Costelles al forn

He de dir que sóc un gran aficcionat a demanar costillar a la brasa quan vaig per ahí a menjar, normalment sempre porten algunes salses, barbacoa, mel... a casa, amb ma mare, vam decidir fer-lo d'una manera un poc més tradicional, amb un llit de ceba i creïlla, i així és com el fem i el faig jo també. Si a més l'acompanyes d'un 0-3 del barça al Bernabeu, com he fet jo hui, encara és més exquisit.

INGREDIENTS:

-Costillar sencer, podem demanar a la carnisseria que ens el tallen com volguem, però hem de buscar que estiga ben carnós , perquè queda més gustós (això és consell de ma mare).

-Oli d'oliva.

-Sal

-Espècies (les que ens agraden, jo pose timonet, romaní i pebre negre, però l'elecció és lliure)

-Conyac (Un bon xorro)

-Ceba

-Creïlla

-Alls

(les quantitats de ceba, creïlla i all depenen del gust de cadascú i de quanta costella fem).

ELABORACIÓ:

-Salem el costillar i el posem a macerar amb el conyac, les espècies, un xorret d'oli i un parell de grans d'all sencers, xafats o amb un tallet fet amb el ganivet i el tenim un parell d'hores. Preescalfem el forn a 180 graus i posem el costillar i tot el macerat en una safata i ho posem al forn. Quan portem entre 30 i 45 minuts, treiem la safata del forn, treiem el costillar per fer un llit amb la creïlla tallada en "juliana" i la creïlla tallada estil panadera, els posem un poquet de sal i d'oli i posem damunt el costillar i ho tornem a posar al forn. Quan portem mitja horeta li fem la volta al costillar i, si ens agrada afegim per damunt un parell de grans d'all picats. Ho tornem a posar al forn i en mitja horeta més ja estarà bo per menjar. Si veiem que no està prou daurat, un quart d'hora abans podem posar l'aire del forn perquè quede més rostit. Els temps de cocció del forn depenen tant del forn com del grossor del costillar, el meu forn no és que siga massa ràpid.

Arròs amb polp i carxofes

-L'altre dia, un amic, Mariano em comentava lo bons que es fan els arrossos per València, i més ara, que és època de carxofes. Aquest fet, juntament amb el fet que el polp cuit estigués d'oferta a la peixateria m'han portat a fer aquest arròs que em recorda a les cassolades d'arròs amb polp als dinars familiars al "Hórreo gallego" de Gandia. Respecte a si aquesta recepta és de ma mare o no, ella sempre m'ha ensenyat que podem fer una arròs amb qualsevol cosa que tinguem a la nevera, per tant, jo diria que sí.

INGREDIENTS:

-Arròs (Uns cent grams per persona)

-Caldo de peix (El triple que arròs, si no tenim caldo de peix podem pegar-li un bull al cap del polp per fer-ne un, jo li'l pegue igualment per tal d'enriquir el caldo de peix i que el cap no quede tan dur).

-Polp (Jo pose una pota per ració, a part del cap)

-Alls (depén del que ens agraden)

-Carxofes (Una per ració, més o menys)

-Oli d'oliva.

-Sal.

-Pebre roig (l'espècia)

ELABORACIÓ:

-En un perol fem el caldo de peix o l'escalfem si el teníem congelat, com és el meu cas, i li peguem un bull al cap de polp. En una paella sofregim els alls tallats ben menudets i les carxofes tallades com volguem (jo les talle en quarts i després cada quart el faig en 3 o 4 trossos perquè no ens queden molt grans). Quan més o menys està, afegim les potes de polp tallades a trossets i l'arròs per sofregir-lo una miqueta, així s'evita que es passe. Tirem una miqueta de pebre roig, no molt i sal. Provem el caldo de sal i, quan el tenim bullint, l'afegim a la paella. Ho tenim tot a foc viu uns 10' i després baixem el foc fins que el caldo està quasi consumit, en aquest moment podem apagar el foc perquè s'acabe de fer o deixar-lo per fer "socarraet". Quan acabem, podem tapar-lo si s'ha quedat poc fet o si no, simplement deixar-lo reposar uns minutets abans de servir-lo.