"Boquerons" al forn

Una vegada més, demanar disculpes per la incorrecció. En València els coneixen com aladrocs, i en Catalunya com seitons, però a la meua família i al meu poble, els diem "boquerons", i he volgut ser fidel a les nostres expressions.

No fa molt, va vindre ma mare de visita a casa i vam menjar "boquerons" fregits. Va aprofitar per dir-me com es netejaven i em va dir que els podia fer al forn, de la mateixa manera que féiem el bonítol i que quedaven molt bons. No vaig tardar molt en comprar-ne i provar de fer-los i, la veritat, ella tenia raó, estan molt bons.

INGREDIENTS:

-"Boquerons". (La quantitat depén de com de gran és la cassola)

-Creïlles (tallades en rodanxes finetes, suficients per omplir tota la base de la cassola).

-Tomaca ratllada. (Al gust).

-Alls tendres. (Al gust)

-Pinyons

-Julivert

-Oli

-Sal

-Sucre

ELABORACIÓ:

-La primera cosa que hem de fer és netejar els "boquerons", per fer-ho, els llevem el cap i els budells, que ixen fàcil només posant un poc el dit. Segons ma mare, si són menuts no fa falta llevar l'espina, però jo preferisc que no en tinga i la lleve. Si són frescos, ix sola i fàcil. Una vegada nets, els rentem un poc amb aigua i els escorreguem.

-Per una altra banada, pelem les creïlles i les tallem en rodanxes ben finetes. Untem una cassola per anar al forn amb oli i posem les creïlles omplint tota la base. Després posem els boquerons arregladets per damunt de les creïlles. Tirem per damunt els alls tendres, la tomaca ratllada, els pinyons, el julivert tallat a trossets xicotets, un poc de sal i un poc de sucre per matar l'acidesa de la tomaca. Ho reguem tot amb oli d'oliva i tirem un xorret d'aigua perquè no se'ns seque i posem la cassola al forn prèviament escalfat a 200 graus. Ho tenim una horeta fins que veiem que la creïlla està cuita i ja està. Si veiem que se'ns crema per damunt, perquè els "boquerons" es couen de seguida, ho tapem amb paper d'alumini o una tapadora i ja està.

Polp amb creïlles

Una vegada més, a l'hora d'escriure el nom de la recepta, m'he trobat amb el dilema de la correcció. A

València, diem polp, a Catalunya diuen pop; quina paraula és la correcta? Afortunadament, les dos.

La veritat és que este és un plat molt senzill, ja que jo directament compre el polp cuit, però si no fóra perquè ma mare un dia em va comentar com el feia, no se m'hauria acudit mai fer-lo, per tant, el penge ací per si a algú li servix.

INGREDIENTS:

-Polp (ja cuit, jo compre o les pates que venen a les neveres del mercadona o el polp sencer que venen al consum. En alguns llocs el venen congelat, però jo no l'he comprat mai)

-Creïlles (depén de la quantitat de polp que tinguem, una quantitat o una altra. A la foto, hi havia un polp menudet sencer d'uns 300-400 grams i vaig posar 4 creïlles)

-Sal.

-Oli.

-Alls.

-Pebre roig.

ELABORACIÓ:

-Comprem el polp ja cuit i envasat al buit, el traguem de l'envàs i anem tallant les pates en rodanxetes finetes (jo ho faig amb unes tisores). Quan acabe de tallar-lo, jo tinc per costum rentar-lo, però no sé si és necessari. En una paella, posem un xorret d'oli i algunes dents d'all senceres, a les quals hem fet un tallet i ho fem un poquet perquè l'oli vaja agarrant gustet. Quan ja està, apaguem el foc i esperem que es gele un poc l'oli i tirem el polp dins perquè agarre gustet i s'escalfe un poc però sense cuinar-se, perquè si una vegada cuit el cuinem, es fa dur.

 Per fer les creïlles, tenim dues maneres: bullides o al microones, però de les dues maneres, les farem sense pelar-les. Si les fem bullides, en un perol han d'estar uns 25 minutets, i en una olla ràpida, un minutet al dos des de que fa els pitos. Si les fem al microones, les punxem i podem enrotllar-les amb paper de film i tardaran un parell de minuts o posar-les en un plat i tapar-les amb la tapa del microones i tardaran 7 o 8  minuts.

 Una vegada fetes les creïlles, les pelem amb compte de no cremar-nos i les tallem en rodanxes que repartirem en un plat. Els posem un poc de sal i tirem el polp ben repartidet per damunt. Tirem pebre roig (jo el pose dolç) per damunt i l'oliet de la paella del polp, al qual li hem tret els alls. Plat fet i llest per menjar, per cert, molt més barat del que et cobren en qualsevol bar.