Aprofitant que hui és el seu aniversari, vull dedicar aquesta entrada a la persona que fa que existisca aquest bloc.
D'ella he après moltes coses, com que la millor universitat és la necessitat, i que una ama de casa pot ser la millor economista del món.
Quan estàvem en les "vaques flaques", com ella sempre diu, amb quatre ossos i poc més et feia un putxero que no tenia res a envejar a cap altre que provares per ahí. A més, amb les sobres d'aquell putxero podies menjar tota una setmana; amb una gamba, o inclús sense gambes, et feia una fideuà tan gustosa que podries dir que s'havia deixat un dineral en peix. La manca de matèria prima sempre la compensava amb molta més dedicació: "si ho elabores més, al final ix igual de gustós".
Però per damunt de totes les coses, quan un plat està molt bo i li dius, ella sempre té la mateixa resposta: "és perquè està fet amb amor", i aquest és l'ingredient més important de tots, i no només per la cuina.
Felicitats, mamà!!!