Bonítol al forn

-Este es un plat en el que, el peix dóna el gust, i les creïlles constitueixen el gruix del plat. Queden impregnades pel gust del bonítol, molt gustoses, igual que el suquet, amb el qual podem menjar bona cosa de pa.

INGREDIENTS:
-Bonítol o Caballa sec i salat.
-Creïlles
-Tomaca ratllada
-Alls tendres
-Pebre roig
-Julivert
-Pinyons
-Aigua
-Oli

ELABORACIÓ
-Treiem el peix de l'envàs, ma mare compra un que en l'etiqueta diu viso oreado, que em sembla que és caballa i no bonítol, però el procés és el mateix. El provem i, si està massa salat, el rentem i el posem amb aigua unes quantes hores perquè es desale. Després el tallem en filets.
En una cassola per anar a forn a la que li hem untat la base amb oli, posem les creïlles tallades en rodanxes (com per fer-les en panadera)i escampem el bonítol per damunt.
Ratllem una tomaca i la tirem per damunt del bonítol, juntament amb els alls tendres tallats en trocets ben menudets. Després tirem totes les espècies, pebre roig, julivert i pinyons. Opcionalment podem posar pebre negre, canyella o les espècies que ens agraden.
Un cop especiat, tirem per damunt mig got d'aigua i un d'oli, o el que estimem suficient perquè es coguen les creïlles.
Escalfem el forn a 180º i posem la cassola dins. Depenent del forn, entre 30 minuts i una hora el tindrem a punt. Quan el caldet comença a bullir, provem, i si s'ha quedat massa desalat, li afegim un poc de sal. Treiem i servim, bonítol, creïlles i suquet, per cadascú.

"Guisao"

-Després de pensar quin seria el nom correcte per aquesta recepta, he decidit escriure-la tal i com li diem al meu poble, encara que no siga normatiu, però és més fidel al plat.
És una espècie d'estofat, en el qual, jo ací, li posaré vedella, però que també es pot fer, per exemple, amb costelles de porc. La peculiaritat de la manera de la manera de fer-lo que ara explicaré, que és típica a la meua família i supose que també al meu poble, és posar-li penques i fesols. És un plat d'hivern, que es menja amb cullera.

INGREDIENTS:
-Vedella (tallada a taquets menudets).
-Fesols (blancs, la mongeta catalana).
-Penques (cardos per als que no entenguen).
-Creïlles.
-Ceba (mitja per persona aproximadament, tallada en "juliana")
-All
-Julivert
-Oli
-Sal
-Aigua

ELABORACIÓ:
-En un perol, posem a sofregir la carn primer que res, i al cap d'un poquet, la ceba i l'all talladet menudet.
Quan ja ho tenim tot sofregit, afegim una o dos fulles de llorer i aigua ben calenta, per bullir-ho tot i que es coga la carn (és millor no posar massa aigua, perquè el plat no ha de quedar caldós, sino més bé espés, és millor, posar-ne de menys, i si més endavant en falta, afegir-ne més.
Amb l'aigua bullint, anem afegint progressivament els fesols, les penques i la última cosa, les creïlles, per evitar que es desfacen, les posem quan veiem que la carn ja està cuita. Els fesols i les penques els posarem abans o més tard depenent de si els teníem ja cuits, crus o congelats. Jo els pose congelats i pose, només posar l'aigua, els fesols, i al cap d'una miqueta, les penques, lo últim les creïlles.
Com últim punt, per donar-li més gustet, quan afegim les creïlles, afegim també una picadeta d'all i julivert, picats al morter
Des de que posem les creïlles, en 25 minuts aproximadament, ja estaran fetes i sense desfer-se, i per tant, el plat preparat.

Conill "al ajillo"

-Abans que res, demanar disculpes pel castellanisme, però sincerament no sé com es pot dir això en valencià, i dic valencià sense cap ànim de polemitzar, perquè jo ací en Catalunya, quan parle amb algú, parle en valencià, i em contesta en català, però tots dos parlem la mateixa llengua; quina? cadascú que li pose nom.
-Política a banda, éste és un plat molt senzill de fer i que a mi m'agrada molt, sobre tot si tinc un bon tros de pa a mà per mullar el caldet.

INGREDIENTS:
-Conill
-Oli
-Sal
-Alls
-Conyac

ELABORACIÓ:
-Posem el conill a sofregir fins que es fa ben dauradet, després li afegim conyac i el cremem. Per acabar, afegim els alls sencers, posem foc mínim i ho tapem si no volem que se'ns quede molt sec, ho tenim un ratet fins que tot ha agarrat bon coloret i ja està.