Coca mallorquina

-Ja feia temps que ma mare m'anava dient que volia que provàrem una coca que havia vist al programa de tv3 "Caçadors de bolets". Un dia vam arribar a casa i ens l'havia feta per dinar, ella no parava de dir que, com les verdures solten suc, s'havia quedat la massa un poc crua, però la veritat és que estava boníssima.

INGREDIENTS:

-Bledes.

-Ceba tendra (o ceba normal si no en tenim)

-Dents d'all (1 o 2)

-Bolets (i si no en tenim, xampinyons).

-Llom (o si no carn picada com va fer ma mare o bacó com vaig posar jo).

-Tomaca (algunes rodanxes tallades ben finetes).

-Oli.

-Sal.

Per la massa:

-Oli (un gotet), si pot ser de gira-sol, i si no, d'oliva suau perquè no faça molt de gust.

-Cervessa (1 gotet)

-Sal (1 pessic)

-Farina (la que admitisca).

ELABORACIÓ:

-Posem en un recipient el gol d'oli i el de cervessa i els barregem bé fins que formen un líquid uniforme. Després anem afegint farina fins que veiem que la massa queda compacta i un pessic de sal i ho movem tot amb una cullera de fusta fins que veiem que la massa ja no es queda enganxada al recipient. En eixe moment, l'agafem amb les mans i la pastem ben pastada. Si ens queda massa farinosa o massa oliosa, afegim del que pertoque. Quan ja la tenim pastada, la tapem amb un drap net i la deixem reposar mitja horeta o més perquè es "faça bona".

 Per una altra banda, en un altre recipient, posem les fulles de la bleda, la ceba tendra i els alls, tot tallat ben menudet, amb un xorret d'oli i un poquet de sal i ho barregem bé i ho deixem marinar.

 Quan la massa ja s'ha "fet bona", la xafem bé i l'estenem en una llanda per al forn (podem posar paper vegetal per evitar que s'enganxe i que s'embrute la safata del forn). Repartim la verdura per damunt de la massa i la posem al forn prèviament escalfat a 180º (per evitar que la massa ens quede crua pel suc de les verdures, la podem posar el primer quart d'hora sola al forn i després afegir les verdures). Tindrem la massa amb les verdures al forn 45 minuts.

 Mentre que es va fent la massa i les verdures, en una paella, tallem la carn ben fineta i els bolets o xampinyons també i ho sofregim tot en una paella amb oli. Passats els 45 minuts de forn, repartim la carn i els bolets per damunt i ho tenim 15 minuts més al forn. Després apaguem el forn i treiem la coca, ja preparada per menjar.

All i pebre de rap

-Abans que res, he de dir que aquesta recepta no me l'ha ensenyada ma mare, si no ma tia Empar, amb qui compartim l'aficció de la cuina i el menjar. És un plat típic dels pobles de prop de l'Albufera, i normalment el fan amb anguila, però es pot fer amb qualsevol peix. Jo aquest dia el vaig fer sense creïlles per falta de temps, però a la recpeta les posaré perquè completen perfectament el plat. 

INGREDIENTS:

-Rap (tallat en rodanxes, un parell per persona, depèn del tamany. He de reconéixer que jo alfuna vegada el compre congelat per evitar feina, i pose una cua o dues per persona, més o menys).

-Gambes (pelades o sense pelar, com més ens agraden)

-Sèpia i/o calamar.

-Alls (unes quantes dents, sense por, ja que és la base del plat).

-Pebre roig (juntament amb l'all és la base del plat, per tant posem una bona quantitat)

-Creïlles (les que volguem depenent de la quantitat de peix i del que ens agraden).

-Oli.

-Sal.

-Farina (una miqueta només, per passar el rap)

-Caldo de peix (Si comprem el rap sencer, podem fer servir el cap, juntament amb un poc de verdura per fer-lo. Jo si no el faig amb una de les cues, que després puc desmenussar per posar-la a un arròs negre, i també va queda molt bo. Si no en tenim, podem posar aigua, però el gust serà molt menor).

ELABORACIÓ:

-En una paella ben grandeta, sofregim primer les gambes i les reservem. Després sofregim també la sèpia i/o el calamar i el reservem. Passem el rap per farina per evitar que es desfaça i el sofregim un poquet i el reservem també. En el mateix oli, que ja ha agarrat gustet, posem els alls, als quals els hem pegat abans que res una "punyà", com diu ma tia Empar i esperem que es facen. Quan ja estan, afegim el pebre roig, si fa falta, llevem la paella pel foc per evitar que se'ns creme, perquè si no fa molt mal gust i el barregem bé amb l'oli i els alls. Tornem a posar la paella al foc i afegim el caldo i les creïlles talladetes a trossets. Anem afegint poc a poc el peix, primer la sèpia i el calamar, després el rap i després les gambes i deixem que es barregen tots els sabors a foc lent. En uns vint minutets estaran fetes les creïlles, si no ho provem, i ja podem servir els plats, acompanyats amb pa, o com a mínim és el que jo faig.

Macarrons

Quan era menut, per mi menjar macarrons era menjar aquest plat tal qual l'explicaré, era com el feia ma mare, les seues germanes i ma uela, i no coneixíem una altra manera de fer-los. Més endavant he descobert la pasta italiana i totes les seves varietats, a banda de totes aquelles que un va improvisant. Recorde que el primer contacte el vaig tindre amb un llibre de Sofia Loren que tenia ma uela Pepica, on explicava tots els beneficis de la pasta i com una dieta a base de pasta i pizza podia ser totalment equilibrada. Evidentment agranen cap a casa aquests italians, però he de reconéixer que m'encanta.

INGREDIENTS:

-Macarrons (uns 100 grams per persona)

-Ceba (jo en pose una no molt gran per cada 2-3 racions)

-Alls (2 o 3 dents per cada ceba)

-Tomaca (ratllada o de pot, la quantitat depén de com ens agrade, jo en ratlle dos o tres per cada ceba).
-Tonyina (de pot, un pot cada 2 racions més o menys)

-Oli.

-Sal. 

-Sucre.

-Pa ratllat.

ELABORACIÓ:

-En un perol, posem a bullir aigua i, quan ja bull, posem els macarrons i un pessic de sal i els tenim bullint el temps que ens indique el paquet. Per una altra banda, en una paella amb un poc d'oli, posem la ceba i l'all tallats ben menudets i els sofregim bé i li posem sal. Quan ja està, afegim la tomaca i un poc de sucre per matar-li l'acidesa i un poc de sal per compensar. Al final, ja quan quasi ho anem a traure, afegim la tonyina i ho barregem tot bé. Quan ho tenim tot fet, en una cassola de fang, posem tot i ho barregem bé i li tirem un poc de pa ratllat per damunt. Posem la cassola al forn i ho gratinem un temps fins que el pa i la part de dalt dels macarrons queden sequets.