-Ja des de ben menut recorde haver vist a "la tenda" (li deiem així perquè la casa on passàvem l'estiu havia estat una botiga dels meus uelos) una bossa amb reixa plena de caragols. Després me'ls trobava en un plat i disfrutava com un xiquet mullant aquella salsa. Últimament, amb Sílvia, ens havíem aficcionat a demanar-los al bar cuinats de diferents maneres. Ens vam proposar buscar-ne i fer-los nosaltres mateixos. L'altre dia, aprofitant una d'aquestes pluges d'estiu, vam eixir i vam omplir una bona bossa. Ací posaré la recepta que ma mare solia fer.
INGREDIENTS:
-Caragols cuits.
per la salsa:
-1 ceba.
-2 o 3 dents d'all.
-3 o 4 tomaques maüres.
-Sal.
-Un pessic de sucre.
-Un xorro d'oli.
-Herbassana ("hierbabuena")
-Coralet ("Cayena")
ELABORACIÓ:
Cocció dels caragols:
-Tot i que podem comprar els caragols ja cuits, té més gràcia anar a buscar-los i fer tot el procés. Una vegada els tenim, els posem en una bossa amb foradets (nosaltres vam fer servir la de les cebes) i els pengem perquè vagen cagant i soltant bava, així els podem tindre 1 dia, si són xicotets o 2, si són més grans. Quan ja han cagat prou, els rentem bé amb aigua i els posem en un perol amb un poquet d'aigua perquè isquen, però sense passar-nos perquè no s'ofeguen i untem el borde del perol amb sal perquè no s'escapen. Els deixem unes horetes allà perquè vagen soltant bava. Passat aquest temps, els tornem a rentar i comencem el procés que s'anomena "enganyar" als caragols. Els posem en un perol amb aigua fins que queden coberts i els posem a foc lent. Quan ja han eixit tots i tenim totes les molletes fora, pugem el foc i deixem que bullga un poquet, fins que estan tots morts. L'aigua s'anirà omplint d'espuma que podem anar llevant. Quan l'aigua està prou buta els tornem a rentar bé i els tornem a posar en el perol net amb aigua i els bullim entre 15 i 20 minuts, els escorreguem i mirem que estiguen blanets, si és així, ja estan cuits.
Elaboració de la salsa:
-En una paella amb oli, posem la ceba i l'all picadets i talladets, afegim un poc de sal i deixem que vaja fent-se (el que es coneix com "pocharse"). Quan ja està dauradeta, afegim les tomaques ratllades i un pessic de sucre i un de sal. Quan ja està prou fet, afegim l'herbassana, picada o en fulles i deixem que es barrregen bé els sabors. Afegim els caragols ja cuits i ho tenim un ratet fent xup xup a foc lent. Quan ja està tot prou barrejat, ho servim acompanyat d'un bon tros de pa per mullar i "palillos" per traure les molletes.
Tot i que la cuina de ma mare, i la d'este bloc, és molt tradicional, a ella sempre li ha agradat anar fent coses noves. Recorde que, de menuts, un dia ens va fer aquest plat que havia aprés i al qual no estàvem acostumats. L'altre dia, estant a València em va cridar des del mercadona per dir-me si m'apetia, que estaven d'oferta les truites (és una altra característica d'ella, cuinar segons què està més barat). Vaig recordar que feia temps que no en menjava i em va apetir molt. Com sempre, el resultat, va ser molt bo.