc ben viu (és convenient que tinguem el perol amb el caldo en un altre foc perquè quan l'afegim a la paella ja estiga bullint). Anem movent l'arròs i afegint caldo a mesura que es va consumint sense parar de moure l'arròs. Quan veiem que comença a estar cuit, baixem un poc el foc perquè s'acabe de consumir el caldo i deixem que s'acabe de fer l'arròs. Una vegada consumit el caldo però no del tot, perquè quede una textura "meloseta", apaguem el foc i afegim el parmesà ratllat i ho barregem tot bé. Deixem que repose un poc i ja el podem servir (també podem posar el formatge a banda i que se'l pose cadascú per si a algú no li agrada).

"Boquerons" en vinagre

És molt típic, al meu poble, i també a la zona, demanar una tapeta de "boquerons en olives". La veritat és  que són molt fàcils de trobar ja fets en qualsevol tenda, però ma mare sempre els ha fet molt bons i jo volia aprendre a fer-los com ella.A més, ara a l'estiu és quan més apetixen.

INGREDIENTS:

-Boquerons.

-Vinagre.

-Sal.

-Julivert.

-All.

-Oli d'oliva.

ELABORACIÓ:

-Abans que res, netegem els boquerons. Per fer-ho, els llevem el cap i els budells, que ixen fàcil només posant un poc el dit. Els obrim per la meitat i llevem l'espina i els separem en dues meitats. Els posem tots en remull en vinagre amb un poc de sal i si volem també pebre negre i els tenim unes hores en la nevera fins que veiem que han canviat de color. Quan ja els tenim, els escorreguem i els congelem. Jo, igual que ma mare, faig capetes en una fiambrera, separades amb film o paper d'alumini, per poder anar descongelant-los poc a poc i no tots a una. El fet de congelar-los, és per matar el anisakis o qualsevol altre bitxo que tinguen. Per menjar-los, els descongelem i els tirem per damunt una picaeta amb all, julivert i oli.

"Boquerons" al forn

Una vegada més, demanar disculpes per la incorrecció. En València els coneixen com aladrocs, i en Catalunya com seitons, però a la meua família i al meu poble, els diem "boquerons", i he volgut ser fidel a les nostres expressions.

No fa molt, va vindre ma mare de visita a casa i vam menjar "boquerons" fregits. Va aprofitar per dir-me com es netejaven i em va dir que els podia fer al forn, de la mateixa manera que féiem el bonítol i que quedaven molt bons. No vaig tardar molt en comprar-ne i provar de fer-los i, la veritat, ella tenia raó, estan molt bons.

INGREDIENTS:

-"Boquerons". (La quantitat depén de com de gran és la cassola)

-Creïlles (tallades en rodanxes finetes, suficients per omplir tota la base de la cassola).

-Tomaca ratllada. (Al gust).

-Alls tendres. (Al gust)

-Pinyons

-Julivert

-Oli

-Sal

-Sucre

ELABORACIÓ:

-La primera cosa que hem de fer és netejar els "boquerons", per fer-ho, els llevem el cap i els budells, que ixen fàcil només posant un poc el dit. Segons ma mare, si són menuts no fa falta llevar l'espina, però jo preferisc que no en tinga i la lleve. Si són frescos, ix sola i fàcil. Una vegada nets, els rentem un poc amb aigua i els escorreguem.

-Per una altra banada, pelem les creïlles i les tallem en rodanxes ben finetes. Untem una cassola per anar al forn amb oli i posem les creïlles omplint tota la base. Després posem els boquerons arregladets per damunt de les creïlles. Tirem per damunt els alls tendres, la tomaca ratllada, els pinyons, el julivert tallat a trossets xicotets, un poc de sal i un poc de sucre per matar l'acidesa de la tomaca. Ho reguem tot amb oli d'oliva i tirem un xorret d'aigua perquè no se'ns seque i posem la cassola al forn prèviament escalfat a 200 graus. Ho tenim una horeta fins que veiem que la creïlla està cuita i ja està. Si veiem que se'ns crema per damunt, perquè els "boquerons" es couen de seguida, ho tapem amb paper d'alumini o una tapadora i ja està.

Polp amb creïlles

Una vegada més, a l'hora d'escriure el nom de la recepta, m'he trobat amb el dilema de la correcció. A

València, diem polp, a Catalunya diuen pop; quina paraula és la correcta? Afortunadament, les dos.

La veritat és que este és un plat molt senzill, ja que jo directament compre el polp cuit, però si no fóra perquè ma mare un dia em va comentar com el feia, no se m'hauria acudit mai fer-lo, per tant, el penge ací per si a algú li servix.

INGREDIENTS:

-Polp (ja cuit, jo compre o les pates que venen a les neveres del mercadona o el polp sencer que venen al consum. En alguns llocs el venen congelat, però jo no l'he comprat mai)

-Creïlles (depén de la quantitat de polp que tinguem, una quantitat o una altra. A la foto, hi havia un polp menudet sencer d'uns 300-400 grams i vaig posar 4 creïlles)

-Sal.

-Oli.

-Alls.

-Pebre roig.

ELABORACIÓ:

-Comprem el polp ja cuit i envasat al buit, el traguem de l'envàs i anem tallant les pates en rodanxetes finetes (jo ho faig amb unes tisores). Quan acabe de tallar-lo, jo tinc per costum rentar-lo, però no sé si és necessari. En una paella, posem un xorret d'oli i algunes dents d'all senceres, a les quals hem fet un tallet i ho fem un poquet perquè l'oli vaja agarrant gustet. Quan ja està, apaguem el foc i esperem que es gele un poc l'oli i tirem el polp dins perquè agarre gustet i s'escalfe un poc però sense cuinar-se, perquè si una vegada cuit el cuinem, es fa dur.

 Per fer les creïlles, tenim dues maneres: bullides o al microones, però de les dues maneres, les farem sense pelar-les. Si les fem bullides, en un perol han d'estar uns 25 minutets, i en una olla ràpida, un minutet al dos des de que fa els pitos. Si les fem al microones, les punxem i podem enrotllar-les amb paper de film i tardaran un parell de minuts o posar-les en un plat i tapar-les amb la tapa del microones i tardaran 7 o 8  minuts.

 Una vegada fetes les creïlles, les pelem amb compte de no cremar-nos i les tallem en rodanxes que repartirem en un plat. Els posem un poc de sal i tirem el polp ben repartidet per damunt. Tirem pebre roig (jo el pose dolç) per damunt i l'oliet de la paella del polp, al qual li hem tret els alls. Plat fet i llest per menjar, per cert, molt més barat del que et cobren en qualsevol bar.

Coca d'embotit

-L'altre dia, estàvem a casa i li vaig dir a Sílvia que m'apetia fer una coca contundet, aprofitant que tenia llonganisses, botifarres i xistorra, que és un bon substitut de la llonganissa roja, que fora del meu poble crec

que no saben que és, o tenen xoriço o tenen xistorra. Aprofitant la massa de la coca de pèsols, la vam fer i, quan li vaig explicar a ma mare com l'havia feta, em va dir que li podia dir "Coca Rafa". Sílvia i jo havíem pensat dir-li "Coca colesterol", però al final l'he deixada de la manera més descriptiva possible.

INGREDIENTS:

Per la massa:

-Farina (500 g.)

-Llevat (un paquetet de la que venen fresca, jo la compre al mercadona, i està a la zona dels iogurs)

-Oli (mig got)

-Llet (un got, també es pot posar aigua, però amb la llet, la massa s'aguanta més blaneta)

-Sal (un pessic)

(estes són les mesures que em va passar ma tia Pepita en el seu moment per la coca de pésols. Jo normalment pose la meitat de tot).

Pel sofregit:

-Ceba

-Xampinyons.
-Oli.
-Sal
-Llonganisses blanques.
-Llonganisses roges (o xoriços o xistorra)
-Botifarra (valenciana, com bé em va recomanar Jesús que li diguera, "morcilla" pels castellans)

ELABORACIÓ:
-Per fer la massa, posem en un recipient gran, on poguem pastar després, la llet, un poc tèbia, i el llevat desfet, i ho tenim uns minutets perquè vaja desfent-se el llevat.
Passats estos minuts, afegim la farina i l'oli i ho movem tot amb una cullera de fusta, fins que va fent-se tot una massa, si veiem que falta oli o farina, ho anem afegint fins que queda una textura bona per pastar amb les mans. Ho pastem ben pastat durant uns minuts i després ho deixem fet una bola, tapat amb un drap nét, fins que la pasta es fa bona (s'infla)
Mentre que la massa es fa bona, en una paella, sofregim la ceba talladeta a trossets. Després afegim els xampinyons, laminats o com ens agrade tallar-los. Quan la massa ja esà, estenem la massa per la safata del forn. Ma mare posa paper vegetal i queda molt més net i no s'enganxa. Tirem el sofregit per damunt i les llonganisses i botifarres talladetes a rodanxes ben menudetes, esperem a que la massa es torne a fer bona. Consell de ma tia: Si la poses al forn a foc mínim (50º) uns minutets, es fa bona abans la massa. Una vegada s'ha fet bona, pugem el foc del forn al màxim i esperem uns 20 minutets, depenent del forn a que es faça. Posem el forn per dalt i per baix, i si veiem que es crema per damunt, li posem només per baix.