Fa uns dies vaig llegir que les verdures amb un verd molt viu, i en concret el bròcoli eren grans enemics de l'envelliment, les seues propietats contrarresten en gran mesura l'efecte del pas del temps sobre el nostre cos. Una vegada aguantat l'olor que fa quan el bulls, la veritat és que està prou bo. Aquesta recepta no és de ma mare, però com, al igual que en la resta de receptes que faig seguisc al màxim el seu consell, crec que també la puc penjar en el seu bloc.
INGREDIENTS:
-Oli d'oliva (un xorret)
-Farina (Un parell de cullerades)
-Mitja ceba.
-Pernil
-Llet (la necessària per obtenir l'espessor desitjat, per dos cullerades de farina, prop de mig litre)
-Bròcoli
-Mozzarella (ratllada o fresca, jo la preferisc fresca, a més sempre en tinc en casa)
-Formatge parmesà (Jo normalment gaste granna padano, que no és tan bo)
ELABORACIÓ:
-Posem aigua a bullir en un perol i li posem un poc de sal. Quan bull l'aigua, posem el bròcoli i el bullim no més de 5 minuts, segons ma mare no s'ha de bullir molt perquè si no es desfà, i és cert. Per una altra banda, en una paella, posem un xorret d'oli i sofregim la ceba picada o tallada ben menudeta. Quan ja està feta, afegim el pernil en tallets finets o picat i ho movem. Posem la farina, una o dos cullerades depenent de la quantitat de beixamel que volguem fer (jo per un bròcoli mitjanet en pose dos) i esperem que canvie de color, quan ja està, baixem el foc i anem afegint la llet poc a poc mentre ho moguem bé perquè no es facen pilots. Seguim afegint llent fins que la beixamel arribe a l'espessor desitjat i quan ja està, en un recipient per al forn posem el bròcoli i li tirem la beixamel per damunt, després posem el formatge per damunt, ratllat o talladet a trossets xicotetes i ho posem tot al forn, prèviament escalfat en la funció de gratinar. Quan comença a agarrar coloret ho traguem del forn i ja està bo per menjar.
